Es mor l'actor i activista Jordi Dauder  Top

  • Es mor l'actor i activista Jordi Dauder

    Actor de cinema, teatre, televisió i doblatge, va rebre el gener d'enguany el premi Gaudí d'honor per la seva trajectòria i compromís

    L'actor i activista Jordi Dauder (Badalona, 1938) s'ha mort dijous a la nit a la clínica Ruber, a Madrid, segons que ha informat la seva agència de representació. Dauder, que tenia setanta-tres anys, havia estat un actor de cinema, teatre, televisió i doblatge, i va rebre reconeixements per la seva trajectòria professional i de compromís cívic com la Creu de Sant Jordi o el recent Premi Gaudí d'Honor. Dauder va tornar a demostrar el seu compromís polític i social enguany quan va rebre el premi de l'Acadèmia del Cinema amb una intervenció d'agraïment que va dir que l'empenyia a lluitar 'per la nostra república'.

    Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938 i va estudiar art dramàtic i història contemporània a Barcelona i París, però des de 1988 es dedicava gairebé en exclusiva a la interpretació. Havia treballat en teatre, televisió i cinema, tant en produccions catalanes com espanyoles. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el gener del 2011, quan l'Acadèmia del Cinema Català el va homenatjar en els tercers Premis Gaudí atorgant-li el Gaudí d'Honor, que va dedicar a Miquel Martí Pol i a Lluís Llach.

    Més de seixanta pel·lícules avalen la seva carrera al món del cinema. Dauder va treballar amb directors com Pere Portabella, que el 1990 el va dirigir a 'Pont de Varsòvia', i Ventura Pons en tres films: 'Amor Idiota' (1998), 'Carícies (1997) i 'Anita no perd el tren' (2001). També es va posar sota la direcció de Marc Recha el 1999, amb 'El árbol de las cerezas' i Jaume Balagueró, el mateix any, amb 'Els sense nom'. Dauder va participar també en la cinta que el director anglès Ken Loach va rodar sobre la guerra de 1936-1939, 'Terra i Llibertat' (1994).

    El 2008, Jordi Dauder es va posar en la pell d'un sacerdot de l'Opus Dei a 'Camino' de Jaime Fesser, un paper pel qual va rebre el premi Goya al millor actor de repartiment. El mateix any, el seu paper com a Manuel Azaña a 'Azaña, cuatro días de julio', li va representar un Premi Gaudí, en la primera edició d'aquests guardons. El 2011, en els tercers Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català li va retre homenatge atorgant-li el Gaudí d'Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i va dedicar-lo a Miquel Martí Pol i Lluís Llach, dues personalitats del món cultural català, que tot i no dedicar-se al cinema, va dir Dauder, se les apreciava i en va destacar la lluita per la cultura catalana.

    Durant el discurs dels Premis Gaudí, Dauder va agrair als companys de professió l' homenatge i va reivindicar 'l'orgull' de ser actor o actriu i 'd'estar al servei dels personatges'. En aquella ocasió, Dauder va recordar algunes de les persones amb qui va treballar com Pere Portabella i Ventura Pons, i va qualificar el premi com 'un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema'. L'actor va afegir: 'És realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui.'

    Jordi Dauder també tenia una llarga experiència en teatre, on va treballar per al Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors i al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts van ser 'Medea', sota la direcció de Núria Espert. Amb un text de Samuel Beckett, 'El último vals', Jordi Dauder va experimentar a banda la interpretació també la direcció teatral. En televisió, Jordi Dauder va conèixer la fama gràcies al seu paper de Mateu Montsolís a 'Nissaga de poder', emesa entre el 1996 i el 1998 per Televisió de Catalunya. També havia participat en produccions com 'La loll', 'Quico el progre' i 'Tres pics i repicó'.

    L'activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com 'Poèmes d'amour' d'Albéniz i 'El amor brujo' de Manuel de Falla, i 'El rapte del Serrallo' de Mozart. Dauder va ser un dels actors que va impulsar i protagontitzar el 2004 el muntatge '(No) En el nostre nom', que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht i Josep M. de Sagarra defensava la pau, i condemnava la guerra.

    La vetlla per Jordi Dauder comença avui a les nou del matí al tanatori de San Isidro de Madrid.

    La seva Web

    Jordi Dauder a la Wikipedia

    http://www.vila…di-dauder.html

    P.D.

    Des aquí, el nostre condol a familiars i amics i a tu Jordi.... moltes gracies per tota la teva feina, la lluita continua!!!!!!
  • Joel Joan: 'Jordi Dauder no entenia el fet de treballar públicament i no posicionar-se'

    El director de l'Acadèmia del Cinema Català recorda l'actor finat, amb qui ha coincidit al film a punt d'estrenar-se 'Catalunya Über Alles'

    D'en Jordi Dauder, en tinc un record entranyable. Tot just jo començava la meva professió i me'l vaig trobar al Teatre Romea fent 'La corona d'espines', amb Pere Arquillué. I allà mateix ens vam fer amics i vaig conèixer aquesta persona compromesa amb el país i els seus ideals, una persona que va començar a fer teatre de gran perquè la vida li va anar així. I resulta que ara, al final, m'havia tornat a retrobar amb ell, primer amb el lliurament del premi Gaudí, que li va fer molta il·lusió i a mi més perquè se'l mereixia, i després amb la que serà segurament la seva última feina o obra pòstuma, el film 'Catalunya Über Alles', on fa de polític feixista, ultradretà, xenòfob vaja, on està esplèndid.

    Era molt fàcil treballar amb en Jordi. Era un senyor que s'aprenia molt bé la lletra, que sempre proposava al director mil maneres de fer les coses, el que li tocava fer. Era un home amb bastants registres i molt intel·lectual. Era d'aquests actors que ara ja no s'estilen, d'aquests actors que en sabia un munt, de teatre, i de tot el que el teatre comporta també. Parlar amb ell era una petita classe magistral.

    No era gaire habitual el seu posicionament polític entre el gremi artístic perquè, crec, era d'una altra generació. Perquè mai va entendre la seva feina pública d'actor si no era també amb compromís públic per dir el que pensava i plantar cara? Era un home que crec que a causa de la seva història, d'haver nascut en postguerra i d'haver hagut de lluitar durant quaranta anys contra una dictadura terrible, es va fer molt conscient que si els actors, i en particular ell, tenien l'oportunitat de dir què pensaven i canviar alguna consciència, doncs calia fer-ho. Em sembla que és producte d'aquella època, d'una gent que no entenia el fet de treballar públicament i no posicionar-se sobre el que era el país o els drets de les persones.

    Joel Joan és actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català.

    http://www.vila…osicionar.html
  • 28 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs