El seu nom és 'Default'  Top

  • El seu nom és 'Default'

    Un fantasma recorre el País Valencià: el seu nom és 'Default'. Com en aspres relats ancestrals, els més vells de cada localitat es fan creus i es pregunten com hem arribat fins ací, i per què aquest dimoni de nom estranger ens mossega amb tanta indelicada ràbia. Les arques públiques estan buides i ja no es poden pagar els medicaments, ni l?electricitat de les escoles, ni les fotocòpies dels edificis oficials, ni res en general que indique el correcte funcionament del sector públic. I tanmateix no fa molts anys que, segons els nostres Estimats Líders i Brillants Camarades, aquest terra era l?enveja de tot el món i els gossos dormien plàcidament lligats amb llonganisses de pasqua. A Castelló, singularment, comptem amb la matèria viva d?aquesta paradoxa: tenim, per un costat, un aeroport que ha costat 150 milions d?euros (només el seu director inoperant en cobra 84.000 a l?any). A aquestes despeses cal sumar algunes minúcies més, com ara el mig milió d?euros anuals que costen els falcons i altres rapinyaires que protegeixen les instal·lacions. Un detallet insignificant: no compta amb cap avió, encara.

    I, al costat d?això, a molts pocs quilòmetres, a Almassora, els alumnes de l?institut de secundària La Vila Roja van a classe amb mantes i amb quatre mànigues perquè el centre ja no té diners per a pagar la calefacció. No és un cas aïllat: la Generalitat deu gran part de l?anualitat corresponent al 2011 de les despeses de funcionament dels centres públics i aquests estan abocats al tancament, si les coses no canvien. 'Default' esmola les seues urpes. Les mesures governamentals són desesperades: retallades de sous als funcionaris, reducció de jornada als interins, increment de l?IRPF i d?altres impostos?

    Com hem arribat fins ací? D?altres administracions poden tirar les culpes als que governaven abans (la famosa herència rebuda). Però al País Valencià fa 16 anys que mana el PP. Han estat lustres esplendorosos, no cal dir-ho. Eduardo Zaplana primer i Francisco Camps després van fer córrer els bitllets i van inundar el país de construccions emblemàtiques, incandescents, caríssimes. La Ciutat de les Arts i les Ciències, per exemple. No fa molt el vicepresident del Consell, Josep Ciscar, assegurava que si li preguntàvem als valencians què preferien, poder comptar avui amb aquesta elefantiàsica Ciutat o no haver generat el deute corresponent respondrien com un sol home a favor del dèficit. La frase és literal. I revela, millor que qualsevol altra anàlisi, la magnitud del problema (i de la inconsciència!).

    'Default' vol dir fallida, crac, anar a l?aigua, anar-se?n a can Pistraus. Quan en un país es prefereix comptar amb un aeroport sense avions en lloc de poder engegar la calefacció a les escoles és que tot va massa malament. El 2012 serà un any dur. En pagaran alguna vegada els responsables?

    Joan Garí, escriptor

    http://www.vila…m-default.html
  • Manel Rodríguez-Castelló: Aquells vents, aquest temporal

    Quan jo era xicotet a l'escola ens deien una frase que a mi m'esfereïa: 'Quien siembra vientos recoge tempestades'. L'aplicaven a tort i a dret sempre que volien 'explicar', amb punyent exemplaritat, tota mena de desgràcies: una carabassa, un càstig, un bac? Com quasi tot el que deien amb aquella solemnitat impostada, la frase devia tenir un origen bíblic, com la zitzània, la poma podrida, les plagues d'Egipte. I si no el té, no costaria gens de posar-li la veu atronadora d'aquell Déu iracund i omnipotent que no per casualitat molts encara identifiquem amb el franquisme.

    El cas és que la lliçó dels 'hermanos', aquella metàfora shakespeariana de tan funesta plasticitat, té avui en la situació del sistema educatiu i en la societat valenciana una plasmació esgarrifosa. Curt i ras: devem a l'esforç sistemàtic de 16 anys de govern del PP, amb vents constants que invariablement han bufat de ponent, la tempesta que ha col·locat l'ensenyament públic i la societat valenciana en situació pràctica de col·lapse, amb un deute que alguns xifren en 62.000 milions d'euros que ja ha provocat nombrosos impagaments i la intervenció benèfica (però no sabem a quin interès) d'un altre (gran) 'hermano', l'estat. Però els vents que han bufat amb insistència durant aquests anys i que anunciaven, si no eres cec i sord de naixement, l'actual desastre no eren només el del balafiament ampul·lós i el lladrocini sistemàtic de les arques i recursos públics a major glòria privada. Aquest temporal no hauria estat possible si el primer que van arrasar els vents neofranquistes (o no tan neos) que es van congriar amb l'aznarat i que van trobar camp obert en la Terra de Mítiques Meravelles de València amb Zaplana i Camps no hagués estat la intel·ligència i el valor de l'educació, fonament de tota democràcia. L'encimbellament dels jocs d'artifici (que el poble contemplava embadocat mentre li pispaven per darrere la cartera), la incultura del formigó i d'una modernitat de cartró-pedra com a coartada per als seus negocis, l'assalt a la raó i la propagació del llenguatge (en castellà) de la vacuïtat, el destarifo i la mentida infantiloide, van preparar l'actual fallida.

    La pregunta a contestar fóra com, meritoris casos de resistència a banda, la societat valenciana va assistir impassible i sovint còmplice (però no tant com semblen pregonar les urnes) al desplegament d'aquet vendaval i com farà per sortir-se'n. Perquè al cap i a la fi aquelles bromes de Font de Mora les recordarem com simples anècdotes o maniobres de distracció. Més o menys apamada la magnitud de la tempesta, l'escola pública es troba avui en un moment absolutament novedós. El conflicte, que no ha fet més que començar, ja no és estrictament laboral, gremial o sectorial, sinó de caràcter nítidament social i polític. No podem reclamar uns diners que simplement no hi són ni s'esperen (i veurem, més enllà de les funestes retallades, fins quan la Generalitat podrà pagar els seus empleats). La batalla, que es presumeix llarga, no consisteix a canviar un Conseller perquè en posen un altre de semblant, sinó una cosa més difícil: recuperar el valor de la intel·ligència, la cultura i l'educació. I això només es podrà aconseguir canviant no sols un mal govern sinó un model social i polític que ha fet fallida per tots els costats. Avui ens toca als treballadors de l'ensenyament i als de sanitat, i a tots els valencians i valencianes que no hem perdut la dignitat en el vendaval, encapçalar una revolta que si no s'estén pertot arreu i implica tota la societat no farà camí. Només organitzant i estenent una densa xarxa de complicitats en benefici d'allò públic, que és de tots, podrà escampar la tempesta, una tempesta que ens haurà de servir de lliçó perquè mai més es repetesca el mal govern. Mai més.

    Manel Rodríguez - Castelló, director de l'IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet

    http://www.vila…-temporal.html
  • 76 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs