Rucatala

Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 03.05.2013, 17:13

Extremadura finança la solidaritat amb els nostres recursos

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carles Llorens, assegura que si Catalunya fos independent la Generalitat no deuria 14 milions a les ONG
03/05/13 14:22 - barcelona - Europa press

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carles Llorens, ha acusat aquest divendres el Govern d'Extremadura de finançar les seves tasques de cooperació amb els recursos econòmics dels catalans, mentre que la Generalitat ha hagut de reduir en un 90% el pressupost per a aquest sector en els últims dos anys. A més, Llorens ha reconegut que la Generalitat té un deute de 14 milions amb les ONG.

?Extremadura és solidària amb els nostres recursos?, ha criticat Llorens durant la seva compareixença a la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament, en què ha criticat el sistema autonòmic, i ha advocat per la independència de Catalunya.

Llorens ha lamentat que Catalunya ?només pugui tenir nou milions per a cooperació i Extremadura pugui gastar fins a 17?, i ha reprotxat al president de la comunitat extremenya, José Antonio Monago, que hagi criticat la possible flexibilització del dèficit a la Generalitat.

?Altres comunitats tenen un pressupost deu vegades més? que el de l'ACCD, ha afirmat Llorens, i ha apostat per canviar el model de redistribució perquè, segons ell, perjudica la Generalitat.

El responsable de la cooperació catalana ha afirmat que si Catalunya fos independent ?la Generalitat no tindria cap deute amb les entitats de cooperació?, mentre que ara els deu més de 14 milions.

A més, ha assegurat que ?la situació seria molt diferent? si el Govern espanyol complís les sentències del Tribunal Constitucional (TC) que reconeixen el dret de les autonomies de gestionar els recursos procedents del 0,7% de l'IRPF.

?Si ens arribessin els diners que ens toquen, no tindríem problemes econòmics ni deutes?, ha tancat Llorens, que ha recordat que el pressupost de l'ACCD ha caigut en un 90% en els últims dos anys, fins a 9 milions d'euros.

A més, ha conclòs que Catalunya ?seria un referent en cooperació si no depengués de l'actual model autonòmic?, un sistema que, segons la seva opinió, condemna la Generalitat a les retallades.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

UI!!! el que ha dit!!! un altre nazi!! com el Sr Mas, El Sr Junqueras!!... no si al final ens expulsaran del paradís a la terra!! (en que habitem per gràcia divina) que és aquest estat Escanyol tant ben parit que patim
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 07.05.2013, 13:02

El TSJ valencià avala el nom de 'català' per a la llengua però refusa 'País Valencià'

La sala estima parcialment un recurs de la Universitat Jaume I contra l'exclusió d'aquests termes en els seus estatuts

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha estimat parcialment un recurs de la Universitat Jaume I de Castelló contra el Decret 116/2010 pel qual s'aproven els estatus de la universitat. En aquest recurs es discutia la conformitat dels termes i expressions 'País Valencià', 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català'. Segons la resolució, el TSJ obliga el govern que presideix Fabra a esmenar en el termini de tres mesos aquests estatuts per incloure les expressions 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català'.

El tribunal entén que aquests termes no contradiuen l'estatut valencià. Però no passa el mateix amb el terme 'País Valencià', que el tribunal entén que no s'utilitza com antecedent històric.

Segons que publica avui el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va presentar un recurs a la sala contenciosa-administrativa del TSJ valencià en contra de l'exclusió d'aquestes tres expressions de la proposta formulada en el claustre de la universitat. Aquestes tres mencions no varen aparèixer en el text final de l'estatut que va aprovar el Decret del govern valencià.

En relació amb el terme 'País Valencià', el TSJ entén que l'ús que fa la UJI no fa referència a un antecedent històric del nom oficial, tot i que aquest mateix terme apareix en el preàmbul de l'estatut valencià. La sala assenyala que utilitzar 'País Valencià' per definir el territori no seria correcte i aconsella utilitzar 'Comunitat Valenciana'.

http://www.vila…-valencia.html

P.D.

Com diu la canço d'Obrin pas "ens han ferit creant fronteres..." dons quant el govern d'un lloc està en contra del poble, no és per que si... el PP (& dearly friends) treballen (activament) pel seu poble, ni ignorancia ni mala fe, ells treballen per Escanya... aquí, al País Valencià i a les Illes i a Ciudad Rodrigo (però allí ho tenen més fàcil!!!)
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 08.05.2013, 11:32

El PP vol vetar qualsevol iniciativa que dugui el nom 'País Valencià'

Les Corts Valencianes debatran la proposta la setmana vinent

Les Corts Valencianes debatran en el ple del 15 de maig una iniciativa del PP valencià que, entre més, proposa de vetar totes les iniciatives parlamentàries que duguin el nom 'País Valencià' per referir-se al territori, nom d'ús habitual entre els grups de l'oposició. Segons que ha anunciat en una conferència de premsa el vice-portaveu del PP al parlament, Rafael Maluenda, la iniciativa és una resposta a una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona del juny del 2012, que es referia als Països Catalans, incloent-hi el País Valencià. Maluenda ha afegit que la proposta 'no pretén reobrir un debat que ja és tancat i que va guanyar el poble valencià, tal com es plasma en l'estatut'.

'Volem que quan es parle de la nostra regió es parle de la Comunitat Valenciana, quan es referisquen a la nostra llengua li diguen valencià i la nostra bandera, la senyera', ha dit Maluenda, que serà el defensor de la iniciativa a les corts. Ha acabat dient que la intenció del PP valencià és 'que es respecte el nostre estatut d'autonomia i s'utilitze la terminologia que corresponga'.

El síndic del grup, Jorge Bellver, ha afegit que el PP respondria 'arran d'una ingerència en les nostres senyes d'identitat'. En referència amb la declaració institucional que ha motivat aquest debat, Bellver ha explicat: 'No té res a veure la denúncia i la crítica contra la posició d'una institució, en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona, que atempta clarament contra les nostres senyes d'identitat, amb el fet que la prioritat del grup popular, com del govern valencià, és i serà la reactivació de la nostra economia i la creació d'ocupació.'

Bellver ha recordat que els dos pronunciaments de les corts en relació amb el terme han estat motivades per declaracions institucionals del Parlament de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

Sobre les crítiques de l'oposició, que diuen que, havent-hi tanta desocupació, el PP busca el conflicte identitari, Jorge Bellver ha defensat que el 99% de les iniciatives parlamentàries dels populars tenen relació amb l'ocupació. Per contra, el síndic del PP ha criticat la gran quantitat de peticions de comissions d'investigació per part de l'oposició, que ha acusat de voler paralitzar l'activitat parlamentària.

http://www.vila…-valencia.html

El català i l'aragonès deixaran de ser reconeguts a l'Aragó aquesta setmana

Dijous es votarà la polèmica nova llei de llengües imposada pel Partit Popular

El català i l'aragonès són a un pas de perdre el reconeixement a l'Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d'Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que ben probablement serà aprovada, tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partit Aragonès (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l'aragonès i els deixa sense cap mena de protecció per part de l'administració. D'una banda, implica la derogació de l'anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l?existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l'espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental' (LAPAO); i, l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica' (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d'Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure la infantesa, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l'oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consens. Aquesta aprovació tan ràpida de la llei contrasta amb la tramitació de l'anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d'avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l'estatut d'autonomia aragonès, aprovat l'any 1996.

http://www.vila…o-setmana.html

P.D.

Quant els nostres amiguets de la llei i l'ordre, ens tornin a emprenyar amb el que interessa a la gent, que no s'oblidin de les curses de braus... que els trobo a faltar demanant el que "interessa"
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 08.05.2013, 11:40

I a més se'n riuen
procés L'advocat de l'Estat es burla dels municipis declarats territori català lliure
En un recurs manté que es tracta d'un acudit que podrien explicar uns amics fent copes
08/05/13 02:00 - BARCELONA - Marc Bataller

L'Estat espanyol ataca per terra, mai i aire tot allò que fa flaire d'independentisme i utilitza totes les armes que té a la seva disposició. Fins i tot, la guerra bruta. Però també és capaç de riure's i burlar-se del procés català, i menystenir les iniciatives sobiranistes que poden sorgir del món local.

Això és el que ha passat en la demanda que ha presentat l'advocacia de l'Estat al jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona contra l'Ajuntament de Castellterçol (Vallès Oriental) per haver-se declarat territori català lliure. El recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, ridiculitza al màxim aquesta campanya municipalista que va engegar Sant Pere de Torelló (Osona) l'any passat, que ja té prop de 200 adherits i en què les poblacions es proclamen ?lliures? d'Espanya. El lletrat, que representa la delegació del govern espanyol, manté que la declaració és com un ?acudit? que podrien explicar un grup d'amics que van a prendre unes copes.

També dóna un toc d'atenció als grups municipals ?CiU i Alternativa Independentista de Castellterçol? que van tirar endavant la resolució en el ple i els exigeix que se centrin en els seus assumptes municipals. Fins i tot, els mig culpabilitza de la ?situació en què es troba Espanya entera? i els alerta que la seva ?actitud? encara pot ?agreujar? més el
panorama actual.

Però aquí no s'acaben les sortides de to. L'advocacia recorda que les consultes sobiranistes són la base dels territoris catalans i lliures, i que a Castellterçol ?només? van participar-hi un 44% del cens electoral. En aquest sentit assenyala que tot plegat és un ?insult? a la resta de la població espanyola.

Enmig d'aquesta amalgama d'atacs, de sornegueria i de menfotisme, la demanda judicial conté
algunes equivocacions d'apreciació. Per començar, menciona una sèrie d'?organitzacions independentistes? com l'AMI, Òmnium i l'ANC, i també hi inclou erròniament l'Associació Catalana de Municipis, una entitat municipalista que aixopluga un gran nombre d'ens locals.

I més perles. La impugnació va dirigida cap a Castellterçol, població que estranyament confon en algun punt amb Santa Maria de Palautordera, que va fer aquest pas sobiranista el 29 d'octubre de l'any passat. També és curiós el fet que l'advocacia fa servir un enllaç de la Viquipèdia per explicar què significa ser un territori català i lliure

La sobirania espanyola

La majoria d'aquestes mocions, inclosa la de Castellterçol, insten el Parlament a aprovar la declaració ?unilateral de sobirania nacional? de Catalunya. Un punt que la representant legal de l'Estat tampoc no passa per alt i que aprofita per carregar durament contra la cambra catalana. Li adverteix, en un argument que alguns partits sempre repeteixen com un mantra, que la sobirania ?nacional resideix en el poble espanyol?. És per aquest motiu que subratlla que ni els ajuntaments ni el Parlament són ?ningú? per impulsar aquest tipus de processos. Per emfatitzar aquesta idea ho posa en majúscules: ?No és Ningú.?

A partir d'aquí enumera una sèrie de sentències per remarcar que els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit i, sobretot, branda la Constitució per reclamar al jutjat que anul·li la moció.

La delegació espanyola ha denunciat uns quants ajuntaments que han seguit aquesta via sobiranista. Tot i això hi ha casos, com ara el de Celrà (Gironès), en què el jutjat ha desestimat la demanda perquè considera que l'acord només representa una voluntat política que no té conseqüències jurídiques.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

En el segle XXI i a Europa occidental, mal que els pesi... els nostres riallers escanyols no poden actuar com els "seus" amics (ideologicament parlant) serbis, rusos i símilars, gent tolerant i riallera com ella sola que amb aquest somriure als llavis han arrasat tot allò que no era... dels "seus"!! a Bosnia, Georgia, Textxenia i tants i tans altres llocs que han gaudit o (malauradament gaudeixen) dels democratanonacinalistesdetotalavida
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 16.05.2013, 13:52

Resposta a Enric Millo

Benvolgut Sr Millo, l'altre dia, llegia en el Diari Avui, que vosté troba normal, que tractin als rojoseparatistas (com jo mateix) de nazis...

Només voldria que li fessin arribar aquesta noticia...

Llanos de Luna commemora els combatents espanyols a l'exèrcit nazi

En un acte d'homenatge a la guàrdia civil en què hi participaren membres de la 'Hermandad de Combatientes de la División Azul'

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va assistir el passat cap de setmana en un acte d'homenatge als combatents espanyols a l'exèrcit nazi, la División Azul. Segons que informa la Directa, Llanos de Luna va entregar un diploma a la 'Hermandad de Combatientes de la División Azul', que va participar en un homenatge a la guàrdia civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. 'En l'acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la 'Hermandad' vestits de falangista', diu la notícia.

A la fotografia que publica la Directa, s'hi veu Llanos de Luna estrenyent la mà a un representant de l'entitat d'ex-combatents i nostàlgics de la División Azul, vestit amb l'uniforme de la Falange Espanyola Tradicionalista de las JONS. Al costat de la delegada del govern espanyol, el batlle de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca (PSC), i Ángel Gozalo Martín, general en cap de la guàrdia civil a Catalunya.

Segons la Directa, entre els assistents, vestits de falangistes, hi havia Carlos Oliva, dirigent de les joventuts de Plataforma per Catalunya (PxC) i Joan Garriga, ex-militant del PP i ara al PxC. A més, el regidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, va penjar una fotografia al seu Facebook on apareixen els assistents i hi va escriure: 'Visca la Hermandad de la División Azul de Barcelona! Excel·lent, la vostra desfilada de dissabte'.

El pati interior de la caserna va ser l'escenari de l'acte d'homenatge a la guàrdia civil, que és el primer cop que es fa a Catalunya.

http://www.vila…rcit-nazi.html

P.D.

Però de debó no hi ha ningú entre tots els "pares de la pàtria" que tingui el valor de dir-los la veritat a la cara!?!?!
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 16.05.2013, 17:44

Els dinou passos cap a la independència, segons el Consell Assessor per a la Transició

El govern català disposarà al juliol de les recomanacions sobre com fer la consulta i quan

El govern disposarà a final del mes de juliol d'un estudi del Consell Assessor per a la Transició Nacional amb les recomanacions sobre com fer la consulta, quan fer-la i quina pregunta formular-hi. Ho ha anunciat avui el president del consell, Carles Viver Pi-Sunyer, que ha exposat la feina que farà aquests mesos vinents: elaborarà dinou informes, la majoria dels quals sobre els passos que caldria fer per a avançar cap a l'estat català independent.

El primer estudi serà sobre el moment de convocar la consulta i la manera de fer-ho. Pi-Sunyer ha deixat oberta la possibilitat que hi hagi més d'una pregunta, és a dir, que siguin dues o fins i tot tres, 'en forma d'arbre'. 'Analitzarem també les garanties que ha de tenir la consulta ?ha dit? i els possibles resultats i conseqüències. I quina pot ser la reacció de l'estat.' A banda l'anàlisi jurídica de les opcions per a convocar-la, també ha deixat clar que s'examinarien 'les vies alternatives, més polítiques, per poder-la fer.'

Els altres divuit informes es lliuraran, la majoria, a final d'any, entre l'octubre i el desembre; i els darrers, el primer trimestre del 2014. Seran anàlisis de les decisions fonamentals que s'hauran de prendre preveient que la consulta porti a la constitució d'un estat independent. 'Ajudem a analitzar les estructures previstes per al supòsit de resultat favorable a l'estat independent', ha dit Pi-Sunyer, que no ha tancat pas la porta al fet que el consell analitzi fórmules d'estat federal o confederal.

Aquests són els dinou informes que preveu d'elaborar el consell:

1. La via per a la convocatòria de la consulta.

2. Les relacions del nou estat amb la UE. En formaria part o no? Si en quedés fora, com podria tornar-hi a entrar? Com l'afectarien els acords de Schengen i l'Espai Econòmic Europeu?

3. Les relacions de l'estat català amb la comunitat internacional, des de l'ONU fins a la UNESCO, passant per organitzacions internacionals i analitzant com l'influirien els tractats que té signats Espanya.

4. Les relacions futures amb l'estat espanyol. 'El nou estat hauria de tenir relacions estretíssimes amb l'estat espanyol', ha dit Pi-Sunyer.

5. La successió de les normes jurídiques. 'El primer dia amb el nou estat ens trobaríem que l'ordenament jurídic podria tenir llacunes', observa Pi-Sunyer. 'No tindríem codi penal, llei d'enjudiciament criminal? Ho hem de preveure, això. Què en fem, del codi penal? S'hauran d'idear fórmules de remissions a unes altres legislacions. I els contractes amb l'estat?'

6. Com cal fer el procés constituent. Cal tenir una constitució. 'Potser una idea seria fer una constitució provisional, no intentar fer la constitució catalana de seguida, la primera setmana', diu el president del Consell, que considera que hi hauria d'haver recollits de seguida els drets fonamentals, amb remissions a l'estatut del 2005, i s'hi haurien d'incorporar decisions importants, com ara la nacionalitat doble o el reconeixement de llengües.

7. El poder judicial a Catalunya. Diu Pi-Sunyer: 'Quants jutges tindrem, i quants secretaris de justícia? Cal assegurar que es podrà administrar la justícia des de la primera setmana. Què en fem, dels processos pendents en tribunals d'àmbit espanyol. Com abordem l'execució de sentències des d'aquests tribunals? Caldrà un òrgan de govern del poder judicial.'

8. Informe sobre seguretat interna i internacional.

9. Les administracions sectorials, com ara l'administració electoral.

10. Qüestions econòmiques, com la hisenda de l'estat propi, els sistemes de recaptar impostos, tributs.

11. La definició de l'agència tributària catalana.

12. Les institucions financeres, com el banc central, i el manteniment de l'euro.

13. Les agències i organismes reguladors que hi haurà d'haver, alguns dels quals exigeix la UE.

14. El repartiment d'actius i passius que hi hauria d'haver entre la Generalitat i l'estat espanyol, inclòs el deute.

15. Els efectes de l'estat propi en les relacions comercials entre Espanya i Catalunya.

16. El funcionament de la seguretat social catalana.

17. Com assegurar el subministrament d'energia i de recursos hidràulics des del primer moment de la independència.

18. La definició de l'espai de telecomunicacions.

19. La internacionalització del procés.

http://www.vila…transicio.html

P.D.

Anem per feina!!!
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 31.05.2013, 13:29

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

El nou videoclip del duet Mali Vanili frega les 6.000 visites a la xarxa en 24 hores
La cançó, amb una tornada que enganxa, parla amb humor de la independència
31/05/13 13:43 - Barcelona - Redacció

Espanya carinyo, lo nostre no funciona és el segon videoclip del duet còmico-musical Mali Vanili, format per Miquel Malirach i Jofre Borràs. Realitzat per la Mar Orfila, el vídeo porta 24 hores a la xarxa i ja frega les 6.000 visites a Youtube.

La cançó, amb una tornada que enganxa, parla amb humor de la independència. 'Ens ho hem passat molt bé creant aquesta cançó i encara millor fent el videoclip. Portem molts anys intentant ser espanyols i no ens en sortim, potser és l'hora de separar-nos i que cadascú faci el seu camí, no? Però tan amics, eh!', escriu el duet en la presentació del vídeo.

La cançó també pot descarregar-se en mp3 des de la web del grup.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

http://www.malivanili.cat/
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 03.06.2013, 12:57

Joaquim Nadal: 'Votaria sí a la independència'

Explica que si s'avança en el procés caldrà un partit per a vehicular el vot de progrés i d'esquerres

L'ex-conseller socialista Joaquim Nadal (@quimnadal) ha dit avui al Matí de Catalunya Ràdio que en una consulta votaria sí a la independència de Catalunya. 'Tinc la sensació que ens hi porten arrossegats', ha dit, afegint que el problema no és Espanya. 'Espanya no em molesta. Gens. El que em molesta és l'estat, com a estat, amb l'actitud. Em molesta tothom qui frena una evolució natural.' Nadal ha explicat que mai no s'ha sentit independentista, però ha argüit que ara no veu a cap més opció que no sigui votar sí a la independència.

'No he estat mai independentista. Diria, fins i tot, que no me'n sento, o que me'n sento a contracorrent. Hauria volgut i pensat que era possible el somni impossible. Però en aquests moments, és així de simple, dic que jo votaria sí, perquè tinc la impressió que ens hi porten arrossegats. La política del PP i els sectors espanyolistes de la política, la gent que no ha volgut assumir la història del país, tornen a reconstruir les velles fal·leres centralitzadores que ara topen amb una majoria social a Catalunya, que diu que vol anar en una altra direcció.'

També ha avisat: 'Si em cansés de la meva formació política, sortiria per la porta del darrere, sense fer merder.' Finalment, ha dit: 'Si es materialitza el procés independentista caldrà un partit que vehiculi el vot de progrés i d'esquerres.' Ho podeu escoltar al començament de la tertúlia:

Tensions amb Pere Navarro

Nadal ha dit que no pensava deixar el seu partit, tot i que ha admès que hi havia 'algú al PSC' a qui molestava que ell digués 'que votaria que sí', recordant la polèmica viscuda aquest cap de setmana a Twitter amb el primer secretari socialista, Pere Navarro: 'Jo reclamo la meva herència, amb virtuts i defectes. I no em sembla correcte administrar el patrimoni d'un partit a base d'intentar liquidar l'herència rebuda. Seria molt difícil, molt, trobar en els últims anys una escletxa de declaracions meves en què hagi malparat del primer secretari del meu partit. Ell parla de mi i jo replico, dient que les coses s'han de plantejar d'una altra manera'.

Nadal es referia a les declaracions que va fer Navarro PSC a RAC1, on va dir: 'Nadal ha estat portaveu del govern i conseller, i ara sembla que pensa coses diferents de les que defensava aleshores. La seva opinió és respectable però no compartida. [...]. Nosaltres hem rebut una herència i un dels autors d'aquesta herència, entre altres, és el senyor Quim Nadal. És evident que la situació del partit no l'hem creat nosaltres, ens ha vingut, i nosaltres ho intentem administrar per reconstruir el partit. Per tant, m'hauria agradat que persones com ell i altres que ara són tan crítiques haguessin actuat de la manera que prediquen ara quan tenien altíssimes responsabilitats.' Les paraules de Navarro van rebre respostes contundents de Nadal a través de Twitter, i també de Montserrat Tura.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

No deixa de ser curiós!! un altre polític que un cop "acabat" el seu servei... resulta que tampoc veu gaire futurs com a esclau... (és podria dir més fi però no més clar)... Pujol, (els) Maragall han canviat radicalment el seu discurs i ara li "toca" a en Quim Nadal... qui serà el proper?? (L'Alícia????....)
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 07.06.2013, 13:46

Duran veu 'un error' seguir amb la consulta si PSC i ICV-EUiA s'aparten

Considera que el procés quedaria debilitat i demana 'no enganyar ni crear emmirallaments' perquè Catalunya no pot ser independent 'd'un dia per a l'altre'
El líder d'Unió insta Rajoy a retirar la Lomqe per evidenciar que es pren 'seriosament' Catalunya
07/06/13 13:17 - barcelona - Europa press

El líder d'UDC, Josep Antoni Duran, ha assenyalat aquest divendres que seria 'un error? que CiU i ERC seguissin endavant amb la consulta si PSC i ICV-EUiA decideixen apartar-se.

'Dividiríem profundament la societat', ha assegurat el també portaveu de CiU al Congrés en la seva carta-web setmanal a la militància del seu partit.

'Si s'aparten PSC i ICV-EUiA del procés de la consulta, quedaria debilitat. Ja sé que hi ha molta gent a qui li agradaria que CiU i ERC continuéssim cap endavant igualment, però seria un error', ha observat.

Duran també ha ressaltat que tant ell com Mas, tant CDC com UDC, tenen un mateix compromís: 'Convocar una consulta legal, previ diàleg -i per al meu, si pot ser, pacte- amb el Govern de l'Estat, i fer-ho el 2014' o més endavant, sempre en aquesta legislatura catalana.

Ha admès que poden haver matisos entre CDC i UDC, però que el que importa és el compromís comú dels dos partits amb la consulta, i també ha fet un emplaçament cap a la serenitat, que 'no significa renunciar', però no generar frustració a la societat.

'Hi ha molta gent il·lusionada que s'ha cregut que Catalunya serà d'un dia per l'altre un Estat independent. I això no serà així, agradi o no, s'estigui d'acord o no', ha destacat, tot demanant 'no enganyar ni crear emmirallaments' en aquest sentit.

'No convé que avivem el foc dient coses que no són o abonant la pressa, que és clarament enemiga de les aspiracions i necessitats del país', ha detallat.

Duran ha fet també una petició al president del Govern central, Mariano Rajoy, 'd'agafar el toro per les banyes' i propiciar un gran pacte a nivell estatal contra la crisi i a favor de la recuperació.

A més, ha apreciat que el millor signe que podria fer Rajoy per demostrar que 'es pren seriosament el que passa a Catalunya i les demandes d'una gran majoria de la societat' seria que retirés la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe).

Aquest no ha de ser l'únic gest que faci Rajoy amb Catalunya, perquè també hauria de fer possible que aquesta comunitat tingui un 'nou estatus' que faci possible una consulta on els catalans poden expressar la seva voluntat pel que fa a les relacions amb la resta de l'Estat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Avui mateix, el Periodico de Catalunya, mostra una enquesta que preveu l'ensorrament de CIU, baixada del PPc i debacle dels "nostres" amiguets sociates... curiosament només guanyen ERC, Ciudadanos i IC (Com tothom pot notar... aquests partits deuen parlar del que interessa)

La CUP segons l'òrgan oficial del pijoprogresisme (si ja ho sé que s'em nota molt que no soc fan ni dels sociates ni del seu diari!!!) chupigüai és manté.

Aquests discursos de la puta i la ramoneta (que ja hi ha joc "oficial"!!!! http://www.324.…-joc-de-cartes) noooo fan perdre vots, amb el centrats i seriossos que son, perden vots per que els rojoseparatistes de tota la vida ara aconseguim/eixen els seus objectius d'enganyar a la "bona i innocent (per sobre de tot innocent!!!) gent" que els ha votat sempre... estar cansats de ser la darrera colonia d'Escanya no hi té res a veure...
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 19.06.2013, 10:49

Ejpanya me mima!!

El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts

Vol aprovar una proposició no de llei de tramitació d'urgència per exigir a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana

El Partit Popular continua la seva deriva contra la llengua al País Valencià i ho fa sense cap mena de raó acadèmica. Ara vol aprovar una 'proposició no de llei de tramitació especial d'urgència' que exigeix a la Real Academia Espanyola de la Llengua el reconeixement 'del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians', amb una argumentació delirant. Afirma que el valencià és una evolució de l'ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual.

En una exposició de motius plena de faltes d'ortografia, el PP diu que 'després de desenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria, amb la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, des del Sènia fins al Segura, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d'Espanya'.

'En la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.'

I hi afegeix: 'La parla dels valencians, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem.'

I encara: 'Actualment, el nostre idioma valencià, després del fecund Segle d'Or de les lletres valencianes, el primer de la península, i després del cultiu posterior durant poc més de sis-cents anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-la, sens dubte, com a llengua o idioma, de manera que els valencians tenim tot el dret del món de denominar-la i regular-la com considerem convenient, tal com han reconegut i reconeixen els més reputats i independents filòlegs i lingüistes.'

I a continuació reclama a la RAE el retorn a la definició que va fer del valencià en ple franquisme, el 1959: 'La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el seu diccionari de 1959, va definir el valencià com a "llengua parlada en la major part de l'antic Regne de València", segons acord acadèmic de la docta institució.' I denuncia el canvi d'aquesta definició el 1970, un canvi que atribueix a l'acadèmic Rafael Lapesa. Des d'aleshores, la RAE defineix el valencià com a varietat del català.

I resol: 'Les Corts insten el Consell a dirigir-se a la RAE, sol·licitant que en virtut dels acords del 1959, i de quant establix el vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, es reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla a la major part de la Comunitat Valenciana, i així ho faça constar en la pròxima edició del Diccionari.'

http://www.vila…-pp-corts.html

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

Un informe aprovat per la comissió de Cultura ha incorporat una esmena presentada per l'eurodiputat Ramon Tremosa

La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. La petició forma part d'un informe sobre diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors Francois Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diferents grups polítics.

Una esmena presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU) citava 'les polítiques educatives d'immersió' i l'efecte que tenen 'sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques'. L'esmena finalment adoptada considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a 'aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat'.

Aquest informe aprovat en comissió serà presentat al ple al setembre amb l'objectiu d'instar la Comissió Europea a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritzades i en perill d'extinció, segons un comunicat de l'eurodiputada del PNB.

A més, l'informe reconeix el multilingüisme 'com una riquesa i una expressió de la diversitat europea' i demana finançament per al període 2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.?? També considera que les societats multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a contribuir en la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

http://www.vila…saparicio.html

P.D.

Quant hem pregunten per que soc un separatista... la resposta és que NO SOC MASOQUISTA!!!
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 04.07.2013, 16:53

L'ANC obre les inscripcions per a la cadena humana de l'Onze de Setembre

L'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a la població perquè es comprometi en la iniciativa i poder assignar a cada persona un tram de la Via Catalana
L'objectiu és unir el Pertús i Alcanar en la pròxima Diada
04/07/13 13:41 - barcelona - Redacció

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha obert aquest dijousles inscripcions per participar en la Via Catalana, la cadena humana que es formarà des del Pertús amb Alcanar el pròxim Onze de Setembre a les 17.14h de la tarda.

A diferència de l'any passat en la manifestació que va congregar milers de persones a Barcelona, la iniciativa per a la pròxima diada necessita una logística important i garantir que al llarg del recorregut hi haurà les persones necessàries per fer realitat la Via Catalana.

És per aquest motiu que l'ANC ha obert les inscripcions per confirmar la presència de la gent que necessària i assignar-los un tram concret on hauran d'anar l'11 de Setembre. A més, els organitzadors han anunciat que es muntarà un dispositiu fotogràfic aeri i terrestre perquè ?quedi constància de cada català i catalana que ha contribuït al llarg del recorregut a què Catalunya es converteixi en un nou Estat d'Europa?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Obertes les inscripcions per a la cadena humana per la independència

Us oferim una guia completa amb tota la informació sobre la Via Catalana de l'Onze de Setembre

Aquest migdia s'han obert les inscripcions per a la cadena humana per la independència, que l'Onze de Setembre enllaçarà el Pertús (Vallespir) amb Alcanar (Montsià) (podeu fer les inscripcions en aquest formulari).

És un envit organitzatiu de primer ordre. L'Assemblea Nacional Catalana treballa sense descans per facilitar-hi la participació de centenars de milers de catalans. Un dels organitzadors de la iniciativa, Ferran Civit, ho explica així: 'Si bé l'any passat l'objectiu era mobilitzar aquella majoria que dibuixaven les enquestes per forçar els polítics a fer passes endavant, enguany la Via Catalana necessita que tot el poble de Catalunya surti al carrer per fer un salt endavant fins a tocar de la independència.'

Per quins municipis passarà la cadena humana?

La cadena humana per la independència recorrerà més de 400 quilòmetres per 86 municipis. Són els següents: el Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l'Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, el Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

El tram que travessa per Barcelona passarà per uns quants carrers principals; enllaçarà la ronda litoral amb la carretera de Collblanc i es bifurcarà en dos recorreguts dins la ciutat. En aquest enllaç podeu consultar el recorregut detallat dins Barcelona.

Amb quins criteris s'ha triat el recorregut?

L'organització diu que la decisió es deu a motius polítics i sobretot logístics, no pas a criteris culturals, paisatgístics ni d'equilibri territorial. Amb aquest recorregut ?diuen? es vol aconseguir el màxim de mobilització 'i arribar al gruix dels indecisos'. Per això passa per allà on hi ha la majoria de persones encara amb dubtes sobre el procés. També s'argumenta que aquest recorregut permet de visualitzar que el país no s'acaba al Principat, sinó que continua cap al País Valencià i Catalunya Nord.

Quanta gent cal per a fer tot el recorregut?

El càlcul de participants que hagi fet l'ANC per cobrir tot el recorregut de la Via Catalana és una incògnita, a hores d'ara. Però sí que sabem que la distància que es pretén cobrir és d'uns 400 quilòmetres. A la cadena hi participaran nens, adults i gent gran, que tenen una llargada de braços variable. Es pot comptar, de mitjana, 1,5 metres per participant. Així doncs, per a abastar els 400 quilòmetres caldrien entre 250.000 participants i 280.000. Ara, els organitzadors avisen que la cadena humana pot tenir més d'una filera i, en alguns trams urbans, es compta que hi haurà aglomeracions.

Per participar en la cadena cal inscriure-s'hi?

L'organització ha dividit tot el recorregut de la Via Catalana en trams. L'objectiu és que la cadena sigui completa i no quedin sectors sense prou individus per a enllaçar amb els contigus. Així doncs, l'organització ha de poder saber en quins trams es col·locarà la gent a fi d'omplir i equilibrar els espais. La inscripció s'obrirà aviat Caldrà omplir un formulari i apuntar-se a un tram concret. Prèviament, cada voluntari haurà de donar el seu codi postal i hom li oferirà d'apuntar-se als trams que tingui més a prop de casa o que hi siguin més ben comunicats.

Com es podrà arribar al tram assignat?

En el moment de fer la inscripció, el voluntari sabrà quins són els trams on encara hi ha places per omplir, i rebrà informació pràctica de com arribar al lloc a temps i estalviar-se embussos. Òbviament, no s'impedirà que la gent baixi al carrer i participi en el recorregut, independentment de si s'hi ha inscrit o no. Però l'organització remarca que la importància de l?acció està a omplir tot el recorregut.

Es poden fer inscripcions de grups?

En un formulari d'inscripció s'hi podran apuntar fins a cinc persones per poder anar junts a la cadena. Si la colla és més nombrosa, caldrà omplir uns quants formularis apuntant-hi grups de cinc cada vegada. Les entitats i col·lectius podran posar-se en contacte amb l'assemblea local més propera per inscriure-s'hi com a grup. Així tindran garantit que aniran tots junts.

Si algú ha fet una inscripció individual i més endavant vol canviar-la per una de col·lectiva, caldrà que prèviament es doni de baixa de la primera. Només serà vàlida una inscripció. De la mateixa manera, si algú vol canviar d'emplaçament, s'haurà de donar de baixa de la primera inscripció i escollir el nou tram.

A quina hora es farà la cadena humana?

L'acció es farà simbòlicament a les 17.14 de l'Onze de Setembre. Però per poder-la tenir a punt, caldrà mobilitzar-se més d'hora i ser-hi amb prou temps de marge. Per això recomanen de dinar a prop del tram assignat per tenir temps suficient. Cal recordar que dues hores abans del començament de la cadena, hi quedarà tancat el recorregut al pas dels vehicles.

Què cal fer per arribar fins al tram assignat?

Algunes assemblees territorials organitzaran autocars. De manera que es recomana que, un cop inscrit, cadascú s'hi posi en contacte per saber si hi haurà autocar i, si és el cas, escatir si hi ha places. En el supòsit que no fos possible, es recomana de coordinar-se amb més gent per omplir vehicles privats i anar cap al tram en qüestió. Això també facilitarà que no es col·lapsin les carreteres.

Què en farà, l'ANC, de les dades d'inscripció?

L?ANC és un moviment cívic de base amb un objectiu finalista: la independència. Per tant, un cop aconseguida la independència, es dissoldrà i eliminarà els bancs de dades. Aquesta informació no serà mai traspassada a una empresa ni tindrà fins mercantils ni partidistes, i en tot moment es podrà demanar que sigui rectificada o eliminada.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

M'hi he apuntat al meu poble!! ;)
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 03.09.2013, 14:20

Vaga indefinida a les escoles de les Illes

L'STEI-i i CCOO registren la convocatòria a partir del dia 13 · L'Assemblea de Docents critica la reunió d'ahir amb la conselleria i defensa tirar endavant la vaga

El sindicat majoritari de l'ensenyament a les Illes, l'STEI-i, i la Federació d'ensenyament de CCOO han registrat aquest migdia la convocatòria de vaga indefinida a partir del 13 de setembre, primer dia del nou curs escolar. L'STEI també prepara concentracions per al dia 13 a Mallorca, Menorca i Eivissa. Justament ahir, les bases de l'STEI van decidir de tirar endavant la vaga indefinida i l'Assemblea de Docents també s'hi va manifestar a favor.

Les bases del sindicat majoritari de les Illes, el STEI-i, van votar ahir a favor de fer una vaga indefinida. Així ho van decidir L

Entre un seixanta i un setanta per cent dels assistents majoria d'assistents a les tres assemblees de docents de l'STEI d'anit a Menorca, Mallorca i Eivissa van votar a favor de la vaga indefinida i es van convocar mobilitzacions i concentracions als centres a partir del dia 13. El debat d'ahir en les assemblees del STEI-i era entre fer una vega indefinida o fer l'anomenada 'vaga sostinguda' que consistiria en fer vaga dos dies de cada setmana.

Per la seva banda, l'Assemblea de Docents ha criticat la reunió de la Mesa Sectorial d'Educació d'ahir per no tenir 'contingut real', i per això ha anunciat la determinació del comitè de vaga de tirar endavant la preparació de la vaga indefinida.

Sindicats i conselleria obren negociació

En aquesta reuinó d'ahir, la conselleria d'Educació balear i els sindicats van acordar d'obrir un procés negociador sobre l'aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) als centres docents. El document presentat per la conselleria als sindicats inclou mesures com ara obrir un procés de negociació amb sindicats per a examinar les condicions laborals, fer una oferta pública de places o constituir una mesa d'experts per a avaluar el TIL. Amb tot, la consellera Joana Maria Camps va insistir que el decret no es retiraria, però que, això sí, havien ofert als sindicats de negociar la catalogació de places, la millora de la formació dels professors o l'avaluació del sistema d'ensenyament trilingüe.

D'una altra banda, la conselleria es va comprometre a instar l'instructor a actuar tan de pressa com pogués per resoldre els expedients disciplinaris dels tres directors i les al·legacions de les mesures cautelars.

Vaga indefinida i gran mobilització

L'STEI exigeix que es retirin els expedients dels directors de Maó. 'La suspensió cautelar és excessiva i fora de lloc', diu Maria Antònia Font. Explica que el professorat se sent insultat pel parlament i la consellera d'Educació. L'STEI també anuncia que ja s'han començat a constituir assemblees de centres i que a partir d'ara promouran la creació de més assembles de centre arreu. El sindicat portarà aquestes decisions a una reunió amb els altres sindicats i convocarà la comunitat educativa, les entitats cíviques i l'Obra Cultural Balear per preparar una gran manifestació aquest mes.

Enllaçats crida a la solidaritat de la resta del país

Mentrestant el col·lectiu Enllaçats per la Llengua ha emès un comunicat en el qual demana al conjunt del país que expressi de forma oberta la seva solidaritat amb els vaguistes, no només a través de comunicats i concentracions sinó també donant suport econòmic a través dels comptes que faran públics.

http://www.vila…les-illes.html
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 03.09.2013, 14:23

Els partits, desbordats per la Via Catalana

L'èxit d'una nova iniciativa de la societat civil força els partits a prendre posició · Repassem quina és la posició de cada partit

La Via Catalana per la independència de l'Onze de Setembre serà massiva, tenint en compte que queden pocs trams per omplir en tot el recorregut de quatre-cents quilòmetres. La iniciativa, sorgida de la societat civil, ha agafat una dimensió tan gran que ha obligat els partits a posicionar-se, ja sigui a favor, contra o prenent una posició més o menys ambígua. CDC, ERC i la CUP hi donen ple suport; el PSC no hi anirà, però té molts militants i càrrecs que sí que ho faran, ICV convoca a encerclar la Caixa, EUiA encara no s'ha posicionat, Unió no dóna cap consigna però Duran diu que cap dirigent que hi vagi ho farà per la independència...

Unió no s'hi expressa a favor

El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha volgut deixar clar que els dirigents del seu partit que participin a la Via Catalana ho faran per defensar l'exercici del dret de decidir, i no pas la independència, 'diguin el que diguin els organitzadors'. En un missatge a Twitter, Duran ha dit que alguns membres de la direcció d'Unió participarien en la cadena humana, que ho faran 'a criteri de cadascú' però que en cap cas no serà per la independència, 'diguin el que digin els organitzadors'. Duran i Lleida no ha deixat clar si hi aniria, però ja va dir que aquell dia tenia 'un problema d'agenda'.

CDC no ha aconeguit que Unió tanques files amb la Via Catalana, malgrat les declaracions que fins ahir havia fet el secretari d'organització dels convergents, Josep Rull. Va dir que hi cabia tothom, a la cadena humana: ''tots els demòcrates que pensin que les urnes no són el problema, sinó que són la solució, els que creuen que el poble té el legítim dret de decidir el seu futur nacional i aquells, com CDC i com CiU, que consideren que el millor que pot fer aquest país és dotar-se d'un estat propi'.

ICV convoca a encerclar la Caixa

També ICV va prendre una decisió sobre la Via Catalana. Finalment, la direcció va decidir de no convocar els seus militants a la cadena humana per la independència, i, en canvi, sí que ha fet una crida a participar a la cadena impulsada pel Procés Constituent per encerclar la Caixa aquell mateix dia. Això no obstant, Iniciativa considera que la cadena humana per la independència serà tot un èxit i sumarà 'en favor de l'objectiu compartit de realitzar una consulta sobre el futur polític de Catalunya'. Segons els ecosocialistes, l'ANC té tota la legitimitat per convocar la cadena però creuen que les mobilitzacions d'aquest Onze de Setembre 'haurien de ser més unitàries, inclusives i representatives de la pluralitat que s'expressa en la societat'

Igualment, la formació coliderada per Joan Herrera i Dolors Camats ha assegurat que continuaria 'treballant amb la màxima voluntat unitària i rigor perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar lliurement el seu futur polític'.

En canvi, els companys de coalició dels ecosocialistes, EUiA, no han revelat encara si participarien a la Via Catalana, perquè ho decidiran dilluns que ve. Però sí que ha fet una crida per una mobilització 'unitària i inclusiva' l'Onze de Setembre. 'Cridem a una mobilització unitària i inclusiva, perquè és importantíssim que no dividim aquesta majoria que ja tenim del poble de Catalunya que està a favor del dret de decidir', va dir el coordinador general, Joan Josep Nuet.

El maldecap de Navarro

La Via Catalana ha estat un motiu de mal de cap per a Pere Navarro, que ha vist com, malgrat la posició contrària de la direcció respecte de la cadena humana per la independència, força dirigents, militants i càrrecs del partit han anunciat que hi participarien, com per exemple el batlle de Flix, Marc Mur.. De fet, Navarro ha protagonitzat una de les polèmiques en relació amb la Via Catalana, quan ha demanat a l'ANC que pagui la despesa en seguretat que pugui generar. Navarro va deixar clar que el partit donaria llibertat als militants i, fins i tot, als membres de l'executiva, sempre i quan, ha matisat, ho facin 'a títol personal'.

Tot amb tot, un dels destacats dirigents del sector catalanista, Àngel Ros, ha dit que, ara per ara, no hi participaria perquè el lema de la manifestació és per la independència, i pensa que la mobilització s'hauria de centrar en el dret de decidir.

El govern hi serà a mitges

El govern també ha hagut de sortir a explicar quina és la seva posició sobre la Via Catalana. El president de la Generalitat, Artur Mas, no hi prendrà part, però sí que rebrà els organitzadors el mateix dia de la Diada. Una posició semblant a la de la presidenta del parlament, Núria de Gispert, que tampoc no hi participarà però que rebrà els representants de l'ANC, juntament amb els ex-presidents Rigol i Benach, en el punt en què la cadena humana passa per davant del parlament.

Mas ha donat llibertat als consellers perquè hi participin: ho faran Santi Vila, Felip Puig, Germà Gordó, Ferran Mascarell i Neus Munté. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, també s'hi han mostrat favorables, tot i que no hi podran ser perquè hauran de gestionar mossos i urgències mèdiques, respectivament.

El PP pensa a fer un acte propi

Els partits clarament contraris a la independència, PP i Ciutadans, també hi han dit la seva. Aquests últims dies s'han anat desmarcant d'un acte convocat per l'entitat Movimiento 12-O per a encerclar la Sagrada Família el mateix dia per a boicotar la cadena humana.

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, ha explicat aquest dimarts que el seu partit estudia la celebració d'un acte propi l'Onze de Setembre. Sánchez-Camacho ha argumentat que en aquest, que tindria lloc en un lloc "històric" de Catalunya, el PPC llançaria un missatge d'unitat, concòrdia i consens. Precisament aquestes qualitats són les què, segons el PPC, haurien de protagonitzar l'acte institucional de la Diada. Si és així, ha dit, els populars catalans hi seran presents, però, si no, es quedarà al marge. La decisió es prendrà dimecres, quan el PPC conegui els detalls de la celebració. Per altra banda, la líder del PPC ha afirmat que Rajoy respondrà a la carta de Mas aquest mateix setembre.

http://www.vila…-catalana.html
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 12.09.2013, 11:04

La Via Catalana, un crit multitudinari d'independència al món

Recull d'imatges de la gran mobilització popular de l'Onze de Setembre · Els participants de la cadena omplen de gom a gom els centenars de trams

A les 17.14 hores, les campanes de la Seu Vella de Lleida han marcat simbòlicament el començament de la Via Catalana, que ha enllaçat el Voló amb Vinaròs, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana(ANC). Centenars de milers de catalans s'han agafat les mans per configurar una cadena humana de 400 quilòmetres que reclamava la independència de Catalunya. Era en una altra diada històrica un any després de la manifestació multitudinària a la ciutat de Barcelona. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va dir que hi havien participat pel cap baix 1.600.000 ciutadans.

Des de la plaça de Catalunya, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha tancat la cadena per expressar simbòlicament que la Via Catalana havia quedat unida de sud a nord. 'Ara i aquí l?Assemblea Nacional Catalana reitera el seu compromís de treballar sense defallir fins que Catalunya sigui un nou estat d?Europa', ha dit la presidenta de l?ANC, Carme Forcadell, durant el discurs final, en què ha instat els representants polítics a convocar la consulta sobre la independència el 2014. 'No volem ni podem esperar més', ha repetit. I ha afegit que si no es podia fer una consulta calia que els representants electes acomplissin les accions necessàries perquè Catalunya esdevingués un estat lliure i sobirà. 'Volem que l?any 2014, el tricentenari de la nostra derrota, es converteixi en el primer any de la nostra llibertat!', ha exclamat.

Les mans del compositor Carles Santos i de Lluís Llach han encaixat en la ratlla de la frontera administrativa entre el País Valencià i Catalunya, en un gest carregat d'un profund simbolisme. La justícia ha permès finalment que es faci la cadena humana al sud de la Sénia i que enllacés amb el nord, enmig d'un ambient reivindicatiu.

Milers de persones han omplert la 'Cadena humana per la llengua i la llibertat' al terme de Vinaròs (Baix Maestrat) a les 17.07 hores (hora que simbolitza l'any de la derrota d'Almansa, 1707) i han anat enllaçant fins arribar a Alcanar (Montsià) a les 17.14 hores. Allà, Llach i Santos han simbolitzat l'enllaç.

L'ANC considera que la manifestació ha estat un èxit rotund i una nova demostració de força perquè el referèndum d'autodeterminació es faci l'any que ve. 'Ha desbordat totes les previsions i ha estat més nombrosa que la manifestació de la Diada del 2012, quan un milió i mig de persones ?segons la guàrdia urbana? va omplir els carrers de Barcelona.'

El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha menystingut la Via Catalana i ha dit que hi havia una 'majoria silenciosa' que no s'havia manifestat pas. A més, ha negat que la xifra de 1.600.000 participants fos certa i que s'havia multiplicat per quatre el nombre d'assistents. Sobre l'atac de l'extrema dreta a la delegació de la Generalitat a Madrid, ha lamentat aquest 'atemptat bàrbar' però ha insistit que era un 'incident minoritari'.

Us oferim un recull de les imatges publicades a les xarxes socials:

http://www.vila…encia-mon.html

P.D.

Un mínim de 1.600.000 gràcies i especialment a tots els voluntaris de l'ANC que han fet possible (un altre cop) que sense por cada dia estem més a prop del nostre somni.

Sempre fidels a la utopia!!
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 18.09.2013, 13:23

Desmuntant l'estratègia d'intoxicació sobre el futur de Catalunya a la UE

Examinem la consistència dels arguments que dibuixen un futur apocalíptic amb el futur estat català fora d'Europa

L'any passat l'independentisme va fer una demostració de força històrica amb la manifestació de l'Onze de Setembre, i el govern espanyol i la premsa de Madrid van reaccionar amb una estratègia molt clara que apuntava al presumpte punt feble del sobiranisme: la por que el futur estat català restés fora de la UE. Documents i estudis de gent d'ací i de fora ja van qüestionar aleshores aquells arguments apocalíptics. Uns arguments que ara tornen a ser esbombats, curiosament pocs dies després d'una altra enorme demostració de força: la Via Catalana.

'El comptador es posaria a zero', diu avui el diari El País, que s'afegeix al discurs de la por dels altres diaris de Madrid. L'article d'El País pronostica un escenari d'incertesa i de fragilitat per a una Catalunya independent, que --diu-- restaria fora de la Unió Europea, amb els ciutadans catalans sense drets i amb fugida d'inversions.

Aquesta ofensiva mediàtica espanyola es concreta avui amb titulars com aquests: 'Brussel·les tanca l'opció sobre el futur europeu d'un estat català' (El País); 'Advertiment de la UE als sediciosos catalans' (ABC); 'La UE deixa clar a Mas que una Catalunya independent quedaria fora de la UE' (La Razón). I té rèplica en diaris editats a Catalunya, com La Vanguardia (Brussel·les avisa que Catalunya podria quedar fora de la UE') i El Periódico ('Dutxa freda europea').

La poca credibilitat d'Almunia i la posició oficial de la CE

En què es basen tots aquests missatges? En les declaracions que va fer ahir el vice-president de la Comissió Europea, el socialista espanyol Joaquín Almunia, que va dir en una conferència a Barcelona que si Catalunya s'independitzés d'Espanya restaria fora de la UE. 'La part segregada no és membre de la Unió Europea', va amenaçar. I també fan servir de fonament les declaracions d'ahir de la portaveu de la Comissió, Pia Ahrenkilde: 'Un estat independent serà, pel fet de la seva independència, un país tercer respecte de la Unió i els tractats, des del dia de la independència, ja no seran aplicables al territori.'

Però tot seguit Ahrenkilde va aclarir que, 'de manera general', la situació 'als tractats no prejutja una situació hipotètica en un estat membre'. És a dir, va reiterar la posició oficial que des fa gairebé un any va fixar l'executiu comunitari per a referir-se al cas català: Brussel·les no opinarà d'un cas concret com el català si Espanya no ho demana.

No hi ha res de nou, doncs, sobre la posició de la Comissió Europea. I tampoc no hi ha cap novetat en l'opinió que té Joaquín Almunia del procés sobiranista català: ahir deia, taxativament, que una Catalunya independent ja no seria dins la UE; això ja ho havia dit el 5 de novembre de l'any passat, quan va rectificar unes declaracions que havia fet pocs dies abans. El 23 d'octubre havia dit: 'No es pot donar una resposta taxativa de dir que si algú se segrega es queda fora i no en sabem res més pels segles dels segles; no és així.' I va afegir: 'Tots som ciutadans europeus, i tan bon punt ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà.'

Pressió diplomàtica a l'ombra

Així com 'algú' va fer veure a Almunia que aquelles declaracions no tocaven, i el féu desdir sobre el discurs d'un estat català dins de la UE, la vice-presidenta Viviane Reding va fer un canvi de discurs semblant.

La manifestació de l'Onze de Setembre de l'any passat va agafar d'improvís tant el govern espanyol com la Comissió Europea. Amb el record recent de totes les portades de diaris internacionals plenes de fotos d'aquella gran manifestació, Viviane Reding va concedir una entrevista al Diario de Sevilla arran d'una visita que feia en aquella ciutat. En l'entrevista, Reding va negar que la legislació internacional digués que una Catalunya independent no es mantindria dins la UE.

Tot seguit, la diplomàcia espanyola es va activar per fer rectificar Reding. Un treball d'investigació del diari escocès Newsnet va demostrar aquelles pressions. Vegeu-ho ací: Espanya va pressionar la UE per manipular les paraules de Reding sobre Catalunya.

Enguany, coincidint amb aquesta ofensiva mediàtica, el govern espanyol ha pressionat --i aquesta vegada públicament-- els governs de Lituània i de Letònia, que havien expressat en sengles entrevistes a l'agència ACN el suport al procés sobiranista català i, fins i tot, en el cas letó, obrien la porta al reconeixement d'un estat català. El ministre García-Margallo va cridar a consultes els ambaixadors de tots dos països, els va renyar i el govern lituà va rectificar. La pressió no va funcionar amb el primer ministre letó, que va ratificar tot allò que havia dit.

El present de Duran; el passat de Duch

Dos polítics catalans de pes, pel cap baix, s'han afegit aquestes últimes hores a l'ofensiva mediàtica: el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: 'Agradi o no, la posició de la UE és el marc que estableixen els tractats', deia ahir per avalar el discurs d'Almunia sobre el futur Catalunya en cas d'independència.

Avui s'hi ha afegit Jaume Duch, el portaveu del Parlament Europeu. Duch ha dit a Catalunya Ràdio que si Catalunya esdevé independent restaria fora de la Unió Europea i, a més, que li fóra molt difícil de tornar-hi a entrar. Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a final dels anys setanta, va ser candidat pel partit d'Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara es feia dir Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d'una diputada d'Unió. Ací en teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.

Arguments contra la por

Ara fa un any van proliferar les asseveracions segons les quals un estat català fóra condemnat a l'ostracisme. Aleshores a VilaWeb ens vam fer ressò de més d'una anàlisi que deia ben bé la contrària.

El Col·lectiu Wilson va presentar el mes de novembre de l'any passat l'estudi Europa, Europa, segons el qual Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l'ingrés de Catalunya a la UE, però no d'impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l'espai Schengen.

'D?entrada, els interessa de dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l?administració central espanyola', diu l'estudi.

Sobre la circulació de mercaderies: 'Fins i tot en el cas que Espanya s?entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.'

En relació amb la circulació de persones: 'Si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la condició de ciutadans espanyols.' Perquè 'l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l?espai Schengen'. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria una situació transitòria.

I quant a l'euro: 'Com que no hi ha manera d?evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l?euro no tenen gens de sentit.'

L'informe encarregat pel parlament britànic

També és significatiu un informe publicat la tardor de l'any passat per encàrrec del parlament britànic. S'hi detalla com una Escòcia independent continuaria dintre de la UE. En resum, el document diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volen continuar essent, 'difícilment se'ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d'un país com Turquia'.

L'informe, el va elaborar el professor Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i considerat un dels màxims especialistes en l'ampliació comunitària. Actualment forma part de la direcció de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony?s College de la Universitat d'Oxford. Vegeu ací més informació sobre aquell informe i la traducció al català del document sencer.

Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya

I el mes de maig passat el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, va publicar un estudi en què defensava el dret de secessió de Catalunya. Vaubel hi critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia restarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Durão Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. 'La seva posició no té gens de fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc no n'hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals.'

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: 'Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú. Vegeu un ampli resum de l'informe de Vaubel.

http://www.vila…alunya-ue.html

P.D.

Espanya me ama, me mima y si no... me acojona!!! (O ho intenta!!, adreçat especialment als Sr, Duran & company (i Unió(neta)), Godó & Black spanish armony, Navarro, Millo, Ribera i a la Sra Camacho)

Apa!! fen amics...

Els països catalans son... així!!

Usuaris en línia

Menú principal

Fòrum

Programació

Altres webs d'enllaços

Els països catalans son... així!!

Usuaris en línia

Entrada d'usuaris

Menú principal

Fòrum

Programació

Altres webs d'enllaços