• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.12.2012, 18:38

  Mordaç felicitació de Nadal de Mònica Oltra a les Corts
  
  'Els desitjo a tots vostès un bon Nadal en proporció a la bondat que hagen fet pitjant el botó dels seus escons', diu
  
  La diputada de la Coalició Compromís, Mònica Oltra, ha desitjat un bon Nadal als diputats de les Corts, però ho ha fet amb una intervenció molt especial. Ha desitjat un bon Nadal en proporció a la bondat feta pels diputats en les votacions al parlament. Oltra ha acabat la felicitació amb contundència: 'Els desitjo a tots vostès el Nadal que passaran els desheretats, els desemparats i els oblidats; el mateix destí dels desafavorits de la terra; aquells que aquests dies tornaran a nàixer en un portal.' A continuació us oferim el vídeo i la transcripció de la intervenció:
  
  Mònica Oltra: 'En Fabra els ha enviat a tots una felicitació: 'Et desitge un bon Nadal i un 2013 ple de benestar i esperança.' Doncs sí, perquè a falta de fe i caritat el que ens quedarà és l'esperança. Per mi, les felicitacions de Nadal han de ser una mica més espirituals, ja siguen religioses o paganes. Però han de servir perquè puguem créixer en esperit com a mínim? Jo els desitge a tots vostès un bon Nadal en proporció a la bondat que hagen fet pitjant el botó dels seus escons; en funció del destí al que hagen condemnat els depenents; el destí al que han condemnat els pobres; al destí que han donat als discapacitats amb el seu botó; el destí que els treballadors i treballadores que, en lloc de la felicitació de Nadal del senyor Fabra, han rebut una carta anunciant-los l'acomiadament per un ERO; el destí de famílies que no apleguen a final de mes; el destí que li han donat als que estan en llista d'espera d'un banc d'aliments. Els desitge senyories un Nadal en proporció al destí que han donat als xiquets d'arreu del món que moren per malalties incurables. Els desitge el destí que tenen aquells que han quedat exclosos de la sanitat per no tenir un carnet o per no poder encarar el pagament, el repagament i el 'requetepagament'. En definitiva, senyories, els desitge a tots vostès el Nadal que passaran els desheretats, els desemparats i els oblidats; el mateix destí dels desafavorits de la terra; aquells que aquests dies tornaran a nàixer en un portal. Moltes gràcies.'
  
  http://www.vila…tra-corts.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.12.2012, 18:46

  David Fernàndez ofereix 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades'
  
  Us oferim en vídeo el discurs íntegre del president del grup parlamentari de la CUP-AE, que s'ha estrenat al faristol de l'hemicicle durant el debat d'investidura de Mas
  
  David Fernàndez, diputat de la CUP-AE, s'ha estrenat al faristol del Parlament de Catalunya amb el discurs del ple d'investidura d'Artur Mas; un discurs en què ha criticat el lligam entre autodeterminació i retallades, perquè 'el dret de decidir ve de lluny i és de tothom'. Ha defensat un 'acord multipartit amb tots els agents socials, sindicals i culturals en favor de l'alliberament nacional i també social' i ha reivindicat l'autodeterminació dels Països Catalans.
  
  Ha definit la CUP-AE com a 'insubordinats als mercats financers' i anticapitalistes, i ha posat d'exemple Islàndia com a alternativa per a sortir de la crisi. 'No ens fa gens de por de desobeir la limitació al marge del dèficit. Sí que ens en fa obeir els mercats; cal sortir de la ?debitocràcia? i buscar una via pròpia.'
  
  Fernàndez s'ha adreçat al PP i a Ciutadans, que ha anomenat 'bancada de la por', dient que ell era un català provinent de Zamora, nét de llauradors: 'Us felicito perquè durant vint anys de guerra mediàtica, política i judicial contra la nostra llengua heu aconseguit que dotze famílies no vulguin estudiar en català.' Aquests mots han arrencat els aplaudiments dels diputats d'ERC i algun altre, com ara Jordi Turull (CiU).
  
  Ha resumit, doncs, que la CUP-AE oferia 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades', i ha dit que els adversaris de Catalunya eren l'estat espanyol i els mercats financers. 'Ítaca avui és intervinguda i rescatada per la troica. De manera que ens trobarem més problemes quan hi arribem.' I ha acabat citant el poeta Blai Bonet, que avui fa quinze anys que es va morir: 'Lluita si pots, i si no pots batalla. La impotència ens dirà què cal fer.'
  
  http://www.vila…etallades.html
  
  Enhorabona!!!! fins i tot el Sr. Duran reconeix nivell i només utilitzant "senzillament" honestedat i claredat en el teu discurs, si la resta de grups, seguissin aquestes receptes no ens queixaríem pas dels polítics. Podem estar-hi d'acord o no, però això és la política!! (O hauria de ser-ho!!!!!)

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 08.01.2013, 13:02

  Carta de Puigdemont a Rajoy i a Pastor: 'La nostra manca d'entusiasme és per fatiga'
  
  'Ens agraden tant els trens que en vam llogar per a la Diada', etziba el batlle de Girona al president espanyol
  
  El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha adreçat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i a la ministra de Foment, Ana Pastor, per queixar-se del retard amb què arriba el TGV a Girona i dels perjudicis que les obres han causat a veïns i a comerciants. Justifica la manca d'entusiasme de la ciutat amb aquesta inauguració d'avui per la fatiga, i recorda que a Girona li agraden els trens, tant que en l'última Diada va oferir-ne als ciutadans, i a un preu econòmic, puntuals i generant beneficis per al Banc dels Aliments.
  
  Puigdemont, que ha publicat la carta als diaris El Punt Avui i el Diari de Girona i al seu bloc, comença dient que la connexió del TGV entre Barcelona, Girona i Figueres és una notícia positiva. 'També és una bona notícia l?aplicació d?unes tarifes adequades, que aproparan més als usuaris un mitjà de transport cridat a coliderar la mobilitat del nostre temps.'
  
  Però de seguida en destaca el retard: 'Quan ens han planificat des del Govern espanyol, com en l?ocasió que ens ocupa avui, ens han situat a la cua.'
  
  I remarca el patiment dels gironins per les obres del TGV i per la deixadesa amb el tren convencional: 'L?acte d?avui no ha d?amagar els patiments soferts fins ara i els que encara caldrà suportar. Ni pot amagar el més flagrant dels incompliments: el soterrament del tren convencional i la rearticulació de la ciutat a partir de la desaparició del viaducte que es va inaugurar aquest estiu farà 40 anys.'
  
  Demana que es rescabalin els comerciants i veïns: 'Hem de parlar del patiment durant quatre llargs anys de la gent directament afectada i del de la ciutat en el seu conjunt, ara també perquè no es complirà amb allò promès i projectat. N?hem de parlar perquè això s?ha de rescabalar degudament, de tal manera que les pèrdues es compensin i que es reinverteixi en la reactivació sòcioeconòmica dels sectors perjudicats.'
  
  També demana al govern espanyol que no es desentengui ara d'això: 'Girona no es mereix que a partir de demà el Govern espanyol pensi que ja ha complert fent circular i aturar els AVE i més endavant els TGV. El seu compromís no ha d?acabar aquí. Deixar-ho a mitges i sense cap compensació ?si us plau, no ens diguin que la compensació és l?estació? seria una actitud impròpia d?algú que es consideri responsable i seriós. I sobretot seria una ofensa innoble a tanta gent que avui no pot compartir l?alegria d?una inauguració que jutgen, amb raó, que no és seva.'
  
  Els trens de la Diada
  
  I acaba recordat que a Girona li agraden els trens per connectar Girona amb altres nuclis de desenvolupament econòmic. I afegeix: 'Ens agraden tant que el passat mes de setembre els Ajuntaments de Girona i Figueres en vam llogar dos per facilitar la mobilitat dels nostres ciutadans a la festa nacional del dia onze a Barcelona. Uns trens que, gestionats per nosaltres, van arribar puntuals, van oferir un preu de bitllet sensiblement més econòmic que la tarifa comercial, i van generar un benefici de gairebé 2.500 euros que van ser donats al Banc dels Aliments de les comarques gironines.'
  
  http://www.vila…me-fatiga.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.01.2013, 13:06

  Duran, el 2002: 'Si hi hagués finançament irregular a UDC jo hauria de demanar perdó'
  
  El president d'Unió també va dir dos anys abans que dimitiria si es demostrava
  
  El president del comitè de direcció d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar el 21 de novembre del 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. I ahir Unió va admetre que s'havia finançat irregularment quan va arribar a un acord amb la fiscalia sobre el cas Pallerols, pel qual els condemnats evitaven d'anar a la presó a canvi del pagament de multes i indemnitzacions.
  
  En unes declaracions al programa ?La Ventana? de la Cadena Ser, Duran va dir que UDC no es podia finançar tan sols amb les quotes dels militants i les assignacions dels resultats electorals, i que per això rebia aportacions de particulars. Però negà rotundament que hi hagués finançament irregular.
  
  Dos anys més tard, el 29 d'octubre del 2002, Duran i Lleida va declarar: 'Si hi hagués finançament irregular a Unió jo m'en sentiria responsable, és clar que sí. Si hi ha hagut finançament irregular políticament hauria de demanar perdó, perquè em sentiria responsable d'això'.
  
  http://www.vila…dimiteixi.html
  
  Creix la pressió sobre Duran perquè dimiteixi
  
  L'oposició en bloc li demana que assumeixi responsabilitats · El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols
  
  La resolució del cas Pallerols, amb Unió acceptant un acord amb la fiscalia en què admet que es va finançar irregularment, ha desencadenat una allau de crítiques al paper del president del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir l'any 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. Tota l'oposició al parlament, PSC, ERC, ICV, PP, CUP i Ciutadans, li demanen que plegui.
  
  ERC: 'Que plegui'
  
  El portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, Oriol Amorós, ha demanat a Unió que 's'assumeixin responsabilitats polítiques' al partit. I en referència a Duran ha dit que esperava que fos coherent. 'La paraula és el primer patrimoni que té la persona, i esperem que tothom sigui coherent amb la seva paraula'. I ha afegit: 'Sempre que hem demanat responsabilitats polítiques en casos que hem vist indicis raonables de corrupció se'ns ha dit que havíem d'esperar al procés judicial. Doncs bé, ara ja tenim el procés judicial fet; i demanem que s'assumeixin responsabilitats polítiques', ha declarat Amorós.
  
  ICV-EUiA: 'Ja no parlem de presumptes'
  
  ICV-EUiA ha demanat al presidnt de la Generalitat, Artur Mas, que cessi Duran de les responsabilitats en les comissions bilaterals estat-Generalitat. La portaveu, Dolors Camats, ha dit que seria inacceptable i fora de lloc que Duran assumís cap mena de representació de la Generalitat. 'No parlem de presumptes, sinó de culpables, de gent que ha admès el delicte. És la primera vegada que un partit a Espanya admet que ha robat diner públic'.
  
  PSC: 'Cal una resposta contundent'
  
  El president del grup parlamentari socialista, Jaume Collboni, ha dit que era imprescindible que Duran i Unió donessin una resposta contundent i que hi hagués responsabilitats penals i es tornessin els diners. 'No entenem l'acord a què ha arribar l'advocat de la Generalitat', ha afegit Collboni.
  
  PP: 'Es pot donar sensació d'impunitat'
  
  El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, ha demanat la dimissió de Duran perquè l'any 2000 s'hi va comprometre si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular. Rodríguez ha valorat negativament l'acord entre les parts per evitar la presó dels condemnats, perquè considera que pot donar una sensació d'impunitat davant la corrupció política i evita que se sàpiga tota la veritat del cas.
  
  També la CUP ha demanat la dimissió de Duran. El diputat David Fernàndez ha dit a Twitter: 'Estic ben lluny de l'estètica i el projecte d'Unió, però Duran té raó quan diu que cal dimitir si es confirma corrupció'. Ciutadans s'ha afegit a la petició perquè Duran compleixi la paraula i, tal com va dir l'any 2000, dimiteixi.
  
  El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió s'expliqui
  
  El conseller de Territori del govern català, el convergent Santi Vila, veu 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols de finançament irregular del partit dirigit per Duran i Lleida. 'La justícia es torna a imposar. Hi ha un reconeixement de culpa i hi ha una solució que es ben habitual en la pràctica judicial', ha declarat a RAC-1. Segons Vila, aviat es veurà si finalment hi ha responsabilitats polítiques.
  
  En canvi, el diputat de CiU al congrés espanyol, el també convergent Pere Macias, ha evitat avui fer cap mena de crítica a Unió quan li han preguntat sobre el cas Pallerols en una entrevista a la cadena Ser.
  
  Macias ha demanat respecte per als companys de federació i ha dit que Unió ja va assumir responsabilitats quan tocava, quan es van expulsar els acusats en el cas que militaven a Unió. 'Un partit polític, com qualsevol organització, pot cometre errors', ha dit. I ha afegit que Unió sabrà
  explicar les pròximes hores com encara l'acord d'ahir amb la fiscalia per evitar la presó dels condemnats a canvi d'indemnitzacions i multes.
  
  http://www.vila…dimiteixi.html
  
  P.D.
  
  Dimitirà (o no!?!?)... tècnicament el més segur és que faça això:
  
  Posarà el càrrec (del partit) a disposició de tots els que ell ha col·locat en el partit!!! durant tots aquests anys i aquests li negaran la renúncia!!!!!, tothom ha de saber que el Sr. Duran "és" Unió (Que ja m'agradaria veure que li diria el fundador de Unió, l afusellat pels nacionals a Burgos el 1938, Manuel Carrasco i Formiguera!!!!) com podia ser la Sra. Maria Antònia Munar que "era" Unió Mallorquina i tots aquests altres professionals del bé comú que campen per tots els partit polítics d'aquest estat democràtic enveja del món mundial... i tenen una manera escanyola de fer que cap xampu anticaspa pot acabar de treure!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.01.2013, 13:24

  El fiscal general de l'Estat afirma que no hi ha hagut tracte de favor en el cas Pallerols
  
  Torres-Dulce considera 'escandalós' que s'hagi tardat gairebé vint anys a instruir el procediment sobre el desviament de fons per al desviament il·legal d'Unió
  
  Assegura que el pacte a que s'ha arribat està contemplat 'per a tothom' en la Llei d'Enjudiciament Criminal
  09/01/13 12:01 - toledo - Efe
  
  El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha assegurat avui que en el cas Pallerols no ha existit tracte de favor cap als acusats de desviar fons per al finançament il·legal d'UDC, encara que considera 'escandalós' que s'hagi tardat gairebé vint anys a instruir el procediment.
  
  A preguntes dels periodistes a Toledo, on ha acudit per donar una conferència a la Universitat de Castella-la Manxa, Torres-Dulce ha insistit que la conformitat en els procediments existeix 'per a tots' a la Llei d'Enjudiciament Criminal i ha destacat que els implicats en el cas Pallerols tornaran els 388.000 euros desviats de fons públics.
  
  Segons el seu parer, hi ha un factor que ho il·lumina tot i és l''excessiu i escandalós' temps que ha trigat la instrucció, cosa 'inassumible en un estat de dret i una cosa per la qual estic lluitant'.
  
  'No es tracta d'un tracte de favor, sinó, de l'aplicació estricta de la legalitat atenent les circumstàncies penoses i escandaloses de dilació del procés', ha insistit el fiscal general de l'Estat en relació amb l'atenuant per dilació indeguda.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Tracte de favor... si us plau!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.01.2013, 14:01

  Teucre

  Duran, el 2002: 'Si hi hagués finançament irregular a UDC jo hauria de demanar perdó'
  
  El president d'Unió també va dir dos anys abans que dimitiria si es demostrava
  
  El president del comitè de direcció d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar el 21 de novembre del 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. I ahir Unió va admetre que s'havia finançat irregularment quan va arribar a un acord amb la fiscalia sobre el cas Pallerols, pel qual els condemnats evitaven d'anar a la presó a canvi del pagament de multes i indemnitzacions.
  
  En unes declaracions al programa ?La Ventana? de la Cadena Ser, Duran va dir que UDC no es podia finançar tan sols amb les quotes dels militants i les assignacions dels resultats electorals, i que per això rebia aportacions de particulars. Però negà rotundament que hi hagués finançament irregular.
  
  Dos anys més tard, el 29 d'octubre del 2002, Duran i Lleida va declarar: 'Si hi hagués finançament irregular a Unió jo m'en sentiria responsable, és clar que sí. Si hi ha hagut finançament irregular políticament hauria de demanar perdó, perquè em sentiria responsable d'això'.
  
  http://www.vila…dimiteixi.html
  
  Creix la pressió sobre Duran perquè dimiteixi
  
  L'oposició en bloc li demana que assumeixi responsabilitats · El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols
  
  La resolució del cas Pallerols, amb Unió acceptant un acord amb la fiscalia en què admet que es va finançar irregularment, ha desencadenat una allau de crítiques al paper del president del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir l'any 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. Tota l'oposició al parlament, PSC, ERC, ICV, PP, CUP i Ciutadans, li demanen que plegui.
  
  ERC: 'Que plegui'
  
  El portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, Oriol Amorós, ha demanat a Unió que 's'assumeixin responsabilitats polítiques' al partit. I en referència a Duran ha dit que esperava que fos coherent. 'La paraula és el primer patrimoni que té la persona, i esperem que tothom sigui coherent amb la seva paraula'. I ha afegit: 'Sempre que hem demanat responsabilitats polítiques en casos que hem vist indicis raonables de corrupció se'ns ha dit que havíem d'esperar al procés judicial. Doncs bé, ara ja tenim el procés judicial fet; i demanem que s'assumeixin responsabilitats polítiques', ha declarat Amorós.
  
  ICV-EUiA: 'Ja no parlem de presumptes'
  
  ICV-EUiA ha demanat al presidnt de la Generalitat, Artur Mas, que cessi Duran de les responsabilitats en les comissions bilaterals estat-Generalitat. La portaveu, Dolors Camats, ha dit que seria inacceptable i fora de lloc que Duran assumís cap mena de representació de la Generalitat. 'No parlem de presumptes, sinó de culpables, de gent que ha admès el delicte. És la primera vegada que un partit a Espanya admet que ha robat diner públic'.
  
  PSC: 'Cal una resposta contundent'
  
  El president del grup parlamentari socialista, Jaume Collboni, ha dit que era imprescindible que Duran i Unió donessin una resposta contundent i que hi hagués responsabilitats penals i es tornessin els diners. 'No entenem l'acord a què ha arribar l'advocat de la Generalitat', ha afegit Collboni.
  
  PP: 'Es pot donar sensació d'impunitat'
  
  El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, ha demanat la dimissió de Duran perquè l'any 2000 s'hi va comprometre si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular. Rodríguez ha valorat negativament l'acord entre les parts per evitar la presó dels condemnats, perquè considera que pot donar una sensació d'impunitat davant la corrupció política i evita que se sàpiga tota la veritat del cas.
  
  També la CUP ha demanat la dimissió de Duran. El diputat David Fernàndez ha dit a Twitter: 'Estic ben lluny de l'estètica i el projecte d'Unió, però Duran té raó quan diu que cal dimitir si es confirma corrupció'. Ciutadans s'ha afegit a la petició perquè Duran compleixi la paraula i, tal com va dir l'any 2000, dimiteixi.
  
  El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió s'expliqui
  
  El conseller de Territori del govern català, el convergent Santi Vila, veu 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols de finançament irregular del partit dirigit per Duran i Lleida. 'La justícia es torna a imposar. Hi ha un reconeixement de culpa i hi ha una solució que es ben habitual en la pràctica judicial', ha declarat a RAC-1. Segons Vila, aviat es veurà si finalment hi ha responsabilitats polítiques.
  
  En canvi, el diputat de CiU al congrés espanyol, el també convergent Pere Macias, ha evitat avui fer cap mena de crítica a Unió quan li han preguntat sobre el cas Pallerols en una entrevista a la cadena Ser.
  
  Macias ha demanat respecte per als companys de federació i ha dit que Unió ja va assumir responsabilitats quan tocava, quan es van expulsar els acusats en el cas que militaven a Unió. 'Un partit polític, com qualsevol organització, pot cometre errors', ha dit. I ha afegit que Unió sabrà
  explicar les pròximes hores com encara l'acord d'ahir amb la fiscalia per evitar la presó dels condemnats a canvi d'indemnitzacions i multes.
  
  http://www.vila…dimiteixi.html
  
  P.D.
  
  Dimitirà (o no!?!?)... tècnicament el més segur és que faça això:
  
  Posarà el càrrec (del partit) a disposició de tots els que ell ha col·locat en el partit!!! durant tots aquests anys i aquests li negaran la renúncia!!!!!, tothom ha de saber que el Sr. Duran "és" Unió (Que ja m'agradaria veure que li diria el fundador de Unió, l afusellat pels nacionals a Burgos el 1938, Manuel Carrasco i Formiguera!!!!) com podia ser la Sra. Maria Antònia Munar que "era" Unió Mallorquina i tots aquests altres professionals del bé comú que campen per tots els partit polítics d'aquest estat democràtic enveja del món mundial... i tenen una manera escanyola de fer que cap xampu anticaspa pot acabar de treure!!!

  
  
  Unió descarta la dimissió de Duran perquè 'no hi va haver finançament irregular del partit'
  
  La portaveu d'UDC, Marta Llorens, afirma que el partit només és responsable civil i que no ha estat condemnat
  
  Demana disculpes en nom dels qui van intervenir en els fets i que 'ja han estat donats de baixa o expulsats del partit'
  09/01/13 14:15 - barcelona - Europa press
  
  La portaveu d'UDC, Marta Llorens, ha descartat aquest dimecres que el líder la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, dimiteixi pel cas Pallerols, ha negat que el partit s'hagués finançat irregularment i ha assegurat que només és responsable civil: 'UDC no ha estat condemnada, no hi ha finançament irregular d'UDC'.
  
  En roda de premsa, ha reaccionat així després que ERC, ICV-EUiA, PP i Ciutadans hagin demanat la dimissió de Duran en coherència amb les declaracions que va fer l'any 2000, en què va afirmar que ho faria si es demostrava que UDC s'havia finançat irregularment. Llorens ha afegit: 'Demanem disculpes en nom dels qui van intervenir encara que hagin estat donats de baixa o expulsats del partit'.
  
  'UDC no ha tingut finançament irregular sinó una responsabilitat civil, que significa que, sense tenir coneixement dels fets ni haver-se finançat, van tenir una repercussió en el mateix partit', ha destacat.
  
  P.D.
  
  És parla força sovint de la "superioritat" moral de les esquerres envers les dretes, recordeu-vos del Sr. Bustos abans d'e badar boca!!!! i mirem sense parpellejar les "critiques" ferotges...
  
  Els partits "professionals" tenen això... malauradament en aquests món burges i capitalista en el que vivim els partits, les empreses i fins i tot les persones!!! ens enredem tots!!! i al final queden enganxats en unes teranyines d'interessos que ens fan perdre el món de vista.

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.01.2013, 13:43

  La proposta de declaració de la CUP: Països Catalans i desobediència civil
  
  La formació registra al parlament el text i comença a negociar amb els altres partits
  
  La CUP-AE ha entrat avui al registre del parlament una proposta de resolució de declaració de sobirania, i ha obert un procés de diàleg amb els altres partits per acordar-ne el contingut definitiu que es voti en el ple del dia 23. En el text es demana al parlament que assumeixi la desobediència institucional per fer respectar el dret de decidir del poble català; que la resolució tingui en compte els Països Catalans i que no es condicioni la independència a l'acceptació de tractats internacionals signats per l'estat espanyol.
  
  Heus ací la declaració íntegra:
  
  Prea?mbul
  
  Els Pai?sos Catalans so?n una nacio?, i com a tal tenen el dret a exercir l?autodeterminacio?.
  
  Durant tot el segle XX la voluntat d?autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. Ho fou durant el peri?ode republica?, en el debat de l?Estatut de Nu?ria, l?aprovacio? del qual fou condicionat per la intransige?ncia de les Corts espanyoles. La resiste?ncia poli?tica en el marc de les dues dictadures i dels re?gims mona?rquics so?n tambe? exponents d?aquesta voluntat que es perllonga en el temps. En l?actual monarquia parlamenta?ria espanyola, el poble catala? fou condemnat. El text constitucional negava el poble catala? com a subjecte poli?tic i el fragmentava en diverses Comunitats Auto?nomes, prohibint expressament la federacio? dels territoris que configuren els Pai?sos Catalans. Cal recordar que aquest text constitucional, redactat en un context de mi?nimes garanties democra?tiques, preveu la intervencio? militar en cas que algun dels territoris de l?Estat decideixin exercir els seus drets nacionals.
  
  Amb el maltracte econo?mic, institucional, territorial o cultural l?encaix del nostre poble en el marcs institucionals france?s i espanyol s?ha demostrat inviable. Els atacs a la llengua arreu dels Pai?sos Catalans o al model d?immersio? a l?escola al Principat so?n tan sols exemples recents d?aquesta voluntat, reiterada, de l?Estat a fer desapare?ixer la forma de veure el mo?n i de viure que tenim els i les catalanes.
  
  La crisi desencadenada pel debat estatutari a partir de la segona meitat de la de?cada del 2000 i l?auge de les consultes populars per la independe?ncia, han convertit en majorita?ria la voluntat de decidir del poble. Aquesta eclosio? ha fet coincidir en el dret a decidir a una part majorita?ria de la societat. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l?11 de setembre del 2012 obliguen als representants poli?tics a moure fitxa i a facilitar que el poble catala? pugui exercir el seus drets col·lectius, en llibertat i sense condicions. Aquests representants so?n conscients del paper protagonista del poble en el proce?s d?autodeterminacio?.
  
  Cal recordar, tanmateix, que aquest proce?s te? lloc en el marc d?una crisi capitalista especialment dolorosa, que ve acompanyada de les retallades me?s importants en el sector pu?blic i la negacio?, fins i tot, dels drets me?s elementals (habitatge, treball...) per una part important de la societat. En aquest sentit i per fer el proce?s el me?s ampli possible, e?s imprescindible que aquest vagi acompanyat d?un replantejament del marc econo?mic, dels tractats internacionals contrets per l?Estat i de la forma que prendra? la nostra democra?cia.
  
  Per tal de continuar el proce?s d?autodeterminacio? del poble catala?, el Parlament de Catalunya, reunit en sessio? plena?ria en l?inici de la X legislatura, formula la segu?ent:
  
  Declaracio? de sobirania del poble catala?
  
  1- El Parlament de Catalunya constata que la conscie?ncia nacional del nostre poble ha avanc?at molt aquests darrers anys. Fruit d'aixo?, una gran majoria d'aquesta cambra es manifesta a favor de la realitzacio? d'un refere?ndum democra?tic per decidir quin ha de ser el seu futur.
  
  2- El Parlament de Catalunya considera que els intents d'encaix del nostre poble a dins l'Estat espanyol i france?s han esdevingut una via sense recorregut. Els catalans i les catalanes, maltractats durant segles per part de l'Estat espanyol, tenen dret a manifestar les seves legi?times aspiracions nacionals mitjanc?ant un refere?ndum, com a part d'un proce?s constituent en el marc dels Pai?sos Catalans.
  
  3- El Parlament de Catalunya, com a o?rgan de representacio? d'una part del territori de la nacio? catalana, aspira a participar en un proce?s de vertebracio? del conjunt dels Pai?sos Catalans, sempre i quan aquesta sigui la voluntat majorita?ria expressada democra?ticament per aquests territoris. Consequ?entment, insta el Govern de Catalunya a obrir un proce?s de dia?leg amb els agents socials, econo?mics i culturals dels Pai?sos Catalans per sondejar la seva voluntat de sumar-se a un proce?s de sobirania me?s ampli, i explorar possibles vies per a seva verterbracio? nacional.
  
  4- E?s per tot aixo? que el Parlament expressa la necessitat que el poble catala? faci el seu propi cami?, constatant la necessitat de decidir lliurement i democra?tica el seu futur col·lectiu, com a u?nica via per tal de garantir el progre?s i la justi?cia social i el foment de la cultura i la llengua pro?pies. Constatem la necessitat de construccio? d'una societat me?s democra?tica, igualita?ria i justa, fonamentada en l'Estat del benestar, les llibertats poli?tiques, els drets socials i ecolo?gics i la solidaritat internacional.
  
  5- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les forces poli?tiques i els agents socials, econo?mics i culturals a impulsar un acord el me?s ampli possible per tal de portar a terme aquest proce?s democra?tic i el full de ruta consegu?ent, amb dia?leg amb la comunitat internacional, per tal que les catalanes i catalans puguin autodeterminar-se en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme i el foment del debat i de la participacio?. El Parlament es compromet a acompanyar un proce?s de mobilitzacio? i organitzacio? popular, promovent si cal la desobedie?ncia civil davant dels obstacles institucionals que s'oposin a la sobirania del poble.
  
  6- El Parlament de Catalunya constata que l'obertura d'un proce?s orientat a l'exercici de la plena sobirania per part del poble catala? comporta necessa?riament el debat profund sobre el model poli?tic, institucional, econo?mic, social i cultural. Aixo? tambe? implica el replantejament de les relacions internacionals del pai?s, inclosa la convenie?ncia d'esdevenir un Estat membre la UE.
  
  7- El Parlament de Catalunya constata la necessitat urgent que el poble catala? pugui determinar lliurement i democra?tica el seu futur col.lectiu i insta el govern a fer un refere?ndum d'autoderminacio? amb una pregunta expli?cita sobre la constitucio? d'un nou estat independent. Aquest refere?ndum s'ha de celebrar el me?s aviat possible, en cap cas me?s enlla? del 2014. Aquest refere?ndum ha de contemplar la participacio? de totes les persones del pai?s, al marge del reconeixement actual de la seva ciutadania.
  
  8- Finalment, el Parlament de Catalunya e?s conscient de les dificultats del proce?s cap a l'autodeterminacio? del poble catala?, i per aixo? anima a les catalanes i catalans a mantenir-se actius i mobilitzats per defensar el dret a decidir i ser protagonistes d'aquest proce?s.
  
  http://www.vila…cia-civil.html
  
  I que visca les comarques i els municipis!!!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.01.2013, 13:02

  Artur Mas: 'L'Estat espanyol va a sac'
  
  El president de la Generalitat denuncia l'asfíxia financera que està patint Catalunya
  
  Acusa el govern de Rajoy de no donar alternatives després que ahir el TC va suspendre cautelarment l'euro per recepta
  16/01/13 10:58 - barcelona - Redacció
  
  El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest dimecres que l'Estat espanyol 'va a sac' després que fa uns dies va recorre l'euro per recepta al TC i que ahir l'Alt tribunal va suspendre de manera cautelar la mesura. Mas ha criticat l'estratègia de l'executiu de Rajoy que està portant Catalunya a 'una situació d'asfixia financera', sense donar cap 'alternativa' i a més exigeixen que es compleixi els objectius de dèficit més difícil que el que té el propi Estat. 'Ells no donen alternativa, ells van a sac i ja t'espavilaràs', ha sentenciat.
  
  En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Mas ha afirmat que quan els catalans 'pensem coses per sortir del pou i mantenir l'Estat del Benestar' a Madrid les rebutgen i 'ens obliguen a reduir el dèficit, a retallar la despesa, i sinó ho fem així no ens transfereixen els recursos i ens posen en una situació asfixia financera'. En aquest sentit, el president de la Generalitat considera que l'euro per recepta és un 'sacrifici' necessari que 'permet mantenir el sistema sanitari en un moment de crisi econòmica' gràcies a l'estalvi de 200 milions d'euros en medicaments.
  
  Mas, que ha pronosticat un 2013 pitjor que l'any anterior, ha recordat que el govern espanyol segueix sent l'únic que pot finançar Catalunya, el que suposa que 'el grau de dependència' de Catalunya respecte a Espanya és 'cada vegada més gran'. 'Ens posen absolutament contra les cordes', ha constatat i això repercuteix a la sanitat, a la llei de dependència
  
  Ara bé, ha assegurat que la Generalitat continuarà afrontant els seus pagaments, però el problema és que ho farà amb retard com a mètode precisament de finançament, ja que l'Estat no està cobrint el 100% del que gasta Catalunya. Ha posat l'exemple de les farmàcies.
  
  El president de la Generalitat ha recordat que Catalunya és el territori més productiu i que aporta més d'Espanya i que per tant si els catalans no se'n surten tampoc ho faran els espanyols. En aquest sentit, Mas ha assegurat que el 'primer interessat' en què no hi hagi una fallida de Catalunya és l'Estat. 'Catalunya és massa important dins d'Espanya com perquè en algun moment no pogués atendre els seus compromisos. Si Catalunya fallés, tot l'Estat espanyol queda en qüestió', ha argumentat.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  I en la meva opinió aquí tenim el principal argument del "canvi" convergent, de què emmerdar-se amb autodeterminació, nou estat i tota la pesca... si no és per existir!!!... amb Escanya els "pares de la pàtria" han arribat (a la fi!!!!) a la conclusió que no hi ha res a fer, moltes paraules i al final ganivetada per l'espatlla, Escanya no accepta l'autonomisme i els darrers 30 anys no son més que la constatació d'aquests fet, realitzat en el seu moment per tapar boques i adormir consciencies.
  
  Ara els que s'ho han de fer mirar... (que no son pas pocs!!!!) son els que ens expliquen que això no pot ser, no toca, i demés collonades... dons encara és l'hora que fora del insult, l'atemorir, l'exabrupte o el menystenir... hagin donat una sola raó amb fundament per continur amb "allo" anomenat Escanya

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 10:16

  El conductor que es va negar a parlar en espanyol guanya el judici
  
  El jutge anul·la les denúncies de la guàrdia civil contra Carles Mateu Blay · Fou retingut tres hores en un control rutinari
  
  Carles Mateu Blay, el conductor d'Almenara (Plana Baixa) que va ser retingut i humiliat durant més tres hores en un control rutinari perquè es va negar a parlar en espanyol, ha guanyat el judici contra la guàrdia civil. El jutge ha anul·lat les tres denúncies que els agents li havien posat i que, per tant, han estat considerades falses. L'havien denunciat perquè no portava el cinturó de seguretat ni l'armilla reflectant i per haver-se negat a sotmetre's al control d'alcoholèmia. Totes tres acusacions, falses: sí que va sotmetre's a les proves d'alcoholèmia, amb resultat negatiu, i hi ha fotografies que demostren que va portar en tot moment l'armilla reflectant. A més, la suma de totes tres denúncies implicava la retirada de dotze punts i, per tant, del carnet de conduir.
  
  Amb aquesta resolució, que es va saber ahir al vespre, Carles Mateu conserva tots els punts del carnet i no haurà de pagar cap multa. Per a la decisió del jutge ha estat determinant la declaració d'un dels agents de la guàrdia civil, que va arribar al lloc dels fets més tard, i que va negar i desmuntar les acusacions i denúncies dels seus companys. També ha estat rellevant que un dels agents reconegués al jutge que efectivament li havia demanat que parlés en espanyol.
  
  'Una primera victòria, ara ve la segona'
  
  'Això demostra que si denunciem les agressions, i sobretot les lingüístiques, les més humiliants, podem guanyar-les, perquè ells no tenen raó', explicava en Carles ahir, exultant, a VilaWeb. I va afegir: 'He guanyat un judici contra els cossos de seguretat de l'estat espanyol, que no és poca cosa.' També va recordar que moralment ja se sentia guanyador abans de saber el resultat del judici, 'pel suport increïble de la gent' i perquè tenia la consciència molt tranquil·la. La victòria judicial, però ?admet?, és encara més reconfortant i alliberadora.
  
  Tot amb tot, encara hi ha una segona batalla judicial. En Carles ha d'anar avui al jutjat de primera instància número 4 de Castelló en una sessió d'un altre procés: el que ha començat ell mateix contra la guàrdia civil per denúncies falses. 'No sé si guanyarem, però ha quedat clar que es van inventar les acusacions. Per tant, per què no puc guanyar? A més, seria una gran satisfacció guanyar aquest segon assalt contra tot el cos de la guàrdia civil per acabar de demostrar del tot que no tenen raó i que no poden fer això que fan.'
  
  Els fets
  
  Tot va passar el 21 de desembre en un control rutinari a la sortida d'Almassora (Plana Alta), poc després de les 17.00. Una patrulla de la guàrdia civil va fer aturar en Carles en una rotonda de la CV-18, a la sortida d'Almassora, per a un control d'alcoholèmia. Ell anava a recollir el fill a l'escola. El fet que el cotxe que conduïa fos el de la seva cunyada i no el seu va suscitar preguntes dels agents sobre la documentació. Aleshores ja va intuir que alguna cosa no acabava d?anar a l?hora, però no es podia pas pensar què acabaria passant. 'Vaig veure de seguida que es van molestar perquè jo parlava en valencià i no canviava de llengua. Però no m'imaginava que pogués acabar així! De fet, puc dir que m'han retirat el carnet de conduir per haver parlat en valencià; és escandalós i intolerable.'
  
  Des d'aquell moment, la conversa va esdevenir un atac i una humiliació. En Carles no pogué arribar a casa fins al cap de més de tres hores 'amb tres denúncies falses que sumen mil euros i, curiosament, dotze punts del carnet de conduir'. Mentre va estar retingut, va haver d'aguantar insults de tota mena i fins i tot més d'una empenta. Van obligar-lo a esperar-se dins el cotxe fins que no arribés un altre agent responsable d'atestats. Quan finalment va arribar, els dos primers guàrdies civils se?n van anar i van deixar-li tota la documentació i les denúncies corresponents. Aquest tercer agent és qui va desmuntar dies més tard davant el jutge les acusacions dels seus companys.
  
  Vegeu el relat complet dels fets.
  
  http://www.vila…ya-judici.html
  
  P.D.
  
  Cap agressió sense resposta!!! quin pal fer servir slogans de fa 20 anys que encara son plenament vigents!!!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 10:33

  La crisi situa Catalunya entre els països amb més desigualtats
  
  Tot i l'augment de l'escletxa creixent entre rics i pobres, el país manté una estructura poc classista en què els fills poden tenir una vida millor que la dels pares
  
  Un estudi avisa que la secundària ja no evita el risc d'exclusió
  18/01/13 02:00 - barcelona - Sònia Pau
  
  L'Estat espanyol, entre els països europeus amb més població en risc de pobresa
  
  L'escletxa que separa el 20% de població més rica del 20% de població més pobra a Catalunya va augmentar un 23% entre el 2005 i el 2010. Aquesta escletxa diferencial encara va créixer més a l'Estat espanyol, un 25%, mentre que a Alemanya ho va fer un 18% i a l'Estat francès, un 12%, però a Noruega es va reduir un 17%; al Regne Unit, un 8%, i a Holanda, un 7%. Aquest augment de les desigualtats socials és un dels elements que destaca l'estudi Crisi, trajectòries socials i educació (2003-2009), que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill, que assenyala que, a causa de la crisi, Catalunya abandona la zona moderada per passar a formar part del grup de països tradicionalment desigualitaris, que són Espanya, Itàlia i el Regne Unit.
  
  De totes maneres, malgrat aquest augment de la desigualtat de renda, l'estudi destaca que l'ascensor social encara funciona i que l'estructura social és menys classista que en països com ara França, Itàlia o el Regne Unit [vegeu gràfic]. ?Hem trobat elements positius, com per exemple que l'origen social d'una persona no determina a Catalunya el seu destí social?, va explicar ahir el professor de sociologia de la UB Xavier Martínez-Celorrio, autor de l'estudi juntament amb el també sociòleg Antoni Marín. Aquest grau de fluïdesa social i d'igualtat d'oportunitats ?en què els fills poden viure millor de com van viure els pares, per exemple?, però, queda lluny encara de països mirall del no classisme com ara Holanda o Noruega.
  
  Crisi, trajectòries socials i educació s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de les trajectòries de classe social i mobilitat d'ingressos de 1.294 individus entre el 2003 i el 2009, que formen part del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) de la Fundació Jaume Bofill. A causa de la crisi econòmica, la destrucció dels llocs de treball i la precarització dels sous, un 38% de les llars catalanes es van empobrir i un 36% van viure el que s'anomena trajectòries de vulnerabilitat social; és a dir, una disminució dels ingressos, una baixada de classe social o bé d'estatus laboral.
  
  ?Fent un càlcul aproximat, podem dir que avui ja hi ha prop d'un 44% de la població afectada per la crisi i en una situació vulnerable?, planteja Martínez-Celorrio. I hi afegeix: ?És un percentatge molt alt i una regressió cap enrere, perquè estem en una societat que empitjora per a gairebé tothom. Ja no parlem de col·lectius vulnerables molt concrets o de minories excloses, sinó d'una mica menys de la meitat de la població que perd ingressos o estatus?.
  
  Aquest risc de vulnerabilitat és més freqüent entre les dones (40%) que entre els homes (31%) i la franja d'edat més insegura és la situada entre els 55 i els 64 anys, amb una taxa del 53%. ?La vulnerabilitat social segueix una lògica molt sexista i també l'edat és un element discriminatori?, va afirmar el sociòleg. Pel que fa a l'educació, l'estudi dóna un important senyal d'alerta: ja no n'hi ha prou d'assolir un nivell de secundària. El nou llindar de benestar és l'educació terciària, perquè amb l'FP superior es redueix un 29% el risc de perdre benestar i amb un grau universitari, un 70%.
  
  El perfil que descriu l'informe amb un menor risc de perdre nivell de renda o de benestar és un home, menor de 49 anys i graduat superior en el camp de les ciències, la salut o l'enginyeria, amb un 10%. Si es tracta d'una dona en aquesta mateixa situació, però, el risc és d'un 26%.
  
  Per mantenir una estructura social menys classista i apujar la igualtat d'oportunitats, els autors de l'anàlisi reclamen no retallar l'educació pública, més places i beques en l'FP superior, un sòlid sistema de beques universitàries i també més recursos a tasques socials.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Que BIBA Ejpaña!!!! que semos ejemplo de poderio y bravura en to el mundo, lo que pasa es que nos tienen envidia y más los catalanufos

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 10:56

  Ser català passant per Egipte!?!?!
  
  En aquest món digital... si vols ser català, ho menges merda a cada minut o ens podem fer-nos passar per egipcis!!
  
  No, no m'ho he mirat, però suposso que en aquests joc és en castellà, anglès, frances italià i tot els idiomes que els seus creadors creguin convenients, però com a catalanoparlants... en els llocs espanyols d'aquests tipus no som (en general) gaire ben rebuts... i en molts ni tant sols tolerats
  
  Ens hem de tancar en subcomunitats tancades on allí podem ser com volem (i ser conscients que en el lloc espanyol som en un guetto que ens creem) o internacionalitzar-nos jugant en les versions angleses (que seran com és vulgui) però (i és el que importa!!) a ells tant els hi fa....
  
  http://rucatala…pic&topic=1874

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 13:19

  Una sàtira sobre el passat falangista de Samaranch, en vinyetes
  
  El còmic recrea amb estil tintinià les aventures juvenils de l'expresident del COI, en què hi apareixen Josep Pla i Franco
  Hernán Migoya, Joan Escandell i Daniel Acuña són els creadors d'aquesta sàtira, que no té ?ànim revengista?
  21/01/13 12:20 - Barcelona - ACN
  
  Joan Antoni Samaranch, falangista convençut, donant informació durant la Guerra Civil als ?nacionals' i més en concret a Josep Pla, que treballa per Franco com a espia, o Samaranch fent bromes amb Franco. Són part de Las aventuras falangistas del joven Samaranch de la sèrie Nuevas hazañas bélicas, que l'editorial catalana EDT (Editores de Tebeos) publicarà el febrer. Hernán Migoya, Joan Escandell i Daniel Acuña són els creadors d'aquesta sàtira sobre el que va ser president del COI i que va militar des de ben jove a la Falange. El còmic pren l'estètica de Tintin i, segons ha assegurat Migoya ?l'ànim de la història no és revengista?.
  
  Nuevas hazañas bélicas és una sèrie que cada mes des de fa un any inclou dos còmics apaïsats: l'episodi roig vist des del punt de vista republicà i el blau des del punt de vista franquista. Totes les històries estan escrites pel mateix Migoya, però dibuixades per diferents persones. La sèrie és un homenatge a les clàssiques Hazañas bélicas (1948) de Boixcar, que se centrava en la Segona Guerra Mundial, però mai en personatges espanyols.
  
  Samaranch és el protagonista del pròxim còmic, el número 19, de la sèrie blava. Migoya ha explicat que Les aventures falangistas del joven Samaranch és ?un dels episodis més satírics, còmics i humorístics que ha fet a les Nuevas hazañas bélicas?. De fet, ha destacat que a la sèrie general hi ha èpica, aventura i humor i ha indicat que en aquest cas és ?sàtira pura perquè és la història de Samaranch que a la Guerra Civil espanyola va canviar de bàndol de la República i es va convertir en falangista?. A Migoya li feia gràcia tractar ?aquesta trajectòria des d'un punt de vista humorístic?.
  
  La història bàsicament tracta d'un Samaranch obligat a allistar-se al bàndol republicà a la Guerra Civil i que, després de passar diferents aventures, deserta a França i es reintegra a l'exèrcit franquista i es converteix en íntim amic de Franco. També es dedica una vinyeta a l'arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona. Migoya ha defensat que al còmic s'està dient una realitat i és que aquests jocs del 92 es van aconseguir ?gràcies a un falangista. La veritat és aquesta, però l'ànim de la història no és revengista?.
  
  En aquest sentit, ha manifestat que la ?paradoxa de Samaranch és que és un falangista convençut i l'hem convertit en l'heroi de la història d'una forma irònica?.
  
  Ficció o realitat, Migoya ha destacat que el que és mentida és ?molt fàcil d'endevinar?. ?No crec que Samaranch s'hagi desplaçat per un camí de cabres damunt d'unes bales?, ha bromejat. El guionista ha insistit que la base del còmic és que ?va ser falangista i no es va penedir mai públicament?. Migoya ha reconegut que el que més li va costar va ser la part de la documentació i ha indicat que el període de la Guerra Civil de Samaranch ?és molt fosc i no hi havia massa informació sobre què va fer?. ?Ens hem inventat coses i hem mesclat una mica la seva passió per l'esport a situacions on es veu involucrat de la Guerra Civil i fa servir les seves habilitats esportives?.
  
  Al còmic hi apareix esporàdicament l'escriptor Josep Pla convertit en espia franquista. ?Sembla que hi ha proves que Pla va ser espia franquista?, ha explicat Migoya, qui ha insistit en que no ho citen ?per posar el dit a l'ull ni fer revisionisme?. ?Em semblava interessant que les veritats es puguin saber, Josep Pla era un gran escriptor i pensador, però si va ser espia franquista està molt bé que se sàpiga?, ha destacat.
  
  Estètica del Tintin d'Hergé
  
  L'estètica del còmic recorda i imita a la dels còmics de Tintin d'Hergé. Migoya ha apuntat que a Tintin també se'l va acusar de ?feixista?. El còmic equipara a un Samaranch amb serrell a Tintin i a Cobi amb Milú?. Migoya ha explicat que cada episodi està dibuixat per un autor diferent i en aquest cas el va portar a terme el veterà Joan Escandell (Eivissa, 1937). Per a ell, ha assenyalat Migoya, ?era bastant fàcil imitar l'estil del còmic de Tintin i es tractava d'això. El jove Samaranch amb una mica de serrell podia passar pel Tintin fàcilment i fent servir, a la vegada, el llenguatge innocent que tenen les seves aventures per fer més satíric tot el que s'explica que són coses bastant bèsties?.
  
  L'editorial EDT també publica aquest mes en la sèrie roja, el número 20, el còmic Jan Europa en ... ¡Moreneta del destino! amb el guió del mateix Migoya i amb la participació d'Edmond F. Ripoll i Daniel Acuña. Jan Europa s'enfrontarà a Himmler, el cap de les SS, durant la seva visita al Monestir de Montserrat l'any 1940, on els nazis creien que s'hi ocultava el Sant Grial.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Catalunya és així... Pla passava informes als nacionals i el tenim com a referent cultural, i del Samaranch... tothom que vulgues ja sàbia que era afí al règim, cap dels dos s'en va desdir... Home!! en Pla el que no era és comunista!! (i ja posats... com l'Herge) però un cop acabada la "reconquista nacional" en Pla ja va veure que havia fet el pressec, però en Samarach!!! aquests és va aprofitar tot el que va poder!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 22.01.2013, 12:22

  Per què el PSC diu no a la declaració de sobirania?
  
  La paraula 'sobirania', el marc legal, la negociació amb Espanya són els motius de la negativa dels socialistes a afegir-se a l'acord entre CiU, ERC i ICV
  
  El PSC continua lluny de la declaració de sobirania que subscriuran CiU, ERC i ICV demà al parlament. Els socialistes no accepten un text en què es consideri sobirà el poble català i que no se cenyeixi a la legalitat espanyola per començar el procés d'autodeterminació. La declaració hauria de ser en favor del dret de decidir, diuen els socialistes, i no pas de la 'sobirania'. Ni CiU ni ERC ni ICV-EUiA no estan disposats a acceptar aquestes condicions.
  
  No a la 'sobirania'
  
  El concepte de 'sobirania' és el principal obstacle perquè el PSC s'adhereixi al text. Els socialistes veuen la proposta de CiU i ERC com una declaració unilateral d'independència, més que no pas com una declaració en favor del dret de decidir. No acceptaran un text que reculli la sobirania del poble català i que no s'enquadri en la legalitat espanyola per emprendre el procés cap al dret de decidir.
  
  En declaracions a VilaWeb, la diputada Marina Geli explica així el problema del concepte de sobirania: 'Al carrer, sobirania es confon amb independència. I entre tots hi hem fet un mal favor. Per mi, sobirania és tenir la capacitat política ?que tenim? i jurídica i legal ?que no tenim? de fer un referèndum. I és així, no la tenim: no podem enganyar el personal en una cosa tan important. La paraula "sobirà" sembla, segons la interpretació d'alguns, que vulgui dir que el Parlament de Catalunya pot decidir de convocar un referèndum vinculant. I això no és veritat.' I encara afegeix: 'Jo crec que tots demanem que Catalunya pugui ser sobirana per a convocar un referèndum. I, per tant, el temps del verb [que pugui ser sobirana] s'hauria d'acceptar, perquè és evident que Catalunya és un subjecte polític i jurídic, però no és pas veritat que en aquest moment hi hagi un acord polític o una legalitat espanyola que ho empari.'
  
  Subjecte polític i jurídic
  
  Segons les declaracions de Geli, els socialistes admeten que Catalunya és un subjecte polític, i fins i tot jurídic, tal com van exposar en la reunió d'ahir a horabaixa al parlament amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Però en cap cas creuen que sigui un subjecte sobirà. Per ells, aquesta definició és inconstitucional i, per tant, dóna peu a un procés cap al dret de decidir des de la il·legalitat.
  
  El marc legal
  
  El respecte 'a la legalitat vigent' és l'altre gran entrebanc del PSC per a unir-se a l'acord sobre la declaració de sobirania. Els socialistes demanen que el text es refereixi explícitament al compliment de la legalitat espanyola en el procés cap al dret de decidir. ERC va portar al congrés el mes d'octubre passat una proposta que s'incloïa dins el marc constitucional espanyol, en què es demanava la transferència de la competència de convocar referèndums a la Generalitat. La proposta fou tombada. Però Geli diu: 'Això no es pot exhaurir amb una iniciativa d'ERC al congrés. Perquè si escoltes alguns constitucionalistes diuen que cal una llei orgànica. No caldria ni modificar la constitució.'
  
  Laia Bonet, membre de l'executiva del PSC, també deia ahir en un article a La Vanguardia que el marc legal actual permetia més marge d'actuació que no semblava per poder exercir el dret de decidir. 'La llei de consultes populars per via de referèndum del 2010, aprovada i vigent, pot contenir la clau per sortir de l'atzucac en què ens trobem. Ningú no pot discutir que la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, fins i tot de les seves funcions, pugui consultar la ciutadania per iniciar, amb més força i legitimitat, un procés de renegociació competencial, de pacte fiscal o de relació amb l'estat', deia Bonet.
  
  El diàleg amb Espanya
  
  I sobre la manca de voluntat política per part dels dos principals partits espanyols, PP i PSOE, Geli respon: 'Ens diuen: "És que vosaltres sabeu que Espanya ens dirà que no." També la UE diu que hi ha d'haver un acord amb l'estat. I penso que sortirà un Cameron a Espanya. Vull pensar-ho. Que no surt? Doncs ja ho veurem. Ara discutim què fem a Catalunya.'
  
  Segons Geli, els socialistes defensen que es deixi 'un temps prudencial' de negociació amb l'estat espanyol: un màxim de dos anys, per comprovar si efectivament Espanya vol permetre que Catalunya exerceixi el seu dret de decidir o no.
  
  http://www.vila…sobirania.html
  
  P.D.
  
  Resumint, el PSC no existeix, no ha existit (Si en Pallach els veies...) ni existirà... ideologicament els socialistes son espanyols, progresistes i gent guapa, i tot aquests rotllo del nacionalisme el troben pages i ells ni ho son ni ho volen ser!!. El problema és que a Escanya tampoc son res... dons tota la pesca de les identitats culturas, mal que els pesi, existeixen aquí a Catalunya, allà a Escanya i a tot arreu!!!! no volen recordar que aquesta terra és meva, però el món és de tot!! i així els va (i anirà)

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 22.01.2013, 13:38

  Montserrat Tura: 'Moltes persones del PSC ens sentim incòmodes aquests dies'
  
  'És estrany que l'acord s'encalli en la paraula sobirania', diu l'ex-consellera socialista en aquesta entrevista a VilaWeb
  
  L'ex-consellera Montserrat Tura és una de les veus més crítiques envers la posició del PSC sobre la declaració de sobirania. En parla com a militant, i amb la incomoditat que confessa que li causa estar en un partit que 'quedi al marge d'un procés d'exercici de llibertats tan important com pot ser una consulta al poble català'. Fins i tot es qüestionarà de continuar-hi si finalment els socialistes mantenen la negativa d'adherir-se a una declaració que defineixi Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. Recorda que encara queda un marge de negociació, i esperarà a veure què fa finalment el PSC.
  
  Com veieu la posició del PSC sobre la declaració de sobirania
  
  Si em permeteu, la qüestió és quina és la posició del PSC a l'inici d'una legislatura en què tots ens vam presentar sabent que faríem tant com poguéssim perquè Catalunya exercís el dret de decidir. Es tracta d'això. I crec que el PSC no pot quedar al marge d'una declaració que a l'inici de la legislatura adopta com a compromís que el poble de Catalunya es pugui expressar. No en pot quedar fora. De cap de les maneres. Per tant, discrepo d'això que s'ha dit. Però encara falten unes quantes hores i confio que hi haurà un acord.
  
  El principal entrebanc és el mot 'sobirania'.
  
  És estrany que la cosa s'hagi encallat en la paraula 'sobirania', tenint en compte que en aquests moments Europa és sobirana en aquelles coses que li són competents. Els municipis són sobirans en aquelles coses que li són competents? Encallar-se aquí és bastant absurd i no té res a veure amb la legalitat que se suposa que es discuteix. Hi havia un compromís en el programa electoral de facilitar que el poble de Catalunya es pogués expressar, i a l'inici d'aquesta legislatura hi ha d'haver una declaració dient que el poble de Catalunya es podrà expressar. I el PSC hi ha de ser.
  
  El PSC diu que el concepte de 'sobirà' aplicat al poble de Catalunya no és emparat per la legalitat vigent espanyola.
  
  Però si encara no sabem si serà un referèndum o una consulta, ni quina pregunta s'hi farà. Només diem que, tenint en compte que Catalunya s'ha sentit menystinguda socialment, econòmicament i culturalment durant anys, i els darrers mesos novament amb la llengua, el poble de Catalunya té dret de decidir quina relació vol amb l'estat espanyol. Tothom pot agafar-se a la lletra que vulgui i fer les anotacions al marge que vulgui. Però al capdavall, a l'inici d'aquesta legislatura hi ha d'haver una declaració que digui que el poble de Catalunya tindrà aquest dret.
  
  CiU i ERC van retirar la referència a l'estat propi del text. Quin gest hauria de fer el PSC?
  
  Una de les raons que exposen CiU i ERC és el de la legitimitat democràtica, i fan una menció interessant a la pluralitat d'opcions del poble de Catalunya, i que totes s'han de poder expressar i han de tenir les mateixes oportunitats. Seria bo que tots els partits s'agafessin a aquesta qüestió i que no donessin per fet cap resultat, sinó que el dia que hi hagi la consulta cada ciutadà serà dipositari de la seva llibertat d'opinar i dipositari de la seva sobirania personal. Hi ha moltes maneres de trobar raons per afegir-se a aquest acord.
  
  I si finalment el PSC en resta al marge?
  
  Ja sabem quina interpretació se'n farà: que el PSC, que sempre ha defensat la igualtat i la llibertat, quan és el moment d'aplicar la llibertat de vot del poble de Catalunya en queda al marge. I a mi no m'abelleix ni em satisfà que el que ha estat el meu partit durant tants anys quedi al marge d'un procés d'exercici de llibertats tan important com una consulta al poble català.
  
  I si passés, us resultaria incòmode?
  Efectivament.
  
  I prendríeu cap decisió sobre la continuïtat en el partit?
  
  No puc respondre avui. Perquè encara falten unes quantes hores per veure què fa el partit i perquè m'agradaria parlar-ne amb molta més gent del partit que sé que aquests dies se senten igualment incòmodes.
  
  http://www.vilaweb.cat/noticia/4076068/20130122/montserrat-tura-moltes-persones-psc-ens-sentim-incomodes-aquests-dies.html
  
  Cinc diputats del PSC exigeixen llibertat de vot demà
  
  El grup parlamentari es reuneix aquesta tarda per fixar la posició definitiva sobre la declaració de sobirania
  
  Cinc dels vint diputats del grup parlamentari socialista han exigit avui al matí a Pere Navarro que hi hagi llibertat de vot en la votació demà de la declaració de sobirania, segons que ha sabut VilaWeb. Navarro no accepta aquesta demanda i, de fet, avui mateix ha negat aquesta possibilitat públicament en declaracions a RAC-1. La posició defensada per aquests diputats evidencia la tensió interna en el PSC sobre el debat.
  
  Aquests últims dies, a mesura que s'acostava la data del 23 de gener, el debat en el PSC sobre la posició en la declaració de sobirania s'ha anat tensant, tant des de fora de la cúpula socialista i del grup parlamentari com des de dins. Avui mateix en una entrevista a VilaWeb l'ex-consellera admet que tant ella com 'moltes persones del PSC' se senten incòmodes per la negativa del partit a subscriure una declaració que defineixi Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. El també ex-conseller Joaquim Nadal s'ha manifestat en aquests termes, en declaracions avui a Catalunya Ràdio: 'Desparegut de la declaració l'objecte de la consulta, l'estat propi, no veig cap motiu perquè el PSC no hi sigui'. I ha afegit: 'Això pot acabar demà en situació compromesa i hi ha diputats que se senten molt incòmodes. Vull creure que el PSC no quedarà entre l'espasa i la paret'.
  
  Els diputats que es poden sentir més incòmodes són aquells que formen part del corrent més catalanista, com ara Marina Geli, Àngel Ros o Joan Ignasi Elena, impulsor del corrent crític Avancem. Aquest corrent ha defensat les últimes setmanes que hi hagi generositat i voluntat de consens per part del PSC per afegir-se a una declaració unitària sobre el dret de decidir. Una observació que també va fer fa uns dies la diputada Rocío Martínez-Sampere en el seu Twitter: 'El dret a decidir serà més fort si es defensa des de posicions democràtiques, independentment d'horitzons nacionals. Generositat i consens.'
  
  http://www.vila…-vot-dema.html
  
  P.D.
  
  Si tant incomodes estan (ara!!!) sempre podran anar amb l'Ernest Maragall... ja se sap (o hauria de saber-se) si no hi ets a gust... MARXES!!! (que mira és el que fan més cada cop que voten els "seus" electors)

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 24.01.2013, 12:44

  El poble català, sobirà per decidir
  
  CiU, ERC i ICV-EUiA impulsen l'inici del procés i la cambra es polaritza
  Navarro entra en el bloc unionista amb el PP i Cs i els catalanistes del PSC se'n desmarquen
  24/01/13 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte
  
  El PSC es decanta pel PSOE i margina l'opció del projecte propi
  
  El Parlament va obrir ahir formalment el procés per a l'exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té ?caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà? per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L'inici del procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L'hemicicle es divideix ja en dos blocs: el dels 85 diputats del ?sí? (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i el dels 41 del ?no? (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un ?sí crític? expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se l'enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista.
  
  La consigna de Nicaragua d'oposar-se a la declaració no va provocar tan sols un desmarcament puntual de cinc diputats del sector catalanista, que finalment van decidir no pronunciar-se. Aprofundeix, sobretot, en la crisi ideològica del partit i decanta el projecte nacional del PSC cap al del PSOE, marginant l'opció d'aprofundir en l'organització pròpia i diferenciada que van promoure des dels inicis Joan Reventós i Josep Pallach.
  
  Un abans i un després
  
  Navarro defensa que els catalans només tenen dret a decidir en el marc de la legalitat espanyola i supedita aquest dret al vistiplau de Madrid a la consulta. El PSOE ja s'hi ha manifestat radicalment en contra. El reconeixement de la sobirania del poble català desafia els fonaments de la Constitució espanyola, segons la qual ?la sobirania nacional resideix en el poble espanyol?. Defugint qualsevol posició de confrontació amb Madrid, Navarro insisteix en l'encaix federalista de Catalunya dins d'Espanya mentre que Carme Chacón es prepara per a l'assalt de Ferraz. El ?nou PSC?, a la rereguarda, espera que CiU, ERC i ICV-EUiA s'estavellin políticament en el procés.
  
  Als passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una jornada ?històrica?, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les ?tensions? que afloren en els partits són ?lògiques en els moments que estem vivint?.
  
  El de la ?sobirania?, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que inclou la declaració. El text també fixa el ?caràcter principal? de l'hemicicle en el procés. ?Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans consensos, al més amplis possible?, va insistir Mas durant la compareixença del matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.
  
  Diàleg dins i fora
  
  El president va reiterar que el seu executiu ha nascut ?amb vocació de ser ampliat?, si cal, per superar les vicissituds, i allargava la mà als partits per tirar endavant tant el full de ruta sobiranista com la gestió diària, inclosos els pròxims pressupostos. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, hi va afegir un incís determinant: el consens ?no depèn només del govern, també de les forces polítiques?. Els de Joan Herrera hi volen ser. Però no a qualsevol preu. ICV-EUiA demana ?modèstia? al govern i insisteix que s'han d'esgotar les vies de pacte perquè es convoqui una consulta acordada amb la Moncloa. Aquesta opció, compartida per CiU i ERC, queda reflectida en el text aprovat en el principi del ?diàleg?: ?Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.?
  
  Ara bé, els d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una ?arma? contra la voluntat d'un poble. ?Espanya ha de triar si vol la democràcia o la Constitució?, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la convocatòria de la consulta ?s'utilitzaran tots els marcs legals existents?.
  
  La CUP s'afegeix al bloc del ?sí?, però amb matisos. Es resisteix a donar un ?xec en blanc? al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com a força política assembleària.
  
  Rivalitats unionistes
  
  El PP i Ciutadans, mentrestant, van donar la benvinguda al PSC i s'erigeixen com a garants de la pràctica ?democràtica? que s'empara en la legalitat espanyola. Els uneix l'oposició a la consulta, però rivalitzen en la cacera de l'electorat unionista, que identifiquen sense embuts amb bona part del votant castellanoparlant. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera es van batre en un nou duel lingüístic: el de Ciutadans va ser qui va parlar menys segons en català. Camacho, que confia en la proposta de finançament que ofereixi Mariano Rajoy a Catalunya per frenar el procés sobiranista, va abandonar la sala de plens amb la resta de diputats populars després de la votació com a senyal de protesta. Darrere dels escons de CiU, mentre les forces del ?sí? es desfeien en aplaudiments, les butaques del PP es quedaven buides, la CUP s'aixecava en una expressió de respecte i el grup parlamentari del PSC es mantenia assegut.
  
  ?Un sol poble?
  
  En un nou esforç de pedagogia, Mas i Junqueras van insistir que el país podria sortir de la crisi sense amenaçar l'estat del benestar si no depengués de Madrid. El de la ?cohesió social? figura en la declaració com un altre principi cabdal. És la sobirania com a oportunitat per oferir als catalans un projecte pròsper que mantingui Catalunya unida, com ?un sol poble?.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  Els arbres i el bosc
  24/01/13 02:00 - Xevi Xirgo
  
  L'important del ple d'ahir al Parlament, no s'enganyin, no és ni la crisi oberta entre CDC i UDC ni aquest guirigall que hi ha en aquest PSC que les darreres eleccions va fer un discurs tan brillant que va obtenir els pitjors resultats electorals de la seva història. Les dues crisis, la de CiU i la del PSC, ja saben vostès que no són cap novetat: els dos socis de la coalició de govern fa molt temps que es miren de reüll, i de les dues ànimes del socialisme català (que ara sí que em sembla que ja només és una) en parlem des de fa unes quantes legislatures. Que no ens passi allò dels arbres i el bosc. L'important del ple d'ahir és la declaració de sobirania que en va sortir, aquest posar fil a l'agulla d'una vegada al procés que ens ha de dur a l'exercici del dret a decidir, sigui per quedar-nos com estem o per anar-nos-en. A mi em sembla que les divisions internes viscudes les últimes hores (incloses les de la votació de la CUP, que francament em sembla que no ha entès gaire ningú) són sanes, molt sanes, i que són justament conseqüència de la transcendència de la declaració d'ahir. Una transcendència tan gran que, finalment, ha obligat a tots, diputats del PSC inclosos, a pronunciar-se. I, al líder del PSC, a posar-se a l'altura de l'Alícia Sánchez dient que consultar els catalans és un error, un ridícul, un engany i no sé quantes coses més. Aclaridor. Perdonin que els ho digui, però jo sóc l'optimista de la pel·lícula. Sortirà bé o no, que això va a gust del consumidor, però avui, ni que sigui tècnicament, estem més a prop de la consulta que ahir. I com que a mi em sembla que fer consultes no és cap daltabaix, n'estic satisfet. I molt.
  
  http://www.elpu…es/613044.html
  
  P.D.
  
  "detallets" els nacionals (PP. PSOE, El Mundo, ABC, La razón (d'ells!!)) no paren de dir que és inconstitucional, no paren de dir el que els hi rota... però el nacional ministre d'exteriors escanyol Sr Margallo, reconeix que no poden dur al seu tribunal constitucional la declaració dons no hi ha res que pugui ser enmendat!!!
  
  La postura de la CUP, l'entendran els seus membres, els que hi estem fora...
  
  El PSOE a Catalunya és el que hi ha i els que creien en "allò" anomenat PSC que comencin a baixar de la figuera i no s'emprenyn si els diuen TONTOS.
  
  CIU que s'ho miri també i no s'estrany si molta gent no es creu encara el seu gir independentista, si ells son els primer en donar peixet a en Duran i donar (i emprer ) noms estrambotics, filigranes verbals...
  
  ERC, enhorabona!! per fi i des fa anys el seu discurs per fi va acompanyat dels gestos i decisions que ho fan creible.
  
  El PPc i Ciudadanos, dons en el seu lloc, ni estan ni s'els espera, rere les seves trampes dialectiques, mentides i

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• 115 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.