Vint-i-cinc minuts
21/02/13 02:00 - Xevi Xirgo
'Navarro va fer ahir el joc malabar tan estès de declarar-se republicà tot lloant la figura del rei'
Xevi Xirgo Teixidor
Vint-i-cinc minuts (i tiro llarg) és el que va tardar ahir el PSOE a reaccionar a la proposta del líder del PSC, Pere Navarro, que va proposar que el rei Joan Carles abdiqui en favor del príncep Felip.
Navarro feia una conferència a la Cambra de Comerç i, a banda de fer el joc malabar de declarar-se republicà tot lloant al mateix temps la figura del rei Joan Carles (el joancarlisme és una malaltia molt estesa a casa nostra), va apostar obertament per l'abdicació del rei per afrontar una 'segona transició'.
Navarro no havia ni abandonat la Cambra, alguns encara feien el cafè a la taula, no havien passat ni vint-i-cinc minuts des de la primera piulada que havia sortit de la sala, que el PSOE ja havia tingut temps de fer un comunicat en què afirmava que no compartia ?en absolut? la petició d'abdicació del rei. Un comunicat de tres línies, de 24 paraules, fulminant: 'El PSOE no comparteix en absolut la declaració del primer secretari del PSC, Pere Navarro, en relació amb el rei, i la troba totalment inadequada'.
Patam. I no es pensin que aquest adjectiu, el d'inoportú, li venia només del PSOE. Un munt de dirigents del mateix PSC es preguntaven ahir a què responien les declaracions de Navarro. De cop va sentir la necessitat d'expressar públicament el seu republicanisme? Fa populisme sabent que ara gràcies a Urdangarin i cia. criticar la casa reial (sense proposar extingir-la) surt de franc? No s'enganyin.
Navarro sabia ahir que, posant la corona en el punt de mira (que és apuntar molt alt i posar nerviosos els del PSOE), tota la resta de temes, des del dret a decidir al guirigall que té al PSC, acabarien essent segon plat. Se'n diu cortina de fum.
http://www.ruca…rt=120#pid3788
P.D.
I amb el serial del espionatge Ell (Pere Navarro) no rascava bola a cap diari i televisió....
Navarro va demanar l'abdicació del rei fruit d'una "reflexió personal"
Joan Raventós Actualitzat a les 17:15 h 21/02/2013
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, no fa cap pas enrere en la seva reivindicació pública sobre la necessitat, al seu parer, que el rei Joan Carles I abdiqui per facilitar una segona transició a Espanya. Després dels cops de crostó del PSOE, del PP i del govern central, que consideren les paraules de Navarro "fora de lloc", el líder socialista ha tornat a la palestra pública des dels micròfons de Catalunya Ràdio.
Al programa "L'Oracle", Pere Navarro ha entomat la qüestió tot just començar. Sabia que la polèmica que ahir va desencadenar en un dinar de la Cambra de Comerç de Barcelona seria el tema central del programa que dirigeix Xavier Graset i, per això, duia el guió ben après: "No he dit res que no digui molta gent", ha dit en la seva primera resposta i, immediatament després, ha afegit que la reflexió que va fer ahir és "una reflexió personal, fruit del que jo he copsat".
Els polítics, diu Navarro, hem de poder reflexionar sobre temes de política general sense necessitat de passar pels òrgans interns del partit. Amb tot, ha estès la mà a debatre la seva tesi dins del PSC, tot i que destaca que "molta gent m'ha felicitat pel carrer" perquè s'ha obert el debat.
Conscient que les seves paraules han aixecat força polseguera, Navarro ha anat contestant les reaccions una per una. A Alfonso Guerra, que ha estat rotund en mostrar el seu desacord amb tot el que diu el primer secretari del PSC, Navarro li ha etzibat: "El senyor Guerra potser no em coneix i potser és ell qui hauria d'haver callat a l'hora d'opinar, per exemple, sobre l'Estatut de Catalunya."
També a les joventuts del seu partit, que l'emplaçaven a anar més enllà i lluitar per la proclamació de la III República, Navarro ha deixat clar: "Jo sóc republicà i penso que la república és el millor sistema, però jo vull consolidar aquesta democràcia. El meu republicanisme haurà d'esperar."
Navarro ha volgut fer entendre les seves reflexions emmarcant-les en l'objectiu d'acostar la política als ciutadans i de fer passos endavant en la regeneració democràtica: "Vaig proposar un canvi al capdavant de la Corona, però també una reforma de la Constitució per fer efectiva una regeneració democràtica i avançar en l'estat federal". El més important de la reflexió, deia Navarro, no és l'abdicació del rei Joan Carles I, això és només una peça dins un paquet de reforma més valent.
Que el líder del PSC es mostraria impertorbable en la seva tesi sobre el relleu borbònic s'endevinava des de primera hora del matí, quan el secretari d'Acció Política del PSC, Antoni Balmón, feia periple per "Els Matins" de TV3 i "El Matí" de Catalunya Ràdio explicant per activa i per passiva que "cal fer el canvi a poc a poc". Balmón també s'ha mostrat convençut que el PSOE acabarà acceptant la proposta i ho comparava amb el fet que "el PSOE tampoc acceptava fa uns mesos parlar d'una reforma federal de l'Estat, no acceptaven parlar de reformes constitucionals".
http://www.324.…lexio-personal
P.D.
El que diem... un brindis al sol, ara parlen de mi (i se'm refot si en parlen malament!!!!), però la cosa s'embolica (si continues llegint!!)
I continuem amb el detallàs!!! típic dels que volen mantenir l'engendre aquests tal i com està, ens donen la tabarra que cal canviar-ho (Com al Gatopardo!! de Lampedusa "Canviar-ho tot per que no canvií res!!!!)
Les tres il·legitimitats de Juan Carlos compliquen l'abdicació
La corona ha evitat que es faci una llei que la reguli, però això posa en relleu la seva anomalia històrica
La constitució espanyola dedica tot el títol segon a la monarquia. Hi explica el funcionament de la corona, però en l'article 57.5 enllesteix la possibilitat d'una abdicació amb aquest text: 'Les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldrà per una llei orgànica.' El redactat és clar, però el problema greu és que mai no s'ha fet aquesta llei orgànica. Per tant, una possible abdicació de Juan Carlos no és regulada i podria crear un important conflicte polític.
Important perquè el rei l'ha de comunicar a algú, l'abdicació. A la majoria de països ho comunica al parlament. Però, com que la constitució espanyola no regula davant qui abdica el monarca, les corts podrien posar sobre la taula els greus problemes de legitimitat de Juan Carlos I.
És un rei legítim Juan Carlos?
Perquè Juan Carlos és un rei legítim d'Espanya? Això depèn. Té una legitimitat darrere que és exactament el colp d'estat de Franco i en concret la llei de successió del cap de l'estat aprovada per les corts franquistes el 1947. Però no té gens de legitimitat històrica. De fet, si ell és rei avui és per tres il·legitimitats seguides que convergeixen en la seva persona.
Al llarg de les dècades hom ha intentat justificar la legitimitat històrica del rei en l'abdicació del seu pare Joan de Borbó. Però si bé Joan de Borbó podia abdicar quan volgués era al mateix temps impossible que transmetés legalment els seus drets a un altre rei, ni que fos fill seu. Un rei quan abdica designa un successor que passa a ser el nou rei. Però mai no pot designar successor algú que ja li ha succeït, ni que sigui en teoria. Per això un seguit de constitucionalistes posen en dubte que la renúncia de Joan de Borbó pugui servir d'instrument de legitimació del seu fill i la seva successió hereditària.
Anant enrere, però, encara hi trobem més problemes. En primer lloc la famosa batalla pel tron que va donar origen al carlisme.
El 1833 Isabel II va usurpar el tron en detriment del seu oncle Carles. Fet que s'ha presentat sovint com una revolució a favor de les dones, oblidant que a la corona d'Aragó ja havíem tingut reines. I amagant que cap llei no permetia aleshores l'ascens al tron de la filla del rei Ferran VII.
Però hi ha un segon trencament legal, que el fa Franco mateix. La llei de successió del cap de l'estat del 1947 és una aberració jurídica enorme i l'única força que té és la victòria bèl·lica del dictador. Franco s'atribueix el paper de regent, sense dir-se'n, i queda clar que serà ell i ningú més que ell qui decidirà qui farà de rei. Sense cap legitimitat històrica on agafar-se.
Per això quan Franco nomena Príncep d'Astúries Juan Carlos, el qui era el rei, Joan de Borbó, anul·la el títol. La ficció posterior amb la renúncia de Joan de Borbó als seus drets dinàstics, com ja hem dit abans, no resisteix ni la mínima anàlisi jurídica.
La legitimitat del rei actual només es basa en la victòria de Franco durant la guerra
L'única legitimitat, per això, era la pròpia constitució continuadora del franquisme. Per a salvar les aparences, els legisladors van decidir que hi hauria una llei orgànica que aclariria el funcionament de la casa reial i li conferiria un estatut i un funcionament. Però resulta que això no passa en cap monarquia del món. Una monarquia no esdevé mai una 'institució constitucional', perquè això implicaria la desautorització del seu dret dinàstic. Els monarques són monarques per una legitimitat que sempre és al marge de la constitució i que, si de cas, la constitució pot acceptar però no modificar ni regular. O deixa de ser monarquia per a ser república.
Per aquest motiu no s'ha fet mai la llei que la constitució espanyola exigia. Durant la transició la monarquia va acceptar la idea d'aquesta llei com una forma de legitimar-se als ulls de la població i no forçar més el debat de la constitució. Però, immediatament després, s'ha oposat sempre a l'existència d'aquesta llei i el fet cert és que és l'única que no s'ha fet de les que eren previstes.
Esperant què? La legitimació a través de la continuïtat. Si Juan Carlos es mor, les corts, amb poques hores per a actuar, difícilment podran fer res més sinó acceptar el seu fill de successor. Però si Juan Carlos abdica abans de morir-se potser algú tindrà la temptació de demanar-se si el seu fill té prou legitimitat per a heretar la corona.
http://www.vila…abdicacio.html
P.D.
En aquests estat no és vol recordar que a diferència d'altres llocs... AQUÍ van guanyar els feixistes... i així ens va....