• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.10.2012, 14:11

  El missatge grec per a Angela Merkel
  
  El president de la coalició de partits d'esquerra Syriza, Alexis Tsipras, publica un contundent article el dia de la polèmica visita d'Angela Merkel a Atenes en què refusa de ple les polítiques d'austeritat imposades per la troica · Us l'oferim íntegre en català
  
  El president de la coalició de partits d'esquerra radical grecs Syriza, Alexis Tsipras, ha publicat avui un contundent article al Guardian, coincidint amb la polèmica visita d'Angela Merkel a Atenes. A l'article, Tsipras refusa de ple les polítiques d'austeritat imposades per la troica perquè 'eviten que l'economia torni al créixer' i creen 'un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat'. I avisa que si no canvia res, 'Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre'.
  
  L'article, traduït al català:
  
  'Angela Merkel visita Atenes aquest dimarts i hi trobarà una Grècia que viu el cinquè any consecutiu de recessió. El 2008 i 2009, la recessió va ser un efecte secundari de la crisi financera global. Des de llavors ha estat causada i aprofundida per les polítiques d'austeritat imposades a Grècia per la troica - del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Banc Central Europeu - i el govern grec.
  
  Aquestes polítiques devasten el poble grec, en particular treballadors, pensionistes, petits empresaris i les dones, i per descomptat els joves. L'economia grega es va contraure en més del 22%, els treballadors i els pensionistes han perdut el 32% dels seus ingressos, i la desocupació ha assolit un nivell sense precedents del 24%, que puja fins al 55% en el cas dels joves. Les polítiques d'austeritat han causat retallades en les prestacions, la desregulació del mercat de treball i el deteriorament del discret estat de benestar que havia sobreviscut a l'atac neoliberal.
  
  El govern argumenta que només l'agenda d'austeritat pot fer viable el deute públic grec. Però tot al contrari. Les polítiques d'austeritat eviten que l'economia torni al créixer. L'austeritat crea un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat.
  
  Tot això és conegut per les autoritats europees i gregues i les elits, com Merkel, que tenen per objectiu posar en pràctica programes similars en tots els països europeus amb problemes de deute, com ara Espanya, Portugal i Itàlia. Per què insisteixen tant dogmàticament en aquest camí desastrós polític i econòmic? Creiem que el seu objectiu no és resoldre la crisi del deute, sinó per crear un nou marc regulador a tot Europa, que es basa en mà d'obra barata, la desregulació del mercat laboral, la reducció en la despesa pública i exempcions fiscals per al capital. Per tenir èxit, aquesta estratègia utilitza una forma de xantatge polític i financer que té com a objectiu convèncer o obligar els europeus a acceptar paquets d'austeritat sense resistència. La política de la por i el xantatge utilitzat a Grècia és el millor exemple d'aquesta estratègia.
  
  El meu partit, Syriza-United Front Social, respecta el contribuent comú europeu que sosté els préstecs als països en dificultats, com Grècia. Els ciutadans europeus han de saber, però, que els préstecs a Grècia van a parar a un dipòsit i s'utilitzen exclusivament per pagar els préstecs anteriors i per recapitalitzar els bancs privats propers a la fallida. Aquests diners no poden ser utilitzats per pagar salaris i pensions, o per comprar medicaments bàsics per als hospitals o la llet per a les escoles. La condició prèvia per a aquests préstecs és d'austeritat encara més, paralitzant l'economia grega i l'augment de la possibilitat d'incompliment. Si resulta que hi ha risc de què els contribuents europeus perdin els seus diners, aquest risc és causat per l'austeritat.
  
  Això s'ha d'aturar ara. Europa necessita un nou pla per aprofundir la integració europea. Aquest pla ha de desafiar el neoliberalisme i conduir les economies europees de tornada cap a la recuperació. S'ha de donar prioritat a les necessitats dels treballadors, els pensionistes i els aturats, no als interessos de les empreses multinacionals i dels bancs en fallida. Syriza-USF s'ha compromès a seguir aquest camí. Sabem que és un any difícil. Però és l'únic pla que pot restaurar la visió europea de la justícia social, la pau i la solidaritat.
  
  Aquest pla tindrà èxit només si les lluites populars canvien radicalment l'equilibri de forces. Aquestes lluites han començat i han donat lloc al sorgiment dels moviments d'esquerra i resistència a tot Europa. Mantenen viva la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat, els valors més importants de la tradició política europea. Aquests valors han de prevaldre. En cas contrari Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre.'
  
  http://www.vila…la-merkel.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 11.10.2012, 12:47

  La CE desafia l'Estat i vol el preingrés de Kosova
  
  Brussel·les ignora les pressions de Madrid i proposa negociar amb Prístina
  
  L'Estat espanyol, Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre es neguen a reconèixer la independència de l'exprovíncia sèrbia
  11/10/12 02:00 - BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
  
  L'amenaça d'un vet espanyol a la Catalunya independent a la Unió Europea (UE) és només un espantall. La Comissió Europea va desafiar ahir l'Estat demanant que es comenci a negociar la preadhesió de Kosova, tot i la negativa dels governs de Rajoy i Zapatero a reconèixer la seva independència i el boicot de la diplomàcia espanyola a qualsevol acostament de Prístina a Brusel·les.
  
  Ignorant les pressions de Madrid, que s'han intensificat després de la Diada, l'eurocomissari d'Ampliació, el txec Stefan Füle, va defensar que Kosova tingui el mateix estatus que Sèrbia i pugui entrar aviat a l'avantsala de la Unió.
  
  Només l'Estat espanyol i quatre socis més de la UE, tots de poc pes, continuen sense baixar del burro i es neguen a reconèixer la secessió de l'exprovíncia Sèrbia: Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre. I l'executiu del PP, com el del PSOE, posa tots els pals possibles a les rodes per mirar de frenar el camí de Prístina cap a la UE; al febrer, en una de les seves primeres reunions a Brussel·les com a cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo fins i tot es va negar que s'elaborés un estudi sobre la ?projecció europea de Kosovo?. ?El govern espanyol ha canviat, però no la seva oposició a una secessió unilateral que és contrària al dret internacional?, va advertir llavors als seus homòlegs.
  
  Progressos
  
  Però ahir, Füle va tirar pel dret i va anunciar que ?Kosova està àmpliament preparada per obrir negociacions per signar un acord d'associació i estabilització?. L'eurocomissari, però, exigeix a Prístina que faci ?progressos a curt termini? en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, i per consolidar l'estat de dret. Tot i l'oposició de l'Estat espanyol, Brussel·les veu que Kosova ja té el ?marc legal i institucional estable necessari per començar a negociar? aquest acord que li permetrà convertir-se ser candidat en un futur. I fins i tot avisa Sèrbia que no s'hi oposi si no es vol acabar tancant les portes de la Unió: ?Sèrbia i Kosova haurien de millorar les seves relacions de manera clara i estable, perquè tots dos països puguin seguir els seus camins respectius cap a la Unió Europea sense vetar-se l'un a l'altre?, va dir el diplomàtic txec.
  
  http://www.elpu…de-kosova.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 11.10.2012, 12:56

  'Els demòcrates suecs hem d'anar a favor del referèndum'
  
  Una diputada sueca dels Verds força el ministre d'Afers Exteriors a pronunciar-se sobre el referèndum català
  
  'Emprendreu cap iniciativa per a reconèixer Catalunya com a nou estat? Facilitareu la incorporació de Catalunya a la Unió Europea? Adoptareu cap mesura per a fer costat a Catalunya en cas que Espanya no deixi fer un referèndum als catalans?' Aquestes tres preguntes no són agafades del carrer o de les xarxes socials, sinó, exactament, les que la diputada sueca dels Verds, Bodil Ceballos, va incloure el 4 d'octubre proppassat en aquesta interpel·lació directa (traduïda al català) al ministre d'Afers Estrangers de Suècia, Carl Bildt, al parlament suec. La resposta oficial del ministre al parlament, que és obligada, no arribarà fins el 25 d'octubre.
  
  Ja hi ha hagut mocions al parlament britànic sobre la independència Catalunya i interpel·lacions al parlament europeu, però aquesta és la primera vegada que un ministre d'Afers Exteriors de la Unió Europea haurà de respondre, tant sobre el dret de fer el referèndum, com sobre el reconeixement del futur estat català.
  
  N'hem parlat amb Ceballos, promotora de la iniciativa. Parla català perfectament, 'amb accent del Camp de Tarragona', diu, de quan hi va viure set anys, coincidint precisament amb la transició.
  
  ?Com comprendreu, per nosaltres és important que el vostre ministre hagi de respondre aquestes tres preguntes. És la primera vegada que passa...
  
  ?Sí, ja ho sé. Esperem que no esquivi gaire les preguntes. En la interpel·lació li vaig explicar una mica la situació que viu actualment Catalunya i vaig provar de fer-li entendre que el desig d'independència no ve només de la crisi econòmica, sinó que hi ha una llarga història al darrere, perquè aquí es tendeix a explicar que tot plegat ve de la crisi. És a dir, ja l'he preparat perquè tingui temps i es pugui documentar abans de la resposta del dia 25. A més, abans i després de la gran manifestació de la Diada, jo mateixa vaig alertar tots els mitjans de comunicació suecs i alguns en van fer un seguiment.
  
  ?Caram. D'on ve aquest interès per Catalunya?
  ?Vaig viure set anys a Catalunya, dels divuit als vint-i-cinc. Hi vaig viure la joventut i hi tinc molts amics. M'estimo aquesta terra. A més, és la terra dels meus fills: són catalans i, tot i que viuen a Suècia, parlen català i suec com a primeres llengües. I després, també, l'espanyol. I m'agradaria molt que a Suècia s'entengués la realitat catalana. Per això vaig fer la interpel·lació al ministre, perquè em sembla que és un moment històric per a tot Europa i que els suecs no en podem estar al marge.
  
  ?Ha estat una iniciativa particular vostra o del vostre partit? Un partit, per cert, el dels Verds, que és la tercera força del parlament, amb vint-i-cinc diputats...
  ?Meva, per iniciativa pròpia; però el meu partit és un partit de demòcrates i, per tant, les demandes que jo faig són perfectament enteses pels meus companys. En essència, el meu partit, els Verds, advoca per eliminar fronteres, no per afegir-ne, però és un partit que va a favor del dret de l'autodeterminació dels pobles. I si un poble vol ser lliure i ho decideix democràticament, qui s'hi pot oposar? Ni nosaltres ni ningú. Una cosa passa per sobre de l'altra.
  
  ?Com es veu tot aquest procés des de Suècia?
  ?Es veu lluny! L'estat espanyol és sovint vist com un país per a passar-hi les vacances; i si es parla d'independentistes en relació amb Espanya, molts suecs ho associen directament amb ETA i el País Basc. Mira, aquí tenim els lapons, que, és cert, és un cas diferent, no comparable, perquè són lluny de voler demanar la independència. Però si ho fessin, he d'admetre que els polítics suecs es quedarien una mica bocabadats i crec que no sabrien com reaccionar immediatament. Amb això vull dir que, del procés català, se'n sap ben poca cosa i que malauradament és un debat molt nou que de moment és molt lluny per a Suècia.
  
  ?Bé, el primer pas és el referèndum, però el govern espanyol ja diu que no és legal. En cas que impedís de fer-lo, quina posició prendria Suècia?
  ?Suècia va ser el primer estat que va reconèixer la independència de Kossovë, cosa que, per cert, Espanya encara no ha fet. I Suècia és un país demòcrata. Per tant, entenc que els demòcrates suecs hem d'estar en favor del referèndum. Això és exactament el que he demanat al ministre, i espero que doni una resposta clara i demòcrata. És a dir, quina posició prendrà Suècia, arribat el cas.
  
  ?I no teniu cap pressentiment?
  ?Suècia té dues opcions: o ajudar els catalans a fer el referèndum o, simplement, no dir ni fer res. A mi, em sembla que és força clar i evident que és antidemocràtic impedir o dificultar que un poble pugui votar. Vejam què diu el ministre.
  
  ?També s'haurà de pronunciar sobre la possible sortida de Catalunya de la Unió Europea...
  ?Bé, la comissària Viviane Reading ja va deixar clar que no hi havia cap llei que digués que, en cas de secessió, un dels dos territoris quedava automàticament exclòs de la Unió. I puc dir sense por que Suècia és molt probablement l'estat més favorable a ampliar la Unió. Recorda que sempre ha estat favorable a la incorporació de Turquia, per exemple. No crec que Suècia posés cap mena de pega a l'entrada de Catalunya a la Unió Europea, perquè, si s'hi oposés deixaria de ser coherent amb el tractament que ha donat als altres estats.
  
  ?Però segur que rebrà pressions...
  ?Sí, no podem oblidar que hi ha molta diplomàcia a Europa, pressions, converses, i que els estats, com Suècia, volen evitar conflictes amb els altres estats, com Espanya, però també com Catalunya mateix. Mira, en el fons, les preguntes que faig al ministre pretenen també que ell, i per extensió Suècia, no tingui solament la versió que arriba de Madrid, la diplomàtica, perquè aleshores no hi ha cap dubte que es perdrà una part molt important de la història.
  
  http://www.vila…eferendum.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.10.2012, 13:01

  France TV creu que Catalunya serà independent abans que no pas Escòcia o Flandes
  
  Considera altament probable que el Principat esdevingui independent
  
  Si fa pocs mesos Time no consignava les reivindicacions catalanes en un mapa dels problemes nacionals del món, després de l'11 de setembre la situació ha canviat radicalment i la reivindicació catalana ha guanyat credibilitat.
  
  Tant és així que, segons France TV, a Europa únicament Catalunya té 'possibilitats elevades' d'esdevenir un estat independent. Per comparació, en un reportatge que apareix a la web informativa del grup, les televisions públiques franceses consideren que Escòcia té 'poques possibilitats' d'esdevenir independent i Flandes encara en té menys.
  
  Sobre el cas català, France TV destaca que el congrés espanyol va tombar, tal com es preveia, la proposta perquè Catalunya pogués organitzar referèndums. Però remarca els sondatges que indiquen que una majoria de catalans votarien la independència.
  
  http://www.vila…a-flandes.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.10.2012, 13:02

  El Financial Times demana que Espanya deixi votar Catalunya
  
  Comparant el cas escocès amb el català diu que Espanya ha de canviar 'perquè un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci'
  
  Les reaccions a l'acord escocès pel referèndum creixen i enfoquen en molts casos la diferència entre el tracte que Espanya ofereix a Catalunya i el que Gran Bretanya ofereix a Escòcia. Així l'influient Financial Times ha comparat els casos en un article editorial de Gideon Rachman, titulat 'Spain, Britain and votes on independence'. L'autor reclama que Espanya deixi votar els catalans i ho sentencia amb una frase contundent: 'un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci'.
  
  Rachman exposa en l'article la gran diferència entre l'aproximació britànica i l'espanyola. Recorda la intransigència espanyola a l'hora de permetre el referèndum i explica que Cameron ho podria haver però ha estat més intel·ligent, negociant i permeten fins i tot que sigui Escòcia qui organitzi el referèndum i no la Gran Bretanya. Per al Financial Times l'actitud de Cameron és més arriscada però també més intel·ligent i 'psicològicament astut'. De fet insinua que és més fàcil que Gran Bretanya acabi guanyant que no que ho faci Espanya 'amb el seu legalisme sense sentit'.
  
  Rachman acaba l'article explicant que 'personalment m'agradaria que Gran Bretanya i Espanya aconseguissin mantenir-se unides. Però això només pot passar sobre la base del consentiment. El govern espanyol ha de deixar d'amagar-se darrere la llei i ha de permetre el referèndum català. Cap matrimoni saludable sobreviu només perquè algú declari il·legal el divorci'.
  
  http://www.vila…catalunya.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.10.2012, 13:02

  Editorial de Bloomberg: 'Cal garantir als catalans el dret de fer un referèndum'
  
  La prestigiosa cadena diu que 'Espanya hauria de seguir l'exemple del Regne Unit'
  
  'Per sobre de tot, Espanya hauria de seguir l'exemple del Regne Unit, garantint als catalans el dret de fer un referèndum sobre la independència i de negociar una secessió legal i ordenada si així ho volen'. Així s'expressa avui en un editorial la prestigiosa cadena d'informació econòmica Bloomberg, que no considera que una independència de Catalunya fos beneficiosa ni pels catalans ni pels espanyols però que defensa el dret dels catalans a poder decidir el seu futur.
  
  De fet, Bloomberg opina que el govern espanyol hauria hagut de tenir més consideració amb Catalunya, invertint-hi més diners en infrastructures i no permetent un dèficit fiscal com el que hi ha. No limita, però, la causa de l'increment de l'independentisme a qüestions econòmiques, i també parla de raons històriques i jurídiques, i recorda la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut català.
  
  Segons diu l'editorial, el vot del PP, el PSOE i UPyD al congrés espanyol que va tombar la proposició perquè Catalunya pogués fer un referèndum va ser un error.
  
  http://www.vila…eferendum.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.10.2012, 13:03

  La Comissió Europea, sobre Catalunya: 'Arribat el cas, ja en parlarem'
  
  La portaveu de la Comissió Pia Ahrekilde reitera en unes declaracions a VilaWeb la posició de l'executiu comunitari
  
  'La Comissió no pot manifestar-se sobre la possible independència de Catalunya, ni en favor ni contra, fins que un estat membre no li ho demani explícitament aportant dades concretes sobre el cas.' Aquesta va ser l'explicació que la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va donar a VilaWeb dels allargs la Comissió havia donat al govern espanyol.
  
  Tanmateix, en la declaració oficial Ahrenkilde va dir que, si no hi havia 'una situació precisa', no se'n podia pas opinar. Per això VilaWeb li va demanar si havia volgut referir-se a la convocatòria d'un referèndum o a una proclamació d'independència. No ho va aclarir, però sí que va dir, vigilant les paraules que utilitzava, que la Comissió no podia pronunciar-se sobre cap d'aquestes dues possibilitats 'perquè no s'havien donat'. I va reiterar, de bell nou, que cap estat membre no havia demanat explícitament o de manera formal cap opinió sobre el cas català.
  
  Sobre una possible exclusió de Catalunya de la Unió Europea en cas d'independència --que el govern espanyol considera automàtica i que presenta com un gran obstacle per al futur estat català--, Arhenkilde va dir a VilaWeb: 'En els tractats de la Unió no hi ha cap referència a la independència ni a la secessió de cap territori que ja formi part de la Unió i, per tant, de moment, la Comissió tampoc no es pot pronunciar sobre aquesta qüestió. Això sí, arribat el cas, ja en parlarem.'
  
  El govern espanyol havia impulsat aquestes últimes setmanes una gran ofensiva diplomàtica a la Unió Europea per mirar de trobar-hi complicitats i frenar el referèndum sobre la independència i les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Tot amb tot, ni els dirigents europeus ni la Comissió no han respost com el govern de Rajoy esperava.
  
  En canvi, els governs escocès i britànic van signar ahir un acord històric per a convocar un referèndum sobre la independència escocesa (vídeo). I és que, com va dir Cameron mateix: 'No podem mantenir un poble dins el Regne Unit contra la seva voluntat.'
  
  El president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar ahir en una entrevista a TV3 els passos que pensava fer per a poder consultar el poble de Catalunya sobre la independència dins els quatre anys vinents: quan s'haurà constituït el nou govern demanarà de negociar els termes d'un referèndum, mentre es tirarà endavant la llei de consultes al parlament; si Espanya es nega a negociar, es provarà de fer una consulta regida per la llei catalana; i si la tomba el constitucional, 'ho haurem d'anar a explicar als tribunals europeus per internacionalitzar el conflicte'.
  
  http://www.vila…-parlarem.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 06.11.2012, 11:45

  Cameron dóna carabassa al PP per fer front comú contra l'independentisme
  
  No tenen 'absolutament cap intenció' d'aliar-se per deixar fora de la UE una Catalunya o una Escòcia independents
  
  El partit conservador britànic de David Cameron no té 'absolutament cap intenció' d'aliar-se amb el PP per expulsar de la Unió Europea una Catalunya o una Escòcia independents. Fonts d'aquest partit, que cita l'agència ACN, han confirmat contactes entre una delegació del PP, encapçalada per Esteban González Pons, i la líder de la formació a Escòcia, Ruth Davidson. A la trobada, però, 'no hi va haver cap acord, formal o informal, per fer res amb ells en cap moment del futur'.
  
  Aquesta informació desmenteix la que publicava ahir el diari El Periódico, segons el qual el mes que ve es signaria a Madrid un acord entre els 'tories' i el PP per donar una resposta conjunta a les aspiracions independentistes de Catalunya i d'Escòcia. González Pons va participar a Birmimgham en la convenció dels conservadors britànics. També el PP va fer pressió fa dues setmanes en el congrés del PP europeu que es va celebrar a Bucarest per abonar les tesis espanyoles sobre la independència de Catalunya.
  
  A diferència del govern espanyol, que es nega a acceptar i a permetre la possibilitat d'un referèndum sobre la independència, el govern britànic ha acordat recentment amb el govern escocès que es faci un referèndum la tardor del 2014. Fins i tot el parlament britànic debat la possible independència d'Escòcia, i va encarregar un informe que detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE.
  
  http://www.vila…ndentisme.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 27.11.2012, 09:14

  Els mitjans estrangers destaquen la reculada de Mas i l'augment de l'independentisme d'esquerres
  
  Els mitjans de comunicació internacionals, que han seguit amb molta atenció la campanya electoral catalana, comencen a fer-se ressò del resultat. Tant els francesos Le Monde i Le Parisien coincideixen a assenyalar la davallada del partit del president Artur Mas en benefici de l'independentisme d'esquerra. com l'italià La Repubblica també ho titulava així a primera hora de la nit, però ha canviat l'enfocament a mitjanit per afirmar que CiU recula i 'fa allunyar el somni de la independència'.
  
  Un altre mitjà italià, La Stampa, qualifica d'amarga la victòria de CiU, que 'esvaeix el somni d'una majoria absoluta'.
  
  'Catalunya posa en perill la unitat d'Espanya', diu Le Figaro, i Libération interpreta la nova composició del parlament com un desafiament a Espanya. El setmanari francès Nouvel Observateur opta per destacar que 'la coalició de dreta s'enfonsa a Catalunya' i Le Point parla de 'fracàs pels nacionalistes, malgrat l'empenta independentista'. Sense deixar França, l'agència France 24 observa una reculada de la dreta nacionalista al parlament. Una altra agència, Reuters, subratlla per la seva banda la victòria independentista a Catalunya.
  
  La BBC té a la portada que 'els nacionalistes encapçalen les eleccions', com també The Guardian, que afegeix que els separatistes catalans 'queden lluny de la majoria' a les eleccions. Pel diari anglès, CiU haurà de buscar una aliança amb Esquerra. Una altra capçalera anglesa, The Telegraph, afirma que els votants catalans secunden el moviment independentista i amenacen Espanya, i The Independent destaca el triomf nacionalista.
  
  Dos mitjans econòmics també en parlen: el Financial Times diu que els catalans fan un pas cap a la ruptura amb la victòria dels partits pro independència i el Wall Street Journal en fa una lectura curiosa: 'Els electors catalans donen suport a l'autonomia.'
  
  Els mitjans bascos parlen del retrocés de Mas, tot i guanyar les eleccions (Gara i Berria), i en alguns casos subratllen l'ascens d'ERC (EITB). Des d'Escòcia, The Scotsman parla d'una nit ambivalent per als independentistes catalans.
  
  L'agència Russia Today parla de la victòria de Mas, tot i perdre escons al parlament: 'Veus de 'Independència': els partits pro separatistes guanyen a Catalunya.' Amb el mateix argument obre la CNN a l'hora d'informar de les eleccions. Un altre mitjà nord-americà, el Houston Chronicle, considera que els electors catalans 'han castigat el dirigent pro referèndum'. I The Globe and Mail canadenc diu que la victòria separatista a Catalunya afegeix més pressió a l'economia espanyola.
  
  Finalment, la cadena cataresa Aljazeera obria a mitjanit la portada de la seva web amb les eleccions catalanes, on observa una avanç dels partits independentistes: 'Les eleccions a Catalunya secunden els partits separatistes.'
  
  http://www.vila…esquerres.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 27.11.2012, 09:14

  The New York Times destaca la victòria de l'independentisme
  
  'La victòria dels separatistes augmenta la possibilitat d'un referèndum', diu el diari nord-americà
  
  'El votants catalans han donat la victòria als partits separatistes, augmentant la possibilitat que la regió més rica d'Espanya faci un referèndum sobre la independència que Madrid ha dit que blocaria', comença dient la crònica del New York Times sobre el resultat de les eleccions d'ahir. El diari diu que, malgrat l'aval al referèndum, 'els catalans no han donat un missatge clar sobre qui l'ha de liderar'.
  
  I en aquest sentit, i atenent els resultats, 'Mas haurà de travar aliances amb partits més petits que comparteixen l'objectiu separatista, però no pas la política econòmica i social'.
  
  El diari destaca l'ascens d'Esquerra Republicana de Catalunya, obtenint 21 escons, dos més que no el PP.
  
  'El tomb separatista a Catalunya s'ha convertit en un enorme desafiament polític intern per al senyor Rajoy, que també ha quedat encallat en la primera línia de la crisi de l'euro i es troba sota pressió per decidir si Espanya necessita més assistència financera mitjançant compres de bons pel Banc Central Europeu Banc', afegeix el New York Times.
  
  http://www.vila…ndentisme.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 28.11.2012, 10:46

  The Guardian rectifica l'article de Matthew Tree després de manipular-ne el sentit
  
  Li demana disculpes, segons que explica l'escriptor a Twitter
  
  The Guardian va publicar dissabte passat un article signat per Matthew Tree que, segons que va alertar el mateix escriptor, havia estat manipulat, canviant-ne completament el sentit. Tree va explicar a VilaWeb que estava enfurismat, que havia demanat explicacions i que posava punt i final a la relació amb el diari. Ara The Guardian ha rectificat, ha editat l'article i ha demanat disculpes a Matthew Tree.
  
  L'article, publicat dissabte dins la sèrie especial de The Guardian sobre Catalunya, anava titulat 'Catalonia: 'A country can exist quite happily without a state of its own' ('Catalunya: un país pot existir de manera prou feliç sense un estat propi'); i s'hi havien fet modificacions que feien que el sentit del text fos exactament el contrari.
  
  'Mai no m'havia passat res igual', deia Tree a VilaWeb, i apuntava que segurament l'article havia 'anat a parar a mans d'algú contrari a la independència de Catalunya'. M'estranyaria --continuava-- que tot plegat hagués estat un accident, perquè el mateix titular que han triat ells és una frase fora de context que, a més, només tenia sentit si mantenien la part eliminada. Un desastre'.
  
  Ara l'article apareix amb el títol 'Celebrating Catalonia's independent spirit' ('Celebrant l'esperit independent de Catalunya'), i al final s'hi ha afegit una anotació que informa que l'article ha estat modificat perquè l'edició de l'original n'eliminava l'últim paràgraf, canviant el sentit i el sentiment de la posició de Matthew Tree respecte Catalunya. I afegeix: 'El títol també ha estat modificat per reflectir millor els seus punts de vista'.
  
  L'escriptor ens va fer arribar l'article íntegre, que reproduïm a continuació:
  
  'Catalonia: what's in a name?'??
  
  I first bumped into Catalonia in the late 'Seventies, when the place was only just beginning to divest itself of the cloak of invisibility Franco had wrapped it in so tightly for 38 years. Far from celebrating the discovery of a whole universe remarkably distinct from the uniform, monolingual and cliché-peppered Spain I had somehow got into my head, I brought the full force of a teenage Londoner's prejudices towards supposed minority cultures: I assumed Catalan was a dialect, that it was spoken by a handful of people, that it had no literature, and so forth. My Catalan friends quickly disabused me of these preconceptions over our first several meals, during which I initially had trouble getting down the raw salt fish salad called esqueixada, a typical starter, to say nothing of the main courses, often a weird local combination of insect-like crayfish and once-cute rabbit; though the anaesthetisingly heavy table wines of western Catalonia did help me to get used to the initially unnerving way that Catalans of both sexes touched each other (and me) the whole time as an extension of their conversation, which conversation was carried out on an equally unnerving basis of constant interruption. Anyhow, it was thanks to the conclusions I arrived at after getting through all this table talk, that I eventually began to speak (and write) their language; to marvel at its ubiquity (it is spoken by 9 and a half million people in a territory that goes quite a way beyond the frontiers of the Principality itself); to read its literature (which stretches from the great late medieval classics through to the 20th century boom in every genre conceivable, still expanding in the work of contemporary novelists such as Jordi Puntí and Najat El Hachmi). However, coming as I did from the land of the NF and the BNP, I could not throw off the negative nuances I sensed in the word 'nationalist', used by some, though not all, of my Catalan friends to describe their non-unionist opinions. It would take years more of conversation and observation to learn that Catalonia has a different social structure from the rest of Spain (Catalan civil law having historically favoured family smallholdings and a mercantile mentality); that ? unlike Spain - it has barely any ethnic concept of identity, its population being an amalgam of international passers-through (the language, knowledge of which can be active or merely passive, being the only true Catalan passport). On top of which, Catalonia has its own cuisine, its own artistic tradition (it is no coincidence that surrealism ? Dalí and Miró, and their mentors the philosopher Pujols and the poet Foix - found its first home in the chaotic Barcelona of the early 20th century); its own architectural styles (from Catalan Gothic through to Gaudí), its own history and even its own regions (divided as it is into 41 idiosyncrasy-proud cantons). In short, I realised that it lacked none of the attributes of any fully-fledged country. A country, of course, can exist quite happily without a state of its own. This is not now the case of Catalonia, unhappy as it mainly is with the state it was obliged to join three centuries ago. Hence the current push for independence, after which ? if the Catalans vote for political parties that favour it, as they seem due to do on November 25th ? articles like this defensively informative one will become thoroughly redundant.'
  
  TRADUCCIÓ AL CATALÀ
  
  Vaig venir a parar a Catalunya per primera vegada a finals dels anys setanta, quan el lloc estava tot just començant a desprendre?s de l?embolcall d'invisibilitat que Franco li havia col·locat estretament durant 38 anys. Lluny de celebrar el descobriment d'un univers remarcablement diferent del que deia el clixé de l?Espanya uniforme i monolingüe que d?alguna manera duia dins el cap, vaig portar tota la força dels prejudicis d?un londinenc adolescent cap a les cultures suposadament minoritàries: vaig assumir que el català era un dialecte que només parlaven un grapat de persones, que no tenia la literatura, etc. Els meus amics catalans ràpidament em van treure del cap aquestes idees preconcebudes mentre compartíem els primers àpats durant els quals inicialment vaig tenir problemes per engolir l?amanida de bacallà cru anomenada esqueixada, un primer plat típic, per no parlar dels plats principals, sovint una combinació estranya local d'insectes com els crancs i aquell conill que havia estat un conillat tan bonic; tot i que els forts vins de taula anestesiants de l'oest de Catalunya em van ajudar a acostumar-me a la forma inicialment desconcertant amb la que els catalans dels dos sexes es tocaven entre ells (i a mi) durant tota la conversa, conversa que s?esdevenia sobre una base igualment desconcertant d?interrupció constant. De tota manera, va ser gràcies a les conclusions a què vaig arribar després de totes aquestes xerrades de taula, que al capdavall vaig començar a parlar (i a escriure) la seva llengua, a admirar la seva ubiqüitat (és parlat per 9 milions i mig de persones en un territori que va bastant més enllà de les fronteres del propi Principat), a llegir la seva literatura (que s'estén des dels grans clàssics de la baixa edat mitjana fins a l?esclat al segle XX en tots els gèneres imaginables, encara en expansió en l'obra dels novel·listes contemporanis com Jordi Puntí i Najat El Hachmi). No obstant això, venint com jo venia de la terra del National Front i el British National Party, no podia desfer-me de les ressonàncies negatives que percebia a la paraula "nacionalista", usada per alguns, encara que no tots, els meus amics catalans per descriure les seves opinions no unionistes. Vaig necessitar un quants anys més de conversa i observació per aprendre que Catalunya té una estructura social diferent de la resta d'Espanya (el dret civil català que afavoreix les petites explotacions familiars i una mentalitat mercantil), que ?a diferència d'Espanya? no té gairebé cap concepte ètnic de la identitat, que la seva població és una amalgama de transeünts internacionals (la llengua, el coneixement de la qual pot ser actiu o passiu, és l?únic passaport català veritable). A sobre d'això, Catalunya té la seva pròpia cuina, la seva tradició artística (no és casualitat que el surrealisme - Dalí i Miró, i els seus mentors, el filòsof Pujols i el poeta Foix - trobés la seva llar per primera vegada a la Barcelona de principis del caòtic segle XX), els seus propis estils arquitectònics (gòtic català a través de Gaudí), la seva història i fins i tot les seves pròpies regions (41 idiosincràtiques i orgulloses comarques). En poques paraules, em vaig adonar que li faltava cap dels atributs de qualsevol país de ple dret. Un país, per descomptat, pot existir feliçment sense un estat propi. Això no és ara el cas de Catalunya, infeliç amb l'estat amb qui es va veure obligada a unir-se fa tres segles. Per això l?impuls actual per a la independència, després de la qual ?si els catalans voten els partits polítics que l'afavoreixen, tal com sembla que faran el 25 de novembre? articles com aquest, d?informació en defensa d?una nació, seran completament redundants.
  
  http://www.vila…ne-sentit.html

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 28.11.2012, 13:24

  'The Economist' assegura que l'independentisme no s'acaba
  
  L'autor d'un bloc del setmanari considera 'il·lús' pensar que el sentiment 'desapareixerà' perquè hi ha una 'fornada de joves i partits al Parlament' que aposten per l'estat propi
  
  L'autor es fa ressò de la importància del català i la repressió que va patir durant el franquisme
  28/11/12 12:35 - barcelona - Pol Serrano
  
  El setmanari The Economist, afirma, en un article titulat Catalonian confusion, que els partits que donen suport a l'autodeterminació tenen ara una àmplia majoria.
  
  La publicació considera 'il·lús' pensar que 'l'independentisme desapareixerà, perquè hi ha tota una fornada de joves i i partits al Parlament que no estan d'acord amb l'estat de Catalunya dins d'Espanya'.
  
  En l'article, l'autor, que se centra en analitzar la relació entre la llengua i el nacionalista, es pregunta 'quins són els factors lingüístics que hi ha en joc?'. Seguidament s'hi aporten dades, com per exemple, que el català és una llengua tant antiga com el francès o l'italià.
  
  També explica el rol que va exercir Franco amb el català: 'tota llengua que no fos el castellà, va ser desencoratjada sota l'eslògan d'una bandera, una pàtria, una llengua'. En aquest sentit, la publicació conclou que en certa manera Franco va aconseguir el seu propòsit, perquè, segons la revista, la llengua catalana ha quedat relegada 'en l'àmbit privat més que no pas en l'ús públic i oficial'.
  
  Tanmateix, 'el català pateix un altre desafiament', perquè durant els anys de bonança econòmica, molts llatinoamericans van emigrar a Espanya, i d'aquests molts a la 'benestant Catalunya'. 'Van portar el castellà', i en les grans ciutats 'van sentir poca necessitat d'aprendre el català'.
  
  Pel que fa a la immersió lingüística, el setmanari afirma que els nacionalistes catalans no ho veuen com una imposició, 'volen que el català sigui a Catalunya com el francès és a França', però 'aquest és el problema de Catalunya, que encara no és un estat com França'.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Resumint, moltes vegades demanem la lluna sens voler agafar una escala i començar a pujar els graons...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 29.11.2012, 18:23

  La petició a la Casa Blanca a favor d'un referèndum ja supera les 13.000 adhesions
  
  L'objectiu és aconseguir arribar a les 25.000 adhesions perquè el govern d'Obama es faci ressò de la consulta independentista
  
  La demanda popular, iniciada per un ciutadà nord-americà, es va penjar al web dissabte
  29/11/12 15:58 - barcelona - Redacció
  
  La petició popularque un ciutadà nord-americà ha penjat al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les13.000 adhesions.
  
  La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. Segons les normes de la secció, si s'arriba a les 25.000 signatures en línia abans del 24 de desembre, la Casa Blanca se n'ha de fer ressò, tot i que hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 30.11.2012, 15:06

  Teucre

  La petició a la Casa Blanca a favor d'un referèndum ja supera les 13.000 adhesions
  
  L'objectiu és aconseguir arribar a les 25.000 adhesions perquè el govern d'Obama es faci ressò de la consulta independentista
  
  La demanda popular, iniciada per un ciutadà nord-americà, es va penjar al web dissabte
  29/11/12 15:58 - barcelona - Redacció
  
  La petició popularque un ciutadà nord-americà ha penjat al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les13.000 adhesions.
  
  La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. Segons les normes de la secció, si s'arriba a les 25.000 signatures en línia abans del 24 de desembre, la Casa Blanca se n'ha de fer ressò, tot i que hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

  
  
  Falten menys de 5.000 peticions perquè la Casa Blanca es faci ressò de la consulta catalana
  
  La crida popular demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur
  
  La demanda es va inscriure el 24 de novembre i probablement assolirà les 25.000 adhesions requerides aquest divendres
  30/11/12 11:42 - barcelona - Redacció
  
  La peticiópopular que un ciutadà nord-americà va penjar al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les 20.000 adhesions. Així només falten 5.000 firmes més per intentar què l'administració nord-americana se'n faci ressò. Tal com va informar el corresponsal d'El Punt Avui, Dani Triadó, hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas.
  
  La iniciativa, escrita en anglès, defensa que ?molts catalans no se senten espanyols, sinó ciutadans catalans sense estat?. ?El poble català té una cultura, tradicions i llengua diferenciades, que no són respectades pel govern espanyol. Durant la Diada Nacional, 1,5 milions de persones van prendre els carrers de Barcelona per demanar la independència, però Espanya simplement els ha ignorat?, s'afirma en la petició, en què es demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
  
  La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 30.11.2012, 15:09

  La ?CiA a l'ombra' veu l'independentisme reforçat
  
  El secessionisme està més fragmentat però ?fort i constant?
  
  L'anàlisi prediu que Mas governarà, però que ho ?tindrà difícil perquè es veurà obligat a pactar amb partits més petits contraris a l'austeritat?
  30/11/12 13:55 - barcelona - Pol Serrano
  
  L'agència Stratfor és un proveïdor d'anàlisis geopolítics, per entendre el context geopolític dels fets. El cas de les passades eleccions a Catalunya també és analitzat en un article titulat A Espanya, implicacions de les eleccions catalanes.
  
  L'article comença dient que l'independentisme a Catalunya és fort, però ?complex i contradictori?, i el fet que el resultat de CiU sigui dèbil implica que ?Rajoy tindrà dificultats en la seva lluita contra la crisi?. A més a més, l'agència preveu que ?serà difícil que els partits independentistes acordin un pacte donades les seves diferencies?. També remarca que a Mas ?li han passat factura les retallades? i remarca que ?ERC ha tret un bon resultat?. Així com és ?notable? la irrupció de les CUP un partit ?proindependència i anticapitalista?.
  
  Stratfor treu diferents tendències: ?el sentiment secessionista és fort i constant?; els quatre partits proindependència, ?controlen 87 escons, un més que en les passades votacions?; tanmateix, ?el debilitament de Convergencia i Unió, ha canviat el balanç de poder dins del món independentista?; finalment, els partits amb una gran ?afiliació europeista, han perdut pes, i han guanyat els europeistes, però crítics amb la política d'austeritat requerida per Brussel·les?.
  
  L'anàlisi prediu que Mas governarà, però que ho ?tindrà difícil per assegurar la governabilitat perquè es veurà obligat a pactar amb partits més petits contraris a la austeritat?.
  
  També hi haurà complicacions amb la independència de Catalunya, segons l'article, perquè ?tot i que hi hagi un acord per fer-lo, la constitució espanyola el prohibeix?. Tanmateix, ?també hi ha la opció de fer un referèndum no vinculant, tot i que també podria ser prohibit per Madrid?. A partir d'aquí només es veu la opció de demanar suport a Europa.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Notem que tot el que diu... encara que CIU hagés arrasat a les eleccions amb majoria absoluta, d'aquest informe poques coses canviarien...

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• 38 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.