• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 20.12.2012, 11:22

  El documental de la BBC que ha indignat Espanya
  
  L'ambaixador espanyol a Londres ha protestat a la cadena per l'emissió d'un documental ? Tracta sobre la crisi econòmica i se centra al País Valencià
  
  L'ambaixador espanyol a Londres, Federico Trillo, ha enviat a la BBC una nota de protesta per l'emissió del documental 'The Great Spanish Crash', que explica l'evolució de l'economia espanyola des dels anys de bonança fins a la crisi profunda actual. El documental se centra en la gestió feta al País Valencià, els escàndols del govern del PP, el balafiament de recursos públics i les obres de grans dimensions i d'escassa rendibilitat social.
  
  Trillo protesta pel contingut 'parcial' del reportatge, que 'tan sols destaca les seves debilitats econòmiques i no les fortaleses'.
  
  El documental l'ha dirigit Paul Mason, un dels periodistes econòmics més prestigiosos de la BBC.
  
  http://www.vila…t-espanya.html
  
  P.D.
  
  Quant la veritat et fa mal... alguna cosa hauràs fet...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 20.12.2012, 11:27

  El pla de Rajoy per a aturar el referèndum
  
  El País exposa els passos del govern espanyol per a dinamitar el pacte CiU-ERC · El Mundo diu que la Moncloa es planteja de suspendre l'autonomia
  
  'L'ordenament jurídic té molts mecanismes per frenar qualsevol il·legalitat', deia ahir la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, referint-se al referèndum del 2014. Un cop rubricat el pacte CiU-ERC, l'executiu de Rajoy es comença a activar políticament i jurídicament per dinamitar-lo i per aturar el referèndum. El País exposa un seguit de mesures que la Moncloa vol desplegar des d'ara mateix.
  
  Quant al referèndum, el govern espanyol considera que n'hi haurà prou d?aturar-lo mitjançant un recurs al Tribunal Constitucional espanyol; primer, recorrent contra la llei de consultes catalana, que s'aprovarà al parlament al començament de la legislatura. I, si no, portant al Constitucional el referèndum mateix.
  
  Segons aquest diari, el govern espanyol creu que dins de CiU no hi ha consens sobre el referèndum, i confia que Josep Antoni Duran i Lleida i una part d'Unió pressionin Mas perquè no s'arribi a fer.
  
  El propòsit de Rajoy és, doncs, d?anar aïllant Mas, de tal manera que no li quedi cap més remei que cercar pactes amb el PP i amb el PSC.
  
  I per això el president espanyol disposa del ministre d'Hisenda i Administacions Públiques, Cristóbal Montoro, que té les finances de la Generalitat a les seves mans. Justament ahir, el mateix dia que Mas i Junqueras signaven l'acord de legislatura, ja amenaçava amb un ofec financer de la Generalitat. Montoro tindrà el paper de pressionar constantment.
  
  Com ho farà? No es proposa pas 'deixar caure Catalunya', perquè això enfonsaria Espanya en els mercats. Però podria aplicar sancions al govern català, i tancar l'aixeta de les transferències del fons de liquiditat, condicionades al compliment de l'objectiu de dèficit. I podria fer ús de la llei d'estabilitat per a intervenir la Generalitat.
  
  Més mesures: Montoro prepara un recurs d'inconstitucionalitat contra el nou impost de la Generalitat sobre els dipòsits bancaris. El recurs el podria aprovar el consell de ministres demà mateix. El ministre es mirarà amb lupa tots els impostos i taxes que preveu el pacte CiU-ERC, per anar-hi presentant recurs.
  
  Suspensió de l'autonomia
  
  Aquest manual de pressió que exposa El País no inclou pas cap mesura extraordinària, com ara la suspensió de l'autonomia. Però un altre diari espanyol, El Mundo, publica avui, citant fonts de la Moncloa, que el govern espanyol es disposa a 'anar a totes'. Segons aquest diari, ha sospesat d'inhabilitar Mas per un delicte de desobediència o de prevaricació, inclosos en el codi penal. I una de les possibilitats és d'aplicar l'article 155 de la constitució, és a dir, suspendre l'autonomia de Catalunya.
  
  http://www.vila…eferendum.html
  
  P.D.
  
  I això, estar a les seves mans, és el que ha fet "veure" la llum a Mas & Company, ens han venut durant 30 anys que la Generalitat era una institució que comptava, que era útil i només es una delegació (gentilment cedida) per tenir-nos contens i enganyts, mentre on toca... ÉS MANA.
  
  La puta i la ramoneta, el peix al cove i tota la pesca, no han estat més que intens de il·lusionar-nos, la dura realitat, és que als paisos catalans, pagem i callem i de les escorriales que ens deixen GESTIONAR, si no els hi agraden, canvien les seves lleis i t'ho treuen o et fan passar pel adreçador

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 20.12.2012, 14:40

  El govern espanyol ordena a la Generalitat fer tots els cursos per a parats en castellà
  Redacció Actualitzat a les 12:37 h 20/12/2012
  
  El govern espanyol ha ordenat a la Generalitat que tots els cursos per a parats es facin exclusivament en castellà. És un requeriment que li ha fet arribar aquest desembre quan encara li deu 190 milions d'euros d'aquest 2012 per al Servei Català d'Ocupació.
  
  El delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, ha qualificat de "càstig" la imposició de l'Estat del castellà com a única llengua vehicular en els cursos de formació per a parats. La secretària d'Ocupació, Esther Sánchez, ha dit que lamenta el requeriment i que la situació d'impagament del govern espanyol agreuja el dèficit de la Generalitat. Sánchez ha denunciat que el govern Rajoy "no ha pagat encara les actuacions que ens va dir en el mes de maig que tindríem, i no sabem quan ens ho pagarà. Això és important perquè un impagament col·locaria el govern de la Generalitat en una situació de dèficit".
  
  Sánchez ha afegit que el requeriment que ara li arriba perquè els cursos es facin en castellà pot ser una excusa perquè el govern central no pagui el que deu.
  
  http://www.324.…ts-en-castella
  
  P.D.
  
  Qui paga mana, però si no paguen i manen que fem?? Ahir sentia per la ràdio al "figura" que presideix PIMEC, demanava (suplicava) entendre's amb Madrit (ja sabem a que ens referim) i a l'hora reconeixia que Madrit ens trepitja i avasalla... això s'anomena esclavitut (és clar si som una colonia, com volem que ens tractin!?!?!)

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.12.2012, 19:01

  El PSC s'abstindrà sempre que el Parlament voti sobre el dret de decidir
  
  Navarro reivindica la condició de cap de l'oposició · Vaticina que 'Mas serà el president i Junqueras, el líder del govern'
  
  El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va anunciar ahir que el seu partit s?abstindria cada vegada que el Parlament votés sobre el dret de decidir i la consulta sobre l'autodeterminació. Va dir que es mantenia favorable a un referèndum i va garantir, durant el seu discurs al debat d'investidura, que el PSC no posaria entrebancs a la iniciativa. Aquesta decisió deixa el bloc del 'no' en tan sols 27 diputats.
  
  Amb tot, Navarro va deixar en mans de CiU, ERC, i d?Artur Mas i Oriol Junqueras, de fer-ho possible, legal i acordat. En virtut d?allò que Navarro considera un pacte de dos socis de govern, es va reivindicar com a cap de l'oposició, perquè 'Mas serà el president i Junqueras, el líder del govern'.
  
  El candidat de CiU a la presidència, Artur Mas, va titllar de tèbia i còmoda la decisió del PSC d'abstenir-se en totes les votacions al Parlament sobre el dret de decidir. 'I si hi estan d'acord s'abstindran? I si no hi estan d'acord s'abstindran? Això respon a aquesta comoditat de no mullar-se, però és sorprenent, absolutament xocant i sorprenent', va criticar Mas, que va replicar punt per punt tots els atacs que li havia adreçat el primer secretari del PSC, Pere Navarro, en la primera intervenció al Parlament. Fins i tot li va etzibar: 'No entraré en discussions de lideratge. No sé si vostè està en condicions de donar lliçons, com ha fet avui.'
  
  Navarro va afirmar que el president en funcions, Artur Mas, havia volgut privatitzar la qüestió amb el pacte amb ERC. 'Vostè ja té el pacte fet, el procés decidit i el camí escrit', va dir. I per això el primer secretari socialista va voler marcar distància tot i no voler interferir en el procés.
  
  'El nostre partit no posarà bastons a les rodes, cap ni un', va avançar Navarro. I va deixar clar que des del PSC permetria que Mas i el seu soci acomplissin el seu pacte.
  
  http://www.vila…t-decidir.html
  
  Aquests senyors, ni saben on viuen... ni saben on volen viure!?!?!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 08.01.2013, 13:13

  Rajoy aprofita la inauguració del TGV per fer discurs unionista
  
  Mas i Puigdemont recorden els anys de retard del tram de Barcelona a Girona i Figueres i el dèficit d'infrastructures
  
  Artur Mas i Mariano Rajoy han coincidit avui per primera vegada des de les eleccions per fer el viatge inaugural del tram del TGV entre Barcelona, Girona i Figueres, vint-i-quatre anys després de ser considerat prioritari. Tant Mas com el batlle de Girona, Carles Puigdemont, han recordat el retard, el malestar de veïns i comerciants amb les obres i el dèficit d'infrastructures públiques que pateix Catalunya. Rajoy, en canvi, ha dit que Catalunya era una prioritat per a l'executiu espanyol i ha exhibit la línia del TGV com un exemple d'unió amb Espanya.
  
  'La connexió beneficia els gironins i consolida Girona com una porta d'Espanya per a Europa i com una porta a Europa per a tots els espanyols', ha dit Rajoy, que ha qualificat Girona com 'una de les províncies més boniques d'Espanya' i ha destacat que Catalunya és la primera comunitat autònoma en què totes les capitals de província estan connectades per l'alta velocitat.
  
  Rajoy ha insistit a dir que les vies del TGV són 'vies d'enteniment entre tots els espanyols' i que el seu govern està compromès amb el corredor mediterrani, malgrat el posicionament favorable tant a Espanya com a Brussel·les del PP i també del PSOE.
  
  Retards en la inauguració: 2004, 2006, 2008...
  
  El 9 de desembre de 1988 el consell de ministres espanyol va declarar prioritària l'arribada del TGV a la Jonquera, passant per Figueres, Girona i Barcelona. Tot i dur l'etiqueta d'estratègica, han calgut vint-i-quatre anys i superar molts alts i baixos perquè sigui una realitat.
  
  El tram que entra en servei demà, una línia de 130 quilòmetres que ha demanat 4.200 milions d'inversió, es calculava que s?inauguraria el 2004; després s?ajornà al 2006 i després al 2008. Però per culpa dels retards causats pels estira-i-arronses entre governs sobre traçats i inversions, finalment no s?adjudicà fins el 2007.
  
  Localment, el nou tram ha de beneficiar sobretot Girona, que es connecta per primera vegada amb el TGV. Barcelona ja tenia connexió amb el TGV, cap a Madrid, des del febrer del 2008, després d'incomptables retards i incidents; i Figueres es va connectar amb Perpinyà, Occitània i França el desembre del 2010. Amb tot, el sector empresarial gironí es lamenta que el TGV arribi tan tard i en plena època de recessió econòmica, cosa que n'ha refredat les expectatives.
  
  Sigui com sigui, hom creu que el nou tram esdevindrà una de les línies més usades i rendibles de tota la xarxa peninsular, concebuda radialment des de Madrid i majoritàriament deficitària. Els estudis de mercat del TGV entre Barcelona i Figueres parlen de quasi tres milions de passatgers l'any, molt lluny dels usos d'uns altres trams que s'han anat inaugurant aquests anys, infrautilitzats (Madrid-Albacete, Madrid-Màlaga, Madrid-Valladolid...).
  
  Renfe ha programat des de demà nou trajectes de gran velocitat per cada sentit, que enllaçaran la capital catalana amb Girona en 37 minuts (des de 6,91 euros) i amb Figueres en 53 minuts (des de 8,89 euros). Dos d?aquests serviran d'enllaç amb Perpinyà, amb canvi de tren a Figueres, i vuit connectaran amb Madrid. Fins a l'abril no hi ha previsió de trens directes entre Barcelona i Perpinyà, integrats en la línia de TGV Madrid-París.
  
  Preus
  
  En la connexió que s'inaugura avui, Renfe hi aplica un nou sistema de doble comercialització: a cada tren, una part de les places sortirà a la venda com a servei AVE, per a recorreguts llargs, i una altra part com a servei Avant, per a trajectes entre Barcelona i Girona o Figueres, amb abonaments de descompte per a viatgers que hi sovintegin. Paradoxalment, el preu, en algun cas, serà més barat que no pas el de les línies regionals i convencionals en funcionament fins ara.
  
  Obra inacabada
  
  Ultra els entrebancs polítics i econòmics que han fet endarrerir molt aquest tram, les obres també han tingut grans dificultats tècniques. Cal destacar-ne els dos passos subterranis de Barcelona i Girona, de gran complexitat i força qüestionats: a Barcelona, el túnel per sota de la Sagrada Família va fer perillar el pas de la línia pel centre de la ciutat i a Girona, la necessitat de perforar amb tuneladora tres quilòmetres de sud a nord ha requerit quatre interminables anys d'obres i una inversió de quasi tres-cents milions. L'arribada del TGV ara, amb tot, no vol pas dir que s'hagin acabat totes les obres previstes a la ciutat: malgrat treballar contra rellotge, l'estació al bell mig del parc Central és provisional i falta adiar dues fases d'obres més: el soterrament de les línies de tren convencional i l'eliminació del viaducte que parteix la ciutat.
  
  Cal recordar, encara, que al vessant nord del tram, entre Figueres i Perpinyà, el consorci europeu TP Ferro va acabar el túnel del Pertús el febrer del 2009, tal com s'havia previst. Com que no va entrar en funcionament fins quasi dos anys més tard, l'estat espanyol ha hagut de pagar més de 220 milions a l'empresa en concepte de compensació, i li ha allargat la concessió d'explotació tres anys més.
  
  Tot esperant el corredor mediterrani
  
  El tram que s'inaugura aquesta setmana demostra encara més la concepció centralista del servei de TGV espanyol. Vint anys després d?obrir-se la primera línia, entre Madrid i Sevilla, la xarxa de la gran velocitat s'ha estès radialment des de la capital espanyola, amb trams molt sovint infrautilitzats i sense rendibilitat. Al nostre país, el TGV arriba a Lleida, Tarragona i Barcelona des de fa pocs anys, provinent de Madrid, i a València des del 2010, també de Madrid estant. En canvi, el corredor mediterrani, tan necessari i tan reclamat, entre Alacant i Perpinyà, continua anant molt endarrerit i amb entrebancs de tota mena de part del govern espanyol. Al darrer debat de política general, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va aventurar una data per al primer tram d'aquesta línia de TGV, entre València i Castelló: el 2015.
  
  http://www.vila…unionista.html
  
  P.D.
  
  Malauradament, molts diran que val més tard que mai... i poden tenir raó, però que no enganyn aquests!! amb els escanyols SEMPRE serem els últims!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.01.2013, 10:35

  La RAE canviarà el significat del mot 'referèndum' amb vista al 2014
  
  La nova edició del diccionari, que es publicarà l'any vinent, en farà una definició més política
  
  La nova edició que es prepara del ?Diccionario de la Real Academia Española? (DRAE) canviarà la definició de ?referèndum?. En l'edició actual el primer significat és aquest: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.' En la nova edició, que es publicarà el 2014, la definició canviarà 'actes administratius' per 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu'. La nova definició ja es pot consultar a la web de la RAE.
  
  La definició de la paraula ?referèndum? al diccionari de la RAE té dues accepcions. La segona, que es refereix al 'despatx en què un agent diplomàtic demana al seu govern noves instruccions sobre algun punt important' s?hi mantindrà. Però la primera canviarà:
  
  En la versió actual: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.'
  
  En la nova versió: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.'
  
  L'edició actual del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola és la vint-i-dosena, que es va publicar el 2001. D'aleshores ençà, s'hi han anat fent canvis en definicions de milers de paraules, i els que s'hi han fet els últims cinc anys es poden consultar a la web de la RAE; són un avançament dels que hi haurà en la vint-i-tresena edició, que s?ha de publicar el 2014.
  
  Una coincidència?
  
  El fet que es canviï el significat de la paraula ?referèndum? ara pot semblar una coincidència amb el procés polític a Catalunya, que ha de portar a fer una consulta sobre la independència justament el 2014, segons el full de ruta acordat entre CiU i ERC. Però la introducció del concepte de 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu' per definir l'àmbit que ocupa el terme referèndum és prou rellevant, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb.
  
  Quan en un tribunal hi ha divergència d'interpretació sobre un concepte (posem per cas el concepte de ?referèndum?), un dels criteris que s'aplica, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola.
  
  Competència exclusiva de l'estat
  
  I això pot ser important, tenint en compte que la constitució espanyola (pdf) reserva en l'article 149.1 la competència exclusiva de convocatòria de referèndums a l'estat, i n?exclou els governs autonòmics. Així ho va entendre el Tribunal Constitucional quan, en la sentència de final de juny del 2010, va suprimir la competència de la Generalitat de convocar referèndums que preveia l'estatut. I després el govern espanyol va recórrer la llei de consultes per via de referèndum de Catalunya.
  
  Ara, a començament de la nova legislatura, es preveu que el Parlament de Catalunya aprovi la llei de consultes per via no referendària; una llei que aprofita una escletxa de la sentència del Constitucional contra l'estatut, que deixava intacta a la Generalitat i als municipis la competència de convocar consultes populars que no fossin per via de referèndum, és a dir, consultes que es farien als empadronats més grans de setze anys amb el propòsit de copsar-ne l'opinió sobre un tema concret. Per exemple, la que es va fer a Barcelona sobre la Diagonal.
  
  La nova definició de ?referèndum? en el diccionari de la RAE podria topar, doncs, amb aquesta jurisprudència, tenint en compte que inclourà dins el concepte de ?referèndum? les 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu'.
  
  http://www.vila…ista-2014.html
  
  P.D.
  
  Al País Valencià i les Illes, es prohibeixen els simbols disconformes amb les "polítiques" del partit de govern (que mira per casualitat és el del seu estat), en aquests govern, central, canvien les "regles" del joc quan volen i els interessa, ara fins i tot canvien el significat dels mots (obviament) sense cap altra intencionalitat

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 09.01.2013, 10:46

  Les llars de l'Estat són les que s'han empobrit més de la UE
  
  Només les famílies gregues han perdut més ingressos del 2009 al 2011, un 17%, una caiguda que a Espanya és d'un 8%
  
  La diferència d'atur entre els països del sud i els del nord s'agreuja fins a doblar-se i ja és del 7,5%
  09/01/13 02:00 - Brussel·les - Albert Segura
  
  L'empobriment galopant de les llars a conseqüència de la crisi és molt pitjor a l'Estat espanyol que a la resta de la Unió Europea, amb l'única excepció de Grècia. Els ingressos de les famílies a l'Estat s'han esfondrat un 8% de mitjana entre el 2009 i el 2011, sense que els retalladíssims serveis socials puguin frenar un risc d'exclusió social que ja pateix un 27% de la població. La mateixa Comissió Europea, que paradoxalment continua promovent l'austeritat merkeliana a ultrança, va fer disparar les alarmes ahir en publicar un informe que alerta que cada cop s'agreuja més la diferència entre l'atur dels rics països del nord del club i el dels seus socis del sud.
  
  Si amb el naixement de l'euro, l'any 2000, la taxa de desocupació del sud superava en un 3,5% la del nord, ara aquesta diferència (que el 2007, abans de la crisi, havia arribat a desaparèixer) s'ha multiplicat per dos, fins a un 7,5%. ?Està apareixent una nova divisió entre els països atrapats en una espiral de recessió, un ràpid creixement de l'atur i una caiguda dels ingressos, i els que se'n surten i aconsegueixen mantenir-se?, va advertir l'eurocomissari de Treball i Afers Socials, László Andor. L'Estat espanyol, que molt probablement ja ha arribat als sis milions de desocupats, és òbviament a segona divisió i l'escanyament financer que li imposen els mercats, Brussel·les i Berlín el deixen amb ?poc marge de maniobra?.
  
  La conseqüència és que ?la majoria dels sistemes estatals de benestar han perdut la seva capacitat de protegir els ingressos de les llars dels efectes de la crisi?. Les famílies gregues han de (mal)viure avui amb un 17% menys de diners que el 2009. El 8% de pèrdues en només dos anys que han de suportar les llars espanyoles és fins i tot pitjor que el 7% que pateixen les xipriotes i el 5% de les irlandeses i les estonianes. Això ha fet disparar el risc de pobresa i exclusió social a l'Estat fins al 30,6%, en el cas dels menors d'edat, i el 27,3%, pel que fa a les dones. Només en vuit països les famílies no han perdut ingressos amb la crisi: Luxemburg, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Eslovàquia, França i Hongria.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.01.2013, 13:07

  La declaració de sobirania neguiteja PP i PSC
  
  Camacho posa a les mans de Duran la possibilitat d'aturar el procés d'independència ? Els socialistes alerten que no s'ha de treure de polleguera el govern espanyol
  
  Tot fa pensar que la declaració de sobirania serà subscrita per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE en el primer ple de la legislatura, dimecres vinent. Això neguiteja el PSC i, sobretot, el PP. Els socialistes alerten les forces favorables a l'estat propi que en una negociació s'ha mirar de no treure de polleguera l'altra banda, en aquest cas el govern espanyol, i defensa la 'neutralitat' de conceptes com el dret de decidir. El PP ha registrat una proposta de resolució per al mateix ple en què proposa un nou model de finançament per a Catalunya, dins el sistema comú de la LOFCA, que respecti l'ordinalitat i el principi de solidaritat amb l'estat espanyol.
  
  A més, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, demana a Duran que aturi el procés sobiranista. 'Només UDC podria paralitzar aquest camí cap a la independència.' És un dels missatges que ha transmès des de Madrid, on ahir va intervenir en un esmorzar informatiu davant un centenar d'empresaris espanyols. Sánchez-Camacho va voler recordar a Josep Antoni Duran i Lleida que si els seus tretze diputats votessin contra la declaració sobiranista el 23 de gener 's?hauria acabat el procés i el camí independentista'.
  
  I va afegir: 'Ell pot fer-ho donant instruccions als seus tretze diputats, creant un grup propi al Parlament de Catalunya', va dir, perquè 'ja no valen excuses ni són 'moments d'ambigüitats ni de donar un missatge a Catalunya i un altre a Madrid'. Segons ella, Duran hauria de ser coherent amb els seus postulats contra la independència, i 'si digués als tretze diputats que votessin contra aquest procés, l'acord entre ERC i CiU quedaria sense efecte'.
  
  Per una altra banda, la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el govern espanyol faria complir la constitució. 'També els catalans són responsabilitat nostra', va declarar a Antena 3. Va dir que no volia avançar esdeveniments i que esperarien a veure com es concretava la declaració de sobirania.
  
  'Catalunya, subjecte polític i jurídic sobirà', en la declaració definitiva de CiU i ERC
  
  El text definitiu que van registrar ahir CiU i ERC per a la declaració de sobirania que es votarà el dia 23 al parlament manté la referència a Catalunya com a 'subjecte polític i jurídic sobirà'. A més, amplia el preàmbul amb les referències històriques que fonamenten l'autogovern de Catalunya i elimina la referència a l'estat propi de l'esborrany filtrat la setmana passada, amb la voluntat d'ampliar el consens a ICV-EUiA i, eventualment, al PSC. De fet, fins el dia del ple hi ha temps de pactar un text conjunt, que segurament inclourà CiU, ERC, ICV i la CUP.
  
  'L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana', diu el nou text. Esmenta com a precedents del parlamentarisme català les assemblees de Pau i Treva i de la cort comtal medieval, que es va reformar per esdevenir les Corts Generals de Catalunya el 2014; parla de la creació el segle XIV de la Generalitat; remarca l'abolició del dret públic català i les institucions per part de Felip V després de la caiguda del 1714; i esmenta també els precedents de la Mancomunitat i la Generalitat republicana.
  
  La declaració de CiU i ERC fa referència a la resolució del setembre del 2012 del parlament que expressava la necessitat que el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur. 'Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca', diu el text. Però suprimeix de l'esborrany la part que venia tot seguit: 'esdevenint un mandat democràtic dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya per tal que la nova cambra, en representació de la voluntat del poble de Catalunya, iniciï el procés per la constitució de Catalunya com a nou estat a partir del reconeixement de la seva sobirania'.
  
  I substitueix al començament la part que deia que el parlament acordava de 'declarar la sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic' per 'fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu'. Elimina també la segona referència a l'estat propi que hi havia en el primer text: 'iniciant el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir com a plasmació del dret a l'autodeterminació dels pobles, i fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins el marc europeu'.
  
  Ara, el primer punt de la declaració, el de la sobirania, es manté intacte: 'El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.'
  
  En el nou text s'introdueix un nou punt, el cinquè, que s'anomena 'cohesió social', i que diu: 'Es garantirà la cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.'
  
  I es canvia el punt 'Europa' per 'Europeisme'. El contingut del punt, però, manté el mateix redactat.
  
  http://www.vila…ja-pp-psc.html
  
  P.D.
  
  Amb amics com aquests no et calen pas enemics...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 10:06

  Els milions a Suïssa de Bárcenas acorralen el PP
  
  Els populars, sobrepassats per l'escàndol provocat per l'evasió del seu tresorer
  
  Després de la virulència amb que el PP va tractar les acusacions fetes contra Mas i Pujol d'evador diners a Suïssa el descobriment de que el seu tresorer Luís Bárcenas gestionava comptes de fins a vint-i-dos milions en aquell país ha deixat tocats els conservadors. Els dirigents del PP han intentat evitar la comparació però el cas Bárcenas podria esquitxar tota la cúpula del partit.
  
  Avui el diari El Mundo afirma que Mariano Rajoy va ordenar aturar una pràctica segons la qual Bárcenas pagava sobresous en diner negre als màxims dirigents del PP, pràctica que hauria durat dècades. La filtració vol marcar una línia de defensa del president del govern espanyol. Una de les seves més directes col·laboradores, Alícia Sànchez Camacho també va atacar anit durament Bárcenas i va reclamar responsabilitats penals.
  
  La filtració d'El Mundo apareix després que Eldiario.es afirmés que el nom de Mariano Rajoy figurava en els comptes suïssos de Bárcenas.
  
  Indignació del govern català
  
  El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va acusar ahir el PP de no ser coherent i tenir una "certa doble moral" a l'hora de jutjar el cas de Luis Bárcenas, el seu extresorer, i les informacions aparegudes sobre comptes d'Artur Mas a Suïssa. "No són en absolut coherents. Per segons què diuen una cosa i per segons què la contrària. Ja s'aclariran i ja jutjarà la població si està ben enfocat per part d'ells", va afirmar.
  
  http://www.vila…rralen-pp.html
  
  P.D.
  
  El que fa ferum de merda a Escanya (i a tots els escanyolitzats!!!) és el tu més, el "donde dije digo, digo diego" i tan amples!!!, quant la corrupció afecta a tots els partits "professionals"... només queden els extrems, salvapàtries i demes...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 10:12

  Llanos de Luna: l'obsessió pels símbols espanyolistes
  
  Des que és delegada del govern espanyol, ha dedicat esforços a imposar la bandera espanyola als ajuntaments i a empaitar els municipis sobiranistes
  
  María de los Llanos de Luna va estrenar-se l'any passat com a delegada del govern espanyol amenaçant que perseguiria tots aquells ajuntaments que no complissin la llei de banderes espanyola del 1981. Aquesta obsessió l'ha menada a enviar requeriments, denunciar ajuntaments i forçar-los a penjar la bandera espanyola a la façana, tot i que a moltes cases de la vila no hi ha voleiat mai de la transició ençà. Va començar denunciant Sant Pol de Mar per ultratge a la bandera, ha actuat contra municipis declarats territoris lliures sobirans i ara ha denunciat Corbera de Llobregat amb la intenció que pengi la bandera espanyola a tots els edificis municipals. És la història de l'obsessió de Llanos de Luna per la simbologia espanyolista.
  
  Quan tot just feia un mes i escaig que era delegada del govern espanyol, Llanos de Luna va amenaçar d?empaitar els ajuntaments que no pengessin la bandera espanyola i d?emprendre accions legals si es col·locava una estelada a la casa de la vila, fet que considerava un delicte d'ultratge a la bandera espanyola. Es referia a l'acte simbòlic que havia tingut lloc a Sant Pol de Mar, el febrer de l'any passat: l'ANC hi havia penjat una estelada en resposta a la sentència del TSJC, que obligava l'ajuntament a posar-hi l?espanyola arran de la denúncia d'un regidor.
  
  Aleshores va començar una guerra en què la delegació del govern espanyol s?ha aplicat a encalçar els municipis sobiranistes i a imposar els símbols espanyols.
  
  Dels dos-cents municipis que s'han declarat territoris lliures i sobirans, Llanos de Luna ja n'ha denunciats, pel cap baix, tres: Celrà, Espinelves i Arenys de Munt. I la llista pot anar creixent, car la delegació del govern espanyol considera que els municipis no tenen competències per fer una declaració d'aquesta mena i, per tant, vol denunciar-los tots. També ha enviat requeriments a una desena d?ajuntaments i ha demanat els acords de govern de tots els que s'han declarat moralment exclosos de la constitució.
  
  A més, ha decidit de perseguir per la via judicial el municipi de Gallifa, per haver penjat una banderola espanyola d'un pam a la façana de l'edifici. El consistori va decidir de complir així la llei de banderes tan invocada per la delegació del govern, que, amb tot, considera que Gallifa continua incomplint-la.
  
  La persecució a municipis no se cenyeix pas a les banderes i les declaracions institucionals. La delegació del govern espanyol ha portat a judici els ajuntaments de Girona i Figueres per haver organitzat dos trens cap a Barcelona per la diada de l'Onze de Setembre, argüint que es van fer servir diners públics. Un dels casos ja ha arribat al jutge: el batlle de Girona, Carles Puigdemont, hi va declarar dilluns passat, va denunciar la 'persecució ideològica' per part de Llanos de Luna i va defensar que no havia comès cap il·legalitat.
  
  La darrera acció, ara per ara, de Llanos de Luna ha estat contra l'ajuntament de Corbera de Llobregat, pel fet de no tenir la bandera espanyola a les escoles municipals, al pavelló, a la biblioteca, al camp de futbol ni a les instal·lacions de la policia local. La delegació del govern espanyol ha començat per Corbera perquè és d'on li ha arribat una denúncia d'un particular, però pretén estudiar totes les denúncies que li arribin sobre ajuntaments que no tinguin la bandera espanyola penjada. I també té clar que una resolució favorable establiria una jurisprudència a la qual es podria aferrar per fer valer la mateixa exigència a la resta de municipis.
  
  Fer voleiar la bandera espanyola a cada casa de la vila sembla que és l'obsessió de María de los Llanos de Luna, mentre els ajuntaments s'hi rebel·len i el país va avançant cap a la sobirania.
  
  http://www.vila…nyolistes.html
  
  P.D.
  
  Ens podem enfotre de com vestim, del que diem... però els noms no els triem... son els que tenim
  
  P.P.D.
  
  Però... amb aquest nom de "rancio (i tant!!! ranci) abolengo" que en podem esperar... Total ja sabem que el PP de Cataluña, només l'importa que 16 nens siguin educats en escanyol (i ja de posats a tots els altres!!! de rebot), les curses de braus i la bandereta!!!! (que tu eres roja tu eres gualda) i encara tenen els collons de dir-nos provincians!!!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.01.2013, 17:12

  Hisenda obliga els serveis de menjadors i extraescolars a apujar l'IVA fins al 21%
  Redacció Actualitzat a les 17:08 h 18/01/2013
  
  Els serveis de monitors, menjadors i extraescolars es podrien encarir encara més. Hisenda ha advertit les empreses que ofereixen aquests serveis a les escoles que han de pagar un 21% d'IVA. Fins ara no han pagat IVA per aquest concepte.
  
  Les empreses asseguren que no poden assumir aquest sobrecost i adverteixen a escoles i pares que els serveis poden quedar tocats, ja sigui en el preu o en la qualitat. A hores d'ara hi ha desconcert en el sector, perquè moltes empreses i escoles encara no n'han estat informades.
  
  Del preu d'un menú escolar, la meitat correspon al menjar i al servei de cuina, l'altra meitat és per cobrir les despeses de contractació de monitors que atenen els alumnes durant l'hora de menjador. La majoria d'empreses que ofereixen aquest servei de monitors han aplicat durant anys la normativa europea i la llei de l'IVA que eximeix l'educació a la infància i la joventut de pagar-lo. Segons una recent comunicació vinculant emesa pel Ministeri d'Hisenda, aquests serveis no queden lliures de tributar, i se'ls ha d'aplicar el 21% d'IVA.
  
  El document defineix ensenyament com tot allò que transmet coneixement, i deixa fora d'aquesta definició totes aquelles activitats no incloses en un pla d'estudis. Per tant, acaba concloent que els serveis educatius complementaris no poden acollir-se a l'exempció de l'IVA.
  
  Això també afecta el servei de monitors en les activitats extraescolars o en les hores d'acollida. L'aplicació de l'IVA acabarà afectant, de retruc, les famílies.
  
  Segons Oriol Carbonell, vicepresident de l'Associació Catalana d'Empreses de Lleure, Educació i Cultura, "Una de dos, o apugem el preu o abaixem els serveis. Seria molt complicat que els pares es fessin càrrec d'un augment de preu, però encara seria més complicat reconvertir el sector perquè això voldria dir acomiadaments i altres mesures."
  
  De moment, aquest document no ha arribat a totes les empreses que s'hi dediquen, perquè Hisenda l'ha adreçat a la patronal del sector, arran d'una consulta feta des d'aquesta entitat, que és qui l'està difonent.
  
  El text inclou l'aplicació del 21% d'IVA tant en empreses mercantils com en fundacions i entitats sense ànim de lucre que també ofereixen aquests serveis.
  
  El sector pensa que és impossible aplicar l'impost ara, a mig curs amb tots els preus establerts, però assegura que l'hauran de començar a aplicar el curs vinent.
  
  http://www.324.…IVA-fins-al-21
  
  P.D.
  
  Aviat ens cobraran també el 21% pels comentaris...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 12:56

  Espanya s'ha gastat la majoria del fons de pensions a comprar el deute propi
  
  El govern espanyol ja ha despès més del 90% dels diners que havia de dedicar a assegurar les pensions
  
  El govern espanyol va rebre amb entusiasme la col·locació de prop de 6.000 milions d'euros en bons el dia 10 de gener, a un 2,476%. L'operació és la millor dels deu darrers mesos i va ser esbombada com una demostració de la millora de les finances de l'estat. La realitat és més complexa. Pocs dies abans, el Wall Street Journal havia publicat una informació que va causar estupor a Brussel·les. Segons aquest article l'estat espanyol ha gastat el fons de pensions per a comprar bons, amb la intenció d'evitar el rescat europeu. El problema és que, ara mateix, dels 85.000 milions d'euros que haurien de servir per assegurar el pagament de les pensions, més del 90% simplement no hi és. La setmana passada el Ministeri d?Ocupació va reconèixer aquesta xifra en l'informe trimestral sobre l'ús del fons de reserva de les pensions.
  
  Segons aquest informe, la Seguretat Social va tancar el 2012 amb 63.008 milions d'euros, un 5,6% menys que el 2011, i la rendibilitat obtinguda en les inversions no ha pogut compensar els 7.003 milions que el govern espanyol n?havia tret durant l'any per a resoldre dificultats de tresoreria el darrer trimestre.
  
  De sempre, el fons de pensions estatal s'ha pogut usar en operacions d'inversió, però sota un control estricte i d?acord amb la llei, només en productes 'amb una alta qualitat del crèdit i un significatiu nivell de liquiditat', que no és el cas. Segons les xifres oficials del govern espanyol, el 2008 un 55% del fons de pensions s?havia invertit en operacions de crèdit. Avui la xifra passa del 90%, en un moment en què el sistema de la Seguretat Social ja té un dèficit de 3.000 milions, segons les estimacions del govern. Se sap que un 10% dels fons són invertits en bons alemanys i francesos des de fa anys.
  
  L'estat espanyol té plans per a cercar als mercats més de 200.000 milions d'euros enguany (l'any passat en va aconseguir 186.000). Aquests diners cada vegada són més difícils de trobar als mercats internacionals, de manera que l'estat ha demanat als bancs espanyols que comprin molt més deute (ara ja tenen un terç del deute en circulació). També ha usat el fons de pensions per a adquirir-ne en allò que alguns qualifiquen de 'trampa comptable', car són diners que surten d'una caixa de l'estat per a anar a un altra caixa de l'estat.
  
  El govern espanyol només confia que la crisi escampi aquest 2013 i que els diners del mercat internacional financin el deute ràpidament. Seria l'única possibilitat de defugir el rescat europeu, però també la darrera.
  
  http://www.vila…ute-propi.html
  
  P.D.
  
  Alícia!!!, Alícia!!!!!! (La del PP(c)!! , no la del país de les merevelles... però al pas que anem....) i que els hi tens que explicar als jubilats a prop de les pensions que no podria pagar una Catalunya independent!!!!
  
  P.P.D.
  
  Com és pot entendre... JO PERSONALMENT no compto a cobrar jubilació si seguim en allò anomenat Escanya (pels amiguets!!!!)

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 13:02

  Un ex-diputat admet el pagament de sobresous a la cúpula del PP
  
  Ho explica en un article que publica avui el diari El País ? Segons El Mundo, la fundació del PSOE va pagar 600.000 euros a amics i familiars
  
  El cas Bárcenas acorrala cada vegada més el PP. Avui, per primera vegada, un ex-diputat del PP amb nom i cognoms admet moviments irregulars de diners i pagaments a la cúpula del partit. És Jorge Trías Sagnier, diputat del PP al congrés espanyol entre els anys 1996 i 2000. Trías admet en aquest article publicat al diari El País, titulat '¿Sombras o certezas?' i signat per ell mateix, que els tresorers del PP pagaven sobresous de deu mil euros a la cúpula del PP.
  
  Els diners, segons Trías, es lliuraven 'en efectiu i en sobres' i la quantitat era variable, segons el càrrec i les responsabilitats. En concret, Trías assenyala els ex-tresorers del PP Álvaro Lapuerta (entre el 1993 i el 2008) i Luis Bárcenas com a executors de 'portar una comptabilitat B, tant de les donacions personalitzades com de les anònimes, i de determinar a qui i amb quins propòsits calia destinar aquests diners'. És a dir, 'una llista de donants i receptors'.
  
  'Pel que jo vaig poder saber, sí que es donaven sobres amb diners en efectiu com a complement del sou que rebien alguns dirigents', diu Trías a l'article. Sagnier diu tenir amistat amb Luis Bárcenas, l'ex-tresorer del PP que ha desfermat el cas d'ençà que es descobrí que havia arribat a amagar vint-i-dos milions d'euros a Suïssa. Bárcenas, de fet, ha estat una peça decisiva en les finances del PP durant més de vint anys. Arran del seu encausament en el cas Gürtel va ser apartat del càrrec.
  
  A l'article, Trías Sagnier demana tant a Dolores de Cospedal com a Mariano Rajoy que, malgrat que hagin aturat la pràctica del repartiment de sobresous en sobres a la cúpula del partit, donin explicacions del cas i aportin tota la informació que en tinguin. De moment, els dirigents actuals del PP han negat rotundament que s'haguessin fet pagaments d'aquesta mena.
  
  http://www.vila…cupula-pp.html
  
  Cospedal repta Bárcenas a mostrar els rebuts dels sobresous
  
  La secretària general del PP assegura que el president espanyol, Mariano Rajoy, mai ha cobrat cap sobresou
  La número dos dels populars explica que no ?sap? si la resta de la cúpula del partit ha rebut diner negre de l'extresorer
  21/01/13 10:21 - madrid - EFE
  
  La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha reptat aquest dilluns l'extresorer del partit Luis Bárcenas a mostrar els rebuts dels suposats sobresous en negre que, segons informacions periodístiques, pagava a membres de la cúpula del PP. En una entrevista a la cadena SER, Cospedal ha afirmat que si hi ha rebuts signats pels suposats beneficiaris d'aquests pagaments ?que els ensenyin i demostrin que són veritables?.
  
  Així, la número dos del PP ha assegurat que el president del partit i del govern espanyol, Mariano Rajoy, ?mai? ha cobrat diner negre del partit. I sobre altres membres de la cúpula popular, ha afegit que, pel que ella ?sap?, tampoc. Segons ha donat a entendre Cospedal, Rajoy serà el que expliqui, en la reunió del Comitè Executiu Nacional del partit que se celebra avui, quina serà la fórmula per a la recerca que ha anunciat el partit.
  
  D'altra banda, ha negat que aquest assumpte estigui provocant guerres internes al partit i no creu que hi hagi intents de ?pèrdues? o ?fissures?.
  
  Dit això, ha insistit que el ?famós? compte de l'extresorer Luis Bárcenas a Suïssa, en què va arribar a acumular 22 milions d'euros, ?no té res a veure amb la comptabilitat del PP?. ?Això sí que ho puc dir amb tota la tranquil·litat?, ha sentenciat.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  Rajoy anuncia una auditoria externa dels comptes del PP
  
  El líder del PP i president del govern espanyol explica als seus ?barons' que es farà una investigació interna profunda dels comptes del partit
  Rajoy informa que Cristóbal Montoro està disposat a comparèixer per explicar que Bárcenas no es va beneficiar de l'amnistia fiscal
  21/01/13 13:07 - Madrid - Agències
  
  El líder del PP i president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat aquest dilluns als seus ?barons' que es farà una investigació interna profunda dels comptes del partit. Així, Rajoy ha anunciat una investigació que se sotmetrà a una auditoria externa. Si més no, això és el que s'ha filtrat, per ara, del comitè executiu que s'està celebrant a la seu del carrer Gènova de Madrid amb una qüestió sobre la taula: l'escàndol que ha provocat el cas Bárcenas de presumpta corrupció, i que implicaria alts càrrecs del Partit Popular.
  
  En una reunió a porta tancada, Rajoy ha informat, a més, que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, està disposat a comparèixer al Congrés per explicar que Luis Bárcenas no es va beneficiar de l'amnistia fiscal.
  
  Finalment, el líder popular ha volgut deixar clar que el PP emprendrà accions legals contra les informacions que apareguin en el mitjans de comunicació i considerin falses. El cap de l'executiu espanyol ha tornat a demanar als seus que estiguin tranquils, ja que, segon ha afirmat, el PP no ha tingut comptes a Suïssa ni ha donat ordres per obrir-les.
  
  http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  
  P.D.
  
  Tot això (i el que falta!!) no patim que serà aclarit en els propers 20 anys*, que és el que trigarà la "justicia" escanyola, en portar tot aquests assumpte...
  
  * Si el rotllo d'en Duran i Unió han trigat 12 en arribar a acords i era moooolt menys del que ara s'acusa... i al cap i a la fi acabarà igual

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 13:06

  Jair Domínguez declara sobre el Bestiari Il·lustrat: 'La jutgessa feia la mateixa cara que jo'
  
  L'escriptor i guionista ha declarat a Figueres per ordre de l'Audiència Nacional espanyola, que li imputa un delicte contra la imatge del rei
  
  L'escriptor i guionista Jair Domínguez ha anat a declarar avui al jutge, acusat d'haver comès un delicte contra la corona espanyola en el programa 'Bestiari Il·lustrat' del canal 33. Ara la declaració s'enviarà al jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Javier Gómez Bermúdez, que és qui va encausar Domínguez i qui decidirà si el condemna o bé arxiva el cas. 'Penso el mateix que al principi, que tot plegat és una bajanada. Perdem el temps amb això, tal com estan les coses! Si això fos un país seriós, el cas no hauria d'haver arribat enlloc. Si tenen una mica de seny, ho arxivaran i no se'n parlarà més. Però a partir d'ara, que ha arribat fins a l'Audiència Nacional, ja no em sorprendrà res', diu Jair Domínguez a VilaWeb.
  
  'Al jutjat no entenien gaire què passava'
  
  'Al jutjat d'aquí Figueres estaven una mica despistats i no entenien gaire què passava', explica. 'M'han preguntat de què anava el programa, si les pistoles eren de veritat o de mentida? He explicat què va passar realment, que vam fer veure que apuntàvem contra unes caricatures del rei. I ja està. La jutgessa feia la mateixa cara que jo.'
  
  Domínguez explica que el delicte de menysteniment a la imatge del rei que li imputen pot comportar des d'una multa fins a anys de presó. 'L'espectre és molt ampli, i depèn de com s'ho agafin. Aquest delicte és tan lliure de ser interpretat, que poden fer el que vulguin. El cas material és que jo apuntava a uns cartrons. I d'aquí poden extrapolar-ho a on vulguin'. Amb tot, diu que s'ho pren amb filosofia i confia que el cas s'arxivarà. 'Potser és que sóc un optimista, però no m'ha tret la son en cap moment'.
  
  Gómez Bermúdez també va ordenar que un jutjat de Barcelona prengués declaració a la periodista i presentadora del programa, Bibiana Ballbè, però encara no ha estat citada.
  
  A la xarxa, molts usuaris s'han fet ressò de la declaració judicial de Domínguez a través de l'etiqueta de Twitter #FreeJair. Ell mateix ha fet servir el Twitter per anunciar que anava cap al jutjat
  
  http://www.vila…a-cara-jo.html
  
  P.D.
  
  Mira!!!, per això no han passat nays... si ens queixem de la lentitut de la justicia per que som uns rojoseparatistas!!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 14:14

  El jutge acusa Llanos de Luna de malbaratar recursos públics per atacar els trens de la Diada
  
  Acusa l'estat d'intentar utilitzar institucions amb la intenció d'aconseguir beneficis polítics i electorals
  
  El jutjat contenciós número 1 de Girona ha estimat parcialment el recurs interposat per la delegació del govern espanyol a Catalunya contra l'Ajuntament de Girona i anul·la el decret en què el consistori va contractar un servei especial de trens per desplaçar els ciutadans fins a la manifestació de l'Onze de setembre a Barcelona. El magistrat considera que l'Ajuntament es va excedir del seu àmbit competencial contractant el servei però també retreu al govern espanyol l'intent d'utilització de les institucions amb la intenció "d'aconseguir beneficis de caire polític o electoral" i considera que s'han malbaratat recursos humans i econòmics. El jutge condemna totes dues parts a pagar els costos del procés.
  
  En la sentència, el magistrat considera que l'Ajuntament de Girona s'excedeix del seu àmbit competencial amb la contractació dels trens, perquè la Diada tenia un caràcter "clarament supramunicipal". El magistrat però, també retreu a la delegació del govern espanyol un "intent d'utilització de les institucions amb la intenció d'aconseguir beneficis de caire polític o electoral, encara que a la fi es demostrin erronis".
  
  L'Ajuntament de Girona va conèixer el passat 20 de novembre que la delegada del govern espanyol a Catalunya havia interposat una demanda per haver contractat els dos trens que van sortir de Girona i Figueres amb destí a Barcelona amb motiu de la multitudinària manifestació de la Diada.
  
  La demanda de l'Estat tenia com a objectiu que s'anul·lés el decret d'alcaldia de l'Ajuntament de Girona del 7 de setembre, a través del qual es formalitzava la contractació dels dos combois. Uns trens que es van pagar amb els diners dels bitllets i que, a més, van generar un superàvit de 2.500 euros que es va destinar al Banc dels Aliments.
  
  http://www.vila…ens-diada.html
  
  P.D.
  
  Quant siguem independents, ens tindrem que mirar moltes coses, amb la indepèndencia aconseguirem decidir el nostre futur, i serà només això... un primer pas!!!

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• cperdi
• i
• 121 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.