El Suprem diu 'no' al català

El Suprem diu 'no' al català

L'alt tribunal espanyol resol que és ajustat a dret exigir la traducció al castellà d'un recurs presentat en català
Qualifica de 'defecte' el fet que el document estigui escrit en l'idioma oficial a Catalunya
12/03/12 02:00 - barcelona - Jordi Panyella


Entén que el català només es pot fer servir als jutjats catalans

El català és una llengua que s'ha de limitar a l'àmbit restringit i íntim del país que la va encunyar i el seu ús en la cosa judicial només pot acceptar-se des d'aquesta perspectiva restringida i domèstica. Aquesta és la concepció que el Tribunal Suprem té del recorregut de la llengua catalana en l'àmbit de l'administració de justícia. Ho deixa ben clar en una resolució del magistrat Juan Saavedra Ruiz, president de la sala penal, en què es qualifica de ?defecte? l'ús del català en un escrit presentat per la lletrada Marta Clapés, en representació d'un jove condemnat per l'Audiència de Barcelona en un cas de delicte electoral.

La resolució, amb data del dia 5 de març, argumenta que l'única llengua vàlida per dirigir-se al Suprem és el castellà i que, en cas de presentar un escrit en català, la part haurà de traduir-lo.

El document del magistrat Saavedra busca refugi legal en la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i en el pronunciament sobre l'article 33.5 de la carta magna catalana amb el qual es faculta la ciutadania a dirigir-se 'en català als òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal'. Sosté el magistrat que, d'acord amb aquesta sentència, cal posar en primer pla la llei del poder judicial que només permet presentar escrits redactats en català ?als òrgans judicials amb seu a la comunitat autònoma, però no en aquells que es realitzen davant d'òrgans radicats a fora, com és el cas de la formalització davant el Tribunal Suprem?.

És per això que a la resolució s'hi afirma que la sala va actuar 'conforme a dret' quan va 'requerir en diverses ocasions a la part que presentés en castellà el recurs de cassació que pretenia interposar'. Com que la lletrada es va mantenir ferma en l'ús del català, el Suprem li va desestimar la pretensió i va declarar desert el seu recurs. És contra aquella decisió que va presentar un incident de nul·litat que ara s'ha resolt amb aquest pronunciament sobre la llengua.

La resolució del Suprem es tanca amb la reiteració que la denegació de la presentació del recurs 'no es va fer sense solta ni volta, sinó que se li va concedir la possibilitat d'esmenar el defecte advertit, la qual cosa no va fer', en relació a la negativa de la lletrada de traduir el text. El magistrat ponent és un dels fundadors de l'associació conservadora i a la vegada majoritària dins de la judicatura Francisco de Vitoria. L'escrit també el signen els magistrats Julián Sánchez Melgar i Miguel Colmenero.

Per la seva banda, l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va anunciar que ampliarà el seu àmbit d'acció més enllà de la justícia i tramitarà les 'queixes constants' de ciutadans que veuen violentats els 'seus drets lingüístics'.

Les claus

El regne d'Espanya va ratificar l'any 2000 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que faculta els ciutadans perquè puguin triar la llengua amb què volen que se'ls dirigeixin els tribunals de justícia. La ratificació del tractat equival a incorporar el text en l'ordenament jurídic espanyol. Tot i això, el Tribunal Suprem sosté que el seu rebuig del català en una resolució ?és compatible amb els compromisos internacionals assumits per Espanya?.

L'article 33.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu que els òrgans judicials de l'Estat ?han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica?. Aquest és un dels articles que el 2010 van desaparèixer arran de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. El va declarar fora del marc constitucional pel fet que estenia la cooficialitat del català més enllà del territori de Catalunya.

La sentència del TC és posterior a una resolució d'una altra sala del Suprem, la que s'encarrega dels afers civils, que l'any 2009 sí que va acceptar un escrit del sindicat Comissions Obreres que va ser presentat en català.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui