Els països catalans son... així!!  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • La prohibició de símbols i les retallades encenen els centres mallorquins

    Més d'un centenar de centres se sumen a la convocatòria per protestar contra les retallades i la marginació de la llengua

    La comunitat educativa de Mallorca s'ha sumat àmpliament a la iniciativa de la plataforma Crida de fer tancades reivindicatives aquest vespre, i la protesta tindrà lloc en un total de 118 centres. Amb aquesta jornada, que porta com a lema 'Tancat per retallades, obert per educació' i inclou més de la meitat dels prop de dos-cents centres de l'illa, professors, pares, mares i alumnes protesten contra les retallades i l'ofensiva contra el català en el sector educatiu. Les tancades arriben pocs dies després de fer-se públic l'esborrany de l'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals, que preveu multes per als llaços quadribarrats que pengen d'escoles i altres edificis en defensa de la llengua.

    En la majoria de centres la tancada comença a quarts de sis del vespre. Escoles i instituts han organitzat tot d'actes, entre els quals una assemblea per avaluar les conseqüències de la política del govern Bauzà en l'educació. La plataforma, amb el suport dels sindicats, ha elaborat un manifestque es llegirà en cada centre. Els convocants també esperen convertir aquestes tancades en jornades informatives, un espai on fer saber la realitat diària dels centres a través de debats. A banda, cada centre complementarà la jornada amb activitats de tota mena. Després dels actes, hi ha previst que tant professors, com alumnes i pares passin la nit als centres, com a forma de protesta.

    La plataforma ha criticat que durant l'organització d'aquesta jornada alguns centres s'han trobat impediments i 'pressions per part de la inspecció educativa'. Fins i tot, alerta, 'han posat en qüestió el dret de les associacions de mares i pares a demanar de reunir-se en centres escolars per tractar qüestions relacionades amb l'educació dels seus fills'. La Conselleria d'Educació va enviar dilluns una circular on advertia dels límits legals de la protesta, però no sembla que hagi tingut efecte en gairebé cap centre.

    Per la seva banda, el sindicat STEI ha animant la comunitat educativa a participar en aquestes tancades, en defensa d'una educació de qualitat i un 'model d'escola integrador, plenament públic, vinculat a l'entorn, amb la llengua pròpia com a vehicular i vertebradora'.

    http://www.vila…acs-bauza.html

    P.D.

    Els salvadors de la pàtria (ja sabem quina)no paren mai!!! amb les seves lleis aconsegueixen atacar a l'hora els interessos dels treballadors, dels pares i les sensibilitats no escanyoles i com sempre... els dolents no ho son ells!! no!!! sino el típic contubernio rojoseparatista

    Això és el que volen per Catalunya... el que fan a les Illes i al País Valencià
  • Catalunya, amb un 3,5%, i quatre comunitats més superaran de llarg l'objectiu de dèficit aquest any
    Redacció


    Actualitzat a les 13:20 h 28/11/2012



    L'endemà que el govern espanyol fes públic que l'administració de l'Estat complirà amb el seu objectiu de dèficit, el quart informe de l'Observatori Fiscal i Financer de les comunitats autònomes, de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), publica que Catalunya i quatre comunitats més - Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i la Comunitat Valenciana - no ho faran. I és que, segons conclou, les cinc comunitats superaran el 3% de dèficit i, per tant, s'allunyen molt de l'Objectiu d'Estabilitat Pressupostària de l'1,5% del PIB fixat per l'executiu aquest any.

    És més, pel que fa a Catalunya, estimen que el seu dèficit augmentarà fins al 3,5%. Una previsió podria variar si aconsegueix augmentar els ingressos amb la venda d'immobles, amb què preveu recaptar prop de mil milions d'euros. L'estudi destaca que Catalunya té aquest dèficit "desmesurat" perquè els càlculs que es van fer el mes d'agost passat quan encara no havia venut cap immoble. En aquest sentit, si ho aconsegueix, Catalunya s'acostarà a un dèficit del 2% del PIB de mitjana.

    Per contra, segons les estimacions de la fundació, nou comunitats: Navarra, Castella i Lleó, La Rioja, Galícia, Balears, Astúries, Cantàbria, Madrid i Aragó sí que compliran amb l'objectiu de dèficit de l'1,5%.

    En qualsevol cas, els autors de l'informe asseguren que l'economia espanyola continua en recessió amb perspectives de creixement negatives per a aquest any i pel 2013. En l'apartat d'ingressos, els autors de l'informe han destacat un descens del 5,4% de la recaptació via impostos i en el de despeses, l'augment en un 39% pels interessos dels impostos, així com la reducció de les despeses en personal en un 4%.

    A més, creuen que algunes autonomies estan alentint la comptabilització de les despeses corrents en béns i serveis i les despeses en transferències corrents.

    L'Observatori considera que "és molt difícil complir amb el dèficit si no es retallen les despeses de personal o s'apugen els impostos" i s'han referit a l'IVA, a l'IRPF o a l'impost sobre patrimoni.

    http://www.324.…cit-aquest-any

    P.D.

    La barca es segueix enfonsant i els que remen segueixen ofegats...

    Noteu que no és parla per enlloc del País Basc, però si de Navarra i per assenyalar que ells si que compleixen amb els números (tramposos) imposats per un estat central.

    Les comunitats que amb Catalunya no quadren els comptes públics son el País Valencia, Murcia, Castella la Manxa i Extremadura, o sía n'hi tant de les que "paguen" i de les que "cobren".

    En quant als que "compleixen" els números, tornem a tenir la comunitat de Madrid al davant, els que donaven lliçons i al final van reconeixer que feien trampes... a veure si tornarà a passar, dons ara la cantarella es que Escanya va bien i les comunitats autonomes (Catalunya) son un llast per a un estat tant collonut com el que gaudim

  • Duran condiciona 'els somnis i l'ambició' al marc jurídic espanyol

    Pressiona perquè s'explori un acord amb el PSC i admet 'una certa inestabilitat' entre CDC i Unió pel procés d'independència

    El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, condiciona la convocatòria d'una consulta sobre la independència de Catalunya a la legislació espanyola o a la catalana. 'Si no es pot canviar la legalitat, ja es dirà el que s'hagi de dir', ha declarat Duran avui al matí a Onda Cero. 'Quan es consulti s'ha de fer en un marc legal en base a legislació espanyola o catalana. I no hi veig una altra alternativa. S'ha de canviar la legalitat. Si no es pot canviar la legalitat, ja es dirà el que s'hagi de dir.'

    'Les forces polítiques interpreten els somnis de la població. La política també ha de tenir un component d'utopia. I l'ambició ha de poder tenir una empara legal; i si no és així, quedaran allà l'ambició i el problema', ha afegit Duran.

    I sobre la manifestació de la Diada, ha dit: 'Hi vaig anar deixant clar que ho feia de suport al president de la Generalitat. Hi vaig anar no per anar d'acord amb la pancarta sinó perquè el president havia fet un requeriment el juliol en defensa del pacte fiscal. Aquest era el motiu pel qual vaig anar a la manifestació'.

    A més, Duran ha insistit que cal deixar oberta la possibilitat d'un pacte entre CiU i el PSC, i cal esperar a saber quines són les propostes dels socialistes, a més de les d'ERC.

    I també ha admès una certa tensió entre CDC i Unió. 'Hi ha molts punts de confluència amb CDC pel que fa al dret d'autodeterminació', ha dit. Però ha recordat que la posició actual d'unió és confederal i que ell no és pas independentista. 'Hi ha una certa inestabilitat, que durarà més temps de l'habitual'. Ha descartat una ruptura: 'Només faltaria que es trenqués CiU, per dinamitar més el mapa polític de Catalunya.'

    http://www.vila…-espanyol.html

    Jo no sé si aquests senyor és protagonista... o li donem protagonisme...
  • Catalunya ha cremat les naus
    03/12/12 02:00 - Carles Ribera
    ?Hem cremat les naus. Els catalans, i els espanyols també. Mirem de no cremar els nostres mariners?

    Després del 25-N, més enllà de l'increment del vot pel dret a decidir i la gran diferència respecte del suport unionista, hi ha una constatació que no resulta menor a l'hora de valorar l'avenç del sobiranisme: actualment no hi ha cap força parlamentària que estigui en condicions de recosir, d'una manera raonable per a totes dues bandes, les malmeses relacions amb Espanya. El paper de pont que ha intentat fer el PSC durant trenta anys ha quedat dinamitat. Per la voluntat del PSOE, que ha virat cap al constitucionalisme estricte, i per la desorientació del PSC, on prou feina tenen per recompondre les peces després de la trencadissa electoral. Mireu si tenen feina que, enlluernats per la patacada de Mas, per començar encara no s'han adonat que ha estat una trencadissa. Respecte de CiU, l'altre gran partit amb vocació pactista, per més que el senyor Duran maldi per ser el salvador de la pàtria autonòmica, la realitat és que des de fa una setmana l'encara forta centralitat que acredita la seva formació depèn d'un suport marcadament sobiranista.

    Si amb això no n'hi hagués prou, hi ha un altre símptoma inequívoc del camí sense retorn: qui es pot entendre amb una Espanya que ha basat la reacció no pas en la contraproposta sinó en l'insult, l'ofensa, l'amenaça i la falta de respecte més lamentable? Què podem negociar amb algú que no ens vol com a germans sinó com a presoners, i que ho ha manifestat sense embuts? Hem cremat les naus. Els catalans, i els espanyols també. Mirem de no cremar els nostres mariners, doncs, ara que som en bona ruta cap a l'estat català, tocant més que mai de peus a terra.

    http://www.elpu…es/598880.html

    P.D.

    En la meva opinió aquest article (i amb tot el respecte!!) és incongruent!! el PSC, sempre ha estat el que és... una quimera que tracta de, primer de tot, posar ordre en les seves families internes, però que a l'hora de la veritat els "catalanistes" han estat escombrats i arraconats i jubilats... per servir la matriu estatal.

    CIU, precissament, ha fet aquest paper, "Sí a Madrid son així, però nosaltres... tant raonables que som ho arreglarem..." fins que s'han adonat que a Escanya no son res... la crossa necessaria per al moment puntual, els fenicis que es venen per quatre llenties i mentre han fet la viu viu aquests anys... mira anem tiran... "de dilluns a dissabte treballem per Espanya!! i diumenge preguem per la independència!!!" finalment s'han adonat que no son els responsables garants del bé d'un estat que ens ha d'ajudar, sino l'ase que tira del carro, en Mas & Company, no s'han fet independentistes... per convicció, pura i simple necessitat de sobreviure. Aquí també podem raonar que una part de la "punxada" convergent ho ha estat per la tradició Convergent de no dir les coses pel seu nom!!! (Estructutres d'estat!?!?!) i a CIU només hem sentit el Sr Duran contra aquest canvi del missatge, però que amagat sota la "faldilla" de la calició, el Sr Duran, es dona una importancia que, particularment, trobo sobrevalorada, de fa anys i panys!!!

    El canvi de la estrategia pujoliana, del "peix al cove", de "l'avui no toca" també pot haber influit en els resultats, però les sumes i restes no poden deixar de fer nos adonar que CIU té més d'1.100.000 vots, ERC no arriba als 500.000.

    Els partits nacionals (segueixo insistint, a casa a aquesta colla els diem "els nacionals" i res hem farà canviar-los el nom!!!) PP, Ciudadanos... han tocat sostre i a partir d'ara només podem anar i venir entre ells i el poc que puguin acabar de xuclar del cadaver (polític) que es el PSC/PSOE.

    Estem com estem... no per haber cremat les naus, sino per que ens han cremat amb tanta tonteria!!!!
  • L'atur torna a augmentar a Catalunya i supera per primer cop els 652.000 parats

    El mes de novembre 5.785 persones es van quedar sense feina, un 0,90% més que a l'octubre i 36.422 més que fa un any
    A l'Estat, el nombre de desocupats ha augmentat en 74.296 i la xifra total se situa en els 4.907.817
    04/12/12 09:39 - barcelona - Redacció

    L'atur ha tornat a augmentar a Catalunya al novembre per cinquè mes consecutiu, amb 5.785 persones que s'han inscrit a les llistes del Servei d'Ocupació (SOC), un 0,90% més que a l'octubre i un 5,92% més que fa un any (36.422 persones més). El nombre total de desocupats supera per primer cop els 650.000, amb una xifra rècord de 652.091 parats registrats fins ara a Catalunya des que es van començar a comptabilitzar l'any 2000. Fins ara, el rècord el tenia el febrer d'aquest any amb 641.948 persones.

    Pel que fa a demarcacions, a Barcelona és on es registra un augment més moderat, del 0,56% respecte a l'octubre, amb 2.689 persones. Girona és on es registra un increment de l'atur més important, del 2,24% respecte al mes anterior, amb 1.327 parats més. A Tarragona, 1.300 persones s'han inscrit a les llistes del SOC, un 1,78% més que a l'octubre. I a Lleida, hi ha 469 desocupats més, un augment de l'1,49% respecte al mes passat.

    Pel que fa a l'Estat, el nombre de parats ha augmentat en 74.296, un 1,54% més que a l'octubre, fet que situa el nombre d'aturats per primer cop per sobre dels 4,9 milions, en concret fins als 4.907.817.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    I com tots sabem això és per culpa de "los rojoseparatistas!!!!", però no ens preocupem que l'Alicia (NO!!, la del país de les meravelles no la del PP!!) i tota la seva trepa (ups!! volia dir tropa...) ho arreglará!!!
  • Dos estudiants valencians interrompen un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català

    'Nosaltres sabem parlar perfectament la seva llengua i demanem que es garanteixi l'ensenyament en la nostra', diuen

    Ismael i Amparo, dos joves estudiants d'Alfara i Meliana, respectivaent, van reivindicar ahir, espontàniament, en un acte del Defensor del Poble espanyol de poder estudiar en català, cosa que la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert no garanteix. Va ser durant la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans al congrés espanyol.

    Els joves, de 17 anys i 18, estudiants de l'IES Font de Sant Lluís de València, van considerar que la seva assistència al congrés era 'un bon moment' per a fer aquesta reivindicació, ja que no els la deixen fer al carrer, en referència a les càrregues policíaques i les prohibicions de la 'primavera valenciana'. Els joves van reconèixer, tanmateix, que no esperaven res més que 'bones paraules' dels diputats presents a l'acte.

    'És molt bonic tot això que es diu en aquesta declaració, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent', va dir Maria Amparo, que va participar en la protesta. 'Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra', va dir Ismael, l'altre participant.

    http://www.vila…nt-catala.html

    P.D.

    I seguim amb la cantarella del atac al català a l'escola... mireu a les Illes i al País Valencià, com allí manen (Els que toca!!!) la "feina" bruta ja se la fan ells solets, però com a Catalunya no deixen de ser una cosa "rara" (politicament parlant) el "grema gran" els hi ha de fer la feina i la pobre Alicia (NO!!! la del país de les meravelles NO!! la del PPc) s'enfada dons no l'han tingut en compte (vaja!! que aquesta senyora, com el Sr Duran, s'entesten en donar lliçons que ningú (ni els seus) els hi compren)
  • Teucre

    Dos estudiants valencians interrompen un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català

    'Nosaltres sabem parlar perfectament la seva llengua i demanem que es garanteixi l'ensenyament en la nostra', diuen

    Ismael i Amparo, dos joves estudiants d'Alfara i Meliana, respectivaent, van reivindicar ahir, espontàniament, en un acte del Defensor del Poble espanyol de poder estudiar en català, cosa que la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert no garanteix. Va ser durant la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans al congrés espanyol.

    Els joves, de 17 anys i 18, estudiants de l'IES Font de Sant Lluís de València, van considerar que la seva assistència al congrés era 'un bon moment' per a fer aquesta reivindicació, ja que no els la deixen fer al carrer, en referència a les càrregues policíaques i les prohibicions de la 'primavera valenciana'. Els joves van reconèixer, tanmateix, que no esperaven res més que 'bones paraules' dels diputats presents a l'acte.

    'És molt bonic tot això que es diu en aquesta declaració, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent', va dir Maria Amparo, que va participar en la protesta. 'Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra', va dir Ismael, l'altre participant.

    http://www.vila…nt-catala.html

    P.D.

    I seguim amb la cantarella del atac al català a l'escola... mireu a les Illes i al País Valencià, com allí manen (Els que toca!!!) la "feina" bruta ja se la fan ells solets, però com a Catalunya no deixen de ser una cosa "rara" (politicament parlant) el "grema gran" els hi ha de fer la feina i la pobre Alicia (NO!!! la del país de les meravelles NO!! la del PPc) s'enfada dons no l'han tingut en compte (vaja!! que aquesta senyora, com el Sr Duran, s'entesten en donar lliçons que ningú (ni els seus) els hi compren)


    Mariam i Ismael: 'Era una obligació moral, eixir al congrés a defensar la llengua'

    Parlem amb els dos estudiants que van interrompre un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català

    Els havien convidats a anar al congrés espanyol a llegir uns fragments de la Declaració Universal de Drets Humans i van decidir que ho havien d'aprofitar per defensar la llengua i l'ensenyament en català. Mariam Campos i Ismael Sempere estudien segon del batxillerat d'arts escèniques a l'IES Font de Sant Lluís de València. Saben prou bé què és voler estudiar en català i no poder-ho fer. 'Era una obligació moral, eixir allà i dir què pensem tots els qui defensem la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets', diuen en una entrevista a VilaWeb.

    'Ismael, he pensat que hauríem de dir alguna cosa', va dir la Mariam quan es va trobar amb el seu company de classe a l'estació, dilluns. 'Jo també ho he pensat.' I en el viatge amb el TGV cap a Madrid van acordar que, un cop llegits els articles de la Declaració dels Drets Humans, hi dirien la seua. I així ho van fer: amb una mica de nervis, la Mariam i l'Ismael van adreçar-se cap al Defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, i el secretari primer del congrés, el valencià Ignacio Gil Lázaro, per dir-los: 'Tot això que es diu en aquesta declaració és molt bonic, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent. Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra.'

    Mariam Campos, delegada de la seua classe, explica a VilaWeb: 'Jo sóc la primera que hi creu, en la Declaració dels Drets Humans, però no és la realitat, com vaig dir. I encara que Gil Lázaro ens digués que l'ensenyament en la nostra llengua era fora d'aquella lectura, jo crec que no, que és dins del mateix context, perquè són els nostres drets.' Ismael Sempere diu que l?oportunitat de dilluns no la podien deixar escapar: 'Moltes vegades se centra tot en el Principat, i cal que la gent sàpiga que a València també hi ha moviment, i que hi ha molta gent que vol estudiar en valencià i no pot.?

    L?Ismael és d'Alfafara, on va estudiar la secundària obligatòria, i ho va poder fer en català. Canta en el grup Badok i forma part de l'Assemblea de Joves de la Serra de Mariola, que va constituir-se fa poc per treballar en la defensa de la llengua i la cultura. L'any que ve vol estudiar dret. És molt crític amb el projecte de llei de Wert: 'Rebaixar la nostra llengua a la condició de llengua forastera és una burla. En un estat modern, la diversitat de les llengües hauria de ser més valorada, però l'estat central menysprea el català fins a intentar exterminar-lo. No ho han aconseguit en tres-cents anys, no crec que ho aconseguesquen ara, però dificulten molt les coses, i crec que la gent hauria de respondre-hi d?una manera més activa.'

    'Volem parlar, estudiar i fer vida en valencià'

    Tant la Mariam com l'Ismael van marcar la casella per estudiar en català aquest curs. Però l'única classe que fan en català és la de llengua i literatura. 'Sempre hi ha algú que demana al professor que parle en castellà ?explica ella?. A mi em fot molt, i ja em vaig queixar al director. Jo vull que les classes me les facen en valencià, perquè hi tinc dret.? I l'Ismael hi afegeix: 'El problema és que ens sentim deixats per les institucions i l'administració. És la nostra llengua, hem viscut tota la vida en aquesta llengua. I que conste que sabem el castellà perfectament, i no hi tenim cap problema. Però volem parlar, estudiar i fer vida en valencià.' Per ell, caldria fer una reforma profunda del sistema educatiu amb una nova política lingüística més ferma. Retreu que l'actual model segrega els alumnes segons la llengua. 'Això és un problema, perquè crea divisió.' L'altre problema, diu, és que l'oferta no abasta tota la demanda i hi ha centenars de xiquets que no poden estudiar en català.

    Cap dels dos no es pensava que la intervenció de dilluns tingués cap repercussió fora del congrés espanyol. Però han eixit en alguns mitjans, la notícia ha anat circulant i el vídeo corre per la xarxa. Companys de l'institut els han felicitats, alguns professors els han donat les gràcies, i el director del centre els ha dit que se sent orgullós d'ells. 'És el nostre professor de valencià, i ens el trobem quan anem al Micalet a veure alguna obra, o siga que ja sabia que nosaltres érem així, però se n'ha alegrat molt', diu la Mariam, que l'any vinent espera poder entrar a l'Institut del Teatre.

    'Estic orgullosa que haja tingut aquesta repercussió ?conclou?, i espere que això consciencie la gent per fer coses, encara que tinga por. Jo estava molt nerviosa, però a la gent que té por li diria que ha de fer allò que siga per reivindicar els seus drets. Que isca i que lluite.'

    http://www.vila…r-llengua.html

    Sort!!, que encara queden persones, que alguna cosa clara tenen ;)
  • La cimera de la Generalitat es compromet a aplicar la llei catalana si la "llei Wert" és aprovada al Congrés
    Ramon Radó i Victòria Miró Actualitzat a les 10:15 h 13/12/2012

    Els assistents a la cimera de la Generalitat sobre l'ensenyament en català s'han compromès a fer prevaldre la llei catalana d'educació sobre la "llei Wert", si finalment aquest text és aprovat pel Congrés. Representants de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA i finalment també la CUP, que s'ha presentat a la porta de la reunió al palau de la Generalitat i han acabat sent acceptats pel president en funcions, Artur Mas, han pactar un full de ruta comú per aturar la reforma educativa impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Un cop acabada la reunió, els partits assistents han acordat impulsar una esmena conjunta durant tot el procés al Congrés, però han resolt que si no és aprovada i no aconsegueixen canviar el text perquè es respecti l'actual model educatiu de la immersió lingüística es continuarà aplicant la LEC per sobre de la "llei Wert".

    Segons ha explicat Oriol Pujol per part de Convergència i Unió, els assistents a la cimera han coincidit que es farà una "esmena profunda" de l'esborrany de projecte de llei perquè "intenta sacsejar un model d'èxit" i confrontar dos drets: el de no separar els nens per raó de llengua, que "és constitucional i està reconegut", amb l'opció lingüística per part dels pares que, segons ha valorat, és "la voluntat d'imposar un dret que ni és reconegut i que té sentències del TC contràries".

    Pujol, acompanyat del conseller Josep Maria Pelegrí, ha indicat que actuaran "de manera unilateral amb el que és el marc competencial de Catalunya, que és la LEC". I, després de celebrar totes les mostres de suport a la immersió de la societat civil i de molts partits polítics, ha volgut "felicitar i encoratjar els que l'han estat aplicant amb èxit en els darrers 30-35 anys".

    Els portaveus de CiU a la cimera també han explicat que la reunió ha escoltat la declaració que prepara el Consell Escolar per poder-la lliurar a Madrid i que els partits polítics la comparteixen completament. "El català és un patrimoni del poble de Catalunya, no dels partits, i no pot estar subjecta a les ideologies", ha conclòs Josep María Pelegrí, que ha demanat que el govern espanyol "no manipuli sentències que donen per bo el model d'immersió lingüística". Per la seva banda, Oriol Pujol ha declarat que "la immersió mai no ha estat un problema a Catalunya i així seguirà sent".

    Pel que fa a la reunió que Rigau mantindrà amb Wert divendres a Madrid, Oriol Pujol ha explicat que la consellera d'Ensenyament hi anirà amb un "mandat" de la cimera i amb l'ordre d'actuar d'acord amb els consensos assolits durant la trobada.

    Junqueras insisteix que la llengua "mai ha estat cap problema"

    El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha subratllat exactament la mateixa idea que Oriol Pujol quan ha dit que "la qüestió lingüística mai ha estat cap problema" i ha reclamat la independència com la millor sortida davant d'aquesta situació. Junqueras, que ha hagut de marxar ràpidament, ha cedit la paraula a l'exconseller d'Educació Josep Bargalló, que ha manifestat que "no s'entén la immersió lingüística sense la qualitat del sistema i no s'entén la qualitat del sistema sense la immersió". Bargalló també ha explicat que a la cimera s'ha acordat presentar esmenes conjuntes a l'avantprojecte al Congrés dels Diputats i al Senat i ha demanat que "si la llei mai s'arriba a aprovar, el govern de la Generalitat no l'acati perquè entengui que l'Estatut i la LEC van cap a un altre camí".

    Navarro obre la porta a sumar el PSOE a les esmenes conjuntes

    El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha defensat l'educació com a "element estructural" de la societat catalana i ha apuntat que pel que fa a la presentació d'esmenes conjuntes al Congrés i al Senat buscaran un "punt d'acord per presentar esmenes de manera conjunta en tot allò que signifiqui defensar l'esperit de la LEC".

    Navarro ha considerat "fonamental" la immersió lingüística, però també ha defensat "el principi de legalitat" davant la possibilitat de no acatar la LOMCE: "les lleis s'han d'acatar, el que hem de buscar són sistemes legals per acatar una llei, que en aquest cas és la LEC, i no una altra".

    Herrera alerta sobre les retallades

    El secretari general d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Herrera, ha estat molt dur amb l'avantprojecte del ministeri, que creu que "supera totes les línies vermelles" perquè "atempta contra el model educatiu català" i és "profundament ideològic, ultraconservador, a vegades sembla fins i tot un projecte preconstitucional".

    Per al líder ecosocialista, la LOMCE segrega per raons de llengua però també per motius econòmics, ja que consagra "un model d'escola exclusiva, confessional i que no respecta gens ni mica la pluralitat" i tracta l'educació com un servei en comptes d'un dret. Iniciativa també ha proclamat que l'avantprojecte de llei "no s'acatarà perquè és una barbaritat" i s'ha mostrat partidària de "no acatar no només la llei Wert sinó totes les lleis que atempten contra el model educatiu català", com ara l'augment de ràtios a les escoles públiques. A més, també ha demanat incorporar "la marea groga", el moviment en defensa de l'educació pública, en reunions com les d'aquest dimecres.

    La CUP vol que el govern espanyol "s'abstingui de legislar sobre Catalunya"

    El diputat electe de la CUP Quim Arrufat ha demanat al govern de la Generalitat que "es planti i desobeeixi l'aplicació d'aquesta normativa" i ha avisat que, en cas que no ho faci: "serà la comunitat educativa i nosaltres al darrere que procurarem desobeir-la". A la sortida de la cimera, Arrufat ha manifestat el suport de la CUP a la proposta de resolució que ha presentat el Consell Escolar de Catalunya.

    Tal com ha insistit durant les darreres setmanes, la formació independentista és partidària d'oposar-se a la LOMCE "des del carrer i des de les institucions", ja sigui amb les concentracions convocades aquesta setmana i també demanant al futur executiu català que sol·liciti "a l'estat espanyol que s'abstingui de legislar sobre Catalunya mentre no se celebri la consulta" d'autodeterminació.

    Per la CUP, l'avantprojecte de llei "és un atac a la línia de flotació de la principal victòria lingüística que ha tingut aquest país des de la transició" i ha advertit dels efectes que pot tenir al País Valencià i a les Illes Balears, on han indicat que "plou sobre mullat".

    Finalment, la CUP sí que hi assisteix

    Excepte el Partit Popular i Ciutadans, tots els partits de l'arc parlamentari han assistit a la cimera en defensa del català i del sistema d'immersió lingüística. La sorpresa l'ha donat la CUP, que a última hora s'ha afegit a la cimera, tot i que en un principi no hi estava convocada perquè, segons havia argumentat el govern tota la setmana, encara no han pres possessió els seus diputats. El procediment que els ha dut fins a la reunió ha estat com a mínim curiós. Malgrat no estar-hi convidats, el diputat electe al Parlament per la CUP Joaquim Arrufat i el membre de la formació independentista Jordi Salvia s'han presentat a la Generalitat reclamant accedir a la cimera. Aleshores, segons han explicat fonts del govern, el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha accedit que tots dos fossin a la cimera.

    http://www.324.…ada-al-Congres

    P.D.

    Les CUP,per mi, han estat els que més "l'han clavada", tant incongruent era la posició de CIU de no "convidar-los" com clara i contundent ha estat la resposta que mereixen tots aquests "professionals"
  • Intermón adverteix que Espanya podria arribar als 18 milions de pobres el 2022
    L'ONG reclama un canvi de rumb en les polítiques socials i econòmiques per mitigar els efectes de la crisi
    L'Estat lidera el rànquing de les desigualtats
    14/12/12 02:00 - barcelona - Jordi Panyella

    Espanya és l'estat de la Unió Europea on les desigualtats entre rics i pobres són més importants i el club dels desafavorits continuarà creixent si no s'adopten mesures urgents per frenar les perverses conseqüències de la crisi. Aquest és el negre panorama que dibuixa un informe de l'ONG Intermón Oxfam, Crisi, desigualtat i pobresa, fet públic ahir, en què s'indica que l'any 2022 l'Estat espanyol podria arribar a la quantitat rècord de 18 milions de pobres.

    L'evolució de la crisi queda reflectida en l'increment del nombre de pobres, que dels 10,6 milions del 2008, un 23% del total de la població espanyola, ha passat aquest any a la quantitat de 12,7 milions i un percentatge del 27%. Si es confirma l'evolució prevista per Intermón, d'aquí a deu anys el percentatge de pobres a l'Estat arribaria al 38%.

    L'eclosió d'aquesta classe desafavorida ha evolucionat de manera paral·lela a l'augment de les retallades en les partides destinades a finalitats socials. Això ha fet, per exemple, que entitats com ara Càritas hagin vist incrementar un 174,2% el nombre de persones que han atès.

    El drama de l'habitatge

    Un dels factors que analitza l'estudi és l'habitatge i el fenomen creixent dels desnonaments per impagament de la hipoteca. Intermón posa xifres a aquest ?drama? i recorda que entre l'1 d'abril i el 30 de juny passat 526 famílies van perdre cada dia l'habitatge.

    En l'eixamplament de les desigualtats, hi té molt a veure l'increment de la fiscalitat indirecta, que ha provocat que l'esforç fiscal recaigui de manera més important en les persones de renda mitjana i baixa, s'afirma en l'informe. A la vegada, hi ha hagut un increment de la sortida de capitals a l'estranger.

    En vista d'aquesta situació, Intermón proposa un pla d'acció que consisteix, en primer lloc, a implantar un sistema tributari just que s'inspiri en els principis d'igualtat i proporcionalitat. Es pretén una lluita més efectiva contra l'evasió fiscal a través de millorar la transparència sobre la informació financera de les multinacionals, un reforç de la cooperació fiscal entre països i una millor responsabilitat fiscal de les empreses.

    Una taxa internacional

    Una de les mesures concretes que es proposen és l'establiment d'una taxa que gravi les transaccions financeres internacionals. Segons l'ONG, un sol dia d'aquesta taxa suposaria una recaptació de 13,7 milions d'euros per a les arques públiques de l'Estat.

    En el capítol de les obligacions, Intermón reclama blindar els drets bàsics dels ciutadans i mantenir els compromisos contrets en l'ajuda a la cooperació internacional.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    A Intermón també deuen ser rojoseparatistas....

    "Bromes" a part, el que és un fet és que Escanya es un pou sense fons, les festes s'han acabat i tal i com està muntat aquests estat ja sabem a qui tocarà pagar-ho, tenint en compte que ara aviat Escanya deixarà de ser perceptor net d'ajudes de la Unió Europea, pasant a ser contribuient!!!!
  • L'Estat ja deu a Catalunya 2.658 milions en infraestructures

    La Cambra de Comerç de Barcelona denuncia que l'incompliment de l'addicional tercera sumarà l'any que ve 728 milions més
    El 2013 en correspondrien 1.990
    18/12/12 02:00 - barcelona - M. Moreno

    El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va denunciar ahir que l'Estat espanyol sumarà el 2013 un dèficit d'inversions finalistes destinades a infraestructures a Catalunya de 728 milions, xifra que caldrà sumar al deute acumulat per aquest concepte des del 2007 fins a final d'aquest any i que se situa en 2.658 milions.

    En una breu compareixença davant la premsa, Valls va lamentar que l'Estat ?incompleixi reiteradament? els seus compromisos d'inversió, establerts legalment a la disposició addicional tercera de l'Estatut, i va precisar que, de cara a l'any vinent, aplicant el percentatge que representa Catalunya sobre el PIB total de l'Estat, un 18,7%, l'executiu presidit per Mariano Rajoy hauria d'invertir 1.990 milions al Principat, dels quals només n'hi ha pressupostats 1.262,3 milions, de manera que el dèficit inversor anual seran els esmentats 728 milions.

    Rècord mínim

    El líder cameral va alertar que, si l'executiu espanyol continua amb la tònica dels últims anys, és a dir, la d'executar tan sols un 70% del que es recull en els pressupostos, la xifra real destinada a Catalunya ?potser no arribarà als 900 milions?, un volum tan baix que no té precedents en l'última dècada.

    Finalment, les dades recopilades per la Cambra també indiquen que la inversió que l'Estat durà a terme a Catalunya l'any vinent serà un terç de la que va realitzar el 2009. Aquesta reducció, a més, no és proporcional a la que, en principi raonablement, s'aplica a la resta de comunitats a causa de la crisi i l'austeritat a què obliga el compliment d'objectiu de dèficit públic. Així, fent equivaldre a 100 la inversió pressupostada de l'Estat a Catalunya el 2009, el 2013 aquesta ràtio baixarà a 33, amb una reducció del 67%, mentre que al conjunt de comunitats autònomes la caiguda serà del 57% fent que la ràtio passi de 100 a 43.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Escanya, segueix tractant els països catalans com el que son, una colonia, aquests "senyors" s'omplen la boca de legalitat quant ells son (i han esta!!) els primers que se l'han passada pel forro!!, però no patim Alícia!! (No, la del país de les meravelles no!!! la del PP) ho arreglarà, que ella té fil directe amb el capo (ups!!) amb el Sr. Rajoy!!
  • Les famílies d'Unió, un partit 'de quadrets'

    Repassem els corrents interns del partit controlat per Duran i Lleida amb especial atenció als sectors sobiranistes

    Després de les eleccions del 25 de novembre ha esclatat una crisi interna a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb l'estripada de carnet del batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal ?un cognom de ressonància històrica en el partit?, i alguns altres militants que l'han acompanyat. La interpretació dels resultats electorals que va fer Josep Antoni Duran i Lleida ha causat una profunda indignació entre els sectors sobiranistes i entre les bases del partit. La consideren una greu deslleialtat envers el president Mas, el programa defensat a les eleccions i els documents estratègics aprovats per les bases. Per entendre els moviments dins aquest partit històric, fundat el 1931, en fem una radiografia que ens mostra quines famílies el conformen.

    Unió és un partit 'de quadrets' ?l'expressió que va fer servir per definir-se el dirigent dels anys trenta, Pau Romeva?, més grans o més petits, però de cap manera monolític. Si bé és cert que hi ha un sector oficial presidit per Duran que domina la direcció i els altaveus mediàtics, també hi ha grups i famílies que viuen a banda d'aquestes lleialtats. Vegem quins són.

    Duran, les lleialtats assaonades

    Unió va arribar a la transició desballestada per una segona meitat del període franquista en què havia perdut l'impuls dels anys 1930 del segle passat i de la postguerra immediata. Duran va fer-se un lloc al partit a principi dels anys 1980 i va emprendre una tasca incansable de modernització de les estructures i els quadres. UDC havia fet valer els bons contactes i connexions a l'estranger ?especialment a Europa? i el llinatge de partit històric per a establir el pacte de coalició amb la Convergència de Pujol els primers anys després de la transició. Però el partit, de dimensió molt petita, havia d'aportar noms a les llistes electorals i a les institucions que governava la coalició, i aquesta va ser una tasca en què Duran, sense defallença, va excel·lir. Fou llavors que Duran va trenar un bon reguitzell de lleialtats a tot el territori que li han permès d?aguantar al capdavant del partit contra tots els desafiaments amb què ha ensopegat.

    El grup de Duran té un nucli de màxima confiança format pel diputat al congrés espanyol Josep Sánchez Llibre i el responsable de finances, Antoni Isac. El secretari general, Josep Maria Pelegrí; Ramon Espadaler i Núria de Gispert formen una segona corona de lleialtat a Duran. Acompanyat d'aquesta guàrdia pretoriana, Duran va construir un partit a imatge i semblança seva i ha assaonat les fidelitats construïdes durant aquests trenta anys de domini total. Això li permet de continuar rebent un suport personal intern al marge de la tendència sobiranista general de les bases del partit.

    Vila d'Abadal, el cavaller de Vidrà

    El batlle de Vic, que ja no formarà part del mapa d'Unió perquè en va plegar, és un independentista d'última fornada en ple segle XXI. És el batlle del municipi més gran presidit per Unió i s?havia entestat a fer un canvi de rumb, així com ho anava fent el país, cap al sobiranisme. Vila d'Abadal ha estat l'últim que ha desafiat públicament Duran, a qui va disputar el control del partit al darrer congrés, el maig d'enguany.

    El llinatge de Vila d'Abadal entronca amb l'època fundacional del partit, a principi dels anys 1930 ?el seu avi Lluís Vila d'Abadal va ser-ne un fundadors? a la vegada que té un vincle històric amb el carlisme. La seva família va adquirir la masia Cavaller de Vidrà, considerada una de les més importants de Catalunya, que durant la guerra carlina havia fet servir de quarter general i d?escola militar.

    Vila d'Abadal no tenia cap grup propi fort i nombrós amb què pogués preparar una estratègia de poder dins el partit, i anava a la seva en quasi totes les accions. La iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència li ha donat més relleu públic i, d?ara endavant, enfocarà la seva estratègia de política nacional en aquest àmbit.

    Antoni Castellà i els antics joves d'Unió

    El sobiranisme ha estat representat dins el partit des dels anys noranta per una generació que va fer-se càrrec de la Unió de Joves, netament independentista, i es va consolidar com a grup cohesionat. Ha anat treballant sense fer gaire soroll i presentant esmenes als congressos i consells nacionals. La veu pública més coneguda del grup és la del secretari d'Universitats del govern, Antoni Castellà, acompanyat d'Assumpció Laïlla, Pep Martorell i Marta Vidal, entre més.

    Van entrar al partit perquè s?identificaven amb la línia històrica dels fundadors i malden per retornar a aquell camí compromès amb la llibertat nacional i la justícia social. Aquesta generació va recuperar l'estelada com a símbol dels joves del partit i la integra al logotip. Són un grup de resistència dins el partit i han plantat cara a Duran qui-sap-les vegades aquests anys.

    Però, malgrat aquests xocs amb Duran, no han estat arraconats ni han perdut la confiança bàsica del grup dirigent. Formen part de la direcció actual i alguns ocupen posicions de responsabilitat al govern, gràcies a una capacitat i una formació professional reconegudes. Entre els cercles propers al partit, són anomenats 'sector coneixement'. Han tingut una certa sintonia amb les altres línies sobiranistes del partit, però no han arribat a cercar-hi unitat d'acció en cap moment.

    Els més 'matiners'

    Un altre grup clarament sobiranista que ha presentat batalla a la línia oficial els últims anys és l'associació El Matí. És un grup dirigit per Carles Puigdomènech, Joan Capdevila i Vicenç Pedret, juntament amb Emili Batlle i Erika Casajona. Van presentar una alternativa a Duran al congrés anterior, de Sitges, el 2008. Ja fa uns quants anys que planten cara, però no reïxen a fer trontollar Duran.

    Finalment, després d?haver plegat Vila d'Abadal, a qui havien donat suport al congrés d'enguany, van anunciar que abandonarien el partit i demanarien l'afiliació a Convergència.

    L'independentisme amb corbata

    El desembre de 2008 va sacsejar el panorama del partit l'anunci de la creació d'una entitat impulsada per militants d'Unió, presidida per l'ex-conseller Agustí Bassols, juntament amb Manel Cardeña i Antoni Castella, amb un programa obertament independentista. Algun analista parlà de 'independentisme amb corbata' per referir-se a aquest grup, format per advocats i professionals liberals d?àmbits diversos.

    Mai no han plantat cara a l'interior del partit, sinó que han decidit d?impulsar un pensament independentista d'orientació demòcrata-cristiana i fer una feina de grup d'opinió i de pressió, més que no de grup de poder. Han fet jornades sobre el procés de creació d'un estat i organitzen conferències amb experts i polítics internacionals de primer nivell.

    http://www.vila…-quadrets.html
  • David Fernàndez: 'Ja saben que tindran un corcó'

    El diputat de la CUP parla de propostes econòmiques i nacionals de la seva formació, dins el cicle 'Implicats' amb membres de +VilaWeb

    'Els qui es dediquen a la gestió ja saben que tindran un corcó demanant transparència, demanant les despeses, demanant que hi hagi debats públics', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en el col·loqui amb lectors de +VilaWeb dins el cicle 'Implicats'. Fernàndez ha explicat com seran les actuacions de la CUP al parlament: 'S'han acabat les velles maneres de fer política', ha dit. També ha exposat les propostes de la formació que representa en matèria econòmica i nacional.

    Fernàndez ha desestimat la possibilitat que la CUP participi en una hipotètica coalició de forces d'esquerra, en una Syriza catalana. 'La democràcia que ha d'arribar ja té el camí traçat, no tan sols pels partits polítics, sinó per moltíssima gent que fa política, des de l'acció social comunitària. La definició d'un full unitari de les esquerres, fins i tot la Nova Esquerra Catalana que s'ha fundat aquest cap de setmana, també incorpora aquesta triple anàlisi, la nacional, la social i la democràtica. Per tant, som en fase de recomposició. I la CUP és assembleària i té escrit el seu programa. I aquell amb qui coincidim, ja hi coincidirem. Però s'han acabat les maneres velles de fer política.'

    Com funcionarà la CUP al parlament

    La CUP té com a criteri de funcionament intern una limitació en el càrrec de diputats de quatre anys, i una limitació de sou. Fernàndez n'ha parlat així: 'Aquests dies es discuteix com ha de funcionar la CUP al parlament. Són clars els criteris que limiten les qüestions de l'acció política en relació amb els càrrecs electes, amb la limitació de sous, la duplicitat de càrrecs i la limitació de mandat, però falta realment articular-ho. Per nosaltres, és un laboratori, perquè venim del municipalisme, on la interacció amb el carrer és molt més fàcil. Ens ho prenem com una escola d'aprenentatge.'

    I encara ha afegit: 'Nosaltres no reivindiquem la cultura de la delegació, sinó de la coresponsabilitat. O ens hi impliquem tots o no ens en sortirem. S'han acabat els messies. Només el poble salvarà el poble.'

    En les fórmules per a aprofundir la radicalitat democràtica de la política no és pas partidari de les llistes obertes com a solució: 'Al final també es poden pervertir', diu. 'El camí és la democràcia directa; una persona, un vot.' Però admet que 'la fórmula encara s'ha d'inventar'.

    Islàndia com a model

    Si la CUP tingués seixanta-vuit diputats, quina decisió prendria per sortir de la crisi econòmica actual?, ha demanat un dels lectors en el col·loqui. El diputat ha respost: 'Islàndia és un bon model. En un any ha fet cinc coses que els mercats financers diuen que no es poden fer. S'ha negat a pagar el deute privat, ha anul·lat el deute hipotecari de les famílies que havien caigut en l'estafa immobiliària, ha jutjat banquers i els ha empresonats, ha processat governs per complicitat amb la bombolla financera i ara fa un nou procés constituent, instituent, on prohibeixen l'especulació financera en la constitució. Té ombres, com tot procés polític. Però han alçat el cap.'

    Considera que cal una nova política fiscal. 'El discurs dominant ens parla d'austeritat, però 'la Caixa' en cinc anys de crisi ha guanyat 8.000 milions d'euros. Per exemple.'

    El dret de decidir

    I sobre el procés cap a l'autodeterminació: 'El camí cap a la independència passa pels fulls traçats al segle XXI i cercant un procés d'expressió democràtica, majoritària i pacífica. I segurament de desobediència civil. Perquè tot procés de ruptura finalment implica un cert trencament amb l'ordre constituït.'

    http://www.vila…ran-corco.html

    P.D.

    Llegir-ho no deixa de ser una agradable sorpresa, tenint en compte els recels que hem donaven, una esquerra clara, pancatalanista de fets i no de boqueta, realment si saps on ets i saps on vols anar... res és complicat!!!
  • CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014

    La possibilitat de prorrogar la data només si hi ha acord de totes dues formacions ha desencallat el pacte

    El pacte entre CiU i ERC per a la governabilitat ja és realitat. Artur Mas i Oriol Junqueras l'han tancat en una reunió al Palau de la Generalitat. La investidura d'Artur Mas, a la qual Oriol Junqueras s'ha compromès novament a donar suport, es farà dijous i divendres, segons que ha confirmat la presidenta del Parlament, Núria De Gispert. L'acord estableix que en el primer ple de la legislatura hi haurà una declaració solemne al parlament per a reblar el compromís amb el dret de decidir; i inclou la determinació de CiU i ERC de fer la consulta sobre la independència el 2014, amb la possibilitat d?ajornar-la si totes dues parts s?hi avenen.

    Sobre la consulta, Junqueras ha dit que l'acord garanteix 'les clàusules per a posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans'. El compromís és de fer-la el 2014. Però si CiU i ERC es posessin d?acord es podria ajornar.

    Aquest és el document amb el compromís de CiU i ERC per a fer la consulta el 2014.

    'Queden alguns detalls menors que segurament es resoldran dimecres al matí', ha afegit Junqueras, que s'ha confessat satisfet perquè el pacte també implica 'canvis en les polítiques econòmiques i socials'. I ha afegit que una mostra d'aquesta disposició d?implantar canvis és l'anunci que ha fet el govern en funcions d'aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris, tal com havien demanat els republicans.

    Junqueras ho ha reblat en una piulada: 'Els reptes que tenim davant són enormes. Avui encetem un nou període per sortir de la crisi i fer el referèndum per la independència.?

    ? Oriol Junqueras (@junqueras) desembre 18, 2012

    Just abans de sortir del Palau, el president d'ERC ha fet una encaixada de mans amb el portaveu del govern, Francesc Homs. Junqueras també ha confirmat que la investidura serà a final d'aquesta setmana.

    Diagnòstic de la situació

    CiU i ERC acorden de treballar per consolidar una majoria social àmplia per garantir l'èxit de la consulta. Això arriba un cop constatat que una part molt important del catalanisme ?diu el text de l'acord? s'ha compromès a fons amb la transformació de l'estat per fer-hi encaixar Catalunya, però ha vist com els intents i les 'reiterades respostes negatives' d?Espanya són ja 'una via sense recorregut'.

    D?aquí ve que calgui consultar el poble perquè decideixi el seu futur democràticament i lliure, i ara tenim 'una oportunitat que només es presenta una generació de cada moltes?. CiU i ERC remarquen que s?escauen alhora 'l'oportunitat de construir un nou país; l'oportunitat del poble català de ser protagonista de la seva història; l'oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l'oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l'equitat; l'oportunitat de refermar el compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa'.

    Cal disposar de l'instrument d'un estat, diu l'acord, perquè Catalunya pugui desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Ambdós partits subratllen que Catalunya podria viure molt millor que no ara si tingués tots els diners que generen els ciutadans i les empreses catalanes i si tingués la capacitat de decisió del poder polític sobre allò que li és propi.

    http://www.vila…ulta-2014.html

    P.D.

    Només volem claretat, honestetat, transparència, responsabilitat i... il·lusio!!! (Sí!! ja posats no ens hi posarem per poc!!!!)
  • Jordi Pujol: 'No ens ha quedat més remei que acceptar la confrontació'

    L'ex-president defensa que no s'ha de 'renunciar al règim de llibertat i d'autogovern i a un tracte econòmic just'

    L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha tornat a parlar de les relacions tenses entre Catalunya i Espanya. 'No ens ha quedat més remei que acceptar la confrontació. I no ens queda més remei que mantenir-la', destaca Pujol en el seu últim editorial a la Fundació Centre d'Estudis que porta el seu nom. En el text, Pujol defensa que no s'ha de 'renunciar al règim de llibertat i d'autogovern i a un tracte econòmic just que la nostra continuïtat com a poble i com a societat equilibrada i convivencial requereix'.

    'I per difícil, i perillós, i ple d'amenaces que sigui el repte caldrà mantenir-lo', diu Pujol. Defensa un repte que es pugui dur a terme 'democràticament, respectuosament envers tots els ciutadans de Catalunya i oberts a tots els diàlegs que es pugui' perquè, apunta, 'si s'aguanta no es pot perdre'. 'No podem perdre, ni que l'objectiu principal no s'assoleixi'.

    ?Sosté que si el 'combat es manté amb fermesa, i amb la fermesa que cal perquè el repte sigui seriós, els termes de la relació amb Espanya hauran canviat 'substancialment' a favor de Catalunya.

    http://www.vila…frontacio.html

    P.D.

    I com veiem, si volem un trActe just, el que hem de fer/dir és ADÉU ESCANYA!!!!
  • Mas a Camacho: ?Qui són vostès per silenciar la voluntat del poble??
    El presidenciable demana a la líder popular que deixin de posar ?les lleis i la Constitució com un mur infranquejable?

    El líder convergent etziba a la popular: ?El dia que vostès defensin la supressió de l'Estat espanyol jo contemplaré la possibilitat de deixar de reivindicar un estat català?
    21/12/12 11:16 - barcelona - Pol Serrano

    El president en funcions i candidat a la reelecció per CiU, Artur Mas, ha carregat durament contra el discurs de Sánchez-Camacho en la segona jornada del debat d'investidura al Parlament de Catalunya. ?Qui són vostès per dir que no hi haurà consulta? Qui són vostès per silenciar la veu del poble? Per què Espanya pot tenir un estat i Catalunya no??, s'ha preguntat Mas.

    En aquesta línia, ha assegurat, en la seva rèplica a la presidenta del grup parlamentari del PP català, que els comicis es van celebrar amb uns programes molt clars pel que fa al dret a decidir. ?Si el projecte era el dret a decidir, comenci a sumar?, ha dit. ?Vostè està en una minoria total?, ha afegit Mas, que ha posat de manifest que aquesta realitat no es pot discutir perquè és ?el mandat del poble de Catalunya?. Per tant, ?deixin de posar les lleis i la Constitució com una paret infranquejable? perquè Catalunya avanci en els seus anhels d'aconseguir una major sobirania.

    I és que, segons li ha recordat, ?juristes de prestigi com Rubio Llorente ja els han explicat q no es pot silenciar la veu d'un poble que vol parlar? i les lleis i la Constitució es modifica quan és necessari, ?com va fer el PSOE i el PP a instàncies d'Angela Merkel?. Així és que, ?treballi (a Alícia Sánchez-Camacho) per modificar la Constitució i poder celebrar la consulta?, ha reclamat Mas.

    Segons el candidat a la reelecció, és ?impresentable? que Espanya no respecti el dret a decidir, mentre el Canadà ho respecta amb el Quebec, i el Regne Unit ho farà amb Escòcia. ?Volen silenciar la veu d'un poble?, ha assegurat. I ha etzibat: ?El dia que vostès defensin la supressió de l'Estat espanyol jo contemplaré la possibilitat de deixar de reivindicar un estat català?.

    Mas ha remarcat que, en més de 30 anys de democràcia, al govern de la Generalitat mai hi ha estat el PP, i aquest fet ?els hauria de fer reflexionar?. Per tant, en la seva opinió, el PP ?no pot dir que ha fracassat un projecte, perquè CiU ha tret 50 diputats, i vostès 19; a més vostès mai han passat de 20 diputats, CiU mai ha baixat de 42?, i ha acabat reblant que ?vostès estan en una minoria total?.

    El president en funcions també ha recordat a la presidenta del PP de Catalunya que ?també van votar que no? a la seva investidura quan, llavors ?no hi havia projecte de consulta ni pacte amb ERC?.

    Respecte a la demanda de la popular perquè hi hagi un pacte per l'ocupació, Mas li ha recordat a Sánchez-Camacho que l'executiu espanyol encara no ha pagat els 191 milions d'euros per a polítiques actives d'ocupació que hauria de traspassar a la Generalitat.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    AI!!! Artur....

    Sí només fos a l'Alícia (No!! la del país de les meravelles no!! la del PP ;)) a qui li hauries d'haver dit això....

    Potser un dia et faig una petita llista... icon_biggrin

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • 35 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















Altres webs d'enllaços






Altres WEBs