El que importa!!!  Top

Ves a la pàg: 1 - 2 [+1]

  • Els Timberwolves retiren de la web la senyera per la pressió dels mitjans espanyols

    Il·lustren ara la presència de Riky Rubio amb la bandera espanyola

    Els Minnesota Timberwolves han retirat la senyera que havien col·locat a la web oficial dedicada a la població hispana per destacar la presència d'un dels seus jugadors estel·lars, el base del Masnou Ricky Rubio i del jugador porto-ricenc J.J. Barea, acompanyat de la bandera de Puerto Rico. Però després d'un dia de pressió de diaris espanyol com El Mundo i Marca contra la presència de la senyera, que qualificaven d'error, els Timberwolves l'han substituïda per la bandera espanyola.

    Dos dels jugadors més destacats dels Timberwolves són Rubio i Barea, i en la pàgina que té l'equip en espanyol, dedicada als seguidors hispans, hi apareixien amb les banderes dels seus països, que no són pas estats independents. Puerto Rico és un estat lliure associat als Estats Units, però no vota en les eleccions presidencials i té pendent la decisió final sobre el seu estatut legal.

    http://www.vila…espanyols.html
  • El govern espanyol anuncia una 'estricta vigilància' per garantir l'elecció de llengua vehicular a les aules

    Aprofita Educació per a la Ciutadania per fer aprendre la constitució · El ministre José Ignacio Wert diu que 'estarà lliure de l'adoctrinament ideològic'

    El ministre d'Educació, Cultura i Esports espanyol, José Ignacio Wert, ha advertit que el govern espanyol mantindrà una actitud 'vigilant' però també 'propositiva' per garantir que es respecta el 'dret' dels pares a escollir la llengua vehicular en l'ensenyament a les comunitats autònomes on hi ha dues llengües oficials. Sense citar directament Catalunya, Wert ha recordat que ja hi ha 'jurisprudència constitucional sobre aquesta qüestió i també jurisprudència ordinària quan s'ha trencat el mandat constitucional que autoritza la llibertat de ser educat en la llengua que elegeixin els pares'. 'No pensin que és un tema que deixarem de banda, de cap manera', ha amenaçat des del congrés espanyol.

    També ha anunciat que eliminarà l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans per la d'Educació Cívica i Constitucional. Wert ha afirmat que aquesta nova assignatura estarà 'lliure de qüestions controvertides i de l'adoctrinament ideològic'. I ha criticat que Educació per a la Ciutadania dividia la societat i el món educatiu.

    'Educació per a la Ciutadania ha estat acompanyada des del principi per la polèmica i que ha creat una seriosa divisió a la societat i el món educatiu', ha afirmat el ministre. Wert considera que el plantejament de l'Educació per a la Ciutadania 'anava més enllà del que correspon a una formació cívica d'acord amb les directrius formulades pel Consell d'Europa'.

    Tot i afirmar que no hi haurà adoctrinament ideològic, la nova assignatura ha de proporcionar, segons el ministre espanyol, un coneixement de la constitució espanyola 'com a norma suprema que ordena la nostra convivència, la comprensió dels seus valors, de les regles de joc, a partir de les quals es conforma una societat democràtica i pluralista, així com la història de la Unió Europea de la que Espanya forma part'.

    Un any més de batxillerat

    Tal com va fer el passat dijous a la Conferència Sectorial d'Educació, Wert també ha anunciat una "profunda reforma" de la secundària que vol portar al Congrés al pròxim període de sessions i que vol consensuar amb tots els actors del sector. La reforma implica l'eliminació del quart d'ESO i l'ampliació a tres anys del Batxillerat. D'aquesta manera l'ESO passaria a tenir tres cursos, un menys que fins ara, i el Batxillerat s'ampliaria un curs per tenir-ne també tres. Segons el ministre, els canvis no modificaran l'obligatorietat d'estudiar fins als 16 anys però sí que permetran que els alumnes triïn millor entre Batxillerat i Formació Professional, que també durarà tres anys, com el Batxillerat.

    http://www.vila…lar-aules.html
  • ERC i Compromís, indignats per l'homenatge a Fraga al congrés espanyol

    Posada impulsa un homenatge al ministre de Franco · ICV treu importància a l'anunci

    El president congrés espanyol, Jesús Posada, vol homenatjar el 8 de febrer vinent, en la primera sessió plenària de l'any, l'ex-ministre franquista i ex-president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, mort el mes passat. Així ho ha comunicat a la junta de portaveus, a qui ha fet saber que dirà unes paraules en memòria de Fraga remarcant-ne la condició de 'pare' de la constitució espanyola. Esquerra i Compromís han reaccionat amb indignació a aquest propòsit; ICV li treu importància.

    El portaveu d'ERC-RCat-Catalunya Sí al congrés, Alfred Bosch, ha dit que aquest homenatge era ofensiu perquè no es pot oblidar que Fraga va tenir responsabilitats durant la dictadura franquista. Per això ha dit que els diputats republicans 'no seran còmplices d'aquest homenatge a un ministre de Franco'. I ha afegit: 'Sorprèn que es faci un homenatge excepcional quan unes altres figures de llarga tradició democràtica no han tingut pas aquests homenatges quan s'han mort'. Bosch ha demanat als altres partits que tampoc secundin l'homenatge.

    I el diputat de Compromís, Joan Baldoví, tampoc no ho farà. 'No estem gens d'acord amb l'homenatge per diverses raons: perquè té un passat vinculat amb el règim franquista i amb afusellaments. Per això expressarem el nostre rebuig alçant-nos i sortint de la sala mentre dure el discurs de Posada'.

    En canvi, el portaveu d'Iniciativa, Joan Coscubiela, ha tret importància a l'anunci del president del congrés espanyol: 'Ha explicat que ell personalment diria unes paraules en record a Fraga, però no serà un acte institucional. Com a president del congrés té dret a dir les paraules que vulgui'. Ara bé, també ha deixat clar que si Posada 'pretén fer alguna cosa més i convertir la sessió en un acte de reconeixement i homenatge, expressarem la nostra oposició i recordarem que el passat de Fraga va tenir molts moments foscos'.

    http://www.vila…-espanyol.html
  • ?Mirar cap a Girona està bé però les solucions estan a França?

    Christian Bourquin, president del Llenguadoc-Rosselló, creu que esperar que el desenvolupament vingui de la Catalunya autònoma ?és un error estratègic?
    01/02/12 02:00 - perpinyà - Aleix Renyé

    El president socialista de la regió Llenguadoc-Rosselló, el nord-català Christian Bourquin, ha atacat sense anomenar-lo Jean-Paul Paul Alduy i la seva política de desenvolupament de les relacions comercials i econòmiques amb la Catalunya autònoma, al capdavant de l'Aglomeració Perpinyà-Mediterrània. Per Bourquin ?cal ser realista, i fer creure que el nostre futur està girant-se cap a Girona és enganyar la gent.? Per Bourquin -promotor, tanmateix, de l'Eurodistricte amb les comarques gironines i fins fa poc president de l'Euroregió- ?les relacions amb Girona i Barcelona són importants, un plus, però estem dins la república francesa, amb una capital regional que és Montpeller i una capital nacional que és París?. Per ell qui pensi que Catalunya Nord pot tenir un futur ?fora de les fronteres estatals, comet un error polític i estratègic?. Finalment, Bourquin creu que ?Espanya ja té prou problemes, deixem-los tranquils i no els demanem que es cuidin de nosaltres?.

    Bourquin s'ha declarat partidari de ?reforçar la transferència d'un màxim de competències a les regions? tot i deixant clar que ?l'estat-nació ha de guardar les prerrogatives régaliennes de la sobirania com la defensa, justícia o la diplomàcia?.

    Balanç anual

    Aquestes declaracions Bourquin les ha fet en la cerimònia anual dels ?Voeux à la presse? on reuneix tota la premsa a inicis d'any per fer un balanç i presentar els projectes de l'any nou.

    El president del Llenguadoc-Rosselló s'ha referit a l'èxit de l'operació del tren a 1 euro en la línia Perpinyà-Vilafranca del Conflent i ha anunciat que pensa ampliar el tren a 1 euro ?als mil cinc-cents quilòmetres de vies de la regió, encara que la SNCF s'hi oposi?. Una altra operació que ha presentat com un èxit és la distribució gratuïta a tots els alumnes d'ordinadors als col·legis que depenen de l'administració regional. Ha assenyalat també ?els 45 milions que la regió ha invertit en l'aeroport de Perpinyà? i els 23 milions que invertirà en el Museu Memorial del camp de Ribesaltes, així com la realització del Parc Natural Marí de la Costa Vermella.

    http://www.elpu…-a-franca.html
  • El govern de Bauzá manipula una foto per fer-hi desaparèixer un càrrec del PP

    La fotografia oficial d'una polèmica reunió del govern a Felanitx apareix sense un dels assistents, el president local del partit

    El govern balear de José Ramón Bauzá ha manipulat una fotografia oficial del consell de govern celebrat a Felanitx per fer-hi desaparèixer el president local del partit, Rafael Rodríguez. La manipulació és tan maldestre que ha amputat un braç a la regidora Margalida Sureda. L'objectiu d'aquesta desaparició és esborrar la presència d'un càrrec no institucional d'un acte que s'havia justificat com una reunió del consell de govern i, per això, no es va convidar els set regidors de l'oposició.

    El dia de la reunió, centenars de persones van rebre amb escridassades Bauzá quan aquest va sortir del consell de govern, que va es feia excepcionalment a Felanitx en comptes del Consolat de Mar. Convocats per la plataforma Felanitx en moviment, els manifestants van mostrar el seu rebuig a la política d'aniquilació de la llengua de l'executiu balear i la presència d'aquest al municipi.

    Després de la protesta i les escridassades, amb forta presència policíaca, es va llegir el manifest 'Amb Felanitx no podran', on la plataforma declara: 'Està en joc la nostra dignitat com a poble, la nostra essència, la nostra llengua i la nostra cultura, i a tot això, poden estar ben segurs, que no hi renunciarem i que lluitarem fins al final!'.

    http://www.vila…carrec-pp.html
  • El govern espanyol recupera el pla hidrològic

    De moment no parla de transvasament, però remarca que es garanteixi l'aigua 'de manera solidària'

    El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha anunciat l'aplicació d'un nou pla hidrològic per garantir l'aigua 'de manera solidària a tot el territori'. Cañete ha criticat l'herència rebuda del govern del PSOE en matèria d'aigua i sobretot les grans inversions fetes en dessalinitzadores.

    Cañete, que ha evitat parlar de transvassament, ha dit que es revisaran tots els plans de demarcació hidrogràfica i que es potenciarà la reutilització de l'aigua. El PP recupera així el pla hidrològic, que ja va voler aplicar l'any 2001, justament amb Cañete a la mateixa cartera ministerial.

    Ara el ministre ha dit que les competències en matèria d'aigua són 'pròpies' de l'estat i del ministeri, i ha promès que s'enfortiran aquestes competències, com ara en matèria del domini públic hidràulic.

    Cañete ha incidit que milloraria la presa de decisions entre les confederacions hidrogràfiques, les societats d'aigua i la direcció general de l'aigua. En aquest àmbit, ha anunciat que mirarien d'assolir un nou programa nacional d'inversions i actuacions, que conduiria al nou pla hidrològic.

    D'una altra banda, també ha anunciat que s'impulsarà l'ús d'aigües reutilitzades, i es deixarà l'aigua de més qualitat per a altres finalitats. Segons Cañete, aquestes mesures s'aplicaran assegurant els cabals ecològics.

    http://www.vila…idrologic.html
  • Qatar va pactar amb Iberia abans de trencar amb Spanair

    La qatariana va anunciar al desembre que l'espanyola li faria el ?handling'
    Al gener es va firmar un altre acord entre totes dues per facilitar que els viatgers de l'una connectin amb els vols de l'altra
    01/02/12 02:00 - barcelona - Oriol Mas

    Barcelona
    El Prat de Llobregat

    D'acord amb les declaracions dels diferents agents implicats en les negociacions entre Qatar Airways i Spanair, les negociacions no es van trencar fins a última hora. Però, poques setmanes abans que es fes oficial, la línia aèria àrab va pactar amb Iberia diversos punts que, vist amb perspectiva, poden ampliar encara més la confusió respecte dels elements que han intervingut en la fallida de l'operació.

    El primer acord entre Qatar Airways i Iberia data del 21 de desembre, quan les negociacions amb Spanair semblava que estaven ben encaminades. Aquell dia es va fer públic que Iberia Airport Services, la divisió de la companyia espanyola encarregada de fer l'assistència a viatgers i avions, seria l'encarregada de fer els serveis de terra (handling) a Qatar Airways a l'aeroport de Barajas. L'acord és per a tres anys, i es va vendre com una col·laboració molt beneficiosa per a totes dues parts.

    Poques setmanes després, s'anunciava una segona entesa, aquesta de més envergadura. Es tractava d'un acord comercial anunciat l'11 de gener perquè Qatar Airways traslladés les seves operacions a l'aeroport de Madrid de la terminal 1 a la terminal 4. La T4 és la joia de la corona de Barajas, on es concentren totes les operacions d'Iberia, Vueling i vols esporàdics d'altres companyies, majoritàriament de l'aliança Oneworld, la unió encapçalada per Iberia i British Airways, ara IAG.

    Qatar Airways no forma part de cap aliança, però sí que té acords de codi compartit amb diverses companyies, entre les quals Lufthansa. La línia aèria alemanya és el principal actiu de l'aliança Star Alliance, on també hi havia Spanair. En tot cas, amb aquest acord comercial tots els viatgers de Qatar Airways podran connectar amb els vols interiors d'Iberia a la mateixa T4. A més, els viatgers de primera classe dels vols de Qatar Airways podran utilitzar la sala VIP d'Iberia.

    Tot aquest seguit d'acords es va formalitzar entre desembre i gener. Per tant, cal suposar que les negociacions entre Iberia, Aena i Qatar Airways s'havien de remuntar a unes quantes setmanes abans. Això les hauria fet coincidir de ple amb les negociacions entre Spanair i Qatar, sense que la Generalitat n'hagués tingut cap coneixement.

    A més, cal assenyalar també que a final d'octubre una delegació d'empresaris espanyols, encapçalats pel ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, van visitar Qatar per potenciar els contractes en infraestructures.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Chacón: 'El PSC, amb Carme Chacón al capdavant, estem contra el concert econòmic'

    L'aspirant a secretària general del PSOE el troba 'profundament insolidari'

    El PSC és reticent a donar suport a la demanda del concert econòmic, però ahir va enviar Joaquim Nadal i Rocío Martínez-Sempere de representants a l'acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès per a reivindicar un pacte fiscal just per a Catalunya. Ara, avui l'aspirant a la secretaria general del PSOE Carme Chacón ha afirmat que el PSC, 'amb Carme Chacón al capdavant' està contra el concert econòmic a Catalunya perquè el considera 'profundament insolidari'.

    Chacón diu que CiU parla de pacte fiscal per a emmascarar la seva demanda d'un concert econòmic. Ha parlat en nom dels representants socialistes que van ser presents a l'acte d'ahir a l'Ateneu, dient que hi van anar a escoltar i no a donar suport a la demanda. I defensa l'actual sistema de finançament autonòmic que 'va aprovar tot el socialisme espanyol'.

    http://www.vila…-economic.html
  • Mas cerca la complicitat de Rajoy a la Moncloa

    Li parlarà de la demanda del pacte fiscal i dels deutes pendents amb Catalunya, però no n'espera cap compromís

    El president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneix avui amb el president espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa (Madrid) per parlar-li del pacte fiscal i dels deutes pendents amb Catalunya. Però el govern català no n'espera cap gran compromís, segons que va donar entenent el portaveu del govern, Francesc Homs. En tot cas, n'espera lleialtat institucional i col·laboració: 'No podem pas convertir la reunió en un festival de retrets.'

    Els grans temes de l'agenda de la reunió són, segons que va anunciar Homs, les mesures per a l'impuls de l'economia i la necessitat que hi hagi reformes estructurals profundes; les mesures d'equilibri pressupostari i d'austeritat, i l'autogovern i la capacitat de Catalunya de decidir en qüestions com el pacte fiscal i les infrastructures.

    Amb tot, i atenent les frustracions en reunions semblants en anys anteriors, el govern diu que prefereix rebaixar les expectatives i situar els termes de la negociació en l'àmbit de la lleialtat institucional. 'Venim d'una història de moltes promeses i ni cinc de calaix després. I caure presoners de compromisos no té sentit', va dir Homs. I va afegir: 'No ens instal·larem en un marejar la perdiu constant. La voluntat és de plantejar tot el que defensem, responent a un sentir majoritari de país escamat amb les experiències amb governs de diversos colors. L'experiència ens obliga a fer les coses amb bona voluntat, però sense deixar que les coses s'eternitzin'.

    L'oposició, recelosa de la reunió

    La portaveu parlamentària del PSC, Laia Bonet, es va mostrar ahir 'preocupada' perquè el govern vulgui 'prioritzar més el to de la reunió que els continguts'. 'No es pot perdre una oportunitat', va sentenciar la socialista. I és que pel PSC, els catalans 'no entendrien que després de parlar de trancar costures de la constitució i l'estatut per obtenir el que ens pertoca, acabem apareixent de forma sotmesa a decisions regressives, tant per la recentralització com socialment'.

    ICV-EUiA, d'altra banda, va reclamar a Artur Mas que defensi una flexibilització del 'dogma' que suposa la limitació del dèficit públic. El portaveu adjunt de la coalició, Jordi Miralles, va indicar que el president de la Generalitat hauria de defensar davant Mariano Rajoy la necessitat de revisar a l'alça els límits de dèficit per evitar que els ciutadans en pateixin les conseqüències.

    La portaveu d'ERC, Anna Simó, va instar Mas a extreure de la reunió amb Rajoy 'el què, el quan i el com' del pagament dels deutes de l'estat amb Catalunya. Aquesta qüestió no ha de ser, però, la única prioritat de la reunió. Pels republicans, cal que el president de la Generalitat 'posi el concert econòmic en el centre del debat i no com a tema subsidiari'.

    Solidaritat, per la seva part, no espera 'res' de la reunió. Alfons López Tena va explicar ahir que es tracta d'una reunió entre 'l'amo i la minyona' i que només demostrarà la posició 'absolutament subordinada' del govern català a l'espanyol. 'El senyor Mas només va a parar la mà perquè aquell que roba 20.000 milions cada any sigui una mica amable amb Catalunya', va lamentar.

    Per últim, el diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, va reclamar a Artur Mas que aprofiti la reunió amb Mariano Rajoy per 'buscar solucions a l'empobriment del país' i que deixi de costat 'allò del bon clima, les bones relacions i el bon rotllo'.

    http://www.vila…y-moncloa.html
  • Mas llueix sintonia econòmica amb Rajoy i aparca 'l'agenda catalana'

    Adverteix que 'si no és possible avançar en el pacte fiscal, cadascú haurà de fer el seu camí, però ja en parlarem més endavant'

    El president de la Generalitat, Artur Mas, ha resumit els continguts de la trobada amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en tres grans temes: polítiques de creixement, desocupació i impuls econòmic; austeritat; i l'agenda catalana. Si bé en els dos primers ha mostrat la plena disposició a col·laborar i a entendre's amb el govern espanyol, en els altres dos ha deixat clar que caldrà un esforç de l'estat per refer la confiança trencada els últims anys. Sobre el pacte fiscal, Mas ha explicat que n'han parlat poquet i que caldrà veure com evoluciona el tracte del govern espanyol al llarg d'aquest 2012.

    Mas ha remarcat que per ell 'és fonamental que el tema del pacte fiscal vagi endavant. Si no, tots els altres temes de col·laboració queden en suspens.' Mas considera que el pacte fiscal és 'una oportunitat per refer la relació de Catalunya amb l'estat espanyol'. Però ha advertit que 'si no és possible avançar en aquest tema, cadascú haurà de fer el seu camí'.

    'Ja sabem que no és un tema que es pugui resoldre en quinze dies, però tampoc podem deixar-ho per més endavant', ha dit Mas, que ha marcat un calendari difús: 'durant aquest 2012 hem de veure si som capaços de veure llum en aquest tema'.

    Mas ha dit clarament que 'si no hi hagués un dèficit fiscal tan elevat, nosaltres no hauríem de retallar, ni fer polítiques d'austeritat, ni tindríem dificultats per accedir al crèdit, ni segurament patiríem la crisi com ho fem'.

    Abans d'entrar a valorar els temes principals de la reunió, Mas ha confessat que 'la trobada ha estat el més franca possible'. I ha dit que n'ha sortit 'més tranquil que abans d'entrar'. 'Fa quinze anys que conec al senyor Rajoy. Molt sovint hem tingut idees i plantejaments molt diferents i sovint divergents, però en l'àmbit personal sempre hem tingut una relació cordial i afable'. Per Mas, ha estat una reunió 'més que correcte, de bon tracte'.

    Bona sintonia en matèria econòmica

    Mas ha explicat que en la reunió ha tingut bona sintonia amb Rajoy en aspectes com les polítiques de creixement i estímul de l'economia, reducció de la desocupació i reforma laboral, i reforma del sistema financer. En aquest àmbit, Mas ha mostrat la seva predisposició absoluta a entendre's amb el govern espanyol en aquestes qüestions. Ha donat molta importància a l'entesa en la reforma laboral, perquè 'Europa ens està observant atentament per l'elevat percentatge de desocupació de l'estat espanyol'. 'Segons com fem la reforma, generarem més o menys confiança a Europa', ha avisat Mas.

    'En aquest àmbit podem col·laborar bé i a fons', ha dit Mas, que ha afegit: 'Pot ser que en alguna d'aquestes reformes tinguem discrepàncies si afecten l'àmbit competencial de Catalunya.'

    El president Mas ha reivindicat l'autoritat en matèria de polítiques d'austeritat que li confereix 'haver estat el primer de tot l'estat en aplicar-les'.

    'Estem compromesos amb el dèficit, la desocupació i el deute. Però des de la credibilitat, que no s'aconsegueix amb la base de quedar bé, sinó de fixar-se objectius que siguin assolibles. Els objectius han de ser realistes i cal complir els objectius amb el temps que sigui necessari i raonable.'

    Mas ha dit: 'Li he demanat a Rajoy que, si els governs autonòmics tenim un pes tan important en la prestació dels serveis públics, no pot ser que tinguem tanta dificultat d'accedir al crèdit ni que haguem de pagar un preu tan elevat. Ens hauríem de poder finançar al mateix preu que l'estat, perquè les autonomies també som estat. Si això no va així, qui en paga les conseqüències són la ciutadania i la nostra capacitat de prestar els serveis.'

    'També li he dit que l'estat ha de legislar de manera que no obligui els governs autonòmics a gastar, gastar i gastar', ha afegit Mas. 'En tenim exemples evidents i notoris. És molt fàcil demanar reducció de dèficit a les autonomies i després fer lleis a les corts espanyoles que ens obliguen a gastar més. Això va en la línia de la lleialtat institucional. Per sortir del pou on som, ens hem d'ajudar tots. Ho dic amb l'autoritat que crec que em confereix haver estat els primers i els més seriosos en impulsar polítiques d'austeritat a l'estat espanyol.'

    http://www.vila…-catalana.html
  • Wert vol declarar els toros bé cultural

    El ministre de Cultura espanyol col·laborarà amb els territoris 'per posar en valor' el món dels braus
    Avança que el govern donara suport a totes les iniciatives perquè la tauromàquia es declari patrimoni immaterial de la humanitat
    02/02/12 13:13 - Madrid - Agències

    El titular d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha anunciat aquest dijous que impulsarà la 'festa dels toros com a producte i bé cultural'.

    El ministre ho ha explicat en la seva compareixença davant la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, on ha exposat els eixos del seu departament per a aquesta legislatura.

    Wert ha avançat que el seu ministeri iniciarà una col·laboració amb les administracions autonòmiques per 'posar en valor la tauromàquia i els toros com a bé cultural'.

    Entre d'altres mesures, ha destacat que s'estendran les ajudes 'd'acció i promoció cultural a les associacions sense ànim de lucre del món del toro'.

    Així mateix, s'impulsarà una campanya de comunicació 'per posar de manifest els valors culturals, socioeconòmics i mediambientals de la tauromàquia en el seu conjunt', segons recull l'ACN.

    El titular de Cultura ha recordat que la tauromàquia ja està sent reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat en altres països, com França. Per aquest motiu, ha assegurat que el seu ministeri donarà suport a totes les iniciatives 'nacionals i internacionals' que vagin en aquesta línia.

    Wert també ha mostrat la seva voluntat de 'reprendre' la coordinació amb els territoris 'a fi de preservar la puresa de la tauromàquia amb el manteniment de la reglamentació bàsica dels aspectes fonamentals en els espectacles taurins'.

    Per altra banda, el ministre ha subratllat que la Cultura és un objectiu prioritari del seu executiu i vol impulsar una nova llei de mecenatge. També ha revelat que elaboraran una nova llei per a la Biblioteca Nacional, semblant a la del Museu del Prado i la del Reina Sofia.

    En la seva primera compareixença davant la Comissió, Wert ha anunciat la intenció de govern de 'compensar equitativament els autors' com a substitució del cànon digital.

    Pel que fa a la Llei del Cinema, ha informat que es revisarà i es combinaran les ajudes directes 'que no desapareixeran', amb la promoció de nous models de negoci.

    Darrera actualització ( Dijous, 2 de febrer del 2012 13:13 )

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • El pla de trilingüisme amenaça de nou el català a l'educació

    L'impuls a l'anglès anunciat pel govern espanyol fa témer una reculada de la llengua pròpia a les escoles i els instituts
    Ensenyament no farà cap pas enrere en la defensa del model malgrat les sentències adverses
    02/02/12 02:00 - barcelona - Raül Garcia i Aranzueque

    Amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'espera de dictar la sentència definitiva sobre la immersió lingüística en català a l'escola, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va revifar dimarts les pors que la llengua pròpia del país quedi arraconada en el sistema educatiu. Per si algú en dubtava, Wert va advertir ahir que el govern espanyol mantindrà una actitud ?vigilant? per garantir el ?dret? dels pares a escollir la llengua vehicular en què s'educa els seus fills i va anunciar un pla per introduir una educació bilingüe (castellà-anglès) a l'ensenyament, trilingüe als territoris amb llengua pròpia. Un pla que ja ha aixecat suspicàcies a Catalunya.

    ?Tots tenim clar que hem d'anar cap a un model plurilingüe? ?afirma Enric Roca, vicedegà de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?. ?Ara bé, això que diuen que ens vigilaran no ajuda a generar confiança i temo que sigui una maniobra per diluir la immersió lingüística?, adverteix Roca, que qualifica el projecte de ?globus sonda? llançat en un moment en què des de l'administració diuen que ?no hi ha recursos? per a l'educació.

    Tampoc no les té totes Ignasi Vila, catedràtic de psicologia evolutiva i expert en immersió lingüística. Vila recorda que ?a Catalunya, Galícia i el País Basc ja hi ha moltes escoles que apliquen una educació trilingüe? i recela de les intencions del govern espanyol. ?En el fons, sota una base suposadament tècnica, el que està en discussió és quina és la llengua principal en l'ensenyament?, avisa. Vila nega la suposada equitat de propostes com les que s'han fet al País Valencià de repartir l'ensenyament de les llengües en tres terços. ?Aquesta és una proposta tramposa perquè les llengües no s'aprenen únicament a dins de l'escola i, a fora, la presència del castellà és molt gran?. Pel catedràtic, ?la immersió és l'única manera de garantir el dret a viure en català? i la mateixa ?supervivència de la llengua?.

    De moment, Wert no ha concretat el seu pla i encara és una incògnita quines conseqüències tindrà un nou pronunciament judicial contra la immersió lingüística en català. Des del Departament d'Ensenyament ja fa mesos que adverteixen que no permetran que cap pla faci recular la presència del català a les escoles i instituts, ni faran cap pas enrere en la defensa de la immersió tot i el dictamen del TSJC, que el setembre passat va donar un termini de dos mesos a la Generalitat perquè complís la sentència del Tribunal Suprem que ordenava incloure el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • El govern del PP fa que la fiscalia no recorri l'absolució de Camps i Costa

    El fiscal ho argumenta dient que la llei del jurat és molt restrictiva i no dóna marge per anar al Suprem

    La fiscalia anticorrupció ha decidit no recórrer l'absolució de Francisco Camps i Ricardo Costa. El ministeri públic espanyol ha arribat a la conclusió que 'no hi ha encaix jurídic' per a presentar un recurs, un cop analitzat el veredicte. També diu que la llei del jurat és molt restrictiva i no deixa marge de maniobra per anar al Suprem. Aquesta és una de les primeres decisions que pren el nou fiscal general espanyol, nomenat pel govern del PP de Rajoy.

    Avui acabava el termini per a comunicar la decisió de presentar o no el recurs. Tot i la decisió de la fiscalia, és possible que el Suprem revisi l'absolució, si admet a tràmit el recurs de l'acusació popular, representada pel PSPV.

    El magistrat president del tribunal, Juan Climent, va dictar dilluns la sentència d'absolició contra Francisco Camps i Ricardo Costa, després del veredicte de no culpabilitat del jurat. També va ordenar l'anul·lació de les fiances pagades.

    Tant el ministeri públic com l'acusació popular acusaven Camps i Costa d'un delicte de suborn passiu impropi per rebre vestits com a regal de la trama Gürtel. Però ara el ministeri públic, que ha canviat de responsables amb el canvi de govern espanyol, ha decidit de no recórrer l'absolució.

    http://www.vila…mps-costa.html
  • El govern espanyol pressiona els bancs perquè es fusionin abans del juliol

    De Guindos anuncia que Catalunya Caixa, Unnim i el Banc de València es venen

    El govern espanyol ja ha enllestit la reforma del sector financer. Ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va presentar els detalls de la reforma, que pressiona les entitats financeres perquè facin 'integracions ràpides i profundes'. D'entrada, va dir que no es farien servir recursos públics en aquest procés, però després va manifestar que, si calgués, hi hauria aportacions del FROB, que destinarà 6.000 milions d'euros més (15.000, en lloc de 9.000 milions) a ajudar els bancs.

    Les entitats tenen fins al 30 de maig per a presentar els projectes de fusió, que hauran de resoldre's un mes després, a final de juny. Un cop fet aquest pas, les operacions hauran de ser aprovades pels òrgans socials respectius abans del 30 de setembre i hauran de culminar l'1 de gener de 2013.

    'No sé quantes entitats restaran. Allò que volem és un sistema amb entitats més sanejades i més sòlides i millor govern corporatiu', va dir De Guindos.

    Amb aquesta reforma hom vol pressionar entitats com CaixaBank perquè es fusioni amb uns altres bancs; en aquest sentit hi ha hagut rumors d'una possible fusió amb Bankia.

    A més, el govern espanyol s'afanyarà a subhastar CatalunyaCaixa, Unnim i el Banc de València, entitats intervingudes pel FROB.

    El procés de sanejament

    La reforma obligarà les entitats a augmentar les provisions per actius problemàtics fins al 80%, segons els casos, a més d'una provisió genèrica del 7% per a la resta del crèdit promotor. L'executiu espanyol estima que el procés de sanejament costarà 50.000 milions d'euros, el més dur de tota la UE.

    http://www.vila…ns-juliol.html

    P.D.
    (... en aquest sentit hi ha hagut rumors d'una possible fusió amb Bankia.)

    És que en Rato cobra molt i queda lleig que surti de Madrid el que cobra!!! (Sent com és una entitat que ha rebut moltes ajudes públiques per quadrar els "seus" números!!!!)
  • L'eurocambra censura el govern espanyol per haver donat privilegis a Barajas

    El Parlament Europeu insta l'Estat a posar fi a la discriminació del Prat en els vols intercontinentals
    L'aeroport català està vetat a 23 països de fora de la UE
    03/02/12 02:00 - Brussel·les - Albert Segura

    Revés europeu contra Aena i el model aeroportuari centralista que ja només comparteixen l'Estat espanyol i Romania. El Parlament Europeu va renyar ahir l'Estat pels privilegis que encara dóna a Barajas i per haver discriminat l'aeroport de Barcelona en els vols intercontinentals.

    El ple de l'eurocambra va aprovar per unanimitat una esmena de CiU per 'demanar que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donin prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre'. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, els governs espanyols han signat almenys 23 tractats amb països d'altres continents que fixen Madrid com l'únic punt on poden dirigir-se els seus avions.

    Ni una setmana després de l'esfondrament de Spanair, els eurodiputats van donar la raó al convergent Ramon Tremosa i van exigir a la Comissió Europea que vigili que l'Estat no posi traves a la lliure competència entre aeroports i no impedeixi que les companyies aèries que vulguin operar al Prat puguin fer-ho. La comissió d'Economia i Finances de l'eurocambra ja s'havia queixat d'Aena el 22 de novembre, precisament només un mes després que Brussel·les hagués apostat pel corredor ferroviari mediterrani i hagués cridat l'atenció a Foment pel seu model radial amb Madrid quilòmetre zero.

    Un de cada tres països de fora de la UE amb vols a l'Estat està obligat a operar a Barajas, segons els tractats bilaterals signats pel govern espanyol 'i denunciats per un informe de la Cambra de Barcelona el 2009'. Dels 80 acords bilaterals existents, 42 inclouen Barcelona, 15 més donen llibertat a les companyies per triar aeroport i 23 només deixen aterrar o enlairar-se els avions al de Madrid. Onze d'aquests països que tenen prohibit volar directament a Barcelona són africans; sis, de l'Amèrica Llatina; quatre, de l'Orient Mitjà; un, d'Oceania, i un, d'Europa. Fonts d'Aena admeten que aquests acords bilaterals, encara vigents, existeixen però han assegurat que 'ja no suposen cap barrera ni impediment real', i que sempre que una companyia demana operar a Barcelona se li permet fer-ho.

    'Si aspirem que Catalunya sigui una economia de primer nivell en el context europeu i mundial, la condició necessària és que l'aeroport de Barcelona no sigui de baix cost, sinó que tingui una part important del seu trànsit en vols de llarg radi a altres continents', va defensar Tremosa, autor de l'esmena que l'eurocambra ha inclòs en el punt 53 de l'informe sobre competència del democratacristià alemany Andreas Schwab.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Ves a la pàg: 1 - 2 [+1]

  • temuel
  • i
  • 63 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs