Sense Ficció  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11 ... 32 - 33 - 34 [+1 +10]

  • File Name : Sense ficció - L'últim territori salvatge - Jordi Llompart - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:56:01
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2044 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - L?ÚLTIM TERRITORI SALVATGE (THE LAST WILD)

    Apte

    Dirigit per Jordi Llompart

    Un viatge fascinant als parcs naturals més remots de Namíbia amb imatges espectaculars Una aventura extraordinària que connecta l?esperit humà amb l?esperit de la vida salvatge

    Elefants, lleons, lleopards, girafes, búfals, hipopòtams i molts altres animals salvatges comparteixen amb l?ésser humà el mateix vincle biològic i espiritual amb la naturalesa, però la pressió provocada per la conducta depredadora de l?home i l?extensió de la civilització a tot el planeta, amenacen molt seriosament aquest vincle i, per descomptat, la supervivència de tots els éssers vius.

    Mai una sola espècie, la de l?homo sàpiens, ha causat una extinció tan gran en tan poc temps. En els darrers anys, per exemple, han desaparegut el 90% de la població de guepards a l?Àfrica. A aquest pas, la desaparició de la vida salvatge sembla inevitable.

    El documental fa una crida per restablir el contacte amb la vida salvatge i el respecte per la natura i per totes les criatures que hi habiten, per tal de construir un nou món més positiu i sostenible.

    L?equip de rodatge, encapçalat pel periodista i cineasta Jordi Llompart, ha viatjat fins al Kalahari Occidental, a l?Àfrica del Sud-Oest, a Namíbia, a una de les regions més remotes i desconegudes de l?Àfrica, en busca d?imatges que demostren que la vida humana, com la vida de totes les altres criatures, és part indissociable del cicle de la natura.

    Els autors s?han endinsat en el Parc Nacional del Kaudum de Namíbia, una reserva de vida salvatge remota, de molt difícil accés, i també en la regió del Kavango-Zambeze, una extensa àrea fronterera que llinda amb Angola, Zàmbia i Botswana. Allà han enregistrat imatges de paratges únics i espectaculars, han visitat pobles boiximans allunyats de la civilització i s?han trobat amb grans grups d?elefants, búfals, lleons, rinoceronts, hipopòtams, cocodrils i molts altres animals, en el seu habitat salvatge.

    La pel·lícula, rodada en Ultra Alta Definició 4K, conté un extraordinari ventall d?imatges aèries espectaculars, plans relativament pròxims als animals, imatges insòlites de pura vida salvatge, una banda sonora molt expressiva i emocionant i un profund missatge conservacionista que porta l?espectador a una interpretació profunda i sensible de la natura en el seu estat més pur.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - 1-O - Lluís Arcarazo - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:39:05
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 3013 Kbps
    Factor de qualitat: 0,43 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - 1-O

    Guió i direcció: Lluís Arcarazo
    Productor: Jaume Roures
    Producció executiva: Bernat Elias
    Producció: Ariadna Terribas
    Realitzador: Xuban Intxausti
    Muntatge: Ona Bartrolí
    Música original: Xavier Capelas i Alfred Tapscott

    Aquest dimarts, el programa de TV3 ?Sense ficció? va fer un rècord històric amb 1.135.000 espectadors i una quota del 34,4%. Pel que fa a mitjans digitals, també va tenir unes dades importants: ?1-O? va tenir a internet uns 20.000 usuaris únics, i a Twitter va gener més de 115.000 missatges i va ser el segon programa més comentat a Espanya. A més, l?etiqueta #1octubreTV3 es va posicionar com a ?trending tòpic? mundial durant tres hores.

    ?1-O?

    El 6 de setembre del 2017 el govern de la Generalitat va convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Malgrat que el govern espanyol en va prohibir la celebració, l?1 d?octubre més de dos milions de persones van acudir als centres de votació. Les imatges de les urnes clandestines, les votacions i les càrregues policials, que van causar més de mil ferits, van fer la volta al món.

    Al documental no hi apareix cap polític, es tracta d?una crònica del que va passar durant la jornada i els dies posteriors al referèndum, que posa èmfasi en l?organització i la participació que, malgrat els obstacles, ciutadans anònims van fer possible.

    ?1-O? fa un seguiment de com es va desenvolupar la jornada en cinc centres electorals, i posa de relleu el que es va viure a tot arreu: neguits, incerteses, pors i il·lusions. En cadascun dels punts filmats, un ciutadà anònim narra aquell dia, des del seu punt de vista. Aquests testimonis s?han registrat temps després, i és un relat elaborat arran de la reflexió de tot el que va succeir l?1 d?octubre. Entre aquests hi ha l?actriu Sílvia Bel, i també recull el cas de Roger Español, el jove que va perdre un ull a causa de l?impacte d?una bola de goma.

    Al llarg del dia, al carrer i als col·legis electorals s?hi podien sentir diverses proclames: ?votarem?, ?democràcia?, ?el carrers seran sempre nostres?, ?no passaran?, i el cant dels Segadors per acabar amb ?hem votat?. No se sap que passarà en un futur, però el que ha quedat gravat en la consciència col·lectiva és que hi ha un abans i un després de l?1 d?octubre.

    Més informació



    Pàgina de descarrega

    És tracta de la re emissió del dissabte dia 13
  • General
    Nom complet : Sense ficció - Ciutadà Quatre - Laura Poitras - 2014 [WEB TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
    Format : MPEG-4
    Perfil format : Base Media / Version 2
    ID còdec : mp42 (isom/mp42)
    Mida de l'arxiu : 1,92 GiB
    Durada : 1 h 45 min
    Mode general velocitat bits : Variable
    Velocitat bits general : 2 591 kb/s
    Data de codificació : UTC 2018-01-08 23:04:48
    Data d'etiquetatge : UTC 2018-01-08 23:04:48

    Vídeo
    ID : 2
    Format : AVC
    Format/Info : Advanced Video Codec
    Perfil format : Main@L3.1
    Ajustos del perfil : CABAC / 3 Ref Frames
    Ajustos del perfil, CABAC : Sí
    Ajustos del perfil, RefFrames : 3 fotogrames
    Ajustos del perfil, GOP : M=3, N=25
    ID còdec : avc1
    ID còdec/Info : Advanced Video Coding
    Durada : 1 h 45 min
    Mode de taxa de bits : Constant
    Taxa de bits : 2 500 kb/s
    Amplada : 1 280 píxels
    Alçada : 720 píxels
    Relació d'aspecte : 16:9
    Mode fotogrames per segon : Constant
    Fotogrames per segon : 25,000 FPS
    Estàndard : PAL
    Espai de color : YUV
    Submostreig croma : 4:2:0
    Profunditat de bits : 8 bits
    Tipus d'escaneig : Progressiu
    Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
    Mida pista : 1,85 GiB (96%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2018-01-08 23:04:51
    Data d'etiquetatge : UTC 2018-01-08 23:04:51
    Gama de color : Limited

    Àudio
    ID : 1
    Format : AAC
    Format/Info : Advanced Audio Codec
    Perfil format : LC
    ID còdec : mp4a-40-2
    Durada : 1 h 45 min
    Mode de taxa de bits : Variable
    Taxa de bits : 93,6 kb/s
    Taxa de bits màxima : 285 kb/s
    Canal(s) : 2 canals
    Posicions dels canals : Front: L R
    Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
    Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
    Mode compressió : Amb pèrdua
    Mida pista : 71,0 MiB (4%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2018-01-08 23:04:48
    Data d'etiquetatge : UTC 2018-01-08 23:04:48


    SENSE FICCIÓ - CIUTADÀ QUATRE (CITIZENFOUR)

    Dirigit per Laura Poitras.

    ?Ciutadà Quatre? (?Citizenfour?) destapa el funcionament dels serveis secrets d?intel·ligència dels Estats Units i com s?espia milions de ciutadans a partir de les revelacions d?Edward Snowden, exempleat de la CIA i l?NSA, a la periodista i directora Laura Poitras.

    El gener del 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrònics xifrats amb el remitent ?Citizenfour?, que assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per l?NSA, l?Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, en col·laboració amb altres agències d?intel·ligència.

    Cinc mesos després, el juny del 2013, Poitras va viatjar a Hong Kong amb els periodistes Glenn Greenwald i Ewen MacAskill. Va ser la primera trobada de les moltes que tindria amb el misteriós confident. Poitras sempre els va enregistrar amb una càmera per deixar-ne constància.

    Qui havia contactat amb la directora era Edward Snowden, un analista d?alt nivell que pretenia donar a conèixer la vigilància massiva dels ciutadans dels Estats Units per part de l?NSA. Els va entregar documents classificats que posaven de manifest les invasions massives, indiscriminades i il·legals que efectuava l?NSA.

    Quan les revelacions de Snowden van sortir a la llum pública, va esclatar una tempesta mediàtica. Tots van haver de fer front als mitjans i vetllar per la seva seguretat, ja que a partir de llavors estaven en perill. I van haver de prendre decisions que tindrien conseqüències en les seves vides i en la de les persones més properes.

    Un cop hagi vist la pel·lícula, l?espectador no podrà veure de la mateixa manera el telèfon, el correu electrònic, la targeta de crèdit, el navegador web o les xarxes socials.

    Des de l?estrena mundial en el prestigiós Festival de Cine de Nova York, la pel·lícula ha guanyat diversos premis, com l?Oscar a la millor pel·lícula documental o els de la Crítica de Nova York, Los Angeles, Boston, San Francisco, Detroit, Londres, Gothams i els IDA, International Documentary Awards.

    Els informes de Laura Poitras, Glenn Greenwald, Ewen MacAskill i Barton Gellman basats en els documents d?Edward Snowden van ser guardonats amb el premi Pulitzer per al servei públic 2014 atorgat a ?The Guardian? i ?Washington Post?.
    Actualment, Edward Snowden viu exiliat a Rússia per evitar ser processat als Estats Units, tot i que el seu parador es manté en secret.


    Premis (selecció)
    Oscar, millor pel·lícula documental, 2015
    BAFTA, millor documental, 2015
    Gotham Independent Film Awards, millor documental
    Intependent Spirit Awards, millor documental
    IDA, International Documentary Awards, millor documental, 2015
    Satellite Awards, millor documental
    Lola Awards, millor documental


    Crítiques
    ?El thriller més esgarrifós de l?any?, ?The Guardian?
    ?La pel·lícula del segle?, Rogereberet.com
    ?Tensa i aterridora. Una faula política indispensable en l?era digital?, ?The New York Times?
    ?Un dels documentals més importants i definitius dels últims temps?, The Hollywood Reporter
    ?Un drama esfereïdor, amb tints d?intriga que ens fan adonar-nos que no, no és només una pel·lícula?, BBC


    Més informació a:
    Web Citizenfour.com
    Distribuïdora avalon.me



    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Serrat, el noi del poble-sec - Lluís Permanyer - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:58:08
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1963 Kbps
    Factor de qualitat: 0,28 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - SERRAT, EL NOI DEL POBLE-SEC

    Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Paral·lel 40
    Any 20107
    Apte

    Dirigit per Lluís Permanyer

    Joan Manuel Serrat recorda la seva infantesa al barri barceloní del Poble-sec Les olors, els sorolls, els llocs, les persones, les anècdotes i les descobertes que l?han acompanyat sempre

    ?Quan ets petit la vida t?entra sencera, eh! T?entra pertot arreu, t?entra per tots els forats del cos, i per tots els porus i per tot, per tot arreu. La infantesa és el temps de l?aprenentatge, el temps de les grans impressions, on queden les grans marques a la vida dels homes. Per tant, té raó que la infantesa sigui la pàtria de la gent.?
    Joan Manuel Serrat

    Joan Manuel Serrat s?endinsa en els records de la seva infància i joventut al barri del Poble-sec en una conversa amb el cronista de Barcelona Lluís Permanyer. El documental descobreix un Serrat desconegut, centrant-se en el noi que va créixer al Poble-sec, un barri d?immigrants i classe treballadora que el va marcar i que va definir el Serrat que, anys més tard, es convertiria en un referent musical de tota una generació.

    Nascut en una família humil, de pare treballador i mare costurera, i marcada per la mort de vint-i-tres familiars durant la Guerra Civil Espanyola, Serrat recorda que, tot i que no van ser temps feliços, mai no hi va faltar l?estima ni la protecció.

    El cantautor evoca els seus jocs en un paisatge amb senyals de postguerra. La misèria, els mendicants i la barreja d?amics amb qui hi anaven a divertir-se. La seva primera mestra i més estimada, la Conchita, jugar en un barri que desafiava la gravetat on la pilota es perdia escales avall, l'ambient dels cafès i les terrasses a l'estiu, les façanes dels espectacles, els tramvies amb gent penjada i els grans cotxes. Els cinemes de barriada, els teatres, El Molino, la Bodega Apolo, les misterioses i emocionants atraccions Apolo. Els tipus exòtics, els pispes, les noies que treballaven als espectacles, la burgesia. I també els seus carrers i places o les incursions al carrer Tàpies del barri xino, amb aquells misteriosos locals que anunciaven ?gomas y lavajes?, quan passejava de nen a xafardejar-ho tot.

    El documental descobreix les olors, les vivències, els personatges i els llocs que van inspirar moltes de les seves cançons, com ?Mi niñez?, ?El meu carrer?, ?Temps era temps? o ?Barquito de papel?.

    ?El mar, segurament, el descobreixo des de Can Tunis, que era on anàvem nosaltres a banyar-nos els diumenges.? Serrat recorda les excursions familiars dels diumenges carregats de truites d?albergínia i entrepans fins a la platja de Can Tunis. Llavors s?il·lumina el rostre de Serrat: ?I carregada la família, doncs ens fotíem una caminata guapa. Però, bueno, però després estàvem allí, i rèiem molt... i érem... érem... costava molt que no fóssim feliços.? Dies de platja i mar que va immortalitzar anys després amb el popular tema de ?Mediterráneo?.

    ?Serrat, el noi del Poble-sec? explora la infància i joventut de Serrat a través de la nova interpretació que aporta la maduresa. Una mirada a un món de sensacions, vivències, anecdotari, temptacions i potser d'algun despertar. Un viatge al passat que compta amb fotografies inèdites de l?arxiu personal del mateix cantautor.

    Poc queda ja d?aquell barri marcat per la postguerra. Les botigues han canviat, els prostíbuls han tancat, els carrers s?han arreglat. La renovació és inevitable, encara que suposi desprendre?s dels records més preuats. Però tot resta a la memòria de qui ho ha viscut. ?Serrat, el noi del Poble-sec? és el record nostàlgic d?una Barcelona passada, de la calidesa d?un barri treballador al peu de Montjuïc que va veure créixer el jove Serrat.?


    Nota del director

    ?Fa deu anys Joan Manuel Serrat se'm va acostar en acabar un acte públic i em va dir que li agradaria explicar-me el Paral·lel de quan ell era xicot. Em va semblar una idea estimulant: no ens coneixíem personalment i la iniciativa partia d?ell; volia dir que tenia ganes de contar la seva història.

    Fa uns mesos es va repetir la situació. Ara estava davant un home, que havia passat una malaltia greu, amb moltes ganes de viure. El seu comentari va ser: "Lluís, ara només faig les coses que em fan il·lusió, la resta ja no m'interessa". Sens dubte, aquesta il·lusió es la millor motivació per compartir els records d?un testimoni excepcional.

    Serrat no ha estat mai partidari de revelar la seva privacitat. Ell va néixer el 1943 al Poble-sec. Jo soc del 1939. El Paral·lel que ell vol evocar va de finals dels 1940 fins als primers anys 60, jo també conec aquell Paral·lel per haver-lo freqüentat ja llavors i per haver-lo estudiat després com a cronista.

    És, per tant, una oportunitat única de conèixer com era l?home abans de ser una estrella.?

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La filharmònica de l'abocador - Brad Allgood & Graham Townsley - 2015 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:20:00
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1765 Kbps
    Factor de qualitat: 0,25 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA FILHARMÒNICA DE L'ABOCADOR (?LANDFILL HARMONIC?)

    ?El món ens envia escombraries... nosaltres retornem música?
    Favio Chávez, director d?orquestra

    Any
    Apte

    Dirigit per Brad Allgood & Graham Townsley

    El multipremiat i emotiu documental de l?Orquestra d?Instruments Reciclats de Cateura, una agrupació musical del Paraguai que toca amb instruments fets a partir de materials de les escombraries. Una història sobre el poder transformador de la música en un entorn de pobresa i contaminació ambiental.

    L?Orquestra d?Instruments Reciclats està formada per nens i joves que viuen a la comunitat instal·lada a l?entorn de l?abocador de Cateura, el principal i més gran abocador d?Asunción, la capital del Paraguai, i dels voltants. Interpreten obres musicals amb instruments construïts amb escombraries per recicladors, assessorats per Favio Chávez, un tècnic ambiental que treballa a la zona des de l?any 2006.

    Quan la seva història es torna viral, a finals del 2012, l?orquestra es dona a conèixer arreu del món. Sota la guia de Favio Chávez, com a director d?orquestra, els joves tenen l?oportunitat de fer realitat els seus somnis, tocar a Amèrica, Europa i Àsia i amb els seus ídols. Un desastre natural, però, posa en perill la seva comunitat. Quan tot sembla tocar a la fi, en Favio ha de trobar la manera de ressuscitar l?orquestra i oferir una font d?esperança al seu poble. La pel·lícula és un testimoni del poder transformador de la música i la resiliència de l?esperit humà.

    Premis (selecció)
    Segon premi del públic, SXSW 24 Beats
    Premi del públic, AFI Fest World Cinema
    Premi del públic, Vancouver International Film Festival Impact International
    Premi del públic, Thessaloniki Documentary Film Festival
    Menció especial, Sheffield Doc Festival Environmental
    Categoria documental, Humanitas Prize
    Premi del públic, Leeds International Film Festival
    Premi Green Film Network


    Més informació
    Web del documental
    Facebook: @landfillharmonicmovie
    Twitter: @landfillhrmnic
    YouTube
    Web orquestra


    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Gamper, l'inventor del Barça - Jordi Ferrerons - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:59:33
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1911 Kbps
    Factor de qualitat: 0,27 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    Recuperem dues figures emblemàtiques que han fet, del Barça, més que un club: Hans Gamper, el seu fundador, i Josep Sunyol*, president durant els anys de la República

    *Reposició, ja compartit

    SENSE FICCIÓ - GAMPER, L?INVENTOR DEL BARÇA

    Una producció de Lavinia audiovisual i Point prod en coproducció amb Teleclub, RTS (Radio Télévision Suisse), Televisió de Catalunya i FC Barcelona, 2018

    Direcció: Jordi Ferrerons
    Realització: Noël Tortajada
    Guió: Oriol Querol i Ferré i Jordi Ferrerons
    Producció Executiva: David Rihs, Jordi Ferrerons i Joan Arañó
    Producció: Joan Arañó i Louise Dana
    Direcció de fotografia: Dani Sala
    Edició: Grégoire De Laage
    Documentació: Lisa Berger

    Tot va començar el 1899, quan un jove suís trobava a faltar, a Barcelona, una colla per jugar a futbol

    El Barça és, avui, el club esportiu més gran del món. Milions de persones d'arreu estan pendents de les seves estrelles. Però això no sempre ha estat així. Quan es va fundar, el Barça estava format per un grup d'amics que, simplement, volien jugar a futbol. I el líder d'aquell grup, la persona que va encendre aquella flama i que es va preocupar per mantenir-la viva, va ser un jove suís de 22 anys acabat d'arribar a Barcelona. Es deia Hans Gamper.

    Avui dia dona nom a la ciutat esportiva del club, al trofeu d'estiu i a un carrer del barri de les Corts, però tot i la gran importància que va tenir la seva figura, de Joan Gamper, fundador del Barça, se'n sap ben poc. Quins van ser els seus orígens suïssos? Què el va portar a Barcelona? Com es va forjar la fundació del Barça? Quin llegat va deixar com a president? Per què va haver de marxar de Catalunya? En quines circumstàncies va morir? Quins dels valors de l'actual Barça tenen origen en la seva figura?

    El documental viatja en el temps, entre el passat i el futur, en gran part amb els seus tres nets: Manuel, Xavier i Emma Gamper. Per primera vegada, obren els àlbums fotogràfics de la família, confeccionats pel mateix fundador del Barça, plens d'imatges inèdites. Emma, la més jove, ha dedicat part de la seva vida a redescobrir el seu avi. Juntament amb els seus cosins, evoca la figura de Joan Gamper. Tots tres reflexionen sobre les raons per les quals se'ls va ocultar qui havia estat fins que van ser grans.

    Entre Suïssa i Catalunya, ?Gamper, l'inventor del Barça? ressegueix els anys en què el futbol va néixer com a esport reglamentat, com va arribar a Barcelona amb Gamper i altres joves entusiastes, quins problemes socials i polítics va trobar a la Catalunya de l'època, per què un suís va abraçar la causa catalanista i de quina manera el seu caràcter i la seva empenta van impregnar de manera decisiva la personalitat del Barça.

    El documental també narra diversos episodis de la història del club, com el de la pròpia fundació, la crisi institucional de 1908 en què Gamper va salvar el club de la seva desaparició, o la gran xiulada de l'himne espanyol de 1925, que va suposar un gran punt d'inflexió en la vida de Joan Gamper.
    Un seguit d'experts i testimonis catalans i suïssos ajuden a omplir els nombrosos buits d'informació al voltant d'algú que va arribar a Barcelona com a Hans, va morir com a Joan i va deixar el llegat immens d'haver inventat el Barça.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Les 7 caixes - Carles Canet & David Fontseca - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,02 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:56:05
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2412 Kbps
    Factor de qualitat: 0,34 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    Aquesta és la història de Dory Sontheimer, una farmacèutica i òptica catalana d?origen alemany que, educada com a catòlica en l?Espanya de Franco i després de la mort dels seus pares, descobreix la identitat real de la seva família... generacions de jueus amb una dramàtica història de persecució i matança en mans del règim nazi. L?emissió s?emmarca dins de la celebració del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l?Holocaust

    SENSE FICCIÓ - LES 7 CAIXES

    "LES 7 CAIXES" (2018), una producció de Broadcaster Audiovisual Services SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i amb el suport de l'ICEC.

    Apte

    Direcció i producció executiva: Valti Roda i Noe Cuní
    Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
    Producció executiva RTVE: Andrés Luque Pérez
    Direcció continguts TVC: Montse Armengou
    Producció delegada TVC: Joan Pavon i Elisa Plaza


    Direcció: Carles Canet i David Fontseca
    Realització i direcció de fotografia: David Fontseca
    Guió: Carles Canet, Dory Sontheimer i Valti Roda
    Documentació i recerca: Dory Sontheimer
    Producció: Natàlia Bonet, Marina Israel, Gisela Giralt i Alba Pairet
    So directe: Pablo Yrazu
    Muntatge i postproducció: Sofia Escudé
    Música: Freeaudio Library i Yiddish

    La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d?un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història.

    A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l?havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de l?Holocaust nazi. Eren set caixes de secrets, dolor i patiment, però, alhora, set caixes plenes de valentia, amor i esperança. Set caixes que han estat guardades durant dècades en un armari, però que poden trasbalsar la memòria d?una família.

    Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que no va conèixer mai, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que, quan tenia 18 anys, els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no havia imaginat que havien fugit de l?alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa.

    A partir d?aquell moment, la Dory investiga no només els seus veritables orígens, sinó que també viatja a diferents països per trobar tots els descendents dels seus familiars. Amb molt coratge, la Dory decideix explicar el testimoni d?una història familiar que, alhora, és el testimoni de tot un poble. Es proposa trencar un silenci que, no només s?havia mantingut durant la II Guerra Mundial, sinó durant tota la seva vida. Un silenci nascut de la por. Trencar aquest silenci, per a ella, és extirpar la por i és sinònim de llibertat.


    Aquesta és la història de la Dory Sontheimer i de com el descobriment d?un secret guardat pels seus pares va posar la seva vida de cap per avall. Un relat que la protagonista va recollir inicialment en el llibre ?Las siete cajas? (Circe, Capital Books) / ?Les set caixes? (Angle Editorial) i que ara s?ha convertit en el documental ?Les 7 caixes?.

    Acompanyats per historiadors, escriptors, periodistes i persones anònimes, aquest treball fa un viatge físic i emocional per Catalunya, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà, Anglaterra, la República Txeca, Israel i l?Argentina. El documental segueix el rastre de la família de la Dory i fa possible la trobada amb els seus familiars, fins fa poc desconeguts, amb qui es reunirà per primera vegada. I tot això amb un sol objectiu: aconseguir restaurar el nom, la dignitat i el record d?aquelles persones que ho van perdre tot, víctimes del nazisme i l?Holocaust.

    ?Les 7 caixes? es va presentar el 24 de gener al Memorial Democràtic de Barcelona amb la presència de Plàcid Garcia-Planas, del Memorial Democràtic de Barcelona, Montse Armengou, directora del programa ?Sense Ficció? de TV3, els directors del documental, i la protagonista d?aquesta història, la Dory. El 15 de febrer es torna a projectar en el Memorial Democràtic a les 19.00 en una projecció destinada al públic general, que podrà participar en aquest homenatge a totes les víctimes de l?Holocaust nazi.

    Després de l?estrena de ?Les set caixes?, a les 23.05, TV3 estrena ?Món?, el nou programa de la secció d?Internacional de TV3 dirigit per Joan Carles Peris que combina l?actualitat amb la reflexió sobre les grans qüestions que afecten les societats del segle XXI i que ofereix una visió alternativa i complementària del tema que s?hi hagi tractat a ?Sense ficció?. El primer capítol, ?Nazis a Barcelona?, presenta la història de dues persones que van descobrir, de ben adults, que el seu pare i el seu avi, respectivament, eren nazis destacats. Una d?elles se?n va assabentar com la Dory Sontheimer, a partir d?uns documents conservats en unes caixes de cartró.

    Més informació

    Més informació blog de SF



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Pepe Fons, el productor - Joan Francesc Peris - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:47
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2137 Kbps
    Factor de qualitat: 0,30 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    Els anys d?or de la publicitat a través del productor Pepe Fons, guardonat amb centenars de premis, entre ells 25 Lleons al Festival de Canes

    SENSE FICCIÓ - PEPE FONS, EL PRODUCTOR

    Una producció de Xarc Films i Group Films, 2017

    Dirigit per Joan Francesc Peris

    Molts hem crescut amb els seus anuncis. Formen part de la nostra cultura visual i fins i tot els hem incorporat en el nostre llenguatge, com quan fem servir l?expressió ?cuerpo Danone?. En aquest documental coneixerem qui hi havia al darrere.

    Pepe Fons es considera un dels productors de cinema publicitari més importants d?Europa i més emblemàtics de l?època daurada de la publicitat. Al llarg de la seva prolífica carrera de 40 anys va produir 8.500 anuncis i va rebre centenars de premis. Els seus anuncis arrasaven a festivals internacionals. Va rebre 25 Lleons al Festival de Canes, el més prestigiós en l?àmbit publicitari.

    Per donar un gir radical a la manera com es feia la publicitat al país als anys 70, va decidir marxar al Regne Unit per veure com treballaven les productores líders en el món publicitari. A Londres va aprendre de la mà dels mestres, Ridley Scott i Bob Brooks, i va importar el seu model de productora, estructurada amb un productor que no feia també de realitzador, sinó que gestionava una cartera de realitzadors. Hi van treballar els mateixos Ridley Scott i Bob Brooks i es van formar molts altres. En el documental se subratlla el paper del realitzador Jaime de la Peña, qui va revolucionar el llenguatge visual publicitari després de veure una bobina amb els treballs d?Adrian Lyne, i la sòcia Laura Allende.

    Una nova manera de produir, un productor valent, un pressupost sense tancar amb molt marge per arriscar i, sobretot, molta creativitat van consolidar Group Films com una de les deu millors productores de publicitat del món.

    Pepe Fons, retirat el 1999, el realitzador publicitari Aixalà i els creatius publicitaris Lluís Bassat i Luis Casadevall recorden aquella època daurada de la publicitat, gràcies a la qual van crear anuncis que molts encara conservem en la retina, perquè, com afirma Bassat: ?Si la idea és bona, de veritat, una sola vegada que la vegis és suficient, una.?

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Constructing Albert - Laura Collado & Jim Loomis - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 886 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:14:37
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x304 (2,37:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1468 Kbps
    Factor de qualitat: 0,27 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - CONSTRUCTING ALBERT

    L'aventura d'Albert Adrià en el seu esforç per construir i construir-se a si mateix, per alliberar-se del pes del seu germà Ferran Adrià i de la marca que el va ajudar a convertir-se en sinònim de creativitat culinària, El Bulli.

    Any 2017
    Apte

    Dirigit per Laura Collado i Jim Loomis

    Albert Adrià té tots els ingredients d'un geni creatiu. Amb el seu germà Ferran va dur a terme la revolució gastronòmica més gran de la història. El Bulli va canviar la forma que la gent entenia el món de la gastronomia, i per això avui el cognom Adrià és sinònim de creativitat i excel·lència.

    "Constructing Albert" s'ha enregistrat durant els darrers quatre anys en els quals Albert Adrià ha construït elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants que ja acumula diverses estrelles Michelin. El documental culmina amb l'obertura el mes de gener de l'Enigma, el seu projecte personal d'alta cuina.

    El "big bang" creatiu a nivel gastronòmic que va significar elBulli va sorgir de la ment de dos germans criats a l'Hospitalet. Des de llavors el nom Adrià és sinònim de creativitat. La cara visible d'aquell laboratori d'innovació a la cuina va ser en Ferran, i la desconeguda l'Albert, el seu germà petit, batejat per la revista "Time" com "l'arma secreta d'El Bulli". L'Albert fugia de qualsevol protagonisme mediàtic. Per això, després de 33 anys d'exitosa carrera professional la distinció més rellevant que va aconseguir és la de ser "el cuiner més infravalorat del món".

    Dos anys després del tancament d'El Bulli, l'Albert s'endinsa en una nova i transformadora aventura creativa. Al Paral·lel, a la ciutat de Barcelona, construeix un circuit gastronòmic: sis restaurants únics units pel seu segell personal. En el centre d'aquest univers batejat amb el nom d'elBarri es troba el restaurant Tickets, que ha obtingut la seva primera estrella Michelin en elevar la tapa a l'alta gastronomia; Bodega 1900, un homenatge a la vermuteria de tota la vida; el Pakta, una fusió perunojaponesa; Hoja Santa i Niño Viejo, dues formes diferents d'immersió en la millor cuina mexicana, i l'Enigma, el restaurant que Albert pretén situar entre els 10 millors del món.

    El documental és una producció de Trueday Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i Alexandra Film i la participació d'Estrella Damm, Lavazza, l'Institut Català d'Indústries Culturals i l'Estonian Film Institut. La "première" mundial va tenir lloc a la secció "Culinary Zinema" del Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017.

    Premis

    IDFA FORUM Project in Development Pitch, International Documentary Film Festival Amsterdam, 2013
    IDFA FORUM Rough Cut Project, International Documentary Film Festival Amsterdam, 2016

    Festivals
    SXSW, South by Southwest, Austin, Estats Units, 2018
    Palm Springs International Film Festival, Califòrnia, Estats Units, 2018
    Napa Valley Film Festival, Estats Units, 2017
    Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, 2017

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Ciutats a contrallum - Francesc Relea - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,46 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:30:47
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2107 Kbps
    Factor de qualitat: 0,30 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    "Ciutats a contrallum" cartografia l'ànima de quatre ciutats que evoquen la idea de destrucció en la dècada dels 90: Kigali, Sarajevo, Beirut i Medellín. Un viatge cap a l'esperança, a través d'una història de ciutats i ciutadans admirables, que dia a dia intenten superar les conseqüències del fanatisme

    SENSE FICCIÓ - CIUTATS A CONTRALLUM

    Una producció de What?s Up Doc en coproducció amb Otrocuento, Arena Comunicación Audiovisual, TVE, TV3 i Señal Colombia i el suport d?Ibermedia, 2016
    Majors de dotze anys

    Dirigit per Francesc Relea

    "Ciutats a contrallum" és una pel·lícula documental que cartografia l'ànima de quatre ciutats, el nom de les quals evoca destrucció i dolor. Fa dues dècades eren un infern, ara mostren al món el que significa la resiliència, la capacitat de ressorgir de les seves cendres.

    El passat va ser la violència del narcoterrorisme a Medellín, el setge a Sarajevo, el camp de batalla de Beirut i el genocidi de Kigali i Ruanda. Avui mirem la transformació d'aquestes ciutats de la mà d'alguns dels seus habitants i descobrim que hi ha molt més que un canvi de cara. Les històries dels protagonistes exemplifiquen la capacitat de l'ésser humà de superar obstacles, de renéixer amb més força, vitalitat i optimisme.

    El hip-hop a Medellín, el cinema a Sarajevo, la marató a Beirut i el ciclisme a Kigali són molt més que activitats lúdiques. Avui són instruments del mapa urbà, que es dibuixa dia a dia en els nous temps de pau i reconstrucció.

    Els personatges

    Jeanne d'Arc és filla d'una supervivent del genocidi de Ruanda. La seva obsessió no és trobar els botxins, sinó ser una campeona ciclista.
    Sejla va néixer a Sarajevo després de la guerra de Bòsnia. Vol ser directora de cine i diu convençuda que no cal parlar de la guerra per fer veure el rastre de la guerra.
    Hazim era un atleta amb futur a la seva Síria natal. Fins que tot va esclatar. Refugiat a Beirut, s'entrena cada dia per pujar al podi de la marató.
    El Jeke va créixer en un barri de Medellín colpejat per la violència del narcotràfic. Seria, probablement, un delinqüent més, si no hagués descobert el món del hip-hop.

    "Ciutats a contrallum" ret homenatge a quatre ciutats màrtirs i a aquells habitants que, com els nostres protagonistes, no es rendeixen i somien. Heus aquí el ciclisme, el cinema, la marató o el hip-hop com a eines per recuperar l'autoestima i canviar les ments, en un temps de pau ple d'incerteses.

    Trajectòria

    El documental es va estrenar el 2016 a Seminci, la 61 Setmana Internacional de Cine de Valladolid, en la secció DOC España, va ser seleccionada per la mostra Docs for Sale de l'IDFA, el Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam (Out of Darkness. Cities After War), i va ser candidata als IX Premis Gaudí 2017 en la categoria de millor pel·lícula documental. El 16 de desembre de l'any passat es va estrenar als Cinemes Girona de Barcelona i aquest estiu s'ha projectat en el Sarajevo Film Festival.

    Ciutats a contrallum
    Web http://ciudadesacontraluz.com/
    Facebook @CiudadesAContraluz
    Twitter @ContraluzCities

    Premis
    Millor documental per a televisió i millor muntatge, Premis India Catalina de la Indústria Audiovisual, Colòmbia, 2018

    Festivals
    Seminci, Setmana Internacional de Cine, Valladolid, 2016
    IDFA, el Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam, 2016 (catàleg)
    Sarajevo Film Festival, 2017

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - 17A, Lliçons apreses - Montserrat Besses - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:17:06
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1839 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - 17A, LLIÇONS APRESES?

    Direcció i guió: Montserrat Besses
    Realització: Pere López
    Producció: Joan Pavon
    Postproducció d?imatge: Xavi Gómez
    Documentació: Miracle Tous

    Vèncer el terrorisme implica sobretot entendre?l
    (Nicolas Henin, periodista, assagista i exostatge d?Estat Islàmic)

    TV3 dedica un especial del ?Sense ficció? als atemptats de Barcelona i Cambrils i al fenomen del terrorisme jihadista. Aquesta programació especial inclou el documental ?17A: lliçons apreses??, dirigit per Montserrat Besses i realitzat per Pere López, i ?17A: deures pendents?, un programa en directe per debatre sobre el jihadisme conduït per Montserrat Besses i Joan Carles Peris.

    Un atemptat, per definició, significa que alguna cosa ha fallat en l?anticipació, per part de cossos de seguretat i serveis d?intel·ligència. Ells són els primers d?admetre-ho.
    A partir d?aquí, com de cada error, cal aprendre?n.
    Què ens ha permès aprendre el que va passar a l?agost a Barcelona i a Cambrils?
    Quins són els errors que no es poden repetir? Quines eines hem d?utilitzar per evitar nous atemptats?

    ?17A: lliçons apreses??, produït per TV3, dirigit per Montserrat Besses i realitzat per Pere López, té l?objectiu d?analitzar i comprendre els processos, els comportaments i els patrons de conducta que es donen en els atemptats terroristes. El punt de partida és el ?No tinc por? dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d?agost.

    El documental intenta explicar com uns joves, que no han viscut en la marginació social, han canviat de manera tan radical el rumb de les seves vides sense que ningú se n?hagi adonat. Aquests joves, un cop reclutats i consolidats com a cèl·lula jihadista disposada a atemptar, tenen, en alguns aspectes, uns comportaments semblants al d?altres cèl·lules que han actuat a Europa; en canvi, en altres, trenquen els esquemes.

    El treball de Montserrat Besses recorda els atemptats del 17 d?agost i s?endinsa en els seus preparatius per analitzar tots els passos, entendre a què responen uns determinats comportaments i el ?modus operandi? de l?anomenada cèl·lula de Ripoll.

    El cas, que continua sota secret de sumari, deixa en l?aire dos interrogants essencials: les connexions internacionals (especialment amb França i Bèlgica) i els contactes d?Abdelbaki es- Satty amb el Centre Nacional d?Intel·ligència.

    A més, el documental compta amb la participació de testimonis que havien conegut i tractat aquests joves, persones que han conegut i tractat joves que han trencat amb el seu entorn familiar per entrar en l?òrbita de la radicalitat religiosa i violenta, i amb diversos experts en la matèria, com Dolores Delgado, fiscal coordinadora de terrorisme jihadista de l?Audiència Provincial; el politòleg i especialista en el món àrab Gilles Kepel; Núria Perpinyà, tècnica de Convivència i Participació Ciutadana de Ripoll; Joan Antón-Mellón, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i especialista en serveis d?intel·ligència; Jordi Moreras, professor d?Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili; Lurdes Vidal, directora de l'àrea de Món Àrab i Mediterrani de l'Institut Europeu de la Mediterrània, i Antonio Díaz, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Cadis i especialista en serveis d?intel·ligència, entre d?altres.

    Més informació



    Pàgina de descarrega

    17A: deures pendents, gravat a mitges!!... no el publico...
  • File Name : Sense ficció - Dins el mateix vaixell - Rudy Gnuti - 2016 V2 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,13 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:08:54
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x384 (1,88:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1971 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - DINS EL MATEIX VAIXELL (In the same boat)

    Una producció de Pere Portabella-Films 59, Ancora Música i Nao Cinematogràfica, 2016

    Direcció Rudy Gnutti

    La nostra civilització té davant seu una oportunitat única: els avenços tecnològics podrien esdevenir la clau per aconseguir un món millor, però, si no aprenem a administrar-los, el futur podria ser amenaçador.

    Mentre que l?economia i la productivitat mundials augmenten constantment, la renda mitjana dels treballadors no creix. A més, al mercat laboral moltes feines desapareixen a causa dels avenços tecnològics i, com que no se?n creen de noves, l?índex d?ocupació continua baixant. Ara la feina no és per sempre ni garanteix tenir cobertes les necessitats bàsiques. Les desigualtats socials augmenten dins de cada país de manera inexorable. Pel que fa la distribució de la riquesa, els experts comparen el moment actual amb l?època dels faraons, 2.000 anys abans de Crist. Als Estats Units, per exemple, només un 1% de la població acumula el 40% de la riquesa de tot el país, mentre que un 80% només el 7%. D?altra banda, si seguim consumint al ritme actual, la previsió és que d?aquí 30 anys necessitaríem quatre planetes com el nostre. Hi ha cap manera de reorientar i revertir aquesta situació?

    A partir de la imatge d?un vaixell, com a metàfora de la nostra civilització, ?Dins el mateix vaixell? ("In the same boat") analitza noves idees, com la renda bàsica o la repartició del treball, com una possible solució a través del testimoni de pensadors, filòsofs, economistes de primer ordre mundial i gent anònima. Hi intervenen el sociòleg Zygmunt Bauman, desaparegut el gener del 2017; el president de l?Uruguai (2010-2015), José Mujica; els economistes Serge Latouche, Anthony B. Atkinson, Mauro Gallegati, Mariana Mazzucato i Daniel Raventós, fundador de la Xarxa Renda Bàsica; l?acadèmic nord-americà, actualment director del Centre del MIT per al negoci digital i investigador associat a l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica (EUA) Erik Brynjolfsson; l?empresari Nick Hanauer, capitalista fundador d?Amazon; l?historiador i periodista Ruther Bregman i l?actor Àlex Brendemühl, que interpreta el paper de locutor de ràdio.

    Després de dirigir el documental, Rudy Gnutti n?ha traslladat les reflexions dels entrevistats, interrogants i propostes al llibre ?El mundo sin trabajo. Pensando con Zygmunt Bauman? (Icaria Editorial).

    Premis
    Menció d?honor en la categoria al millor llargmetratge de la secció internacional, Festiver, Festival de Cine Verde de Barichara, Colòmbia, 2017

    Festivals
    PerSo, Perugia Social Film Festival, Itàlia, 2018
    Human Fest, Festival Internacional de Cine i Drets Humans de València, 2017
    FICMA, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, 2017
    Festival Internacional de Cine de Santiago de Xile, Xile, 2017
    OuiShare Fest Barcelona, 2017
    ECOZINE, Festival Internacional de Cine i Medi Ambient de Saragossa, 2017

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La teoria sueca de l'amor - Erik Gandini - 2015 [RIP TDT TV3 Català & Swedish per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:15:55
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1678 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecta amb una qualitat de vida altíssima. Però realment és un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?

    SENSE FICCIÓ - LA TEORIA SUECA DE L'AMOR

    Any 2015
    Majors de setze anys

    Dirigit per Erik Gandini.

    L?estat del benestar suec garanteix les necessitats bàsiques. Habitatge, salut i educació, per exemple, estan garantides. L?objectiu d?aquesta política iniciada el 1972 és afavorir la independència de les persones, de manera que cap adult no depengui de familiars que el cuidin o mantinguin. Quaranta anys després, el contacte humà ha quedat reduït a la mínima expressió en la societat sueca. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial, la meitat de la població viu sola ? la taxa més alta del mon - i el nombre de gent que mor sola augmenta any rere any.

    El director Erik Gandini, autor dels reconeguts documentals ?Sacrifice: Who Betrayed Che Guevara??, ?Videocracy? i ?Surplus: Terrorized Into Being Consumers?, explora l?estil de vida suec en aquest treball d?estil trencador i ple de cinisme. Es pregunta si una societat econòmicament benestant és sinònim d?una societat feliç i reflexiona sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.

    L?any 1972 el govern socialdemòcrata d?Olof Palme publica un manifest titulat ?La família del futur: una política socialista per a la família?, amb el qual es pretenen establir les directrius de la política estatal en relació al concepte tradicional de família. Aquest manifest establia que ?tota relació humana veritable s?ha de basar en el principi d?independència entre les persones?.

    El model social nòrdic de la societat del benestar és un referent internacional. Segons la ONU, Suècia té un dels nivells de pobresa més baixos del món i s?hi distribueixen els ingressos de forma més igualitària. Però què passa amb les relacions entre les persones? És Suècia un model de societat feliç?

    Ningú no podia pensar que al cap els anys aquest sistema de benestar produiria una societat d?individus incapaç de socialitzar-se. L?any 2016 Suècia té una estadística devastadora. La meitat de la població viu sola, la taxa més alta del mon. La meitat de la clientela de l?empresa danesa amb el banc d?esperma més gran del mon son dones solteres sueques que volen crear una família soles. El 25 % de la gent mor sola sense que ningú reclami el seu cos, raó per la qual l?estat ha creat una agència per intentar localitzar-ne els familiars i, en cas que no se?n trobin, gestionar les seves propietats i pertinences, i més de 25.000 voluntaris dediquen el seu temps lliure a buscar persones desaparegudes en veïnats i boscos de tot el país.

    Com a contrapunt al mapa social suec, Gandini presenta la història del doctor Erichsen, un cirurgià suec que, després de treballar-hi trenta anys, va marxar a viure amb la seva dona a Etiòpia, on el nivell de pobresa econòmica és inversament proporcional al grau de felicitat de la seva població. A l?humil hospital d?Aira (a 500 km de la capital), Erichsen aconsegueix autèntics miracles operant en condicions precàries amb materials que no són d?us mèdic. Els radis d?una bicicleta, brides, bobines de niló, una llinya de pescar o un trepant elèctric comprat en el supermercat es converteixen en improvisades però efectives eines en mans del cirurgià. I la gran recompensa, l?agraïment i el somriure dels pacients. Sense cap mena de dubte, el doctor Erichsen és un gran i revelador personatge en ?La teoria sueca de l?amor?. Per això, va ser el protagonista de la següent producció d?Erik Gandini, ?El cirurgià rebel? (?The Rebel Surgeon?) (2017).

    A Etiòpia, Gandini descobreix que el sentit de comunitat i la superació de les dificultats són dos elements clau per aconseguir la veritable felicitat. Això mateix apunta al final del film el reconegut sociòleg, filòsof i assagista Zygmunt Bauman (mort el 2017): ?No és veritat que la felicitat signifiqui una vida lliure de problemes. Una vida feliç significa la superació dels problemes, lluitar-hi, resoldre dificultats i reptes. Plantes cara als reptes, ho intentes i t'hi esforces. I llavors arribes al moment de felicitat quan veus que has pogut controlar els reptes del destí. I és justament això: l'alegria d'haver superat les dificultats, de lluitar contra els problemes, de plantar-hi cara i superar-los... Això és el que es perd quan creixen les comoditats.?

    Festivals
    DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema de Documental de Barcelona, 2016
    Docville, Festival Internacional de Cinema Documental, Bèlgica, 2016
    CPH:DOX, Festival Internacional de Cinema Documental, Dinamarca, 2015
    IDFA, Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam, Països Baixos, 2015
    Stockholms Film Festival, Suècia, 2015

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Espanya en dues trinxeres - Francesc Escribano & luís Carrizo - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,46 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:35:24
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1995 Kbps
    Factor de qualitat: 0,27 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    La Guerra Civil Espanyola és un esdeveniment clau de la nostra història. 80 anys després, continua sent un tema cinematogràfic en busca de noves mirades i tractaments. Per primera vegada a Espanya, s'ha digitalitzat material d'arxiu original de la Guerra Civil a 4K i s'ha acolorit per mostrar el conflicte com no s'havia vist abans: en color. Una feina que ha implicat més de 50 professionals durant un any i mig.

    SENSE FICCIÓ - ESPANYA EN DUES TRINXERES. (LA GUERRA CIVIL EN COLOR)

    Una producció de Minoria Absoluta amb la participació de Veo Televisión-DMAX, amb la col·laboració de la Filmoteca Espanyola i l?ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Direcció: Francesc Escribano i Luis Carrizo
    Guió: Manel Lucas
    Assessor històric: Antony Beevor
    Producció executiva: David Felani
    Producció executiva DMAX: Zaida Serrano-Piedecasas i Javier Lopo
    Producció executiva Veo Televisión: Juan José Moreno
    Directora de producció: Mireia Gaitán
    Disseny de producció: Jordi Marquès
    Editor: Isaac Bergadà
    Música: Israel Marco
    Disseny de so: Daniel Llamas
    Colorista: Alexandre Hurtado i Lara Vilanova
    Cap de Rotoscòpia: Roger Roca
    Grafisme: Xavier Dávila
    Documentació: Rebeca Hernández, Marta Torras i Lucia Sances
    Revisió Fotoquímica: María Muñoz
    Narració: Mercè Montalà
    Any 2016
    Durada 95?
    Majors de treze anys

    ?Espanya en dues trinxeres. La Guerra Civil en color? és un llargmetratge documental dirigit per Francesc Escribano i Luis Carrizo que explica la Guerra Civil Espanyola des de la distància històrica i amb una nova mirada que permet fer-ho com mai fins ara s?havia fet: en color. S?han combinat les darreres tècniques digitals amb l?esforç tècnic i creatiu d?un equip de més de 50 persones. S?ha digitalitzat, restaurat i acolorit el material original filmat entre 1936 i 1939 amb l?objectiu d?apropar aquests documents únics al gran públic i a les noves generacions.

    19 de maig de 1939. Els exèrcits de Franco marxen pel centre de Madrid. Els vencedors de la guerra celebren el seu triomf amb una desfilada espectacular. Mentrestant, l?Espanya vençuda, la que va defensar la República, marxa cap a l?exili. Mig milió de persones abandonen el seu país sense saber quin serà el seu destí.

    Aquest és el final de tres anys de guerra civil en què el país ha patit l?enfrontament més atroç entre els ciutadans. Una guerra que deixa més de 100.000 combatents morts, gairebé 200.000 civils assassinats a la rereguarda i encara no se sap quantes víctimes en els atacs a pobles i ciutats. Una tragèdia que es va gestant durant els anys convulsos de la segona República i que esclata el juliol de 1936 amb un cop d?estat militar. Els revoltats no van aconseguir derrocar el govern i la República no va aconseguir sufocar la rebel·lió. El cop es va convertir en una guerra civil.

    Durant gairebé mil dies, la Guerra Civil es va estendre per tot el territori espanyol, es lluita en ciutats i pobles i es marca el país a foc i sang. La República es desgasta amb divisions internes i no és capaç d?aguantar una guerra llarga. Els revoltats demostren la seva superioritat militar i combaten sense pietat fins a conquerir el darrer metre del país. L?1 d?abril de 1939, Francisco Franco firma l?últim comunicat de guerra. Ell és el vencedor absolut. Ell serà el cabdill d?Espanya.

    El projecte

    L?accés al material original fotoquímic de la Guerra Civil Espanyola preservat en el fons de la Filmoteca Espanyola ha permès la digitalització a 4 K dels materials originals, en molts casos únics al món, i s?ha aconseguit la màxima qualitat possible, una condició imprescindible per al procés de color.

    La Filmoteca Espanyola preserva milers de títols que són la història audiovisual d?Espanya, i la seva tasca de preservació i cura de tots aquests títols és complexa però imprescindible perquè perduri en el temps tot aquest fons fílmic.

    ?Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color? va néixer com projecte després de l?emissió a DMAX de la sèrie documental ?La Segona Guerra Mundial en color?, amb un gran èxit d?audiència que va demostrar que els espectadors estan interessats a revisar la història sempre que sigui presentada d?una forma moderna i adequada al segle XXI. L?aposta de Veo Televisión va ser encarregar aquesta pel·lícula a Minoria Absoluta per ser estrenada al seu canal DMAX en format de minisèrie documental de tres episodis d?una hora cada un.

    Algunes dades interessants sobre aquesta producció són que per a la realització de ?Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color?, s?ha necessitat un any i mig de treball, més de 50 professionals implicats, la revisió i neteja de 400 títols originals dels fons de la Filmoteca Espanyola sobre la Guerra Civil, amb més de mil llaunes de 35 mil·límetres obertes, uns 90 quilòmetres de negatius revisats, 275 jornades d?edició ?això vol dir més de 2.200 hores de treball?, 30.000 plans seleccionats i 3.000 plans editats, més de 150.000 fotogrames acolorits, unes 100.000 màscares realitzades, 8 mesos de treball en el procés de color amb més de 5.000 referències buscades, més de 8 hores de material real digitalitzat en 4K al llarg de 4 mesos, això representa més de 750 hores d?escàner de negatius i uns 60 terabits de discos durs d?emmagatzematge de dades per a la protecció de tot aquest treball.

    Procés de color

    El procés de color ha implicat treballar cada fotograma en blanc i negre de forma independent en un procés semblant a la de l?animació. S?han fet màscares de cada un dels elements que configuren cada fotograma per, un cop separats entre si, aportar la informació del color. Un cop s?han acolorit tots els elements aïllats es tornen a ajuntar per donar com a resultat un fotograma a color.

    Pel procés d?acoloriment ha hagut de tenir en compte dos valors: el valor històric, ha estat necessari l?assessorament per part dels experts en colors de la guerra així com de l?exèrcit espanyol a través del Museu de l?exèrcit de Toledo, a través de tots aquests entesos en la matèria s?han determinat els colors d?uniformes, tancs, avions, armes... S?han utilitzat fotografies de l?època en color entre els anys 1936 i 1939, com que és un material escàs i difícil de localitzar també s?ha recorregut a fotografia actual perquè molts d?aquests elements han mantingut el mateix color.

    El resultat final és un color realista que, des del primer moment, permet a l?espectador creure el que està veient i no recordar que és un material en blanc i negre en origen.

    Festivals
    Seminci, la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, 2016
    Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2016
    History Film Festiva, Croàcia, 2017

    Fitxa artística

    Francesc Escribano, director
    (Vilanova i la Geltrú, 1958) Pe¬riodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on ha exercit de professor associat de comunicació audio¬visual. Ha treballat en premsa i ràdio. Des de 25 anys es dedica principalment a la televisió.
    Va començar a Televisió Espanyola (TVE) i més tard es va incorporar a TV3, allà va formar part de l?equip inicial del programa de re¬portatge ?30 minuts?, on va estar 8 anys. Posterior¬ment es va consolidar com a creador i director de programes de TV3 com: ?Ciutadans?, ?El cangur?, ?Les coses com són?, ?Generació D?, ?Vides privades?, ?Bellvitge Hospital?, ?Veterina¬ris?, ?Jutjats? i ?Dies de transició?.

    Fundador del Departament de nous formats de Televisió de Catalunya. L?any 2000 va ser nomenat cap de programes de TV3 i de gener del 2004 fins a 2008 va ser director de Televisió de Catalunya. És membre del board de l?Acadèmia Internacional de les Arts i les Ciències de la Televisió (Emmy). També és coor¬dinador nacional de l?Input a Espanya des del 2004 on s?encarrega de la coordinació de la representació espanyola en el marc de la conferència internacional més important que celebren cada any les televisions públiques.
    En l?àmbit editorial ha publicat diferents llibres entre els quals destaquen: ?Descalç so¬bre la terra roja?, Premi Gaziel de biografies i memòries l?any 1999. El 2001 va publicar ?Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich?, llibre en el qual es basa la pel·lícula ?Salvador? dirigida per Manuel Huerga i estrenada el 2006.
    Al llarg d?aquests anys ha rebut, entre d?altres, el premi Òmnium Cultural de televisió, el Premi Ciutat de Barcelona, dos premis Ondas internacionals i el Premi Nacional de Periodisme.
    Actualment és el director de la productora Minoria Absoluta, en la qual també ha si¬gut productor executiu del documental ?Cop al Banc Central? i la telemovie ?14 d?abril. Macià contra Companys? i director de ?Com hem canviat?.


    Luis Carrizo, director
    (Vilanova I la Geltrú, 1974) Llicenciat en Ciències de la Comu¬nicació per la Universitat de Barcelona.
    El 1998 escriu i dirigeix els curtmetratges ?Soledad? i ?Esquerdes?, protagonitzat per Sergi López. El 1999 escriu i dirigeix l?obra de teatre ?Suites de Noche?. L?any 2000 s?inicia en el món de la televisió com a ajudant de direcció a TVE. Des d?aleshores escriu guions, narracions curtes i col·labora a diferents mit¬jans de temàtica cultural i tendències com són Rock¬delux o la revista H.

    L?any 2005 funda l?empresa de comunicació Cali¬doscope, durant els següents quatre anys va ser el cap creatiu, operador, realitzador, guionista i editor d?espots, videoclips, exposicions, vi-deoinstal·lacions, etc.

    El 2009 va tornar a la televisió com a realitzador i coguionista del documental ?Olga, 10 anys després?, una producció de TV3 estrenada a ?Sense ficció?. Aquest mateix any, escriu i dirigeix el documental Digital Global Radio per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
    El 2010 realitza i coescriu l?espai de divulgació ?Tengo una pregunta para mí?, emès per La 2 de TVE. El 2011 codirigeix, realitza i edita per a TV3 el documental ?Macià contra Companys, les claus del 14 d?abril?. Els anys 2011 i 2012 escriu i dirigeix la sèrie de do¬cumentals biogràfics ?Pienso, luego existo? per a La 2 de TVE.
    El 2014 guionitza i dirigeix la sèrie ?The World?s Best Chefs? per a Fox International Channels.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La música és vida - Santiago Torres - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:01
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2127 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    Què pot passar si es barreja un grup d'adolescents, un grup de pacients amb Alzheimer i la música? Doncs, un esclat d'emocions i sentiments -empatia, tendresa, amor...- que pot arribar a fer reflexionar sobre el sentit de la vida. I, a més a més, tot emmarcat en unes situacions que, malgrat que pugui sorprendre, contenen grans dosis d'humor.

    SENSE FICCIÓ - LA MÚSICA ÉS VIDA

    Una producció de Televisió de Catalunya. 2018
    Apte

    Guió i direcció: Santiago Torres
    Realització: Ramon Vallès
    Imatge: Txus Navarro
    Muntatge: Xavier Camañes Aguilar
    Imatge addicional: Carles Señalada, Carles de la Encarnación i Dani Cuadrada
    Colorista: Marc Escòlies
    Documentalista: Montse Bailac
    Muntatge musical: David Bustamante
    Postproducció de so: Carles Garcia
    Producció: Laura Navalpotro i Sandra Rierola

    Més informació a Projecte ?Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida?

    El documental "La música és vida", dirigit per Santiago Torres i realitzat per Ramon Vallès, recull l'experiència de mesos d'uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d'Alzheimer. Els estudiants han estat assessorats i supervisats en el seu treball per la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació de la malaltia d'Alzheimer.

    Les càmeres de "Sense ficció" han estat testimoni de les sessions entre els estudiants i els pacients -desenvolupades a la fundació Avan de Sabadell- des del començament. Per a molts dels joves, aquest ha estat el primer contacte amb la malaltia.

    El projecte "Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida" s'ha basat en la confecció d'una banda sonora per a cada pacient amb aquelles cançons que han pogut tenir un significat especial al llarg de la seva vida. Així, els estudiants han hagut de familiaritzar-se amb artistes com Antonio Machín i Manolo Escobar, els balls de saló o, fins i tot, aprendre a ballar "La yenka". Un cop elaborada la "llista d'èxits" de cada pacient, amb tota naturalitat, oblidant les càmeres, estudiants i malalts han anat interactuant -rient, cantant, ballant, explicant històries- i els joves han anat observant l'efecte de la música en els pacients.

    Els resultats han estat molt evidents: els estudiants han pres nota de com la música millorava de manera immediata l'estat d'ànim dels pacients, de com els estimulava una sèrie de records i, encara millor, de com els transportava a l'estat emocional del moment del record. Estaven recuperant emocions i sentiments. Com resumeix un dels estudiants, "és que després de fer aquest projecte, veus que realment la música és vida."

    Però per als estudiants l'experiència ha anat més enllà de fer un treball de recerca i això es constata al llarg del documental: "hem d'agrair aquesta experiència, que ens ha fet créixer com a persones i ens ha mostrat un costat més humà... que no ens pensàvem que teníem", conclou amb humor una de les estudiants. Els joves també han descobert emocions i sentiments.

    Diuen de l'Alzheimer que és una malaltia familiar. No només afecta el malalt, implica a tots els que l'envolten. El documental també recull els testimonis d'alguns dels familiars més propers dels pacients que participen en el projecte.

    A "La vida és música" també participen José Luís Molinuevo i Nina Gramunt, director científic i neuropsicòloga, respectivament, de la Fundació Maragall i Anna Morera, neuropsicòloga de la fundació Avan (Associació Vallès Amics de la Neurologia), tots tres directament implicats en el projecte de recerca.

    Més informació



    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11 ... 32 - 33 - 34 [+1 +10]

  • tut
  • i
  • 109 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços