És en la llengua i en la cultura...  Top

  • És en la llengua i en la cultura popular on ens reconeixem d?una manera més íntima els habitants dels Països Catalans

    El valencià Xavi Sarrià va fer el pregó de la festa de la Colla Joves dels Xiquets de Valls

    El cantant d'Obrint Pas i escriptor va ser l'encarregat de fer el pregó de la festa de la Colla Joves Xiquets de Valls, en el qual parlar de cultura popular, del món casteller, de la muxeranga i dels Països Catalans. I va dir: 'No us cregeu que a València només hi ha corruptes i poca-vergonyes. Hi ha un altre País Valencià que batega més fort que mai'. Us oferim el pregó sencer en aquest vídeo.

    Aquell vespre, el 2 de desembre del 2011, el grup també va actuar al local de l'entitat en un nou format acústic. Us oferim el discurs, també, el text íntegre del discurs:



    Bona vesprada,

    És per a mi, per a nosaltres, un gran plaer estar hui ací davant de tants castellers i castelleres de socarrel. I ho és sobretot perquè gent com vosaltres representa l'amor que els habitants d'aquest país sentim per la cultura que ens agermana. Perquè ací a Valls, la terra bressol dels castells, es pot sentir ben viu i clar el batec de la nostra cultura popular. Un batec que s?ha mantingut ferm gràcies a generacions senceres que han combatut les dures adversitats històriques que tots plegats hem hagut de travessar.

    Vosaltres sou un exemple d?aquesta lluita. Durant la llarga història de la vostra colla, us heu vist obligats a canviar de nom, a superar guerres, prohibicions i atacs de tot tipus que han amenaçat la vostra continuïtat. Però res ni ningú vos ha aconseguit vèncer. I siga amb el nom Colla dels Menestrals, Colla la Roser, Colla Nova, Colla la Muixerra o Colla Joves Xiquets de Valls heu ha aconseguit persistir ferms i dignes als pas dels anys amb aquella antiga passió, aquell antic compromís, aquell antic coratge.

    Aquesta lluita castellera és la mateixa lluita que ha mantingut el nostre poble en defensa de la llengua i la cultura. Una lluita que també ens ha fet superar prohibicions, repressions i atacs de tot tipus que encara avui patim. Perquè, com sabeu, si la nostra llengua i cultura ha aconseguit sobreviure és gràcies a l?esforç de milers i milers de persones anònimes d?arreu de la nostra geografia que, amb xicotetes victòries quotidianes, amb heroïcitats humils i invisibles, han fet possible que hui en dia continuem existint. I ho han fet des de la base, des de la pinya, amb la voluntat de sumar, de ser ?un entre tants? en paraules del poeta valencià Vincent Andrés Estellés.

    Un entre tants. Els versos d?Estellés que van ser cantats per Ovidi Montllor, em serveixen per parlar-vos del meu País Valencià. Però ho vull fer amb optimisme, amb orgull, amb ganes de dir-vos que no vos creieu els grans titulars que vos arriben segons els quals a València només hi ha corruptes i poca-vergonyes. No. Hi ha un altre País Valencià que batega més fort que mai gràcies, també, a aquestes milers i milers de persones anònimes que citava abans. Aquells que, com ací, s?estimem i defensen la llengua i la cultura popular com a símbol d?una identitat col·lectiva que ens arrela a aquest tros de món que compartim.

    Fixem-nos com és en la llengua i en la cultura popular on ens reconeixem d?una manera més íntima els habitants dels Països Catalans. I com ens sentim com a casa quan escoltem parlar la nostra llengua a Xàtiva o Tortosa, a Falset o a Berga, a Perpinyà o de Maó, a València o a Valls. Però fixem-nos també com sentim aquesta mateixa sensació de germanor quan ens veiem immersos dins la màgica rauxa de l?univers de foc i flames, de pólvora i esclats, de bastons i danses, de dolçaines i gralles i, és clar, de moixeranguers i castellers de la nostra cultura popular.

    Per això hui sóc feliç d?estar ací. Perquè és significatiu que un valencià faça el pregó d?una dels colles castelleres més emblemàtiques del país precisament la setmana en què les muixerangues, com els castells, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement que s?ha de fer extensible a tota la nostra cultura popular i que ens referma en la lluita per trencar tòpics i prejudicis imposats segons els quals la nostra cultura no és cultura, sinó folklore, i la nostra llengua no és llengua sinó dialecte. Doncs no. Fa anys que estem guanyant la batalla contra l?autoodi. Fa anys que estem guanyant la batalla de la normalitat. A casa nostra. I al món.

    Deixeu-me ara que vos parle dels orígens compartits de les nostres festes. I per a fer-ho posaré com a exemple les festes d?Algemesí, reconegudes per la UNESCO. El qui les conegueu sabreu de la bellesa dels balls que s?hi representen: bastonets, tornejants, llauradores, pastoretes i, és clar, la muixeranga. Una muixeranga alçada encara com es feia antigament, com a ball acompanyat d?una plasticitat màgica i amb un toc de dolçaines tan sentit que a esdevingut el nostre himne popular. Es diu que problamenent, és precisament aquesta antiga moixiganga documentada a Algemesí i altres punts de la comarca de la Ribera del Xúquer ja al segle XV, la que, com sabeu, apareix documentada anys més tard arreu del territori amb el nom de Ball de Valencians.

    En són prova de la popularitat arreu del país dels Balls de Valencians les moltes representacions documentades al triangle Valls, Tarragona, Alcover entre els anys 1712 i 1733. Però també n?és prova les paraules que ens dediquen enemics declarats de la nostra cultura com el lletrat Manuel Llorca Agulló que va exigir que ?se extermine el uso de los castillos en los bailes nombrados de valencianos para andar delante de las procesiones y aún se prohiba absolutamente el uso en tales bailes?. Unes paraules que posen en evidència l?animadversió d?alguns cap a les nostres tradicions però també les arrels comunes de la cultura popular als Països Catalans.

    Malauradament, a meitat del segle XIX, a causa dels nous contextos polítics i noves lleis desfavorables, les nostres festes evolucionaren en direccions contràries. Ací a Valls, com sabeu, el Ball de Valencians evolucionà independitzant-se dels balls, es refundà amb el nom de Castells i s?estengué per comarques veïnes, mentre que al País Valencià, per contra, la tradició va entrar en decadència i només aconseguí trobar refugi en algunes poblacions com Forcall, Penyíscola o Algemesí. Però, no va desaparèixer. Amb el pas dels anys i en el context de la lluita per la normalització lingüística i cultural de finals del segle XX, nasqué el Moviment de Recuperació de les Moixerangues que propicià la formalització de colles com la Muixeranga d?Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí, així com la recuperació d?altres com el Ball dels Locos de l'Olleria, Els Negrets de l'Alcúdia o les colles de Muixerangues de Sueca, La Safor, Oliva, l?Horta Sud, Pego i València.

    Hui doncs, tenim una Muixeranga que creix en activitat i colles arreu del territori. Un moviment popular que fa actuacions conjuntes, trobades i tota mena d?intercanvis amb el món casteller de qui se sent germà perquè se sap i es reconeix hereu de les antigues moixigangues. I això és el que compta. Perquè tan se val quin siga l'origen, quin foren els motius que feren evolucionar la festa cap ací o cap allà, si una és primera o no ho és, si a una li diem d?una manera i a l?altra d?una altra. Allò important és ser conscients de tot el que compartim, que no és cap altra cosa que l?emoció que sentim quan veiem castellers o moixeranguers a la plaça, quan se?ns eriça la pell amb aquell silenci que només trenca el toc de dolçaines o gralles, quan el cor se?ns desborda quan veiem els valents xiquets i xiquetes que coronen les torres i quan a plaça esclata amb crits i riures i punys i abraçades que inunden els carrers de la vila i l?alegria es projecta com un clam de vida contra cel. Aquesta és l?emoció que ens uneix. L?emoció que hem anat forjant entre totes i tots, comarca a comarca, generació rere generació. L?emoció de sentir-nos poble i sentir-nos vius.

    La mateixa emoció que viu en la vostra colla.
    La mateixa emoció que veig brillar als vostres ulls.

    Visca la Colla Joves Xiquets de Valls!
    Visca la nostra cultura popular!
    Visca la Terra!



    Xavi Sarrià

    Valls, 2 de desembre del 2011

    http://www.vila…-catalans.html
  • brumar4
  • i
  • 69 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs