Sota Terra  Top

  • Sota terra

    TV3 desenterra la història en el nou programa presentat per Fermí Fernàndez

    A "Sota terra", un equip d'arqueòlegs encapçalats per Eudald Carbonell proposen un viatge des de fa tres milions i mig d'anys fins a l'actualitat per descobrir qui som i d'on venim.

    Més informació
  • File Name : Sota Terra, Arnau Mir de Tost [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 567 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:43
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1294 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 129 Kbps

    Àger (Edat mitjana, S.XI)

    El programa segueix el rastre del cèlebre cavaller medieval Arnau Mir de Tost, que va conquerir la vall d'Àger l'any 1047, després d'una llarga campanya militar. Si es confirma que la va conquerir als musulmans, podrem afirmar que aquí va començar la Reconquesta. Mir de Tost va aixecar a Àger una gran torre de defensa, un palau residencial i la col·legiata de Sant Pere. Buscar vestigis àrabs, que demostrarien que aquest era territori musulmà abans de l'arribada del cavaller Mir de Tost, és un dels grans objectius del programa. També s'investiga el diàmetre real de la torre de defensa, avui desapareguda, i s'excaven unes tombes per saber si hi havia enterrats musulmans o cristians i, per tant, saber qui habitava fa mil anys aquelles terres. Però el moment més espectacular del programa és quan s'obre una tomba de l'església de Sant Vicenç d'Àger on, segons diversos testimonis històrics, hi ha enterrades les restes del gran cavaller Arnau Mir de Tost.

    El conjunt monumental de Sant Pere que va aixecar Arnau Mir de Tost a Àger (damunt una fortalesa romana inicial utilitzada més tard pels àrabs) està format pel recinte emmurallat, el castell i l'església de la col·legiata. L'església parroquial de Sant Vicenç, lloc on es diu que van ser traslladades les despulles del cavaller medieval l'any 1856, és originària del segle XI, però s'hi han fet nombroses restauracions i ampliacions al llarg dels segles.

    Context històric

    La Catalunya dels segles X i XI és terra de pas de mercaders i viatgers de tota mena entre el califat de Còrdova i l'imperi franc, cruïlla on convergeixen visigots i francs cristians, musulmans i jueus. És un indret que, a poc a poc, deixa de ser la Marca Hispànica (l'espai fronterer de l'imperi franc amb les terres musulmanes) i es converteix en un territori de comtats independents, que són l'origen de Catalunya. En aquest territori, la figura d'Arnau Mir de Tost esdevé una llegenda, principalment pel seu paper en el procés de reconquesta i repoblació de la zona fronterera entre els comtats cristians i els territoris musulmans. Va dirigir nombroses campanyes militars amb les seves hosts cap a territori sarraí i va aconseguir nombroses victòries. La seva religiositat el portà a construir esglésies i canòniques, entre les quals destaca la de Sant Pere d'Àger. Fins i tot va protagonitzar la primera croada de la història molts anys abans que la de Jerusalem, quan el 1064, i amb ple suport papal, va liderar l'exèrcit cristià que va conquerir la ciutat andalusina de Barbastre.

    Més informació

    http://i50.tinypic.com/8xvale.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sota Terra - Corbera d'Ebre [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 567 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:57:20
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1253 Kbps
    Factor de qualitat: 0,23 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 130 Kbps

    Corbera d'Ebre (Guerra Civil Espanyola)

    http://i49.tinypic.com/2jyvz7.jpg

    En aquest capítol, excavem en diversos punts en què va tenir lloc la batalla de l'Ebre de la Guerra Civil Espanyola. Obrim diversos fronts: el punt de partida són unes restes humanes trobades fa poc. Excavem per intentar respondre diverses qüestions: Són restes de soldats morts? A quin bàndol pertanyien? Sabem per què van morir? També excavem les restes d'una de les dotzenes de trinxeres que encara avui s'endevinen entre la malesa amb l'objectiu de reconstruir-la i passar-hi una nit, tal com feien els soldats que van haver de lluitar i patir en aquesta terrible batalla. Visitem també un polvorí que s'ha trobat recentment, a la paret del qual descobrim un enigmàtic nom gravat: Owen. Les primeres investigacions apunten que és un brigadista internacional. En seguim la pista? Esbrinarem moltes més coses de la seva vida? El darrer punt d'atenció no és estrictament arqueològic, però sí d'una gran importància històrica i documental: rebem la visita de dos combatents del bàndol republicà, dos membres de l'anomenada "quinta del biberó", dos supervivents d'aquella batalla, que ens donaran testimoni del que va ser aquell infern. Aquest és, sens dubte, un dels capítols més intensos, més emotius i, alhora, més necessaris del "Sota terra".

    Excavem a la confluència de tres termes municipals: Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella. El paisatge ha canviat bastant des del 1938. Aleshores era força més pelat, amb més conreus. Avui, l'abandonament progressiu de les feines agrícoles ha fet que la vegetació vagi guanyant terreny a gran velocitat. No cal excavar gaire per trobar-hi restes de la batalla: s'hi van disparar tants trets, hi van caure tantes bombes, hi va lluitar tanta gent, que és fàcil trobar-hi restes de bales, de granades, restes de pous de tiradors, de llaunes de conserva i de tota mena d'objectes relacionats amb la batalla. I, malauradament, encara hi ha molts cossos de soldats desapareguts: soldats (molts no havien complert ni els vint anys) que van perdre la vida en aquella batalla salvatge. Des de fa poc, el Memorial de les Camposines que s'ha alçat a la zona permet que cada resta humana que es recupera, sigui del bàndol que sigui, tingui una sepultura digna.

    http://i45.tinypic.com/33nkj13.jpg

    Context històric:

    La batalla de l?Ebre, l'enfrontament més cruent de la Guerra Civil Espanyola, va durar gairebé quatre mesos. Del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938, l'exèrcit republicà i l'exèrcit franquista van enfrontar-se sense descans. La matinada del dia 25, l'exèrcit republicà va començar l'ofensiva creuant el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. L'acció va sorprendre les tropes franquistes, que van haver de recular posicions. La batalla podia haver acabat aquí, però el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. L'exèrcit franquista va trigar més de cent dies a recuperar el que els republicans van ocupar en un dia. Prop de 100.000 morts entre un i altre bàndol va ser el preu que es va haver de pagar.

    http://i45.tinypic.com/ftjazr.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : SotaTerra - La boella [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 622 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:08
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1446 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 131 Kbps

    Sota terra - La Boella

    La Boella (Paleolític inferior)

    L'objectiu d'aquest capítol respon a un titular molt directe: Trobarem indicis que a la Boella, és a dir, en terres tarragonines, hi havia presència d'homínids fa entre 800.000 i un milió d'anys? Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però com que no va poder demostrar-ho, no es va prendre en consideració. Nosaltres ho intentem demostrar científicament. Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, una espècie que s'ha descobert al jaciment d'Atapuerca. Per tant, la pregunta és: també hi havia l'Homo antecessor a la Boella? Buscarem restes directes d'aquest homínid, però també tenim altres maneres de confirmar aquesta presència. Si trobem restes d'animals i eines de sílex realitzades per homínids, les datem i: a)tenen a la vora d'un milió d'anys; b) aconseguim, analitzant-les al laboratori, evidenciar que animals i sílex estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.), podrem confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres. Ah, i tenim un repte: Podrem esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys?

    El jaciment de la Boella, situat al municipi tarragoní de la Canonja, té un gran potencial faunístic. Des que va començar a ser excavat, s'hi han trobat microvertebrats, grans herbívors (hipopòtam, rinoceront, cèrvid, cavall) i carnívors i carronyaires (hiena, fèlid, cànids). Fa pocs anys, s'hi van trobar els enormes ullals d'un mamut. Fa un milió d'anys, l'actual barranc de la Boella formava part del gran delta del riu Francolí. Per tant, era un terreny molt més humit que ara i el clima era gairebé tropical. La troballa d'una resta d'homínid significaria un salt endavant enorme per a aquest jaciment.

    Context històric:

    El jaciment de la Boella ha de contribuir de manera fonamental al coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents d'Àfrica, es van escampar per Europa fa un milió d'anys, és a dir, en el plistocè. D'aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat similar, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa deu anys, es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat aquesta teoria, i han demostrat que hi havia una ocupació humana molt més anterior, més enllà, fins i tot, d'un milió d'anys enrere. L'Homo antecessor, descobert a Atapuerca fa pocs anys, es va convertir en el, per ara, primer homínid europeu. Quina sorpresa ens pot amagar la Boella?


    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Gemma: "Va ser un capítol molt interessant. A més, és un període històric que desconec... Ara, quina calor que feia!"

    Rosell: "Com a arqueòleg de prehistòria, aquest és un capítol especial per a mi. Estem parlant, potser, del jaciment amb presència humana més antic de Catalunya. Impressionant."

    Joan G. Biosca: "A mi em fascina pensar en els secrets que s'amaguen en les terrasses excavades per un humil rierol com el barranc de la Boella."

    Roser: "Vaig trobar un os d'hipopòtam de fa un milió d'anys!"

    Amorós: "El plistocè no és el meu camp, i furgar en estrats de fa mig milió d'anys em feia sentir una mica com un intrús. Recordo que vaig comprendre el vertader significat del concepte ?carnívor' quan vaig menjar ?off the record- moll de l'os del fèmur de la vaca que vam esquarterar. Deliciós".

    http://i50.tinypic.com/9ibxbb.jpg

    Pàgina de descarrega

    P.D.

    l'episodi corresponent a Cabrera... l'han començat 30 minuts abans... paciència!!!
  • File Name : Sota Terra - Vilanova de Sau [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 536 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:52:52
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1289 Kbps
    Factor de qualitat: 0,23 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 129 Kbps

    Vilanova de Sau (Edat mitjana S.XI)

    A tocar del pantà de Sau, al municipi de Vilanova de Sau, hi ha l'anomenada Domus del Pi, una vella construcció medieval formada per un edifici de planta rectangular amb una coberta de volta una mica apuntada, amb la porta a la part de migdia i una finestra a llevant. Es creu que l'edificació era de caràcter militar. Però, el dubte principal és saber de quina època és exactament. Sobre la datació, es defensen dues teories: una, que és del segle XI-XII i, l'altra, que podria ser anterior (segles VIII i IX) i que, fins i tot, va tenir assentaments entre els segles I i III, ja que s'hi ha trobat una sitja i alguns materials que es poden datar de l'època dels ibers. A banda d'intentar saber amb exactitud de quan és, busquem també les dimensions reals d'aquesta domus i quina funció tenia (si era una casa, una mena de fortalesa defensiva, etc.).





    L'antiga Domus del Pi està situada al municipi de Vilanova de Sau, al cim d'un turó anomenat puig d'en Riba, situat a uns centenars de metres al nord de l'església de Sant Romà de Sau, actualment sota les aigües del pantà. L'existència de la Domus del Pi ha estat coneguda des de sempre. El seu estat de conservació ha sofert diverses vicissituds. Ja el 1276 l'edifici fou destruït per les tropes del bisbe de Vic i les de Gilabert de Centelles. Actualment, està en ruïnes; només queda dempeus una sala amb volta. Al seu costat, s'hi poden apreciar encara les restes d'un mur amb fossar que l'envolta parcialment.





    Context històric:

    En aquest capítol ens endinsem a la Catalunya medieval. Si es confirma que la domus és del segle IX o X, estem parlant d'una època en què passem d'un territori dominat pels carolingis a uns comtats pròpiament catalans, ja deslligats del domini franc. De la Marca Hispànica, el territori fronterer de l'imperi carolingi amb el món islàmic, passarem a uns comtats que, de mica en mica, van agafant entitat política, social, econòmica i cultural fins que esdevenen territoris independents. Si la domus és posterior, del segle XI o XII, ens situaríem en una Catalunya ja plenament feudal (és a dir, una societat basada en els lligams de vassallatge entre la classe dominant i la pagesia) en la qual, en l'àmbit polític, destaca l'ampliació progressiva de la influència del comtat de Barcelona fins que s'uneix amb el regne d'Aragó (amb el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella, la filla del rei aragonès Ramir II), i neix el que es coneixerà com a Corona d'Aragó.



    Quin expert ens va acompanyar en aquest capítol?



    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Amorós: "La Domus és el jaciment que jo dirigeixo i suposo que per això el rodatge per a mi no va ser fàcil amb un equip de trenta persones que no pots controlar sobre les ruïnes que amb tanta cura has estat traient a la llum. Havia de tenir en compte el que exigia el rodatge i, alhora, tenir cura de la documentació de l'excavació i cura de la meva gent. És com una manta curta: et tapes el cap i et surten els peus. Però al final ho vaig gaudir: crec que els resultats van ser satisfactoris per a tothom".

    Roser: "És un dels rodatges que més m'ha agradat. Paisatges increïbles, jaciment impressionant?".

    Joan G. Biosca: "Un jaciment petit, però amb enormes possibilitats, destinat a ser una de les estrelles de l'arqueologia medieval en els propers anys".

    Gemma: "El jaciment és impressionant. S'hi ha fet una molt bona feina i té unes expectatives de futur brutals! Aquí també m'hi vaig sentir com a casa: era a la meva comarca (feia anys que no hi treballava), treballant en la meva època i excavant elements defensius i d'organització de territori, que són la meva passió! Vaig gaudir molt!"

    Pàgina de descarrega
  • File Name : SotaTerra - Talamanca [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 598 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:01
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1418 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 129 Kbps

    Talamanca (Guerra de Successió, 1714)

    En el marc de la guerra de Successió, l'agost de 1714, va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l'enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l'Onze de Setembre i de la capitulació final. En aquest capítol, fem una excavació força atípica: usant la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS?), intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud. Si trobem projectils i esbrinem quin exèrcit els va disparar, podrem saber si la batalla va transcórrer com descriu el marquès del Poal en el seu text i, per tant, certificar científicament que l'exèrcit català va guanyar aquell enfrontament. També buscarem unes quantes desenes de cadàvers que, segons diu la tradició, són de soldats morts durant la batalla i que estan enterrats a la plaça del poble.

    Talamanca és un poble del Bages, situat dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És un poble petit (hi viuen de manera fixa unes poques dotzenes de persones, tot i que hi ha força segones residències i és un poble que rep nombrosos turistes). Tot i que s'hi han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia que tenim de Talamanca es remunta a l'any 960 quan Salla, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fa una donació de terres d'unes cases i terrenys en el lloc anomenat terme del castell de Talamanca. L'excavació es du a terme a la vall de la riera de Talamanca, entre aquest poble i la masia de la Mussarra, on, segons la descripció del marquès del Poal, va tenir lloc l'enfrontament.


    Context històric

    A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. La guerra de Successió va enfrontar mig Europa. França i Castella, entre d'altres, defensaven Felip de Borbó com a nou monarca espanyol. Anglaterra i la Corona d'Aragó eren algunes de les potències que apostaven per l'arxiduc Carles d'Àustria. Quan aquest va heretar l'imperi austríac, les potències europees van posar fi a l'enfrontament amb el Tractat d'Utrecht de 1713, que confirmava Felip V com a nou rei espanyol. Però Catalunya, que temia perdre les seves institucions, va continuar defensant Carles com a rei. El setembre de 1714, les tropes filipistes van derrotar definitivament l'exèrcit català, amb la desfeta de l'Onze de Setembre de Barcelona i la capitulació de Cardona, l'últim bastió català, el dia 18 d'aquell mateix mes. La guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta edat mitjana.

    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    El primer i en allò que tots coincideixen és la pluja! Quina manera de ploure durant gairebé tres dies seguits!

    Gemma: "És una temàtica i una època que m'interessen molt (he treballat en algun aspecte relacionat amb aquest tema). En aquest capítol vam fer servir detectors de metalls... Quina por!, perquè un mal ús dels detectors poden fer molt mal als jaciments!"

    Rosell: "És molt interessant la combinació que es fa entre l'excavació arqueològica i l'estudi espacial amb GPS de les bales que encara queden al barranc on hi va haver l'enfrontament. Això és una prova més de la bona salut que té l'arqueologia al nostre país."

    Amorós: "Els companys es van passar dos dies sota la pluja amb els detectors mentre jo em quedava al poble, sota cobert, al costat de l'església per mirar de trobar una fossa comuna del 1714.

    Joan G. Biosca: "En destaco les enormes possibilitats que ofereixen els sistemes d'informació geogràfica a l'hora d'estudiar un jaciment arqueològic dispers i amb materials escassos, com ara un camp de batalla."

    Roser: "Vaig poder descobrir nous mètodes d'investigació que desconeixia, a més a més de poder gaudir de la recreació d'aquella batalla tan important per a la història de Catalunya."

    http://i31.tinypic.com/2cht00x.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sota Terra - Caldes de Malavella, Camp dels Ninots [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 580 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:32
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x368
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1401 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 112 Kbps

    Caldes de Malavella, Camp dels Ninots (Fa 3,5 milions d'anys)

    Anem a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. És un jaciment on s'excava des de fa força temps. S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Hi arribem amb un enigma per resoldre. Se sap que fa 3,5 milions d'anys hi van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals: per què van morir?; qui o què els va matar gairebé a la vegada? Busquem la resposta i també busquem més restes d'aquests éssers vius que van patir una tràgica i misteriosa desaparició. I, per acabar-ho de rematar, volem recrear en imatges com era el paisatge de Caldes fa 3,5 milions d'anys. Per aconseguir-ho, haurem de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l'època.



    El jaciment del Camp dels Ninots està situat al municipi de Caldes de Malavella (la Selva, Girona), a la capçalera de la riera de Santa Maria i a prop de la divisòria d'aigües entre la Tordera i el Ter. Es troba a uns 100 metres sobre el nivell del mar. El Camp dels Ninots és un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i de la península Ibèrica, i està situat en un antic cràter de 500 metres de diàmetre. Es diu Camp dels Ninots per les formes capricioses de les pedres d'òpal que hi abunden, anomenades popularment "ninots".





    Context històric

    El volcà del Camp dels Ninots representa un dels jaciments claus per entendre com era el nostre entorn ara fa 3,5 milions d'anys (durant el periode geològic anomenat Pliocè). Sota unes condicions especials de conservació, s´han preservat gran quantitat d'esquelets sencers d'animals (bòvids, rinoceronts, tapirs, tortugues, peixos, granotes, etc) juntament amb restes vegetals (troncs, fulles, pòl.lens, etc), que permeten als investigadors reconstruir fidelment com era el clima i el paisatge d'aquell moment.
    En aquest sentit, el Camp dels Ninots és avui un recull d'instantànies del clima, del paisatge i dels animals del Pliocè (talment com ho és Pompeia en l'edat imperial).

    Posteriorment a la gran explosió del volcà, en el cràter s´hi formà un llac alimentat tant per aigües termals com de la pluja. Aquest llac fou el motor per a la formació d'un entorn exuberant format per nombroses espècies d'animals i plantes de tipus subtropical que hi trobaven les condicions necessàries per a la seva supervivència. Ara bé, en determinats moments, aquest entorn tant tranquil, es convertia amb una trampa mortal.


    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Roser: "Aquí vaig tenir el primer contacte amb les càmeres. Recordo que el programa va ser un doble xoc per a mi: per les càmeres i la quantitat de professionals que hi ha al darrere, i per l'estat de conservació de materials de fa 3,5 milions d'anys. Són les restes fòssils més antigues que he tocat i em van fascinar!"

    Gemma: "Uns quants milions d'anys de diferència en relació amb la meva especialitat, però em va encantar."

    Joan G. Biosca: "A mi em van semblar molt interessants i útils les columnes de pol·len."

    Rosell: "Queden moltes coses per esbrinar sobre les catàstrofes naturals que, de manera improvisada, poden afectar la nostra economia. I, si no, pregunteu-ho a totes aquelles persones que es van quedar tirades als aeroports durant el mes d'abril del 2010".

    IMATGES PENDENTS

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Sota terra - Colònies industrialsla vida a la llera del riu [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 563 MB

    [Pel·lícula]

    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:51:01
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1411 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 130 Kbps

    SOTA TERRA - COLÒNIES INDUSTRIALSLA VIDA A LA LLERA DEL RIU
    Puig-reig, colònia Cal Marçal (S.XIX)

    Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat en el qual centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s'ha fet durant molts anys. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.

    Situada al terme municipal de Puig-reig, la colònia Cal Marçal es troba en un bon estat de conservació. Els propietaris, la família Viladomiu, l'ha volgut conservar tal com era. La primera notícia documental de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886, i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1932, s'hi instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins a la dècada dels cinquanta. Fou llavors que s'hi construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es va anar modernitzant constantment i que s'especialitzà en la producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil dels anys vuitanta va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989.
    La mina que excavem és la de Sant Romà, i està situada al recinte del Museu de les Mines de Cercs.

    Context històric:

    Des de finals del segle XIX i durant gairebé tot el segle XX, les colònies han estat peces clau per a la industrialització i el progrés de Catalunya. Les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d'història. Les colònies catalanes constitueixen un cas únic al món per la concentració d'una gran quantitat d'aquests nuclis industrials, alhora fàbrica i poble, en les conques fluvials dels rius catalans, en especial al riu Ter i al riu Llobregat. Una definició molt gràfica és la que diu que no és un poble ni una ciutat. Una colònia és? una colònia. Un món propi. En un mateix recinte, hi trobem la fàbrica, els llocs de treball i les màquines, i també l'espai de descans i oci. És a dir, els habitatges dels treballadors i tots els serveis necessaris perquè no haguessin de sortir-ne, ni ells ni els familiars: escola, església, cafè, botigues, camps d'esports?

    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Rosell: "Les colònies mineres són un bon exemple per explicar l'arqueologia industrial. Jo mai havia experimentat aquest corrent historiogràfic, més propi dels anglosaxons que nostre. És molt enriquidor veure com era la vida en una d'aquelles colònies durant la revolució industrial al nostre país i, afortunadament, com han canviat avui en dia les condicions dels treballadors."

    Joan G. Biosca: "És estrany, això de treballar en una fàbrica on tot està tan ben conservat que sembla que hom hauria de sentir d'un moment a un altre sonar la sirena i veure-hi entrar els treballadors."

    Gemma: "L'edifici i l'entorn de la colònia és molt espectacular."


    http://i38.tinypic.com/35c3pfp.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sota Terra - Empúries, Muralla o ghetto [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 549 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:41
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x368
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1267 Kbps
    Factor de qualitat: 0,22 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 112 Kbps

    Empúries (S.I - S.IIaC)

    Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d'Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara no s'ha excavat mai (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara). I també volem confirmar, o no, que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d'Empúries. Una muralla de la qual avui queden poques restes visibles. Volem buscar, doncs, en l'Empúries que no s'ha excavat mai per extreure'n conclusions potents: Confirmem, com es creu, que l'Empúries romana era molt més gran del que sabem ara? S'estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia, però, un misteriós mur que la separava en dos? I, si de pas, trobem àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!

    Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica en què conviuen les restes d'una ciutat grega ?l'enclavament colonial d'Empòrion? amb les restes d'una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d'un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. En aquest capítol del "Sota terra" ens centrem en l'Empúries romana. Tot i que fa més de cent anys que s'excava Empúries, encara hi ha molta ciutat romana sota terra, inexplorada.

    Context històric:

    L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà, comandat per Cneus Corneli Escipió, desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava, així, el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC. Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries.

    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Rosell: "En el cas de la trama urbana d'Empúries, potser hauríem necessitat un equip d'arqueòlegs més gran. Estem parlant d'una de les icones de l'arqueologia catalana. Ara, queda demostrat que el jaciment està lluny d'esgotar-se i que encara té moltes coses per sorprendre'ns."

    Gemma: "Anar a Empúries sempre m'agrada: l'entorn, el jaciment...; és tot molt guapo! En aquest capítol, els dos Jordis (l'Amorós i el Rosell) van triomfar! I a partir d'aquell moment (ells ja ho saben) va augmentar moltíssim l'admiració que ja els tenia!

    Roser: "A Empúries vaig xalar molt. Jo, per fi, vaig poder visitar aquest jaciment i, a més a més, treballar-hi i poder presenciar tot allò que tant havia llegit en els llibres."

    Joan G. Biosca: "Sempre és un plaer anar a Empúries. Va ser un retrobament amb un jaciment en el qual vaig fer bons amics i amb un paisatge molt especial."

    Amorós: "És un autèntic privilegi que et permetin excavar en una zona verge de la ciutat romana d'Empúries".



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sota Terra - Els Vilars d'Arbeca [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:53:02
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x368
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 567 Kbps
    Factor de qualitat: 0,10 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 113 Kbps


    Vilars d'Arbeca (S.VII aC - S.III aC)

    Visitem la fortalesa ibèrica d'Els Vilars d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S'haurà d'excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excavem un enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D'aquesta manera sabrem com s'abastien els íbers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s'organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els íbers les construïen damunt turons? Tenim moltes preguntes a fer i a respondre.

    La fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable. Té un fossat entre 18 i 23 metres d'amplada i entre 4 i 6 metres de profunditat, i una muralla amb 14 torres. En tot el món ibèric no es coneix cap fortalesa amb aquestes característiques. El poblat va ser abandonat cap el segle IV aC. Cap raó traumàtica o violenta explica la desocupació; el recinte no va ser destruït sinó simplement deshabitat. Potser l'esgotament dels camps més immediats va aconsellar el trasllat a un altre indret. Una cosa sí que sembla segura: la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d'ésser de l'assentament, segles més tard eren un obstacle insalvable al desenvolupament urbanístic normal d'un poblat ibèric ilerget.

    Context històric:

    A partir dels segles sisè i cinquè abans de Crist, es desenvolupa al llevant de la Península Ibèrica una cultura o civilització amb unes característiques i personalitat pròpies (moneda, escriptura, llengua, etc.). La civilització ibèrica s´estructura en poblats políticament independents, agrupats en pobles o tribus de diversa extensió: edetans, ilercavons, cossetans, ilergetes, laietans, lacetans, indigetes, ausetans, bergistans, castellans, ceretans, andosins, arenosis i sordons. Els habitants d'Els Vilars d'Arbeca pertanyen a la tribu dels ilergetes, que ocupaven el territori del que avui serien les provícies d'Osca i Lleida, habitant sobretot les conques dels rius Segre, Cinca i Noguera Pallaresa i Ribagorçana.

    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Rosell: "Tot i que es tracta d'un dels millors jaciments en actiu per estudiar la societat ilergeta, un es queda amb la sensació de tenir més preguntes que respostes. Les troballes que vam fer em van emocionar especialment. Això va compensar el fred que vam passar dins del pou, amb l'aigua fins als genolls".

    Gemma: "Aquest jaciment, juntament amb el Romaní i Empúries, és un dels clàssics de la nostra arqueologia i sempre fa il·lusió anar-hi i treballar-hi"

    Amorós: "Un jaciment espectacular d'una de les meves èpoques preferides, la primera edat del ferro. Això sí, un fred d'hivern!".

    Roser: "Vaig estar excavant dins del pou o cisterna i la veritat és que vaig patir una mica, ja que feia molt de fred i havia d'estar excavant dins de l'aigua. Per sort, va compensar el trobar tant material: des d'ossos a ceràmiques àtiques".

    Joan G. Biosca: "Per a mi va ser el retorn a un jaciment en el qual em vaig formar i aprendre bona part del que encara hores d'ara sé".



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Sota terra - Carrer Ripoll 25 Barcelona [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 562 MB

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:52:55
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1353 Kbps
    Factor de qualitat: 0,25 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 131 Kbps


    Barcelona (Del S.I al S.XXI)

    Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d'història. Perquè molt abans que s'hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l'aqüeducte romà que abastia d'aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d'estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos? El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.

    El número 25 del carrer de Ripoll de Barcelona, a tocar de la catedral, és un "jaciment" on es fa arqueologia preventiva. De fet, aquest tipus d'arqueologia és actualment la més freqüent. Com a "arqueologia preventiva" s'entén la feina que fan els arqueòlegs abans de la realització d'un projecte urbanístic, una nova construcció, una reforma immobiliària, etc., que pot malmetre les restes històriques que hi pugui haver. Els arqueòlegs busquen i examinen aquestes restes, les documenten i, aleshores, decideixen si cal conservar-ne alguna i, per tant, paralitzar o reformar el projecte urbanístic, o, si una vegada documentada, la resta arqueològica es pot eliminar perquè no és tan important per aturar les obres.

    Context històric:

    En aquest programa, el context històric són 2.000 anys d'història de la ciutat de Barcelona. Des de la Barcino romana fins a la ciutat del segle XXI. Per tant, la història de Ripoll, 25 va lligada a l'evolució de la ciutat: des que l'aqüeducte passava per un espai on només hi havia camps de conreu fins que, a partir dels segles VII, VIII i IX, comencen a construir-se les primeres edificacions fora muralles, passant per quan ja hi creixen autèntics barris (els burgs). O des que es construeix una nova muralla a l'època medieval, que arriba fins a l'actual plaça de Catalunya, fins que aquesta també s'enderroca i comença la construcció de l'Eixample al segle XIX que ens portarà a la Barcelona actual que encara els reptes del segle XXI.


    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Joan G. Biosca: "Recordo l'esverament, les presses i la varietat de l'arqueologia urbana ?l'arqueologia "de veritat"."

    Gemma: "Es va poder veure la intensitat de l'arqueologia urbana (els arqueòlegs convivint amb els paletes, els arquitectes...). Aquests tipus d'intervencions són les que es fan majoritàriament en el nostre país i valia la pena que també es veiessin en el programa. En aquest capítol, m'hi vaig sentir molt còmoda. Era com jugar a casa perquè era a Barcelona, lloc on he treballat i treballo, i amb companys i amics, i en un tipus d'intervenció preventiva, que és la que faig habitualment. D'aquest capítol, m'encanta recordar com va disfrutar l'Eudald picant l'aqüeducte romà!"

    Roser: "Al principi no podia entendre com, sota d'aquell edifici mig destruït, podia haver-hi tanta història amagada. Poder excavar la canal i els fonaments de l'aqüeducte romà de l'antiga ciutat de Barcino al costat de l'Eudald Carbonell va ser un gran privilegi per mi. En vaig aprendre molt!"

    http://i56.tinypic.com/2hrhc34.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sota terra - Abocador de Vacarisses [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 549 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:42
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x368
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1314 Kbps
    Factor de qualitat: 0,23 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 116 Kbps


    Vacarisses, abocador (S.XX)

    Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la primera del 2000 i la més recent. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure'n tota mena de conclusions: Hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l'anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.

    Un abocador. Tal qual. Aquest és el jaciment d'aquest capítol. L'abocador de Vacarisses té un aspecte molt positiu, perquè, des de fa prop de trenta anys, els residus s'hi aboquen d'una manera absolutament responsable i ordenada. Per tant, se sap perfectament de quina època és la brossa enterrada en un punt concret de l'abocador, i això vol dir que no hi ha marge d'error en aquest sentit. Això sí, les dificultats logístiques són considerables: pudor terrible, dificultats per excavar tones i tones de brossa compactada, cal estar vacunat del tètanus, cal utilitzar calçat de seguretat, etc. No és un "jaciment" gens fàcil, però el repte s'ho val.

    Context històric:

    Aquest sí que és un context històric ben conegut per tothom: el nostre. El que hem viscut i estem vivint. Gratem i analitzem les escombraries de la dècada de 1990, de la primera del 2000 i les d'ara, el 2010. Pensem com érem el 1990 i com som ara, i tot el que ha passat. De Pujol a Montilla, de Felipe González a Zapatero, de Bush pare a Obama, de la reunificació d'Alemanya a la crisi econòmica actual, de la fi de la Unió Soviètica a la pujada de la Xina, del papa Joan Pau II al papa Ratzinger, de Cruyff a Guardiola, de "Ballant amb llops" a "Avatar"? En vint anys, indiscutiblement, ha plogut molt?


    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Gemma: "Uf! Si les televisions tinguessin un sistema per poder transmetre les olors (suposo que tot arribarà), en aquest capítol s'hauria d'avisar la gent que es tapés el nas! Quina pudor! Tot i això, la història del capítol és molt interessant i les dades que en vam extreure, també. Però, repeteixo: va haver-hi moments que vam patir perquè la pudor i els gasos eren molt forts!"

    Amorós: "Quina pudor. Interessant però pudent".

    Roser: "Excavar a l'abocador de Vacarisses és un dels grans reptes que he viscut, enmig d'una olor que crec que, fins que no van passar uns quants dies, no se'm va treure del cos. No va ser gens fàcil; no obstant això, va ser una forma diferent i curiosa de fer arqueologia."

    Rosell: "Que n'és de curiós, autoanalitzar-nos des d'una perspectiva històrica! Jo tinc la sensació d'una barreja entre l'autocrítica més dura a la dependència actual del petroli i el nostre consumisme exacerbat."

    Joan G. Biosca: "Doncs per mi ha estat l'oportunitat, que altrament mai hauria buscat, de conèixer un abocador d'escombraries."



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Sota terra - Capellades [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 547 MB

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:51:15
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1364 Kbps
    Factor de qualitat: 0,25 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 129 Kbps

    Capellades, Abric Romaní (-70.000 anys)

    Buscar rastres de neandertals a l'Abric Romaní de Capellades. Aquest és el repte d'aquest capítol. Descobrir com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien? L'Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida dels neandertals a Capellades fa tots aquests anys. I buscarem restes, eines; el que ens pugui donar una pista. I si trobem una resta directa d'un home de Neandertal, un os, ja serà històric, perquè mai, en tota la història de l'Abric Romaní, s'ha fet una troballa tan important!

    L'Abric Romaní està situat a la cinglera del Capelló, al poble de Capellades, a la comarca de l'Anoia. El nom fa referència a l'industrial capelladí Amador Romaní, que el va descobrir l'any 1909. És la "casa" de l'Eudald Carbonell des de fa gairebé 30 anys. Cada estiu hi passa una temporada, excavant amb un gran equip d'arqueòlegs. Durant aquest temps han fet nombroses troballes: estris de fusta i de sílex i gran quantitat de fogars i ossos dels animals que servien d'aliment als neandertals, els quals utilitzaven aquest assentament per a estades no gaire llargues, com a lloc de pas.

    Context històric:

    L'Homo neanderthalensis és una espècie d'homínid que es va extingir fa uns 30.000 anys. És una espècie diferent a la nostra (Homo sapiens sapiens), si bé recentment s'ha descobert que hi va haver creuaments amb humans fa uns 80.000 anys. L'home de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat craniana (1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Enterraven els seus morts, coneixien el foc, eren gran caçadors, fabricaven eines de pedra.... Durant molt de temps es va creure que els neandertals estaven un graó per sota dels humans en l'evolució. Ara se sap que els Homo sapiens i els neandertals tenen un avantpassat comú, però que en un moment de l'evolució les dues branques es van separar i van evolucionar en paral·lel fins que, fa uns 30.000 anys, els neandertals es van extingir.

    Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

    Rosell: "S'ha de tenir en compte, però, que aquest va ser el primer rodatge, i que ningú sabia ben bé de què anava tot allò."

    Joan G. Biosca: "Em quedo amb el record de la monumentalitat d'una veritable "catedral" de la prehistòria i la complexitat de moure un equip extens d'arqueòlegs i de gent del rodatge."

    Gemma: "Anàvem tots bastant perduts i, a més, no ens coneixíem! A mi em feia molta impressió i respecte, perquè és una època que desconec i no l'he treballat."

    http://i53.tinypic.com/28umnth.jpg

    Pàgina de descarrega
  • etallaferro,
  • gossetinofensiu,
  • telemakko
  • i
  • 62 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços