Els països catalans son... així!!  Top

Ves a la pàg: 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • La majoria de catalans votaria a favor de la independència

    El 44,6% hi votaria a favor, el 24,7% en contra, i el 24,2% s'abstindria · CiU tornaria a guanyar les eleccions, segons el CEO

    La majoria de catalans votaria a favor de la independència si ara es fes un referèndum. Així ho apunta l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, presentat avui. El 44,6% d'enquestats diu que hi votaria a favor, una xifra que dobla els qui votarien en contra (24,7%).

    Entre els arguments esgrimits per votar-hi a favor, hi ha la 'capacitat i el desig d'autogestió econòmica', el fet de considerar que Catalunya milloraria (21,4%), un sentiment d'incomprensió (13,8%), el poder guanyar capacitat de decisió (13,7%), per un sentiment identitari (12,8%).

    El CEO indica que el 30,8% dels enquestats creu que Catalunya hauria de ser un estat dins d'una Espanya federal. Un 29% considera que hauria de ser un estat independent; i un 27,8%, una comunitat autònoma d'Espanya.

    Més de la meitat dels enquestats es mostra 'totalment a favor' que l'administració catalana recapti i decideixi la distribució de tots els impostos. Un 51,2% al qual s'hi afegeix el 25,3% que s'hi mostra 'més aviat a favor'.

    CiU tornaria a guanyar les eleccions

    Segons el CEO, si avui hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya, CiU les tornaria a guanyar, i mantindria els 62 escons actuals amb la possibilitat de guanyar-ne un més. CiU ampliaria així distància amb el PSC, que continuaria caient, entre 2 i 3 escons, mantenint-se com a segona força. El baròmetre també apunta a un creixement d'ERC, que seria la força que més augmentaria, passant dels 10 diputats actuals a 14-15.

    'Aquest desgast inicial no és prou fort com perquè li costi alguns escons', ha explicat el director de l'ens demoscòpic, Jordi Argelaguet, que ha destacat que el descens en intenció directa de vot a CiU --en un 30,4% respecte del 34,5 de fa un any-- no es tradueix en una reculada en la seva representació parlamentària.

    L'ens demoscòpic, que incorpora per primer cop la projecció en escons de la intenció directa de vot, també preveu que Solidaritat Catalana quedaria fora del Parlament, mentre que el PP i ICV mantindrien els seus escons o bé en guanyarien un.

    http://www.vila…pendencia.html

    És curiós!! la independència guanya!?!... i els partit/s i moviments separatistes... fora del parlament?

    Perdoneu-me, però aquí fallen MASSA coses...
  • Pujol diu a Espanya que votaria sí a la independència

    Reacció contraposada a Twitter entre catalans i espanyols sobre les declaracions de l'ex-president a la Sexta

    L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha deixat clar que si avui es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya votaria sí. I, a diferència de les últimes entrevistes i conferències que havia fet últimament, ho ha dit per a una audiència diferent, d'àmbit espanyol. Pujol ha remarcat en una entrevista amb Jordi Évole al programa Salvados de la Sexta que no té arguments contra els independentistes. 'Tenen raó', ha reblat.

    'Hi ha una sensació que Catalunya està maltractada. S'ha acceptat durant anys que havíem de fer una aportació solidària a Espanya. Però hi ha una voluntat d'Espanya de portar-nos a la residualització, que és el pas previ a desaparició', ha declarat Pujol.

    'Jo sóc català, i sóc espanyol si puc. Però ara no puc ser espanyol, és cada vegada més difícil', ha afegit, recordant que durant seixanta anys havia lluitat per una Catalunya dins d'Espanya en harmonia. 'He perdut', ha admès.

    L'ex-president també ha qualificat de penosa l'entrevista, per haver d'admetre aquest fracàs en a construcció de ponts entre Catalunya i Espanya, de la mateixa manera que ja va reconèixer que no li hauria agradata de pronunciar la conferència 'Residuals o independents' (pdf), en què va exposar per primera volta tot aquest argumentari.

    El pastor Fundador de Jaén també votaria sí

    Les declaracions de Pujol han fet que Twitter tragués fum, i l'etiqueta #PujoladiosEspaña de seguida ha estat 'trending topic'. Les opinions de catalans i espanyols són molt contraposades: uns entenent, en general, els arguments exposats per l'ex-president per a votar sí a la independència; els altres, expressant la perplexitat per aquests mateixos arguments.

    La mateixa perplexitat que ha causat entre els tuitaires espanyols la declaració del pastor Fundador, de Centelles i nascut a Jaén. Fundador s'ha trobat amb Pujol i Évole a mitja entrevista al Tagamanent, i en una breu conversa que ha mantingut ha dit que votaria sí a un referèndum sobre la independència, per més que hagi nascut a Jaén, i recordant que fa quaranta anys que viu a Catalunya.

    http://www.vila…pendencia.html
  • Crida de mossos d'esquadra per la independència

    Un grup de la policia catalana crea la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana, 'Mossos per la independència'

    Cap sector de la societat catalana no es manté al marge del suport social a la independència de Catalunya. Tampoc el cos dels Mossos d'Esquadra, que des d'avui tindrà un grup que promourà l'estudi dels avantatges que la independència tindria per al model policíac i per a la seguretat pública. Avui a migdia es presentarà a Girona la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana, Mossos per la independència.



    Els policies integrats en aquest grup faran una crida a la resta de membres del cos perquè se sumin al projecte independentista i perquè siguin 'un vagó més del tren cap a la llibertat', en termes dels organitzadors que han parlat amb VilaWeb.

    L'ANC promou la formació d'assemblees sectorials en tots els àmbits professionals i socials possibles. La sectorial dels mossos d'esquadra es presenta avui perquè dissabte vol ser part de les sectorials constituents que participaran en la gran assemblea del Palau Sant Jordi de Barcelona.

    http://www.vila…pendencia.html

    icon_evil
  • Un directiu del tennis franquista vol expulsar Àlex Fàbregas del Reial Club de Polo

    Pablo Llorens ho ha demanat al director del club

    'Diu que no sent els colors d'Espanya i sent els de Catalunya, això m'ha produït una repugnància tan gran que he trucat al president del Reial Club de Polo, que es diu Bonet, i li he dit que aquest senyor l'expulsarem del club', ha dit aquest matí Pablo Llorens, ex-director del Reial Club de Polo de Barcelona, l'equip en què juga actualment Àlex Fàbregas.

    Llorens, que ha fet aquestes declaracions en una entrevista a l'agència Efe, va presidir la Federació Espanyola de Tennis entre el 1970 i el 1984 i fou membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis.

    A sobre, ha criticat 'l'estupidesa de tota aquesta gent que demana seleccions catalanes'. Segons Llorens, és totalment impossible que n'hi hagi, perquè ho prohibeix el Comitè Internacional Olímpic i solament poden participar en els Jocs Olímpics els jugadors dels estats independents i reconeguts per les Nacions Unides.

    http://www.vila…club-polo.html
  • Jaume Ciurana: 'Per canviar la marca del MNAC no cal amagar la nació que representa'

    El tinent de batlle de Cultura de Barcelona diu que 'si es vol guanyar visibilitat internacional el que cal canviar és l'status de Catalunya'

    El tinent de batlle de cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, s'ha pronunciat en declaracions a VilaWeb sobre la proposta de canvi de nom del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Segons Ciurana 'si a la marca MNAC se li ha d'afegir Barcelona i això suma perfecte, però en cap cas s'ha d'amagar la nació a la qual l'art del Museu representa. Si es vol guanyar visibilitat internacional el que cal canviar és l'status de Catalunya, no el nom del Museu Nacional'.

    Serra ha dit a Catalunya Ràdio que el MNAC havia de 'canviar de nom per fer-se conèixer' (àudio). Per ell, el museu de Montjuïc ha de ser el museu de referència de Barcelona: 'No es pot anar pel món amb un nom com MNAC i no es pot renunciar una marca com Barcelona.'

    Per Serra, que troba redundant 'Catalunya', perquè el terme 'nacional' ja hi remet, el centre hauria d'incorporar 'Barcelona'. El conseller de cultura Ferran Mascarell s'hi ha mostrat a favor de la proposta.

    http://www.vila…epresenta.html
  • Gabancho explica el fracàs del catalanisme

    Patrícia Gabancho, encarregada de la lliçó inaugural de la UCE té clar que 'Hem de girar full i posar fi al model del catalanisme.

    La XLIV Universitat Catalana d'Estiu s'inaugura avui, i això fa que Prada (Conflent) sigui, una vegada més, fins el dia 23, el centre polític i cultural del país. 'Fa dos anys hi discutíem sobre la unitat de l'independentisme, i ara el tema és pacte fiscal o independència; per això el debat de la UCE serà: passem pel pacte fiscal o no hi passem?', diu a VilaWeb Patrícia Gabancho, encarregada enguany de la lliçó inaugural. Amb el títol 'Aspiracions i solidesa', Gabancho hi parlarà del fracàs del catalanisme.

    'Hem de posar fi al model del catalanisme. Fa un segle i mig que pretén dues coses: modernitzar Espanya i aconseguir un espai propi per desenvolupar el seu projecte. Cap no ha sortit bé. De primer ho van intentar amb la política, amb Cambó i la Lliga, amb ministres; i de la transició ençà, pagant. Han pagat la modernitat espanyola. Però ni la modernitat espanyola no té en compte Catalunya ni tenim espai propi. Hem de girar full i anar cap al sobiranisme', explica Gabancho.

    Commemoracions i cursos

    La programació de la UCE inclou cursos, commemoracions, jornades, tallers i concerts. De la commemoració dels cinquanta anys de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster a la jornada sobre viabilitat econòmica d'una Catalunya estat. Del naixement de Joan Sales al curs 'La salut en temps de crisi'. Del record d'Heribert Barrera, Joan Coromines i Pompeu Fabra a cursos sobre medi, història, dret i literatura. Més una glossa de l'obra i la figura de Lluís Maria Xirinacs, les jornades de la Fundació Irla, col·loquis sobre el sector agrari, jornades sobre cooperativisme i la presentació de l'institut Triangle de Mar Blava.

    'L'eco del pensament polític del país'

    Una programació que continua essent el reflex del moment polític i cultural del país. 'Abans ho havien estat totes les universitats d'estiu. Ara ja no, però en canvi, la UCE encara manté aquest paradigma, aquest paper d'altaveu, sobretot, del nacionalisme català. És l'eco del pensament polític i nacional del país', manifesta Gabancho. També destaca la participació dels alumnes de la universitat en aquests debats. 'La part acadèmica és un espai amb debats importants sobre el país i el pensament nacional. També hi ha una part més lúdica i divertida: en un alberg s'ajunta gent de tots els Països Catalans, amb qui no sempre hi ha ocasió de conviure-hi d'una manera tan pràctica durant dies'.

    'L'Onze de Setembre serà per a dir a Espanya que fins aquí hem arribat'

    Una de les qüestions que més ocuparà la UCE enguany és el procés independentista i la petició del pacte fiscal aprovada pel Parlament de Catalunya. 'Jo em penso que el pacte fiscal és simbòlic --diu Gabancho--. És veritat que molta gent el té el cap, i ho hem de respectar, però Espanya no està en condicions de concedir-lo. Per tant, el procés haurà de continuar, perquè no podem encallar-nos en el pacte fiscal. Que hi vagin aquesta tardor, que rebin el no, i aleshores continuem el camí cap a la independència. En aquest sentit, la manifestació de l'Onze de Setembre serà per a dir a Espanya 'Fins aquí hem arribat, ara ens posem a treballar per la independència, i aquesta vegada, va de debò.'

    Tornant amb el fil de la lliçó inaugural sobre la fi del catalanisme, Gabancho sosté que 'la del 10-J va ser l'última manifestació del catalanisme, la resposta a una agressió d'Espanya. En canvi, la d'aquest Onze de Setembre serà la primera manifestació del sobiranisme. No té una causa directa, no anem a contestar res, sinó a proposar el camí de futur. En aquest sentit, trenca amb el catalanisme, que és sempre un acord de mínims.'

    http://www.vila…talanisme.html
  • Sala i Martín desmunta els arguments del no

    L'economista compara la situació actual entre Catalunya i Espanya amb la d'un divorci

    L'economista Xavier Sala i Martín ha publicat un apunt al seu bloc on equipara la situació actual entre Catalunya i Espanya amb la d'un divorci: 'Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen de no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l?enfonsarà econòmicament a ella perquè, sense ell, la dona no és res.' La reacció de la 'maquinària espanyola' a la manifestació de l'Onze de Setembre, diu Sala i Martín, segueix 'el guió predictible dels marits possessius'.

    Partint d'aquesta comparació, l'economista analitza amb detall tots els passos: la sorpresa, el desconcert inicial, la negació, la justificació i l'oposició a concedir la separació. 'Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d?Espanya i que, per tant, la decisió l?han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l?aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l'aprovació de ningú', rebla.

    Finalment, afegeix, vindrà la batalla psicològica: 'Intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, la seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària generositat. Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les nostres empreses s?arruïnaran. Ens diran que si marxem, ens faran fora de l?euro i de la UE i que impediran que mai no siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, l?il·luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més elevat que no el d?Extremadura!).'

    'I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran 'amb precisió' que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa', afegeix: 'Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s'exagerarà. I se?ns insultarà i menystindrà. Ara, com més virulenta sigui la campanya, com menys intel·ligents i més testiculars siguin els arguments, com més ens insultin i com més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.'

    La serenor, la generositat i la fermesa han de ser, per Sala i Martín, la reacció contra els insults i les campanyes de la por: 'De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat'.

    http://www.vila…arguments.html
  • Mas: 'Barrera tenia raó sobre l'evolució i el futur de Catalunya'

    Va lliurar la Medalla d'Or de la Generalitat a Barrera a títol pòstum per 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'

    El president de la Generalitat, Artur Mas, féu ahir el discurs de cloenda de l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'ex-president del Parlament Heribert Barrera a títol pòstum. I en destacà que 'era d'aquelles persones que no s'acomoden a les majories del moment i que acostumen a nedar contra corrent. I ara sobreviuen les seves idees i els seus ideals.'

    Entre més coses, Mas va dir: 'Acabem de viure uns moments emotius, pel record del president Barrera i pel moment que viu Catalunya... Barrera era un home de caràcter, de molt de caràcter. Una persona en alguns moments incòmoda, com totes les persones de caràcter fort. No era d'un tracte esquerp, sinó generós i afable. Un caràcter que naixia de la força de les conviccions, de les idees i dels ideals.'

    'Quines lliçons n'hem après?', va demanar-se Mas: 'Jo en vull destacar tres: la integritat personal --política i honestedat poden anar juntes--, ell era d'una integritat a prova de bomba; les idees clares i constants, les persones que hi veuen clar abans que hi vegi clar la resta; i la fidelitat insubornable a Catalunya, integral. Tot això combinat amb un alt nivell intel·lectual i la capacitat de projectar-ho al món.'

    També va parlar de 'la lucidesa, vista amb el pas del temps, que és quan té valor... Veient com va l'evolució del nostre país, es pot dir que amb aquesta lucidesa el president Barrera tenia raó. Podem dir sense marge d'error que la lucidesa de Barrera sobre el futur del nostre país és innegable. Ell ja va dir que la constitució espanyola no era respectuosa amb les necessitats del poble català.'

    És així que 'el millor homenatge que podíem fer a Barrera va ser la manifestació de l'Onze de Setembre, que enllaça amb la del 10 de juliol, en què ell sí que hi va ser, a primera línia i aguantant com qui més.' I és que 'cada dia més gent de Catalunya veu que necessitem la sobirania pròpia i plena. Ens cal estar en peu d'igualtat, perquè és l'única manera d'establir bones relacions. El president Barrera hi veia clar. I va inspirar moltes persones de Catalunya que ara hi veuen clar com ell.'

    Finalment, va citar unes paraules d'Enric Prat de la Riba: 'Tots volem per a Catalunya un cos d'estat'. I va comentar: 'Allò que Prat de la Riba intuïa i va deixar per escrit, que la generació del president Barrera va mantenir, avui podem dir que ha passat de generació en generació i que té continuïtat.'

    Un acte emotiu

    En l?acte, hi va intervenir l?ex-president del parlament, Joan Rigol, que va fer una glossa de Barrera. A continuació, el secretari de govern, Germà Gordó, va llegir el decret de concessió de la Medalla d'Or, i el president de la Generalitat va lliurar la distinció a la vídua d?Heribert Barrera abans de cloure l?acte amb el parlament. Finalment, la Coral de Sant Adrià va interpretar 'Els Segadors'.

    El consell executiu va atorgar a Barrera aquesta distinció en reconeixement de 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'.

    La Medalla d?Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga el govern a individus i entitats que han prestat serveis destacats o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

    http://www.vila…catalunya.html
  • Pel Financial Times, l'independentisme és imparable, si Rajoy fa avui un cop de porta

    '?digui què digui el rei', diu el diari en un editorial

    El Financial Times ha publicat avui un editorial titulat 'El discurs del rei', en què acusa Mariano Rajoy de ser incapaç de gestionar la crisi i l'independentisme de Catalunya. El text es refereix a la carta que va publicar a la web el rei espanyol Juan Carlos I, contra la independència de Catalunya i cridant a la unitat dels espanyols. 'És feina del govern de cercar compromisos amb els catalans i els bascos. Avui el senyor Rajoy es reuneix amb el president català, Artur Mas. Si no fa cap gest plausible sobre les demandes catalanes, el separatisme serà imparable, digui què digui el rei', opina el diari.

    En aquest editorial, el Financial Times diu que la publicació de la carta del rei espanyol fou un gest insòlit, i que l'últim precedent que hi va haver fou el missatge durant l'intent de cop d'estat del 1981. Considera que Juan Carlos intenta suplir la manca de sentit d'estat de Mariano Rajoy.

    http://www.vila…cop-porta.html
  • Els EUA consideren 'admirable' el debat 'pacífic i democràtic' sobre la independència de Catalunya

    L'ambaixador dels Estats Units a Espanya, Alan D. Solomont, considera 'admirable' que el debat sobre la independència, obert arran de la manifestació de l'Onze de Setembre, sigui 'pacífic i democràtic'. Solomont va dir ahir, en una reunió amb els periodistes a Barcelona, que les empreses amb interessos econòmics a l'estat estaven preocupades per les tensions entre Catalunya i Espanya, si bé confiava que hi hauria una resolució basada en l'estabilitat. També va explicar que havia parlat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

    Aquesta posició contrasta amb l'actitud de Juan Carlos que, en una carta publicada a la web de la casa reial espanyola, va cridar dimarts a la unitat dels espanyols bo i oposant a la independència els 'valors que havien brillat en la transició'.

    'En un temps en què la gent de tot el món lluita per expressar-se, veure els espanyols expressar-se i debatre temes difícils com aquest és admirable i més si es fa d'una manera pacífica, democràtica i responsable', va dir Solomont. També va manifestar respecte per la democràcia espanyola i va recordar que els anys 70 no s'hi permetien les grans manifestacions. En fi, va celebrar que la manifestació independentista de l'Onze de Setembre es vagi desenvolupar pacíficament.

    http://www.vila…catalunya.html
  • La independència de Catalunya, a debat als mitjans anglosaxons

    El principal programa econòmic de la BBC veu viable una Catalunya independent

    El programa radiofònic World Business Report de la BBC ha debatut aquest dijous sobre la possible independència de Catalunya amb l'economista gal·lès Edward Hugh i l'especialista financer David Kuo. Hugh, instal·lat al nostre país, hi ha afirmat que el que cal entendre és que Catalunya se sent, en relació amb Espanya, com Alemanya se sent en relació amb la resta de la zona euro. També ha dit que la qüestió no és si una Catalunya independent pot sobreviure, sinó si Espanya pot sobreviure sense Catalunya, 'atès el deute que té'.

    Per la seva banda, Kuo ha comparat Espanya amb una petita Europa i ha afirmat que algunes nacions europees observen amb deteniment el procés català i s'hi identifiquen.

    Paral·lelament, el New York Times dedica un llarg article a la reunió d'ahir entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy i constata que el mandatari espanyol 'no va aconseguir dijous resoldre el que s'ha convertit aquests últims temps en el principal desafiament polític domèstic: el clam separatista de la regió més potent econòmicament, Catalunya'. L'article repassa el creixent independentisme català i acaba amb unes paraules de Mas d'ahir: 'Sigui quin sigui el camí que seguirà Catalunya, ha de ser europeu'.

    El diari anglès The Telegraph, per la seva banda, explica en aquest articleque Espanya s'arrisca al trencament perquè Mariano Rajoy encén 'la fúria catalana'. I The Guardian destaca que la negativa del president espanyol a oferir més poder econòmic a Catalunya 'pot esperonar el suport a la independència, tal com indiquen les enquestes'.

    I encara el setmanari britànic The Economist es demana en un article si Catalunya no serà 'el pròxim estat independent d'Europa', fent-se ressò de la manifestació de l'11 de setembre i de la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy.

    http://www.vila…glosaxons.html
  • El govern català activa una oficina de relació amb la premsa estrangera

    Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Alemanya amb el tripartit, en serà el director

    El govern català posarà en marxa una oficina de relació amb la premsa estrangera, amb el nom de pla Eugeni Xammar. Martí Estruch, que fou delegat de la Generalitat a Alemanya amb el tripartit i anteriorment cap de redacció de VilaWeb, en serà el director. El propòsit és de fer més fluït el contacte amb els mitjans de tot el món, en un moment en què l'atenció sobre la situació política a Catalunya és més gran que mai.

    Fins ara, una de les principals tasques de relació amb els mitjans internacionals l'ha duta a terme el Col·lectiu Emma, que és en contacte amb els corresponsals a l'estat espanyol dels principals mitjans de tot el món per fer-los entendre la situació política catalana, des d'una òptica no espanyola i no estrictament econòmica.

    El pla de comunicació que aprova avui el govern agafa el nom del periodista de l'Ametlla del Vallès Eugeni Xammar (1888-1973), que va treballar, entre més publicacions, a La Veu de Catalunya i La Publicitat. També va fer la carrera de diplomàtic i va acabar treballant a la Societat de Nacions, primer, i a les Nacions Unides, després. Un any després de la seva mort es va publicar un llibre de memòries titulat 'Seixanta anys d'anar pel món'.

    http://www.vila…strangera.html
  • Ripoll, Igualada i Vilafranca es declaren 'territori català lliure'

    A banda aquestes tres capitals de comarca, ahir també s'hi va declarar Manlleu

    El degoteig de municipis del Principat que es declaren 'territori català lliure' continua. Ahir mateix, el ple de l'Ajuntament de Ripoll va aprovar una moció en aquest sentit, presentada a proposta de l'Assemblea Nacional Catalana. També demana a les institucions que comencin un procés de separació d'Espanya i la creació d'un estat català en el marc europeu. Hi van votar en favor els regidors de CiU, ERC i PxC, mentre que el PSC s'hi va oposar perquè la proposta no preveia un referèndum. Dues capitals més de comarca, Vilafranca del Penedès i Igualada, també es van declarar 'territori català lliure i sobirà'.

    En el cas de Vilafranca, la moció va prosperar amb els vots en favor de la CUP, ERC, ICV-EUiA i CiU, que va proposar com a condicionant per donar-hi suport una versió simplificada, sense el punt que defensava la unitat dels Països Catalans. Per la seva banda, el PSC i el PP hi van votar en contra, com també van fer en una altra moció que demanava que es pengés l'estelada a la façana de l'ajuntament permanentment.

    El ple de l'Ajuntament d'Igualada, per la seva banda, va aprovar una moció de declaració d'Independència de Catalunya impulsada pels partits de govern de la ciutat, CiU i ERC-RCat, en què s'instava al parlament a 'ordenar la transició fins a la constitució formal de l'estat català'. El text va rebre els vots favorables de l'equip de govern i del PSC, mentre que ICV s'hi va abstenir i el PP i PxC hi van votar en contra.

    Manlleu va ser el quart municipi que ahir va aprovar de declarar-se 'territori català lliure i sobirà', amb el suport d'ERC, ICV i CiU, mentre que el PSC s'hi va abstenir i els tres regidors de PxC hi van votar en contra. Els socialistes de Manlleu van presentar una moció que reclamava un referèndum i la reforma de la constitució espanyola per modificar l'article 2 sobre la indissoluble unitat de la nació, que va ésser tombada per l'equip de govern, d'ERC i ICV.

    http://www.vila…la-lliure.html
  • CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i Laporta votaran a favor de fer la consulta la pròxima legislatura

    La resolució pactada aquest dimecres entre la federació nacionalista i Esquerra rebrà el suport d'una àmplia majoria parlamentària ?Volem que el Parlament avui es mulli?, asseguren els ecosocialistes
    27/09/12 11:10 - barcelona - ACN/Redacció

    Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el diputat no adscrit Joan Laporta han anunciat aquest dijous que, com ICV-EUiA, també votaran a favor de la resolució conjunta pactada per CiU i ERC aquest dimecres per convocar una consulta d'autodeterminació ?prioritàriament? la propera legislatura.

    Fons de SI s'han queixat que no van poder participar en la negociació del text i que simplement el van poder veure quinze minuts abans de l'entrada a registre. Per això, SI, tal com també ha fet ICV-EUiA, ha presentat la seva pròpia proposta de resolució que insta el Parlament a realitzar la declaració i constitució de l'estat català en la propera legislatura. També plantegen la constitució d'un govern d'unitat nacional de transició a la independència després de les properes eleccions que vagi preparant les estructures d'estat necessàries.

    El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, que votaran a favor de la resolució d'ERC i CiU perquè ?volem que el Parlament avui es mulli?. Bosch ha remarcat que ?el resultat d'avui serà una àmplia majoria a favor d'una consulta d'autodeterminació? i ha assegurat que des d'ICV-EuiA es vol que el referèndum se celebri ?la pròxima legislatura?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Personal diplomàtic dels EUA i Alemanya segueix al parlament el debat de política general

    El cònsol alemany a Barcelona, un tècnic del consolat dels EUA i un diputat quebequès van assistir al discurs de Mas

    Els esdeveniments polítics que tenen lloc a Catalunya són seguits amb interès i deteniment per mitjans internacionals i també per governs de tot el món. Ho demostra, clarament, el debat de política general català d'aquesta setmana, on s'han acreditat més mitjans internacionals que mai, com també la presència de representants d'alguns països al discurs que va pronunciar el president Artur Mas dimarts.

    Així, des del Parlament de Catalunya mateix el discurs de Mas va ésser escoltat amb atenció pel cònsol general d'Alemanya a Barcelona, Bernhard Brasack, i per un tècnic del consolat dels EUA a la capital catalana. També hi havia el diputat de l'Assemblea quebequesa Alain Therrien, en qualitat d'assessor parlamentari del ministre de Relacions Internacionals del Quebec.

    Àmplia representació de mitjans internacionals

    Quant a mitjans de comunicació internacionals que han demanat l'acreditació per a professionals seus al debat de política general, el departament de premsa del parlament esmenta al-Jazeera, les agències France Press, Associated Press i Reuters, el diari La Presse del Quebec, el neerlandès Volkskrant, Sud Ouest, Proceso de Mèxic, la ràdio francesa Europe 1, l'agència d'imatges Getty, Deutsche Welle, The Times i el World Street Journal.

    http://www.vila…a-general.html

Ves a la pàg: 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • 27 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs