La minisèrie de ficció "Altsasu" s'inspira en la història real de vuit joves del municipi navarrès acusats de terrorisme arran d'una suposada agressió a dos guàrdies civils fora de servei l'octubre del 2016.
Està inspirada lliurement en persones i fets reals. Vuit joves, de colles i interessos diferents i sense relació sòlida entre tots ells, es van veure embolicats en un procés judicial comú. "Altsasu" pren els fets que es descriuen a la documentació oficial i les cròniques de cada moment, per convertir-los en la columna vertebral del relat, sobre la qual es narren i ficcionen els girs vitals dels personatges atrapats i sorpresos per un món desconegut.
El rodatge dels 4 episodis de la sèrie s'ha fet en el mateix poble d'Altsasu, entre altres escenaris naturals com Bergara, Iruñea, Oiartzun i la presó de Segòvia. "Altsasu" se centra a explicar els aspectes més desconeguts d'un cas judicial mediàtic: els sentiments dels acusats. Cadascun d'ells amaga la seva història per protegir-se, però, darrere de cada nom, hi ha una persona que pateix i sent que la seva vida deixa de pertànyer-li. Queden en mans de la justícia.
La nit del 15 d'octubre del 2016, durant les festes del poble navarrès d'Altsasu, les vides de vuit joves es van entrecreuar amb les de dos guàrdies civils fora de servei i les seves parelles. Què va passar aquella nit? Es va saldar amb un informe mèdic que descrivia contusions lleus i una fractura de turmell d'un dels agents, i amb la detenció de dos dels joves. Aquella baralla de bar va canviar la vida dels vuit nois i de les seves famílies, i el sentir de la societat.
En unes poques hores, Altsasu va despertar ocupat pels grans mitjans de comunicació: es va convertir en focus de la notícia sense temps a saber què havia passat. Es va construir el relat amb paraules com "emboscada" i "linxament", les més utilitzades per la majoria dels mitjans informatius. Els joves van ser qualificats com a radicals i gairebé sempre es va suggerir que en els successos hi va haver premeditació, organització i acarnissament. L'assetjament dels mitjans i el biaix de la informació van ser quotidians.
El programa "Sense ficció" va emetre el gener del 2019 el documental "Altsasu, ferides obertes", on s'explica el cas, que va acabar amb condemnes de presó per als vuit joves, i es conviu, durant les festes del poble d'Altsasu, amb les mares i pares, amics i veïns dels joves condemnats. El documental situa el cas en el context del procés de pau basc i dels atacs a drets i llibertats fonamentals.
Res s'ha explicat, en aquest cas, des del punt de vista humà. Es tracta de desentranyar la vida d'uns joves atropellats per un procés jurídic inusitat. Les seves vides van donar un tomb i ja res tenen a veure amb les seves rutines fins a la nit dels fets. Van crear el seu propi univers al voltant d'una presó, van veure com es trencaven les seves il·lusions i futur, van madurar en un món aliè i van arrossegar amb ells les seves famílies i un poble sencer. Un viatge interior que mai s'ha explicat.
Producció: Som i Baleuko, amb coproducció d'EITB i Televisió de Catalunya (2020)
Direcció: Asier Urbieta
Guió: Harkaitz Cano, Andoni de Carlos, Mikel Álvarez
Fotografia: Jon Sangroniz
Intèrprets: Jon Olivares, Erik Probanza, Nikola Zalduegi, Aia Kruse, Asier Oruesagasti, Julen Jiménez, Xabier Elizalde, Ander Azurmendi, Cristian Merchan, Jorge Monje, Yasima Drissi, José Ramón Soroiz, Mireia Gabilondo, Miren Gojenola, José Ramón Argoitia, Itziar Atienza
Més informació