• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 30.06.2017, 21:55

  General
  Nom complet : Sense ficció - Cíborgs entre nosaltres - Rafel Duran Torrent - 2017 [WEB TVC Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom/mp42)
  Mida de l'arxiu : 1,01 GiB
  Durada : 55 min 34 s
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 2 590 kb/s
  Data de codificació : UTC 2017-06-22 23:01:59
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-06-22 23:01:59
  
  Vídeo
  ID : 2
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.1
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, ReFrames : 3 fotogrames
  Ajustos del perfil, GOP : M=3, N=25
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 55 min 34 s
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 2 500 kb/s
  Amplada : 1 280 píxels
  Alçada : 720 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Estàndard : PAL
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
  Mida pista : 991 MiB (96%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-06-22 23:02:01
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-06-22 23:02:01
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 1
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : 40
  Durada : 55 min 34 s
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 235 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 spf)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 37,2 MiB (4%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-06-22 23:01:59
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-06-22 23:01:59
  
  
  
  SENSE FICCIÓ - CÍBORGS ENTRE NOSALTRES
  
  Una coproducció de TV3 i Mediapro, 2017
  Apte
  
  Dirigit per Rafel Duran Torrent
  
  Un cíborg és un individu que porta dispositius electrònics implantats al seu organisme que li donen capacitats que van més enllà de les capacitats ?normals? d?un humà.
  
  Moltes persones porten implantats aparells electrònics que restauren alguna funció de l?organisme. Per exemple, els marcapassos que regulen el ritme cardíac. D?aquí pocs anys, no tan sols podrem reparar el que no funciona en el nostre cos, sinó que la tecnologia ens permetrà tenir capacitats que superen la naturalesa humana i, per tant, ens convertirem en cíborgs.
  
  En pocs anys, la tecnologia es fusionarà amb els nostres cossos de maneres que avui ens semblen inimaginables, redefinirà els límits del que és ser humà i augmentarà les nostres capacitats biològiques com a espècie. Actualment, la fusió del cos amb la tecnologia està restringida i només s'accepta per raons mèdiques. Però ja hi ha persones que, mogudes per l?afany d?experimentar, han creuat els límits biològics: són els primers cíborgs, i s?enfronten a la reacció de la societat, que va de la malfiança a l'entusiasme. Avui són tan sols una petita minoria, i molta gent els considera experimentadors trastocats, però en un futur proper potser els reconeixerem com a pioners.
  
  ?Cíborgs entre nosaltres? presenta la història de diversos cíborgs, com la de Neil Harbisson, un artista català que va ser el primer cíborg reconegut oficialment per un govern. Els protagonistes expliquen per què han decidit fer aquests pas, quins problemes els suposa la seva condició de cíborgs en la seva vida quotidiana i de quina manera lluiten per superar els recels de la societat.
  
  El documental també visita els laboratoris d?investigadors d?alt nivell, i descobrim que la ciència està més a prop del que ens pensem de poder transformar-nos en cíborgs i que la barrera és, sobretot, de tipus ètic. En la part final del documental, s?analitzen les implicacions filosòfiques, ètiques i legals que té el fet d?anar més enllà del que és humà i permetre que les màquines formin part de nosaltres.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 07.07.2017, 18:58

  File Name : Sense ficció - La veritable història de Madonna - Jean-François Firey - 2011 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 896 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:54:34
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 2039 Kbps
  Factor de qualitat: 0,29 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 1
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 128 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - LA VERITABLE HISTÒRIA DE MADONNA
  
  Una producció d?Actual Prod
  Any 2011
  Majors de treze anys
  
  Direcció Jean-François Firey
  
  Madonna és una de les grans icones del pop, una de les cantants més ben pagades de tots els temps i la cantant individual que més discos ha venut al món. Es coneix prou bé la seva faceta d?artista, els seus èxits musicals, els vídeos sexuals i provocatius, la seva capacitat de reinventar la seva imatge i la seva música, però, com és la persona, qui és, en realitat?
  
  ?La veritable història de Madonna? ens porta al descobriment de la personalitat d?aquesta artista, actriu i empresària, d?aparença fràgil, però de temperament fort i fermes conviccions, icona de la música però també font d?inspiració per a moltes dones: la seva família ?la defunció de la mare quan ella tenia 5 anys la marcarà profundament? la seva exuberància, el seu desig precoç de seduir i d?escandalitzar. El documental repassa la seva relació amb la religió, l?espiritualitat, la maternitat, la sexualitat, la relació amb els homes, les seves guerres d?egos amb els seus nombrosos amants, la seva primera trobada amb Sean Penn i les paradoxes i contradiccions que l?han acompanyat al llarg de la seva vida. Finalment, aquest documental explora la seva relació amb l?edat i el seu cos, la recerca de la joventut eterna i coneixerem una possible successora: la seva filla Lourdes.
  
  El documental compta amb nombroses imatges d?arxiu inèdites i entrevistes exclusives amb persones del seu entorn, com amics de la infància, el seu germà, la seva biògrafa o el seu primer agent.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 14.07.2017, 18:44

  File Name : Sense ficció - Montserrat Roig, l'hora violeta - Neus Rafols - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:58:13
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x304 (2,37:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1553 Kbps
  Factor de qualitat: 0,29 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 128 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - MONTSERRAT ROIG, L'HORA VIOLETA
  
  Una producció de Good Company Productions en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE, 2017
  Apte
  
  Direcció i guió:: Neus Ràfols
  Realització: Pere Herms
  Fotografia: Ferran Casterà
  Muntatge: Tomás Muñoz
  Recerca periodística i documental: Jordina Arnau
  Música: interpretada per Maria Camats i cançons de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, Ovidi Montllor, Lluís Llach, i Marina Rossell
  Interpretació: Lali Feliu i Meritxell Sabaté
  
  "Montserrat Roig: l'hora violeta" repassa la vida i obra de l'escriptora i periodista catalana (1946-1991), compromesa amb el seu temps, la Transició democràtica i la lluita antifranquista i feminista. I ho va fer des del seu esguard de dona. Per això el títol del documental recupera una de les seves obres: 'L?hora violeta', l'hora de mirar-se la realitat amb ulls de dona.
  
  El documental, rodat a Barcelona, Formentera i Rússia (Sant Petersburg i Moscou), s'articula a partir d'entrevistes a persones del seu cercle més íntim, com els seus dos fills, Roger i Jordi Sempere, la fotògrafa i gran amiga Pilar Aymerich, la seva confident, Montse Blanes, i a companys i companyes de professió i militància, com Robert Saladrigas, Carme Riera, Isabel Clara Simó, Ignasi Riera, Marta Pessarrodona, Mijail Mishin, a més d'una de les seves biògrafes, Betsabé Garcia.
  
  Montserrat Roig
  
  
  La narració es complementa amb entrevistes a Montserrat Roig en el programa 'Personatges' de TVE, un extens arxiu fotogràfic de la fotoperiodista Pilar Aymerich i imatges d'arxiu del Museu d'Història de Catalunya, Fons Amical Mauthausen, de l'Amical de Ravensbrück, i fotografies personals cedides pel seu fill, Roger Sempere, i d'altres amistats.
  
  D'altra banda, es ficcionen fragments d'algunes de les seves obres, de manera que ficció i realitat es fonen per plasmar un únic 'univers Roig' habitat per símbols de la narradora com 'el pati del llimoner' o la cançó 'Le temps de cerises', títol d'una novel·la seva que ha donat lloc a la banda sonora del film.
  
  
  40 anys del llibre "Els catalans als camps nazis"
  
  Els catalans als camps nazis
  
  Montserrat Roig va trencar el silenci entorn de la complicitat del franquisme amb el nazisme. "Els catalans als camps nazis" (1977), premi Crítica Serra d'Or, és segurament el seu llibre més impactant. El documental narra el procés d'investigació periodística que va donar a conèixer la deportació i mort de milers de republicans catalans en els camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial.
  El documental també reconstrueix el viatge que va realitzar el 1980 a Sant Petersburg per investigar el setge nazi de Leningrad entre 1941-1944, i compta amb material d'arxiu inèdit cedit pel Museu del Setge d'aquesta ciutat.
  
  "Montserrat Roig: l'hora violeta" s'endinsa en l'univers literari i el pensament d'una dona que va deixar una empremta fonamental en la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.07.2017, 20:43

  General
  Nom complet : Sense ficció - Las cloacas de Interior - Jaume Roures- 2017 [WEB TVC per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom/mp42)
  Mida de l'arxiu : 1,42 GiB
  Durada : 1 h 18 min
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 2 591 kb/s
  Data de codificació : UTC 2017-07-21 07:23:01
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-07-21 07:23:01
  
  Vídeo
  ID : 2
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.1
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, RefFrames : 3 fotogrames
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 1 h 18 min
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 2 500 kb/s
  Amplada : 1 280 píxels
  Alçada : 720 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Estàndard : PAL
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
  Mida pista : 1,37 GiB (96%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-07-21 07:23:02
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-07-21 07:23:02
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 1
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : 40
  Durada : 1 h 18 min
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 388 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 52,7 MiB (4%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-07-21 07:23:01
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-07-21 07:23:01
  
  
  SENSE FICCIÓ - LAS CLOACAS DE INTERIOR
  
  Una producció de Mediapro, 2017
  
  Dirigida per Jaume Roures
  
  ?Las cloacas de Interior? és el resultat de nou mesos de feina d?investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d'il·legalitats i de corrupció en el si del Ministeri de l'Interior.
  
  El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d'Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d?una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d?Asuntos Internos de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; Jose Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l?Interior que ha preferit conservar l?anonimat.
  
  A partir d?aquestes declaracions inèdites, que serveixen per comprendre l?abast de l?entramat d?il·legalitats, ?Las cloacas de Interior? té la voluntat d?aixecar la mirada per damunt de casos concrets, per trobar un fil conductor global i crear, així, un relat de la guerra bruta d?Interior.
  
  El documental comença amb les gravacions que el diari ?Público? va donar a conèixer el juny del 2016 entre l?exministre d?Interior, Jorge Fernández Díaz, i l?excap de l?Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alonso. Gràcies a les investigacions dels periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo, es van destapant les diferents trames que han confluït en la policia.
  
  Es pren el cas Trias com a punt de partida, aprofitant que surt esmentat en les converses entre l?exministre Jorge Fernández i De Alfonso, i es va estirant el fil per acabar desvetllant les males pràctiques i el ?modus operandi? de la guerra bruta de l?Estat en molts altres casos, com el d?Interligare, el d?Elisa Pinto, l'Informe Veritas, la trama d'espionatge dins del PP de la Comunitat de Madrid o l'informe PISA sobre el finançament de Podem.
  
  ?Las cloacas de Interior? dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l?Interior anònim, la denominada ?oficina sinistra?, encarregada d?elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació, el comissari Villarejo i la Brigada Política, que, formada ?per càrrecs policials de confiança del Ministeri?, realitzaven activitats ?que es podrien anomenar alegals?.
  
  L?origen de molts dels integrants d?aquesta ?mafia policial? se situa, com Villarejo, a l?antiga Brigada Político-Social franquista, i són els responsables d?informes com Veritas, destinat a desacreditar Baltasar Garzón quan es trobava en plena investigació de l?activitat dels GAL.
  
  El documental demostra, a més, que l?activitat d?aquest entramat politicopolicial no es limita a territori espanyol. El testimoni creuat dels germans Cierco, propietaris de Banca Privada d?Andorra, i de Martín Blas revelen l?existència de maniobres il·legals per tal d?aconseguir els comptes opacs de la família Pujol i són el testimoni de l?acció d?aquesta trama bruta en l?operació Catalunya.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega
  
  File Name : Sense ficció - Las cloacas de Interior - Jaume Roures- 2017 [RIP TDT TV3 per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 1,09 Gb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:20:42
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1812 Kbps
  Factor de qualitat: 0,26 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 128 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - LAS CLOACAS DE INTERIOR
  
  Una producció de Mediapro, 2017
  
  Dirigida per Jaume Roures
  
  ?Las cloacas de Interior? és el resultat de nou mesos de feina d?investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d'il·legalitats i de corrupció en el si del Ministeri de l'Interior.
  
  El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d'Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d?una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d?Asuntos Internos de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; Jose Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l?Interior que ha preferit conservar l?anonimat.
  
  A partir d?aquestes declaracions inèdites, que serveixen per comprendre l?abast de l?entramat d?il·legalitats, ?Las cloacas de Interior? té la voluntat d?aixecar la mirada per damunt de casos concrets, per trobar un fil conductor global i crear, així, un relat de la guerra bruta d?Interior.
  
  El documental comença amb les gravacions que el diari ?Público? va donar a conèixer el juny del 2016 entre l?exministre d?Interior, Jorge Fernández Díaz, i l?excap de l?Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alonso. Gràcies a les investigacions dels periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo, es van destapant les diferents trames que han confluït en la policia.
  
  Es pren el cas Trias com a punt de partida, aprofitant que surt esmentat en les converses entre l?exministre Jorge Fernández i De Alfonso, i es va estirant el fil per acabar desvetllant les males pràctiques i el ?modus operandi? de la guerra bruta de l?Estat en molts altres casos, com el d?Interligare, el d?Elisa Pinto, l'Informe Veritas, la trama d'espionatge dins del PP de la Comunitat de Madrid o l'informe PISA sobre el finançament de Podem.
  
  ?Las cloacas de Interior? dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l?Interior anònim, la denominada ?oficina sinistra?, encarregada d?elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació, el comissari Villarejo i la Brigada Política, que, formada ?per càrrecs policials de confiança del Ministeri?, realitzaven activitats ?que es podrien anomenar alegals?.
  
  L?origen de molts dels integrants d?aquesta ?mafia policial? se situa, com Villarejo, a l?antiga Brigada Político-Social franquista, i són els responsables d?informes com Veritas, destinat a desacreditar Baltasar Garzón quan es trobava en plena investigació de l?activitat dels GAL.
  
  El documental demostra, a més, que l?activitat d?aquest entramat politicopolicial no es limita a territori espanyol. El testimoni creuat dels germans Cierco, propietaris de Banca Privada d?Andorra, i de Martín Blas revelen l?existència de maniobres il·legals per tal d?aconseguir els comptes opacs de la família Pujol i són el testimoni de l?acció d?aquesta trama bruta en l?operació Catalunya.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.09.2017, 20:29

  General
  Nom complet : Sense ficció - Lady Diana contra Elisabet II... - Caroline Benarrosh - 2016 [WEB TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom/mp42)
  Mida de l'arxiu : 934 MiB
  Durada : 50 min 23 s
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 2 592 kb/s
  Data de codificació : UTC 2017-08-21 02:01:56
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-21 02:01:56
  
  Vídeo
  ID : 2
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.1
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, RefFrames : 3 fotogrames
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 50 min 23 s
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 2 500 kb/s
  Amplada : 1 280 píxels
  Alçada : 720 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Estàndard : PAL
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
  Mida pista : 899 MiB (96%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-21 02:01:58
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-21 02:01:58
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 1
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : 40
  Durada : 50 min 23 s
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 222 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 33,7 MiB (4%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-21 02:01:56
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-21 02:01:56
  
  El 31 d?agost es compleixen 20 anys de la mort de Lady Di. Amb motiu d?aquest aniversari, el programa estrena ?Lady Diana contra Elisabet II. Un duel reial?, un documental que se centra en el pols que van lliurar durant anys la reina Elisabet II i la princesa Diana. Un conflicte generacional que es va disputar en secret portes endins del castell de Windsor. I després, ?La destrucció de la primavera? narra el fenomen turístic que durant trenta anys va atraure milers d?universitaris a pobles de la costa de Florida, fins que els excessos van topar amb la paciència dels ciutadans.
  
  SENSE FICCIÓ - LADY DIANA CONTRA ELISABET II. UN DUEL REIAL
  
  Una producció de Ciné Films Europe, 2016
  Apte
  
  Dirigit per Caroline Benarrosh.
  
  Durant disset anys, Elisabet II, la garant de la tradició, i Diana, la princesa rebel, van lliurar un duel implacable. Un duel que gairebé li costa la corona a la reina. Aquesta és la història d'un punt d'inflexió, en què una monarquia recalcitrant anglesa es veu obligada a adaptar-se a la modernitat.
  
  Lady Diana Frances Spencer, la tercera filla del vuitè comte de Spencer, tenia 19 anys i treballava d'ajudant a la guarderia d'una escola del centre de Londres quan va conèixer el príncep Carles. Protestant, verge i aristòcrata, era la candidata ideal per convertir-se en la dona del futur rei, assegurar un hereu a la corona i de pas tranquil·litzar els pares del príncep, amoïnats pel futur de la dinastia perquè amb trenta anys el Príncep de Gal·les no semblava tenir gaire pressa per donar hereus al tron.
  
  El 29 de juliol de 1981, davant de 750 milions de telespectadors, Diana es va casar amb el príncep Carles. Molt poc després del casament, aquell conte de fades es va convertir en un duel aferrissat entre dues dones, la reina Elisabet II i la princesa Diana, una confrontació de dos mons, per una banda el tradicional i secular i per l'altra el decididament contemporani. Aquest duel tràgic canviaria radicalment la imatge de la monarquia i la seva relació amb el poble britànic.
  
  El matrimoni concertat va assegurar la continuïtat de la dinastia amb dos fills. El 1982 va néixer Guillem i dos anys més tard, Enric. La reina n?estava satisfeta. A més, volia que la princesa assumís plenament el seu paper de membre de la família reial i es dediqués a les obres de beneficiència. Una vegada més, Diana compliria els desitjos de la reina, però a la seva manera. Va decidir lluitar per una causa per la qual la corona passava de puntetes, un tema tabú, la sida. I ho va fer, tot i la desaprovació de la reina. Va començar a donar suport a causes ignorades per la família reial, com la lepra o les mines antipersona, i la premsa li va fer costat. La diferència generacional es feia cada vegada més gran entre Diana, ja anmenada "la princesa del poble", i la reina, que hi continua mantenint una distància freda.
  
  Més tard, quan Diana i la reina sabien que Carles havia reprès la relació amb la seva examant, Camilla Parker Bowles, però la premsa encara ho desconeixia, la reina faria tot el possible per evitar un escàndol i més encara un divorci. Va proposar un pacte a la seva jove. Diana podia continuar amb les seves missions humanitàries amb la condició que s'avingués a representar el paper d'esposa i mare feliç. I així ho va fer durant quatre anys. Però als 31 anys, Diana ja no era la princesa dòcil a qui la reina podia imposar el seu comportament. Al cap de deu anys d'aquell matrimoni simulat, va decidir que era hora de posar punt final a aquella comèdia.
  
  La publicació del llibre ?Diana, su verdadera historia?, d?Andrew Morton, en el qual havia col·laborat, va ser la seva venjança contra la família reial. Un llibre tan explosiu va vendre més de 7 milions d'exemplars a 80 països. Sis mesos després, la parella es va separar i Diana, condemnada a l'ostracisme al palau de Kensington, va recaure en la depressió. A punt de patir una crisi nerviosa, Diana no va poder aguantar la presència constant dels mitjans de comunicació. El desembre de 1993 va anunciar la seva retirada de la vida pública.
  
  El gabinet de premsa reial va lliurar una batalla contra ella durant dos anys, fins que la princesa va decidir donar el cop final. El dia de l'aniversari de noces de la reina. El 20 de novembre de 1995, quan Elisabet II celebrava el 48è aniversari de casament, Diana concedia una entrevista al canal de televisió anglès de més audiència. ?Al meu matrimoni érem tres. I això és una multitud?, va afirmar-hi. Poques setmanes després, la reina va ordenar a Carles i Diana que es divorciessin.
  
  El 30 d'agost del 1997, Diana, la seva parella Dodi Al Fayed, el fill d'un home de negocis egipci multimilionari, i el seu xòfer Henry Paul, van morir arran d?un tràgic accident de trànsit a París, quan fugien dels paparazzis.
  
  L'endemà el país es va despertar plorant i es va indignar amb el silenci de la casa reial, que es va allargar durant dies. En els sondejos d?opinió que es van publicar llavors, més d'un terç dels britànics estaven a favor de l'abdicació immediata d'Elisabet II. El primer ministre Tony Blair va convèncer la reina perquè tornés a Londres, des d?on faria un comunicat públic.
  
  El cineasta Stephen Frears, director de ?La reina?, sentencia al documental: ?La van matar entre tots. Tots van participar en la seva mort. No es tracta ningú d'aquella manera. L'origen de tot va ser el matrimoni. No s'hi hauria d'haver casat. Allà és on van començar els problemes. Perquè sabíem que allò es tractava d'un ritual o de protocol. Va ser com un sacrifici humà.?
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.09.2017, 20:29

  General
  Nom complet : Sense ficció - La Rambla, secrets d'un escenari - Eva Martínez - 2011 [WEB TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom)
  Mida de l'arxiu : 436 MiB
  Durada : 50 min 53 s
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 1 199 kb/s
  Data de codificació : UTC 2011-11-22 14:32:42
  Data d'etiquetatge : UTC 2011-11-22 14:32:42
  
  Vídeo
  ID : 1
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.2
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, RefFrames : 6 fotogrames
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 50 min 53 s
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 1 100 kb/s
  Amplada : 1 024 píxels
  Alçada : 576 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.075
  Mida pista : 401 MiB (92%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2011-11-22 14:32:42
  Data d'etiquetatge : UTC 2011-11-22 14:32:42
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 2
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : 40
  Durada : 50 min 53 s
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 230 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 34,1 MiB (8%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2011-11-22 14:32:42
  Data d'etiquetatge : UTC 2011-11-22 14:32:42
  mdhd_Duration : 3053238
  
  
  SENSE FICCIÓ - LA RAMBLA, SECRETS D'UN ESCENARI
  
  Una producció de Televisió de Catalunya, SA amb la col·laboració de ?Parallel 40?,
  Dirigit per Luís Permanyer i realitzat per Eva Martínez
  
  Els misteris i secrets de la Rambla de Barcelona al descobert a través de Lluís Permanyer. L?escriptor ens acompanya en un recorregut únic i irrepetible. Descobrim una Rambla inèdita.
  
  L?escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona.
  
  En ?La Rambla: secrets d?un escenari?, Permanyer ens descobreix perquè aquest indret barceloní s?ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l?escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.
  
  Amb Ventura Pons, Joan Gaspart, Nazario i altres personatges que han viscut aquest carrer, l?escriptor ens porta a reconèixer la força del patrimoni immaterial que reflecteix l?ànima ciutadana a través de: la vida, la mort, la guerra, la diversió, el sexe i l?urbanisme.
  La vida perquè l'essència de la Rambla és la mateixa des del segle XVIII, quan es va urbanitzar, fins als nostres dies. Però també perquè aquest carrer és un cos viu que va evolucionant. Sempre ha estat un espai interclassista i intergeneracional.
  
  La mort representada amb les forques medievals del Pla de l?Os i per les bombes anarquistes de la primera meitat del segle XX, amb atemptats com el del Liceu, que buscaven fer servir la Rambla com un tornaveu formidable.
  
  La guerra que es fa present al segle XVII amb la confrontació del Corpus de Sang i la revolta dels Segadors i que el 19 de juliol del 1936 converteix la Rambla en el primer carrer d?un món nou.
  
  Per a Lluís Permanyer, el paisatge arquitectònic de la Rambla no és la clau: solament és el marc d?un escenari inexistent, però que s?ha anat imposant amb espontaneïtat. Per això els barcelonins han volgut que acollís tot allò que consideraven important i representatiu.
  
  L?escriptor ens explica com era la Rambla on es van concentrar els primers llocs d'oci i cultura de la ciutat: el teatre permanent més antic d'Espanya, el primer cafè de Barcelona, el Liceu...
  
  Ens presenta personatges que ens parlen de La Rambla com un espai de llibertat on s'expressen desitjos, tendències i reivindicacions. Tot plegat ha fet que a la Rambla s?hagin donat espontàniament les formes de producció estètica i social més innovadores.
  
  Un carrer únic al món que, en paraules de Lluís Permanyer, no ens hem de deixar perdre.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.09.2017, 20:30

  General
  Nom complet : Sense ficció - Latitud 80º - Guille Cascante - 2017 [WEB TV3 per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom/mp42)
  Mida de l'arxiu : 956 MiB
  Durada : 51 min 36 s
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 2 590 kb/s
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:43
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:43
  
  Vídeo
  ID : 2
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.1
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, RefFrames : 3 fotogrames
  Ajustos del perfil, GOP : M=3, N=25
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 51 min 36 s
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 2 500 kb/s
  Amplada : 1 280 píxels
  Alçada : 720 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Estàndard : PAL
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
  Mida pista : 920 MiB (96%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:47
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:47
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 1
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : 40
  Durada : 51 min 36 s
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 232 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 34,6 MiB (4%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:43
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:43
  
  
  
  ?Latitud 80º? ens proposa una gran expedició en veler des de Barcelona cap a l'oceà Glacial Àrtic i després fins a les aigües de l?Antàrtida. A partir de l?experiència del capità Albert Bargués, el documental reflexiona sobre la idea de la llar. És un viatge que busca respostes a les inquietuds que han motivat l?ésser humà a emprendre viatges cap a territoris desconeguts, moltes vegades per trobar-se a si mateix.
  
  SENSE FICCIÓ - LATITUD 80º
  
  Una producció de Goroka en coproducció amb TV3
  
  Dirigit per Guille Cascante.
  
  La història de les grans expedicions acostuma a començar de la mateixa manera: amb la idea peregrina d'algú que, la majoria de vegades sense els recursos necessaris, es fixa una meta desmesurada i comença a imaginar les diferents maneres d'assolir-la. El fet de voler saber què hi ha més enllà, l'obsessió de travessar la línia de l'horitzó per trobar respostes, forma part del comportament humà.
  
  ?Latitud 80º? recull l?experiència d'Albert Bargués, que l?any 2014 va salpar de Barcelona, a bord de l'Sterna, cap a l'oceà Glacial Àrtic. Aquesta era una expedició que es proposava arribar a la latitud 80°, emulant els viatges migratoris del xatrac àrtic, una au marina que fa la migració més llarga del regne animal: des de les zones boreals fins a les aigües de l'Antàrtida, per després tornar, sempre per les latituds on mai es pon el sol.
  
  En aquest viatge, que comença a Barcelona i passa per Tromso, els fiords de Finnmark, el cap Nord, l'illa de l'Os i Svalbard, els tripulants de l'Sterna avancen entre la natura més feréstega i viuen un viatge més enllà del passat. Un viatge fora del temps, per endinsar-se en l'entorn més inhòspit i dur dels confins de la Terra. Però els navegants no només han de trampejar les forces de la natura, a vegades el destí els juga males passades i els obstacles, les dificultats i el cansament els poden vèncer.
  
  El documental, dirigit per Guille Cascante, explica el naixement i ensorrament d'un projecte que pretenia recórrer a vela els pols gelats del planeta i proposa una reflexió sobre les motivacions i les obsessions que ens porten a endinsar-nos en allò desconegut.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 22.09.2017, 18:26

  General
  Nom complet : Sense ficció - Alexandre Deulofeu - Àngel Leiro - 2016 [WEB TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
  Format : MPEG-4
  Perfil format : Base Media / Version 2
  ID còdec : mp42 (isom/mp42)
  Mida de l'arxiu : 992 MiB
  Durada : 53 min 34 s
  Mode general velocitat bits : Variable
  Velocitat bits general : 2 590 kb/s
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:43
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:43
  
  Vídeo
  ID : 2
  Format : AVC
  Format/Info : Advanced Video Codec
  Perfil format : Main@L3.1
  Ajustos del perfil : CABAC / 3 Ref Frames
  Ajustos del perfil, CABAC : Sí
  Ajustos del perfil, RefFrames : 3 fotogrames
  Ajustos del perfil, GOP : M=3, N=25
  ID còdec : avc1
  ID còdec/Info : Advanced Video Coding
  Durada : 53 min 34 s
  Mode de taxa de bits : Constant
  Taxa de bits : 2 500 kb/s
  Amplada : 1 280 píxels
  Alçada : 720 píxels
  Relació d'aspecte : 16:9
  Mode fotogrames per segon : Constant
  Fotogrames per segon : 25,000 FPS
  Estàndard : PAL
  Espai de color : YUV
  Submostreig croma : 4:2:0
  Profunditat de bits : 8 bits
  Tipus d'escaneig : Progressiu
  Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
  Mida pista : 955 MiB (96%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:47
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:47
  Gama de color : Limited
  
  Àudio
  ID : 1
  Format : AAC
  Format/Info : Advanced Audio Codec
  Perfil format : LC
  ID còdec : mp4a-40-2
  Durada : 53 min 34 s
  Duració original : 53 min 34 s
  Mode de taxa de bits : Variable
  Taxa de bits : 93,6 kb/s
  Taxa de bits màxima : 245 kb/s
  Canal(s) : 2 canals
  Posicions dels canals : Front: L R
  Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
  Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
  Mode compressió : Amb pèrdua
  Mida pista : 35,9 MiB (4%)
  Mida pista original : 35,9 MiB (4%)
  Idioma : Anglès
  Data de codificació : UTC 2017-08-28 00:00:43
  Data d'etiquetatge : UTC 2017-08-28 00:00:43
  
  
  SENSE FICCIÓ - ALEXANDRE DEULOFEU: L'HISTORIADOR DEL FUTUR
  
  Una producció de Visiona TV en coproducció amb Televisió de Catalunya i David de Montserrat, 2016
  
  Dirigit per Àngel Leiro.
  
  Aquesta és l?aventura d?un home que, tot sol, es va proposar una de les empreses més grans imaginables: aconseguir la pau mundial. I ho va voler aconseguir amb l?ajuda només de la seva capacitat per entendre el funcionament de la història.
  
  Alexandre Deulofeu (l?Armentera, 1903-Figueres, 1978) és un personatge alhora excepcional i totalment desconegut. Deulofeu va ser un estudiós solitari amb una particularíssima ambició: voler entendre i predir la història, voler trobar un model matemàtic que li havia de permetre imaginar el món del futur. I el més sorprenent és que Deulofeu se?n va sortir. Ho va aconseguir.
  
  Va demostrar que es pot historiar el futur. Va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. El pas del temps ha confirmat les seves previsions. Per exemple: en els anys 30 va preveure la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d?Egipte i l?Índia; el 1941, que Hitler perdria la II Guerra Mundial; els anys 40, que França perdria les seves colònies, i, en els anys 50, altres fets històrics com l?enfonsament de l?URSS o l?hegemonia d?Alemanya en l?Europa actual. D?altra banda, també va anunciar que l?estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029.
  
  I allò que encara resulta més sorprenent és que, malgrat el seu èxit, la seva teoria revolucionària va caure en el més absolut oblit.
  
  Prèviament a l?emissió, el documental es preestrenarà als Cinemes Girona de Barcelona el mateix dia 5 de setembre, a les 20.00, dins el cicle Visions Documentals. El col·loqui comptarà amb la presència de l?historiador i net d?Alexandre Deulofeu, Juli Gutiérrez Deulofeu, d?alguns dels entrevistats i de l?equip tècnic del documental.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 29.10.2017, 17:21

  File Name : Sense ficció - Com hem canviat - Francesc Escribano - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 1008 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:58:51
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 2204 Kbps
  Factor de qualitat: 0,31 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - COM HEM CANVIAT
  
  Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Minoria Absoluta, 2017
  Apte
  
  Dirigit per Francesc Escribano.
  
  Quines de les coses que el 1992 ens semblaven inimaginables ara formen part de la nostra vida quotidiana? Quines transformacions ens han resultat més sorprenents? ?Com hem canviat? visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge ?Un any a pagès? de ?30 minuts? el 1992, per comprovar com s?ha transformat la societat en els últims 25 anys.
  
  En aquest programa s?acomiada Joan Salvat, director del ?Sense ficció? durant nou anys i del ?30 minuts? durant vint-i-quatre. A partir d?ara l?espai estarà dirigit per Montse Armengou, periodista i codirectora de reconeguts documentals com ?Els internats de la por?, ?Torneu-me el fill? o ?Els nens perduts del franquisme?.
  
  L'any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental ?Un any a pagès?, emès dins de l?espai ?30 minuts? de TV3, en què seguia durant tot un any la vida d'una família de pagesos de la Vall d'en Bas, la família Carrera. Ara, 25 anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com estan i com els ha anat.
  
  En el seu moment, la van triar perquè era una de les poques famílies que encara es dedicaven del tot a la ramaderia. Però després d'un període de canvis revolucionaris, han sabut adaptar-se als nous temps i la granja es troba en plena activitat. El documental mostra com han canviat les maneres de treballar al camp, però també és un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida d?aquests catalans de la Garrotxa en 25 anys. A la comarca, per exemple, l?any 1992 hi havia 434 habitants nascuts a l?estranger; avui, en canvi, n?hi ha 9.020 registrats.
  La família Carrera representa, al mateix temps, un mirall de l?evolució de la nostra societat en aquest quart de segle. Per això aquest documental no explica només les transformacions d?una família, sinó que, en realitat, ens apel·la a tots nosaltres i ens revela com hem canviat.
  
  ?Un any a pagès? és com es va titular aquell programa que es va fer l?any 92. Vist ara, sorprèn com acabava, perquè plantejava un dilema molt pessimista: o plegar o continuar però fent una inversió potent. Aquest era el dilema d?en Salvador, i així és com comença ?Com hem canviat?.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 10.11.2017, 18:17

  File Name : Sense ficció - Veus contra l'estigma - Marta Espar & Marc Parramon - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 863 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:01:58
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x336 (2,14:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1756 Kbps
  Factor de qualitat: 0,30 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - VEUS CONTRA L'ESTIGMA
  
  Una producció Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, 2017
  Apte
  
  Dirigit per Marta Espar i Marc Parramon.
  
  ?Vaig entrar a urgències pel meu propi peu. (...) No em deixaven menjar el menjar que jo havia portat de casa, no em deixaven sortir a fumar, no em deixaven veure la meva dona que estava a l?altre costat de la porta. Llavors em vaig agitar però no vaig fer cap agressió. La resposta no va ser que vingués un terapeuta, la resposta va ser que vinguessin sis de seguretat. (...) Quan em vaig deixar lligar em van sedar, em van punxar. No em van deixar anar al lavabo, tot i que ho vaig demanar.?
  
  Aquest és el relat d?Edgar Vinyals, una de les 40 persones que van ser immobilitzades el 2015 a l?Hospital de Sant Pau i una de les veus que reivindiquen reformular els protocols i tractaments envers els pacients de salut mental.
  
  L?Edgar considera que el seu és ?un cas d?èxit, de recuperació?, perquè va acabar els estudis, perquè es va decidir a parlar obertament amb els amics del que li passava i es va atrevir a dir a la seva cap que prenia medicació. A més, des de l?entitat que presideix, Federació Veus, promou la defensa dels drets de les persones diagnosticades amb un problema de salut mental i que el seu missatge arribi a polítics i professionals per repensar el sistema de salut mental.
  
  El seu cas no és únic. Un grup cada dia més nombrós de persones diagnosticades amb algun trastorn mental surt de l'armari i revoluciona les estructures sanitàries i les associacions de pacients i familiars. Seguint l'estela del que ja va començar fa més d'una dècada en altres països europeus, es fan visibles amb anuncis al metro, cursos a professionals o xerrades als periodistes dels mitjans. Reclamen tenir el mateix dret que té un malalt de càncer per escollir entre possibles tractaments, i volen construir en la societat una nova mirada, lliure de prejudicis, sobre la malaltia mental. Perquè tenir un problema de salut mental no vol dir estar sempre fora de joc ni tampoc significa posseir un caràcter dèbil o més agressiu o violent que qualsevol altre. El canvi d'enfocament que proposen no tan sols té beneficis a escala individual, sinó que s'ha demostrat que redueix notablement els costos sanitaris. Aquest documental acosta a l'espectador aquesta nova visió de la malaltia mental a través del retrat en proximitat d'alguns pioners que han pres la paraula i que han alçat la veu en contra de l'estigma.
  
  ?Veus contra l?estigma? mostra aquesta revolució i canvi de paradigma en el món de la salut mental a través del testimoni de l?Edgar, integrador social i president de la Federació Veus; l?Elisenda, una jove periodista; l?Àngel, enginyer en una gran companyia petroliera, i el David, pintor. A tots els han diagnosticat un trastorn mental i dediquen part del seu temps a l?activisme pels drets humans en salut mental. L?Elisenda, per exemple, és activista del Grup de Sensibilització als Mitjans de la plataforma Obertament, on també col·labora l?Àngel.
  
  En comptes de teràpies amb medicaments que els provoquen importants efectes secundaris, de contencions mecàniques (lligar persones al llit) i llargues hospitalitzacions, reclamen més inversió en tractaments psicològics i psicosocials, prevenció i recursos laborals que els permetin recuperar-se i reinserir-se en la societat.
  
  Entre els referents per aquesta renovació, destaquen el projecte finès Diàleg Obert, de renom mundial - que ha aconseguit una de les taxes d?esquizofrènia més baixes del món a Lapònia Occidental-; la feina desenvolupada per la xarxa pública de salut mental de Girona - amb una taxa de reingressos tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i la més baixa d?Europa-, i la de la Clínica Psiquiàtrica Ticino, a Suïssa, que fa tres anys que no lliga cap pacient al llit.
  
  "Veus contra l'estigma" (2017) és una producció de Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de la Joventut, l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Salut i amb el suport del Departament de Cultura.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.11.2017, 12:55

  File Name : Sense ficció - Treballar després de la crisi - Jaume Ginestà - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 896 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:51:08
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 2257 Kbps
  Factor de qualitat: 0,32 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - TREBALLAR DESPRÉS DE LA CRISI
  
  Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Produccions El Videocassette, 2017
  
  Dirigit per Jaume Ginestà.
  
  Tenir una formació acadèmica o experiència no és garantia actualment d?aconseguir una feina. La crisi ha generat un nou model de desigualtat social. Tot i que els indicadors assenyalen una recuperació econòmica, aquesta recuperació es fonamenta en la precarietat laboral, els salaris baixos i la temporalitat. ?Que repuntin indicadors econòmics no farà que visquem com fins ara. Viurem diferent?, assegura Genís Roca, un dels consultors més respectats en l?adaptació d?empreses i organitzacions als nous paràmetres digitals. Viurem diferent... però com?
  
  Aquest context social i econòmic coincideix amb l?anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots. Segons els experts en robotització i automatització Carl Frey i Michael Osborne, autors de l?estudi ?The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?? (El futur del treball: com de susceptibles són els llocs de treball a la informatització?), publicat per la Universitat d?Oxford, el 47% de les professions als Estats Units (CaixaBank ha extrapolat la dada a Espanya i l?ha situat al 43%) estan en risc de ser totalment automatitzades. Per ells, el futur passa per formar-se en aquest àmbit o conformar-se amb feines del ram de serveis amb sous més baixos.
  
  Aquestes dades són possibles perquè l?automatització ja no es limita als processos industrials. El documental mostra com la intel·ligència artificial comença a introduir-se en àmbits socials com els serveis d?atenció al client, que amenacen de buidar els call centers de persones, el vehicle i l?autobús autònoms, que posaran en perill la feina de taxistes i conductors, la banca o la medicina. En aquest últim camp, la intel·ligència artificial es fa servir com a una segona opinió per recomanar, per exemple, quin tractament és el més adient per a un pacient amb càncer.
  
  El robots també s?introdueixen en entorns socials. Un altre investigador d?Oxford, Shimon Whiteson, desenvolupa un robot autònom per a l?atenció a la gent gran, i a Catalunya la investigadora Carme Torras treballa amb màquines que ja són capaces de vestir persones o plegar roba. L?objectiu és desenvolupar robots que ajudin les persones amb mobilitat reduïda.
  
  Els avenços tecnològics comporten un impacte immediat sobre l?ocupació. La revolució tecnològica s?accelerarà i comportarà l?eliminació de molts llocs de treball. En un extrem quedaran les feines de serveis més difícils d?automatitzar i amb sous més baixos i, en l?altre, les noves feines qualificades relacionades amb la tecnologia. N?hi haurà prou? Quants treballadors corren el risc de no seguir el ritme? Seran expulsats del món laboral o s?hauran de conformar amb feines de baix nivell, mal pagades? Reciclar-se en feines tecnològiques és la millor opció? En aquest sentit, el documental utilitza com a fil narratiu un curs de programació per a persones a l?atur que s?ha fet al Centre d?Empreses Innovadores de Balaguer. L?esforç dels estudiants Paola Alfonso i Rafa Martínez per entrar en una de les professions amb més futur simbolitza la transformació d?un mercat laboral cada vegada més polaritzat. Tothom hi podrà accedir? Les opinions i experiències recollides apunten cap a un escenari ple d?incògnites en els pròxims anys.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 29.11.2017, 14:36

  File Name : Sense ficció - L'últim gegant d'Europa - Jordi Portals - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 896 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:01:10
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1856 Kbps
  Factor de qualitat: 0,26 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - L'ÚLTIM GEGANT D'EUROPA
  
  Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat
  Any
  Apte
  
  Dirigit per Jordi Portals
  
  La Conca de Tremp, al sud dels Pirineus, és un paradís per als paleontòlegs. No només perquè s?hi hagin trobat ossos, ous i petjades, sinó perquè és un dels pocs llocs al món on s?han trobat restes dels últims dinosaures que van habitar la Terra. ?L?últim gegant d?Europa? explica la història d?una troballa paleontològica excepcional: l?esquelet d?un dinosaure de grans dimensions que va viure al sud dels Pirineus fa 69 milions d?anys, poc abans de l?impacte del meteorit que va provocar l?extinció d?aquests animals.
  
  Cada resta trobada és la peça d?un trencaclosques que acabarà encaixant o no, donant respostes i provocant noves preguntes. La narració va seguint els avenços de l?equip científic que estudia les restes extraordinàries d?aquest titanosaure en una mena de thriller paleontològic que no estalvia recreacions ni efectes 3D. Per reunir totes les peces del puzle, hauran de remuntar-se a l?excavació que va realitzar al jaciment d?Orcau el paleontòleg alemany Walter Kühne l?any 1955, localitzar les primeres restes que va trobar i aconseguir la llibreta on apuntava tots els detalls de l?excavació, desapareguda durant més de 60 anys.
  
  En aquesta descoberta tot és excepcional. Primer, perquè no és gens habitual trobar un esquelet de dinosaure. Segon, perquè les mides de l?esquelet fan plantejar-se, als científics, si es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa. Només el coll feia cinc metres de longitud. Tercer, perquè amb una antiguitat de 69 milions d?anys, se situa molt pròxim al moment de l?extinció, un període molt difícil d?estudiar per la manca de restes trobades. La majoria d?esquelets trobats fins ara, a Estats Units i a Sud-amèrica, pertanyen al període juràssic o al cretaci inferior, és a dir, fa entre 200 i 100 milions d?anys. Per tot això, el fòssil de dinosaure excavat al jaciment d?Orcau el fa del tot únic.
  
  Les investigacions els plantegen moltes incògnites científiques. Quina mida tenia el titanosaure? Com menjava? Com es movia? Com es reproduïa? A quina espècie pertany aquest dinosaure tan diferent dels que s?han trobat fins ara? Es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa? El seu descobriment escriurà una pàgina en blanc de la història d?aquests animals fascinants que van dominar la Terra durant 160 milions d?anys i que, de manera sobtada, van desaparèixer per sempre.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 15.12.2017, 17:02

  File Name : Sense ficció - L'impostor - Bart Layton 2012 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 1,38 Gb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:32:07
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 704x384 (1,83:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1760 Kbps
  Factor de qualitat: 0,27 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - L'IMPOSTOR (The imposter)
  
  Any 2012
  Majors de dotze anys
  
  Dirigit per Bart Layton.
  
  En Nicholas Barclay va passar la tarda jugant a bàsquet amb els amics i després va trucar a casa perquè l?anessin a buscar. Va agafar la trucada el germà i, com que la mare dormia, li va dir que tornés caminant. Aquella va ser l?última vegada que la família va saber alguna cosa d?ell. Tenia 13 anys i devia estar a uns tres quilòmetres de casa seva, a Texas. Va desaparèixer per sempre més sense deixar cap rastre. Era el 13 de juny del 1994.
  
  Tres anys i mig després, la família va rebre la notícia que l?havien trobat a Espanya, a Linares, i que havia aconseguit fugir d?un calvari de segrest, tortures i violacions contínues. La família estava molt il·lusionada de recuperar-lo, però les coses es van tornar encara més estranyes quan el van portar a casa, a Texas. Com és que el fill ros d?ulls blaus havia tornat amb els cabells, la pell i els ulls més foscos? Com era possible que hagués canviat tant la seva personalitat i fins i tot l?accent? Per què la família no semblava adonar-se d?aquestes diferències tan òbvies? Era una expressió inconscient d?una esperança desesperada? Era l?oportunitat d?un tipus de redempció? O és que la família amagava alguna cosa?
  
  La família convivia amb un impostor, en Frédéric Bourdin, un noi francès que mai havia tingut l?amor d?una família i en buscava una desesperadament. La Interpol el tenia fitxat per assumir desenes d?identitats falses. Tot i que es feia passar per en Nicholas, que llavors tindria 16 anys, en Frédéric en tenia 23. Com va aconseguir enganyar policies, jutges, agents de l?FBI, i eludir proves d?ADN? I què li havia passat, en realitat, a en Nicholas?
  
  Aquest relat va més enllà d?una història intrigant de desaparició i suplantació. Tracta sobre com la gent crea la seva pròpia versió de la realitat a partir de les coses en què més vol creure i els motius ocults que poden portar les persones a realitzar actes incomprensibles.
  
  ?Volia que la pel·lícula fos un viatge emotiu?, afirma el director, Bart Layton. ?Volia que la gent abandonés les sales de cinema amb el cap bullint amb pensaments, preguntes i debats. És el tipus de pel·lícula sobre la qual espero que la gent tingui ganes de parlar després al pub. Espero que en el fons la pel·lícula tracti sobre pensaments i idees que són més grans que aquesta història en particular, que tracti de les mentides que volem creure i sobre les veritats que nosaltres construïm per a nosaltres mateixos.?
  
  
  Premis
  Gran premi del jurat, Festival de Miami, 2012
  Millor director, Hot Docs, 2012
  Millor documental, Festival de Zuric, 2012
  Millor documentals, Festival de Varsòvia, 2012
  Millor debut britànic, BIFA, 2012
  Millor documental, BIFA, 2012
  Millor debut britànic, BAFTA, 2013
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 20.12.2017, 18:21

  File Name : Sense ficció - A la recerca de Sugar Man - Malik Bendjelloul - 2012 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 1,46 Gb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:21:52
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 2166 Kbps
  Factor de qualitat: 0,31 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 1
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - A LA RECERCA DE SUGAR MAN (searching for Sugar Man)
  
  Del productor guanyador de l'Oscar per "Man on Wire", Simon Chinn
  Any 2012
  Apte
  
  Direcció i Guió Malik Bendjelloul
  
  A començaments dels anys 70, Sixto Rodríguez era un cantautor de Detroit amb una breu carrera discogràfica de dos àlbums, ben rebuts per la crítica però ignorats pel públic. En canvi, a Sud-àfrica es va convertir en una icona musical i en un símbol de la resistència antiapartheid. Als anys 90, malgrat el rumor que el cantant s'havia suïcidat, un petit grup d'admiradors sud-africans va començar a investigar la seva vida. Aquest documental, guanyador d'un Oscar, és la història d'una recerca impossible que va canviar la vida d'unes persones a banda i banda de l'Atlàntic, i també és la història d'un somni fet realitat.
  
  El 1968, dos productors van viatjar fins al centre de Detroit per veure un intèrpret desconegut, un carismàtic cantautor mexicà-nord-americà anomenat Sixto Rodríguez. Els va captivar i van pensar que havien trobat un ídol de la música folk, un artista que els recordava Bob Dylan o potser encara millor. Havien treballat amb artistes com Marvin Gaye o Stevie Wonder, però estaven convençuts que el disc que van gravar posteriorment amb ell, "Cold Fact", seria l'obra mestra de la seva carrera com a productors.
  
  Malgrat les bones crítiques, "Cold Fact" va ser un desastre comercialment i Rodríguez va tornar a desaparèixer, deixant la petjada d'històries sobre depressió i rumors que s'havia suïcidat.
  
  Una gravació pirata de "Cold Fact" va arribar a principis dels anys 70 a Sud-àfrica, on aviat es va convertir en l'himne de resistència blanca contra l'apartheid. Durant vint anys, Rodríguez va esdevenir un artista molt conegut al país i "Cold Fact" va aconseguir el disc de platí. Tot i la seva enorme popularitat, la vida i mort de Rodríguez eren tot un misteri per als seus fans. A mitjans dels 90, el "detectiu musicòleg" Craig Bartholemew i el propietari d'una botiga de discos, Stephen "Sugar" Segerman, van decidir unir forces per esbrinar el misteri de qui era i com havia mort Rodríguez. La seva recerca va ser més estimulant del que mai haurien imaginat.
  
  La història va arribar a les pantalles gràcies a la perseverança del director suec Malik Bendjelloul, que hi va treballar durant tres anys sense cobrar cap sou ni trobar inversors que confiessin en el projecte. Com que no tenia recursos per pagar l'animació ni la banda sonora, se'n va encarregar ell mateix, malgrat no haver-ho fet mai, i ho va muntar en Final Cut. Va mostrar el material als productors Simon Chinn ("Man on Wire") i John Battsek, que es van enamorar de la pel·lícula. A partir '?aquí, la seva sort va canviar.
  
  "A la recerca de Sugar Man" (Searching for Sugar Man) va recaptar gairebé tres milions d'euros en taquilla només als Estats Units. Entre els anys 2012 i 2013 va guanyar els premis internacionals més destacats, entre ells l'Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula documental, i va estar en boca de tothom. La pel·lícula es va convertir en un autèntic fenomen en mantenir-se als cinemes durant mesos.
  
  "Si vols fer una pel·lícula, ha ser la teva pel·lícula, realitzada segons els teus termes i amb l'energia que només pots aconseguir de potser l'equivocada idea que tot és possible i que tots els teus somnis poden fer-se realitat. No esperis als diners fins que hagis perdut l'espurna, fes-la de totes maneres.
  De la mateixa manera, Rodríguez va acabar trobant el seu públic. Per què? Perquè es va mantenir fidel als seus ideals. (...) La seva creativitat no tenia cap compromís i per tant era irreprotxable. Crec que és una cosa que qualsevol artista hauria de plantejar-se detingudament. El seu veritable tresor és la seva pròpia integritat, dignitat i passió. Protegeix-los per sobre de tot."
  Malik Bendjelloul
  
  
  Dos anys després de l'estrena del documental "Searching for Sugar Man", el director Malik Bendjelloul es va suïcidar arran d'una depressió, el 13 de maig del 2014.
  
  Premis
  Oscar a la millor pel·lícula documental, 2013
  Millor documental, Premi BAFTA, 2013
  Millor pel·lícula, Dock of the Bay, 2013
  Millor documental, Premis de la Crítica Cinematogràfica (Critics' Choice Movie Awards), 2013
  Millor guió documental, Premis WGA, Writers Guild of America (Gremi d'Escriptors d'Amèrica), 2013
  Millor direcció de documental, Premi del Sindicat de Directors dels Estats Units, 2013
  Millor pel·lícula en llengua estrangera, Premis DDC (del programa "Días de cine" de TVE)
  Premi del Jurat i Premi del Públic, Sundance, 2012
  Millor pel·lícula, Beefeater In-Edit, 2012
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 05.01.2018, 17:17

  File Name : Sense ficció - De bruixes, xurros i emocions - Josep Rovira - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 896 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:58:18
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400 (1,80:1)
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1956 Kbps
  Factor de qualitat: 0,28 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 192 Kbps
  
  
  SENSE FICCIÓ - DE BRUIXES, XURROS I EMOCIONS
  
  Apte
  
  Dirigit per Josep Rovira
  
  La fira, aquest espai de diversió i d?esbarjo de moltes festes majors de Catalunya, està en crisi. Potser és el senyal d?una decadència imparable, o bé un nou gir d?aquesta tradició mil·lenària per adaptar-se als temps.
  
  Els anomenats familiarment cavallets ja no criden l?atenció, perquè la gent ha canviat els hàbits de lleure, mentre que la tecnologia que els mou està perdent la guerra davant d?un món cada cop més virtual i en tres dimensions.
  
  Vist en perspectiva, es podria dir que és la festa que tampoc no es viu com abans, però, malgrat el canvi global de costums, la fira encara manté quelcom que la distingeix i que li permet sobreviure. Forma part de la tradició i de la cultura mediterrània del país i forja la identitat i les emocions de les persones que la visiten. I, malgrat la seva aparent decadència, (després de mil anys de vida, nascuda a redós del comerç entre ciutats lliures), continua sent un espai de diversió que genera il·lusions, sobretot per a les famílies i, en especial, adolescents i petits.
  
  El documental ?De bruixes, xurros i emocions? ha volgut endinsar-se en aquest escenari amb una mirada contemplativa. I ho ha fet acompanyant un grup de firaires al llarg de tot un estiu de festes majors catalanes. Perquè ells són una de les últimes professions nòmades en un món cada cop més sedentari, i perquè són els que fan possible la festa, amagats en les taquilles i a les sales de màquines de les seves andròmines. La seva transhumància és curiosa, van de poble en poble repartint cops d?escombra, marejant els clients o posant a prova la seva destresa i valentia i, malgrat això, cada any se?ls espera.
  
  Els firaires són gent singular, sagues centenàries de tota la vida i nouvinguts al país, d?entre els quals destaquen els marroquins i els gitanos portuguesos i, allà on van, venen fum, emocions i molta fantasia. I això és el que transmeten en el documental, expliquen records del passat, es fan preguntes sobre el futur i acaben oferint imatges d?una professió única i molt desconeguda.
  
  I és que tothom recorda un dia de sort a la tómbola, la por passada al capdamunt d?unes atraccions vertiginoses o potser el joc amb una primera parella als autos de xoc, però gairebé ningú no té present qui feia funcionar aquell univers efímer.
  
  Més informació
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• xbg575
• i
• 51 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.